Introducció al Dret de l'Empresa (20829)

Titulació/estudi: Grau en Administració i Direcció d'Empreses 
Curs: primer
Trimestre: segon i tercer
Nombre de crèdits ECTS: 8 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 200 hores
Llengua o llengües de la docència: català i castellà
Professor: Neus Torbisco, José Luís Pérez, Alberto Carrió, Pablo Salvador, Carlos Gómez i Marian Gili

Primer bloc: teoria del dret (2n trimestre)

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura Introducció al Dret de l'Empresa s'imparteix en dos trimestres. La seva docència està al càrrec de dos àrees de coneixement diferents. Tot i que la nota final de l'assignatura serà única, els professors responsables la docència de cada trimestre estructuren la seva part de l'assignatura segons les exigències de la matèria que han d'explicar. Caldrà superar cadascun dels blocs de l'assignatura amb un mínim de 5 punts per tal d'aprovar-la. Per aquest motiu, el pla docent s'estructura en dos blocs, corresponents a les dues parts de l'assignatura. El primer bloc es correspon amb el primer trimestre de docència de l'assignatura i el segon bloc amb el segon trimestre de docència.

El primer bloc de l'assignatura ofereix una introducció general al dret com a fenomen social en el context de les societats contemporànies. L'objecte principal és analitzar un conjunt de conceptes i idees que són imprescindibles per aproximar-nos al fenomen jurídic en general i a la comprensió de l'ordenament jurídic espanyol en particular. L'objectiu del estudiant en aquesta part del curs és assolir uns coneixements jurídics mínims abans d'aprofundir en l'estudi del Dret de l'empresa.     

En concret, aquesta primera part del curs està centrada en cinc eixos basics: A la primera unitat abordarem el paper del Dret en l'organització social i les seves funcions essencials. Ens plantejarem qüestions relacionades amb la rellevància de la regulació per la cooperació social i amb l'autonomia relativa del dret respecte del poder i de la economia. A continuació, a la segona unitat analitzarem el concepte de norma jurídica i les seves diferències amb altres tipus de normes com ara les morals o socials. Diferenciarem, també, entre diverses classes de normes jurídiques per tal d'identificar les característiques dels ordenaments jurídics i comprendre les especificitats de diversos sectors o branques del dret. El tercer eix del programa té per objecte explorar un conjunt de conceptes jurídics bàsics com ara el de dret i deure, personalitat jurídica o responsabilitat. En quart lloc, ens centrarem en l'estudi dels elements fonamentals dels ordenaments jurídics als estats democràtics i en les principals fonts del dret. Examinarem, entre d'altres, el significat de nocions com "estat de dret", "separació de poders", "jerarquia normativa", "constitució" i "llei". Per últim, la cinquena i darrera unitat té la finalitat d'introduir elements relatius a la valoració moral del Dret i a l'anàlisi crític de les institucions jurídiques. L'objectiu és oferir eines que permetin entendre com es justifiquen les estructures jurídiques i com s'haurien de configurar per servir de manera adequada als seus objectius socials. En aquest sentit, s'incorpora el discurs crític al voltant del dret i s'aprofundeix en les diferències entre legalitat, legitimitat i eficiència. Aquesta reflexió permetrà adquirir una visió del Dret integral i raonada.

Per al seguiment de l'assignatura caldrà desenvolupar competències relatives a la capacitat de comprensió i anàlisi de textos i materials jurídics de naturalesa i contingut divers, així com la capacitat d'aplicar i relacionar els conceptes i teories que examinem, desenvolupant estructures d'argumentació pròpiament jurídiques. En conjunt, al finalitzar el curs l'estudiant haurà adquirit un bagatge conceptual i el domini d'un utillatge conceptual comú a totes les branques del dret, que li permetrà abordar la segona part de l'assignatura, específicament centrada en el dret d'empresa.

2. Competències que s'han d'assolir

Competències generals

Competències específiques

Instrumentals • Capacitat d'anàlisi i de síntesi. • S'avaluarà a partir dels seminaris, en les presentacions escrites i intervencions orals.  • Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua. • S'avaluarà en els seminaris, a partir les presentacions escrites i intervencions orals. • Resolució de problemes • Al llarg del curs es plantejaran problemes teòrics i pràctics. S'avaluarà en els seminaris i en l'examen final. • Capacitat de gestionar la informació. • L'assignatura preten integrar els coneixements i fomentar la capacitat de vincular els conceptes i idees que s'analitzen. S'avaluarà en els seminaris i a l'examen final.   Interpersonals • Raonament crític. L'assignatura preten que l'estudiant aprengui a raonar com un jurista. També que les opinions raonades s'expressin públicament i en un context d'intercanvi dialèctic. S'avaluarà en els seminaris a partir de la discussió, argumentació i participació. • Treball en equip. Es fomentarà en els seminaris. Sistèmiques • Aprenentatge autònom. • L'estudiant ha de ser capaç de responsabilitzar-se del seu propi procés d'aprenentatge, a partir de les lectures i consultes bibliogràfiques dirigides • Sensibilitat cap a temes de la realitat jurídico-política. Es fomentarà en els seminaris

• Aprendre a identificar la dimensió jurídica dels problemes i conflictes i a utilitzar amb propietat les eines jurídiques. Comprendre les funcions que compleix el Dret.  • Coneixement i anàlisi de les característiques fonamentals dels ordenaments jurídics contemporanis.    • Conèixer les diferents peces del Dret, identificar normes jurídiques i distingir-ne diferents tipus. • Comprensió de textos jurídics bàsics, jurisprudencials i doctrinals. • Desenvolupar una certa competència argumentativa i reflexiva, sabent identificar i articular diferents arguments.  • Capacitat d'interrelació de conceptes jurídics bàsics i aplicació a problemes jurídics concrets. • Capacitat d'identificar els problemes de relació entre dret i justícia i d'utilitzar algunes teories de la justícia bàsiques per plantejar crítiques al dret.

3. Continguts

Unitat 1. Introducció al fenomen jurídic

a) El Dret com a fenomen social distintiu. b) Problemes d'acció col·lectiva. Normes y cooperació. c) Dret i control social. Regulació i integració. c) Dret i Seguretat. Seguretat en les relacions jurídiques i seguretat vers l'Estat. d) Dret, poder, govern. Legalitat, legitimitat, eficiència e) Podem prescindir del dret? Ubi societas ibi ius.

Unitat 2. Normes i ordenament jurídic

a) Normes socials, morals i jurídiques. Característiques de les normes jurídiques. b) Normes primàries i normes secundàries. Institucions i validesa jurídica. c) Normes de dret públic i normes de dret privat: criteris de distinció i relativització de la especificitat dels diferents sectors del dret en el context actual.  f) El Dret com a sistema normatiu, coactiu i institucionalitzat.

Unitat 3. Conceptes jurídics bàsics

a) La noció de personalitat jurídica. b) La noció de dret subjectiu. c) La obligació jurídica. Deures i sancions. d) Responsabilitat jurídica: concepte i tipus

Unitat 4. El Dret als estats democràtics contemporanis

a) Elements bàsics: estat de dret, democràcia i separació de poders. b) Les fonts del dret: llei, costum i principis generals. c) Les decisions judicials i les tradicions jurídiques. d) La supremacia de la Constitució i el paper dels Tribunals Constitucionals. c) Integració supra-estatal i globalització jurídica. L'exemple de la Unió Europea

Unitat 5. Dret, legitimitat i justícia

a) La valoració moral del dret i l'ètica normativa: distinció entre legalitat, legitimitat i justícia c) Algunes teories de la justícia: utilitarisme i liberalisme (igualitari i conservador) d) Sobre els límits de la interferència estatal en l'autonomia personal. El principi liberal del dany i els seus límits. Paternalisme i perfeccionisme moral.

Contingut temàtic dels seminaris

Es realitzaran 4 seminaris com a activitat en subgrup. L'assistència és obligatòria i és imprescindible preparar prèviament la sessió. Els enunciats dels exercicis que s'hauran de realitzar així com tota la informació sobre les lectures corresponents estaran penjades a l'aula Moodle i disponibles una setmana abans del seminari com a mínim. En alguns casos es requerirà la presentació oral o el lliurament per escrit de l'exercici. En altres casos, l'avaluació del seminari requerirà la realització d'un control de lectura a l'inicià la sessió. A continuació, s'indica el contingut temàtic de cada seminari.

Seminari 1. Necessitat i funcions del Dret. Debatrem aquest tema a partir del debat sobre el pagament de "bonus" per part de les entitats financeres en el context de la crisi financera.

Seminari 2. Regles i principis. La sessió es centrarà en l'anàlisi d'aquesta distinció i ens plantejarem els avantatges i inconvenients de regular mitjançant regles o mitjançant principis. Materials bàsics: text de R. Dworkin especificat en el material bibliogràfic de la unitat 2 i la sentència següent: Supreme Court of the State of Montana, State v. Stanko, 1998.

Seminari 3. Constitució i democràcia. Analitzarem els textos de Víctor Ferreres i Roberto Gargarella indicats a la bibliografia de la unitat 4 a la llum del recent debat sobre l'Estatut de Catalunya generat a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional espanyol que resol el recurs presentat pel Partit Popular.

Seminari 4. Aquest seminari estarà centrat en el tema de la legitimitat i límits de la intervenció estatal en l'esfera privada i en l'autonomia individual. Analitzarem les implicacions de les tesis liberals, paternalistes i perfeccionistes a partir de debats com ara el dret a una mort digna (eutanàsia). 

4. Avaluació

La nota final d'aquest primer bloc de l'assignatura es calcularà a partir de la següent proporció: L'examen final tindrà un valor del 60% de la nota global i les activitats desenvolupades en els seminaris, juntament amb la presentació d'un breu assaig final, tindran un valor del 40%. És imprescindible aprovar l'examen final amb un mínim de 5 punts per superar l'assignatura.

L'examen final tindrà dos parts. La primera prova pretén avaluar el nivell d'assimilació dels conceptes centrals de l'assignatura. Consistirà en avaluar la veritat o falsedat de 15-20 afirmacions, justificant-ne la resposta. S'exigirà un mínim de respostes encertades per superar aquesta prova. La resposta no es qualificarà com a vàlida si no es justifica adequadament. La segona part de l'examen consistirà en respondre a quatre o cinc preguntes concretes a partir d'un cas real o hipotètic. La primera part del examen té un valor del 60% de la nota; la segona del 40%.

L'avaluació dels seminaris (40% de la nota final) es realitzarà de la següent manera. Com a observació preliminar, l'assistència és obligatòria per tal d'obtenir una nota positiva. L'absència a qualsevol de les sessions sense motiu justificat comportarà la pèrdua automàtica del 50% de la nota final de seminaris. La qualificació obtinguda dependrà, d'una banda, de l'avaluació obtinguda en els controls de lectura i de la realització de les activitats programades (50%) i, d'altra banda, de la participació i implicació activa dels estudiants en les sessions seguint les directrius del professor que condueix la sessió (50%). Les presentacions i treballs han de ser originals i propis. En cas que es detecti que s'ha plagiat un treball aliè, o bé que dos o més treballs són copiats, es suspendrà la part de l'assignatura que correspon als seminaris.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Notes:

(*)Exceptuant els capítols o fragments que pertanyen a llibres de text de fàcil accés a la biblioteca, la resta de materials estaran disponibles al iniciar-se el curs, ja sigui a l'aula Moodle o bé al servei de reprografia.

(**) El professor informarà oportunament de quines lectures són obligatòries. Alguns d'aquests materials bibliogràfics es treballaran específicament en els seminaris.

Materials d'estudi per unitats del programa

Unitat 1

- N. Torbisco Casals, Les funcions del dret, EDIUOC, 2008, pp. 20 a 42.

- A. Font Barrot i J.L. Pérez Triviño, El derecho para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009, cap. 1 i pp. 48-54.

- J.J. Moreso i J.M.Vilajosana, Introducción a la teoria del derecho, Marcial Pons, Madrid, 2004, cap. 1.

Unitat 2

- M. Atienza, El sentido del derecho, Barcelona, Ariel, 2001, pp. 62-70.

- R. Dworkin, Los derechos en serio, Barcelona, Ariel, 1984, pp. 72-80.

- A. Font Barrot i J.L. Pérez Triviño, El derecho para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009, p. 35-48.

Unitat 3

- A. Font Barrot i J.L. Pérez Triviño, El derecho para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009, pp. 105-122.

- Marisa Iglesias Vila, Els conceptes jurídics bàsics, EDIUOC 2008, pp. 13-23 i 37-47.

- Carlos Santiago Nino, Introducción al anàlisis del derecho, Ariel, Barcelona, 1983, pp. 190-195 i 168-173.

Unitat 4

- Alfred Font Barrot i José Luis Pérez Triviño, El derecho para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009, capítol 3.

- C. Viver Pi-Sunyer, Constitución, Vicens Vives, Barcelona, 1994, capítols 8, 12, 13, 14 i 15.

- V. Ferreres, "En defensa de la rigidez constitucional", Doxa, 23, 2000.

- R. Gargarella, "La dificultad de defender el control judicial de las leyes", Isonomía 6, 1997.

- D. Held, La democracia y el order global, Barcelona, Paidós, 1997, cap. 12.

Unitat 5

- A. Font Barrot i J.L. Pérez Triviño, El derecho para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009, pp. 59-72.

- R. Gargarella, Las Teorías de la justícia después de Rawls, Paidós, Barcelona, 1999, capítols 1 i 2.

- E. Garzón Valdés, "¿Es éticamente justificable el paternalismo jurídico?", a E. Garzón Valdés, Derecho, ética y política, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1993, pp. 1 E. Fossas, J.LL. Pérez Francesch, Lliçons de dret constitucional, Pòrtic, 2001.

- S. Holmes, Cass R. Sunstein, The Cost of Rights. Why Liberty Depends on Taxes, New York, W.W. Norton & Company, 1999, pp. 35-48; 204-219.

6. Metodologia

Classes teòriques en grup. Treball presencial. Les classes tindran per objectiu desenvolupar els conceptes i idees principals del temari i explicar amb més deteniment les qüestions més complexes de l'assignatura, que són més difícils de comprendre quan es treballa de manera individual. En aquest sentit, és important que els estudiants hagin realitzat les lectures obligatòries prèviament a l' assistència a classe, per tal de plantejar al professor les qüestions i dubtes que sorgeixen de la lectura d'aquests materials.

Seminaris en subgrups. Aquesta activitat es realitzarà en grups reduïts i es centrarà en la discussió de temes o problemes concrets. És important preparar aquestes sessions amb antelació. Els enunciats dels exercicis així com les indicacions oportunes per realitzar-los es penjaran a l'aula Moodle i s'explicaran per part del professor/ra abans de cada seminari. Els principals protagonistes dels seminaris són els estudiants. L'objectiu és que desenvolupin les capacitats de comprensió,  argumentació i anàlisi crític mitjançant l'aplicació dels conceptes teòrics a problemes teòrics i pràctics concrets.

Treball autònom. Prèviament a cada sessió, teòrica o bé pràctica, l'estudiant haurà realitzat les lectures obligatòries previstes en el material didàctic de cada unitat i preparar la classe seguint les instruccions del professor responsable.

En general, la metodologia d'aprenentatge de l'assignatura es basa en la participació i implicació activa de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge consistent, principalment, en treballar i preparar autònomament o en grup, segons els casos, els materials bibliogràfics i exercicis o temes que corresponguin. Es fomentarà la reflexió crítica sobre les lectures i conceptes explicats. També és important que l'alumne prepari i exposi els dubtes específics de l'activitat.

7. Programació d'activitats

Nota (*) Aquesta programació pretén ser orientativa de la progressió prevista del curs. Les activitats i exercicis que l'alumen ha de realitzar per preparar cadascuna de les sessions s'indicaran oportunament a l'aula Moodle

Setmana	Sessions teòriques	Sessions de seminari
Setmana 1	Sessió 1. Presentació de l'assignatura. Aclariment de dubtes Sessió 2. Inici Unitat 1. Introducció al fenomen jurídic Cal haver realitzat les lectures obligatòries	---
Setmana 2	Sessió 1. Introducció al fenomen jurídic. Continuació Unitat 1 Sessió 2. Finalització Unitat 1.	Inici del seminari previst sobre necessitat i funcions del dret
Setmana 3	Sessió 1. Inici Unitat 2. Normes socials, morals i jurídiques. Normes primàries i secundàries.   Sessió 2: Continuació Unitat 2. Normes de dret públic i dret privat. Concepte de sistema jurídic	---
Setmana 4	Sessió 1. Inici unitat 3. Conceptes jurídics bàsics   Sessió 2: Continuació unitat 3. Conceptes jurídics bàsics	Sessió 3: continuació seminari sobre necessitat i funcions del dret.
Setmana 5	Sessió 1: Finalització unitat 3   Sessió 2: Inici Unitat 4	---
Setmana 6	Sessió 1: Continuació unitat 4   Sessió 2: Continuació unitat 4	Sessió 3: Seminari sobre regles i principis
Setmana 7	Sessió 1: Finalització unitat 4   Sessió 2: Inici unitat 5	---
Setmana 8	Sessió 1: Continuació unitat 5   Sessió 2: Continuació unitat 5	Sessió 3: Seminari sobre democràcia i constitució
Setmana 9	Sessió 1: Continuació unitat 5   Sessió 2. Finalització unitat 5	---
Setmana 10	Sessió 1: Resum idees principals del curs. Si s'escau, finalització seminari número 3.   Sessió 2. Recapitulació i dubtes	Sessió 3: Seminari sobre liberalisme, paternalisme i perfeccionisme

Segon bloc: introducció al dret privat i les seves institucions (3r trimestre)

1. Presentació de l'assignatura 

Durant el tercer trimestre s'impartirà la docència corresponent a la segona part de l'assignatura Introducció al Dret de l'Empresa. Els alumnes ja han tingut ocasió de conèixer qüestions generals relatives a la justificació de l'ordenament jurídic, la seva vinculació amb les institucions econòmiques i les eines de creació del dret i les normes jurídiques. 

L'objectiu és, ara, conèixer el règim específic de les institucions jurídiques pròpies del dret privat que afecten d'una forma més directa el desenvolupament de les activitats econòmiques. 

L'assignatura pretén que l'alumne conegui els fonaments legals i el funcionament bàsic de les institucions jurídiques que permeten l'intercanvi de béns i serveis i que tingui una visió general del dret patrimonial.

2. Competències que s'han d'assolir

Competències generals

Competències específiques

Instrumentals • Capacitat d'anàlisi i de síntesi: s'avaluarà a partir dels seminaris, en les presentacions escrites i intervencions orals. • Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua: s'avaluarà en els seminaris, a partir les presentacions escrites i intervencions orals. • Resolució de problemes • Al llarg del curs es plantejaran problemes teòrics i pràctics: s'avaluarà en els seminaris i en l'examen final. • Capacitat de gestionar la informació. • L'assignatura pretén integrar els coneixements i fomentar la capacitat de vincular els conceptes i idees que s'analitzen: s'avaluarà en els seminaris i a l'examen final. Interpersonals • Raonament crític. L'assignatura pretén que l'estudiant aprengui a raonar com un jurista. També que les opinions raonades s'expressin públicament i en un context d'intercanvi dialèctic: s'avaluarà en els seminaris a partir de la discussió, argumentació i participació. • Treball en equip. Es fomentarà en els seminaris Sistèmiques • Aprenentatge autònom. • L'estudiant ha de ser capaç de responsabilitzar-se del seu propi procés d'aprenentatge, a partir de les lectures i consultes bibliogràfiques dirigides • Sensibilitat cap a temes de la realitat jurídico-política. Es fomentarà en el materials i casos seleccionats per als seminaris.

• Aprendre a identificar la dimensió jurídica dels problemes i conflictes i a utilitzar amb propietat les eines jurídiques. Comprendre les funcions que compleix el Dret.  • Coneixement i anàlisi de les característiques fonamentals dels ordenaments jurídics contemporanis. • Conèixer les diferents peces del Dret, identificar normes jurídiques i distingir-ne diferents tipus. • Comprensió de textos jurídics bàsics, jurisprudencials i doctrinals. • Desenvolupar una certa competència argumentativa i reflexiva, sabent identificar i articular diferents arguments. • Capacitat d'interrelació de conceptes jurídics bàsics i aplicació a problemes jurídics concrets. • Capacitat d'identificar els problemes de relació entre dret i justícia i d'utilitzar algunes teories de la justícia política bàsiques per plantejar crítiques al dret.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3. Continguts

El contingut de l'assignatura consta de les següents unitats. S'indica per a cada tema o epígraf la bibliografia i recursos didàctics necessaris per a assolir els coneixements de l'assignatura. 

1. Contractes

1.1. El contracte com a eina de cooperació econòmica.

• Cándido Paz-Ares, "Principio de eficiencia y derecho privado", en Estudios de Derecho Mercantil en Homenaje al Profesor Manuel Broseta Pont, Valencia, Tirant lo Blanch, Volumen 3, 1995, pp. 2843-2900.

• Ward Farnsworth, "Agency", "The Prisoner's Dilemma", en Ward Farnsworth, The Legal Analyst. A Toolkit for Thinking About the Law", Chicago University Press, Chicago, 2007, pp. 87-108.

1.2. Formació i interpretació del contracte. Capacitat per a contractar i representació.

• Hans-Bernd Schäfer y Claus Ott, Manual de análisis económico del derecho, Tecnos, Madrid, 1991, pp. 258 a 278.

• Steven M. Shavell y Louis Kaplow, "Contracting", en Howell E. Jackson, Louis Kaplow, Steven M. Shavell, W. Kip Viscusi, David Cope, Analytical Methods for Lawyers, Foundation Press, New York, 2003, pp. 63 a 118.

1.3. Compliment i incompliment contractual. Supòsits d'ineficàcia contractual.

• Fernando Gómez Pomar, "El incumplimiento contractual en derecho español", InDret 3/2007.

1.4. Figures contractuals típiques: compravenda, arrendament, préstec i dipòsit.

1.5. Garanties personals

• Lectura complementària:

Francisco J. Infante Ruiz, Las garantías personales y su causa, Tirant lo Blanch, Valencia, 2004, pp. 31 a 49. 

2. Regulació dels mercats

2.1. Contractes entre empresaris i amb consumidors.

• Jesús Alfaro Águila-Real, "Cláusulas abusivas, cláusulas predispuestas y condiciones generales", Anuario Jurídico de La Rioja, núm. 4, 1998, pp. 53 a 70.

• Lectura complementària:

Jesús Alfaro Águila-Real, "Consumidores y derecho de contratos", Anuario de Derecho Civil, 1994, pp. 305 a 324.

2.2. Defensa de la competència i competència deslleial.

• José Massaguer, Comentarios a la Ley de Competencia Desleal, Civitas, 1999, pp. 109 a 118.

2.3. Marc regulatori de la publicitat.

• Antoni Rubí i Puig, Publicidad y libertad de expresión, Thomson Civitas, Madrid, 2008, Capítulo primero: "Régimen jurídico de la publicidad y otras comunicaciones comerciales en el derecho español", pp., 29 a 91. 

3. Propietat

3.1. El dret de propietat i els property rights. Regles de propietat, de responsabilitat i de inalienabilitat.

• Pablo Salvador Coderch, "Los derechos de propiedad (property rights)", en Ricardo Robledo (coord.), Historia de la propiedad en España: siglos XV-XX, 1999, págs. 509 a 532.

• Ward Farnsworth, "The Coase Theorem", en Ward Farnsworth, The Legal Analyst. A Toolkit for Thinking About the Law", Chicago University Press, Chicago, 2007, pp. 75-86.

• Ward Farnsworth, "Public Goods", en Ward Farnsworth, The Legal Analyst. A Toolkit for Thinking About the Law", Chicago University Press, Chicago, 2007, pp. 109-116.

• Ward Farnsworth, "Property Rules and Liability Rules", en Ward Farnsworth, The Legal Analyst. A Toolkit for Thinking About the Law", Chicago University Press, Chicago, 2007, pp. 188-197.

• Lectura complementària:

Guido Calabresi y A. D. Melamed, "Propiedad, Responsabilidad e Inalienabilidad. Una perspectiva de la catedral", Anuario de Derecho Civil, I, 1997, pp. 187 a 235. (Traducción de Pedro del Olmo García del original "Property Rules, Liability Rules and Inalienability: One view of the Cathedral", 85 Harvard Law Review 1089 (1972). 

3.2. Transmissió del domini i distribució de riscos.

• Francesco Galgano, "La transmisión de la propiedad en civil law y common law", en Francesco Galgano (coord.), Atlas de derecho privado comparado, Fundación Cultural del Notariado, Madrid, 2000, pp. 187 a 194.

3.3. Propietat, possessió i usucapió.

3.4. Els drets real limitats i el Registre de la Propietat

3.5. Garanties reals.

• Luis Díez-Picazo y Antonio Gullón, Sistema de derecho civil, Volumen III: Derecho de cosas y derecho inmobiliario registral, 7ª edición, Tecnos, Madrid, 2001, pp. 424 a 453.

3.5. Propietat industrial i intel·lectual.

• Antonio Pérez de la Cruz, "La propiedad industrial e intelectual: invenciones y creaciones técnicas, creaciones intelectuales", en Aurelio Menéndez (director), Lecciones de derecho mercantil, 7ª edición, Thomson Civitas, Cizur Menor (Navarra), 2009, Lección 8.

• Lectura complementària:

Comisión Nacional de Competencia, "Informe sobre la gestión colectiva de derechos de propiedad intelectual", diciembre 2009. 

4. Persona jurídica i societats

4.1. La personalitat jurídica. La rellevància legal de l'afany de guany. Associacions i fundacions.

• Cándido Paz-Ares, "Las sociedades mercantiles", en Aurelio Menéndez (director), Lecciones de derecho mercantil, 7ª edición, Thomson Civitas, Cizur Menor, 2009, Lección 10.

4.2. La societat civil i mercantil. El Registre Mercantil.

• Jesús Alfaro Águila-Real, "La responsabilidad de los socios de las sociedades de capitales por las deudas sociales: el estado de la discusión", w.p. 79, UAM-Área de derecho mercantil, Septiembre 2007.

4.2. Societats personalistes.

• Francisco Vicent Chulià, Introducción al derecho mercantil, Volumen 1, 22ª edición,  Tirant lo Blanch, Valencia, 2010, Lección 5 -parte-.

4.3. Societat anònima i de responsabilitat limitada.

• Francisco Vicent Chulià, Introducción al derecho mercantil, Volumen 1, 22ª edición,  Tirant lo Blanch, Valencia, 2010, Lecciones 6 a 10.

4.4. Responsabilitat d'administradors.

• Cándido Paz-Ares, "La responsabilidad de los administradores como instrumento de gobierno corporativo", InDret 4/2003. 

5. Concurs de creditors i protecció del crèdit

5.1. La insolvència.

5.2. Classes de concurs i efectes.

5.3. Òrgans del concurs.

5.4. El conveni de creditors.

• Per a tot el tema:

Ángel Rojo y Emilio Beltrán, "Regulación jurídica de la insolvencia: la legislación concursal", en Aurelio Menéndez (director), Lecciones de derecho mercantil, 7ª edición, Thomson Civitas, Cizur Menor (Navarra), 2009, Lección 39.

--, "Los efectos del concurso de acreedores", en Aurelio Menéndez (director), Lecciones de derecho mercantil, 7ª edición, Thomson Civitas, Cizur Menor (Navarra), 2009, Lección 40.

--, "Las soluciones del concurso de acreedores", en Aurelio Menéndez (director), Lecciones de derecho mercantil, 7ª edición, Thomson Civitas, Cizur Menor (Navarra), 2009, Lección 41.

4. Avaluació

La nota final de l'assignatura es calcularà a partir de la següent proporció: l'examen final tindrà un valor del 60% de la nota global i les activitats desenvolupades en els seminaris tindran un valor del 40%. És imprescindible aprovar l'examen final amb un mínim de 5 punts per a superar l'assignatura.

L'examen (60 %) consistirà en respondre un grup de preguntes relacionades amb conceptes o institucions analitzats durant el trimestre, per a comprovar que han estat assimilats per l'estudiant.

L'avaluació dels seminaris (40 %) es realitzarà de la següent manera. Cada estudiant haurà de realitzar cinc activitats pràctiques, de les quals només dues seran corregides: la corresponent al primer seminari i una altra escollida a l'atzar pel professor. La mitjana d'ambdues activitats tindrà un valor del 35 % de la nota final (87,5 % de la nota d'avaluació de seminaris). El 5 % restant  (12,5 % de la nota de seminaris) correspon a la participació activa en cada seminari.

Les activitats pràctiques han de ser originals i pròpies. Hauran de contenir un apartat de bibliografia a on es faran constar totes les fonts utilitzades, webs incloses. En cas de detectar-se que s'ha plagiat un treball aliè, o bé que dos o més treballs són copiats, es suspendrà l'assignatura. 

Atès que la docència de l'assignatura es desenvolupa al llarg de dos trimestres consecutius, a càrrec de professors diferents, però amb una única qualificació final, és oportú reproduir, en forma de preguntes i respostes, alguns dels dubtes més freqüents que es poden plantejar amb motiu de la qualificació d'aquesta assignatura: 

1.- És necessari aprovar les activitats de seminari per a presentar-se a l'examen final del trimestre?

No resulta necessari. Com s'ha exposat, en aquests casos, es procedeix a computar la nota final del trimestre com a Seminaris *0.4 + Examen*0.6  

2.- Un estudiant que no hagi superat el segon trimestre de l'assignatura pot presentar-se a l'examen del tercer trimestre?

Sí, l'estudiant podrà presentar-se a l'examen del tercer trimestre havent suspès el segon trimestre. En cas d'aprovar l'examen del tercer trimestre, haurà de presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre per aprovar la meitat suspesa. Finalment, en cas de suspendre l'examen del tercer trimestre, haurà de presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre per aprovar ambdues meitats suspeses. 

3.- Pot un estudiant aprovar l'assignatura a la convocatòria extraordinària de setembre només aprovant l'examen?

En cap cas un estudiant podrà aprovar l'assignatura només aprovant l'examen de setembre, sigui quin sigui el motiu pel qual no l'ha superat en la convocatòria ordinària (no assistència a seminaris, tenir suspesos els seminaris o l'examen ordinari, anul·lació de convocatòria, etc.). Les qualificacions de les activitats s'hauran de valorar també a la convocatòria extraordinària. En aquest sentit es procedirà a computar la nota final de l'assignatura com a:

 0.5*(Seminaris 2n T*0.4 + Examen _a *0.6) +  0.5*(Seminaris 3n T*0.4 + Examen _b*0.6)  

4.- Com s'avalua l'assignatura quan un estudiant anul·la la convocatòria en aquesta assignatura?

Vegeu la resposta a la pregunta 3. Malgrat hi hagi anul·lació de convocatòria ordinària les qualificacions dels seminaris  es tenen en compte en l'avaluació de setembre. 

5.- Com es calcula la nota total (bitrimestral) d'aquesta assignatura?

Hi haurà una única nota final, que computarà com a la mitjana dels dos trimestres. Tenint en compte que la càrrega és la mateixa en ambdós trimestres, les dues parts ponderaran un 50 % de l'avaluació total. 

6.- Com s'atorguen les matrícules d'honor?

En tractar-se oficialment d'una única assignatura repartida en dos trimestres, només s'atorgarà una nota total (bitrimestral). D'igual manera, únicament es pot registrar una única matrícula per a tot el curs, que serà, en el seu cas, consensuada pels dos professors quan s'hagi realitzat l'examen final del 3r trimestre. No es poden posar matrícules únicament per a un dels trimestres del curs.

5. Metodologia

Els 5 bloc temàtics de l'assignatura s'explicaran al llarg del trimestre a un ritme constant de dues setmanes per bloc. D'aquesta forma s'espera cobrir tot el contingut del temari durant les 10 setmanes lectives del trimestre.

Cada bloc s'explicarà en classe de teoria, amb suport dels materials bibliogràfics i els recursos indicats. A la vegada, i durant les dues setmanes que es dedicaran a cada bloc, les sessions pràctiques que tinguin lloc mostraran alguns dels aspectes pràctics associats a la teoria explicada a les sessions generals. L'objectiu és oferir a l'alumne les eines teòriques necessàries per a resoldre els conflictes pràctics que s'analitzaran a les sessions de seminari.

6. Programació d'activitats

Setmana	Sessions teòriques	Sessions de seminari
Setmana 1	Sessió 1: El contracte com a eina de cooperació econòmica. Sessió 2: Capacitat per a contractar i representació.
Setmana 2	Sessió 1: Formació i interpretació del contracte. Sessió 2: Compliment i incompliment contractual. Supòsits d'ineficàcia contractual.	Incompliment eficient i remeis contractuals.
Setmana 3	Sessió 1: Figures contractuals típiques: compravenda, arrendament, préstec i dipòsit. Sessió 2: Garanties personals.
Setmana 4	Sessió 1: Contractes entre empresaris i amb consumidors. Sessió 2: Defensa de la competència i competència deslleial. Marc regulatori de la publicitat.	Restriccions a la publicitat i pràctiques comercials.
Setmana 5	Sessió 1: El dret de propietat i els property rights. Regles de propietat, de responsabilitat i de inalienabilitat. Sessió 2: Transmissió del domini i distribució de riscos. Propietat, possessió i usucapió.
Setmana 6	Sessió 1: Els drets reals limitats i el Registre de la Propietat. Sessió 2: Garanties reals.	Immissions. Regles de propietat i regles de responsabilitat. Costos de transacció.
Setmana 7	Sessió 1: Propietat industrial i intel·lectual. Sessió 2:
Setmana 8	Sessió 1: La personalitat jurídica. La rellevància legal de l'afany de guany. Associacions i fundacions. Sessió 2: La societat civil i mercantil. El Registre Mercantil.
Setmana 9	Sessió 1: Societats personalistes. Societat anònima i de responsabilitat limitada. Sessió 2: Responsabilitat d'administradors.	Responsabilitat dels administradors i govern corporatiu.
Setmana 10	Sessió 1: La insolvència. Classes de concurs i efectes. Sessió 2: Òrgans del concurs. El conveni de creditors.