INSTITUCIONS BÀSIQUES DE DRET ADMINISTRATIU (20992)
Titulació/estudi: Grau en Dret
Curs: 2
Trimestre: 2
Nombre de crèdits ECTS: 5
Hores de dedicació de l'estudiant: 125
Llengua o llengües de la docència: llengua
Professor:
G 1: Clara Velasco
G 11: Clara Velasco
G 12: Clara Velasco
G 13: Montse Mateo
G 14: Roger Loppacher
G 2: Antoni Bayona
G 21: Montse Mateo
G 22: Montse Mateo
G 23: Ignasi Manrubia
G 24: Montse Mateo
G 3: Andrés Betancor
G 31: Carles Lloveras
G 32: Pura Montaña
G 33: Carles Lloveras
G: 24: Francisco González
G 4: Enric Argullol
G 41: Rosa Ma. Pérez
G 42: Francisco González
G 43: Gerard Blanchar
1. Presentació de l'assignatura
Institucions bàsiques de Dret Administratiu és l'assignatura dedicada a fer la introducció al Dret administratiu i a aprofundir en el que són els conceptes i les institucions bàsiques d'aquesta disciplina, que serà estudiada al llarg de quatre assignatures troncals i diverses optatives.
Amb aquesta assignatura s'estudien els antecedents històrics i el concepte de dret administratiu, el principi de legalitat, l'ordenament jurídic administratiu, les relacions de l'administració pública amb la justícia i el fenomen de les administracions públiques des d'una perspectiva jurídica. Institucions bàsiques de Dret Administratiu forma part de la part general de Dret Administratiu. Aquesta assignatura resultarà indispensable per a afrontar amb solidesa la part especial que contempla aspectes dels béns públics, dret urbanístic, dret administratiu sancionador o activitats de l'Administració.
Els antecedents històrics i el concepte de dret administratiu són indispensables per saber determinar la raó de ser i el contingut i abast d'aquesta disciplina jurídica i per saber quan s'ha d'aplicar el dret administratiu o quan cal aplicar altres especialitats jurídiques, qüestió aquesta que té una gran transcendència pràctica. El tema relatiu a l'administració i la Llei analitza el principi de legalitat i les altres institucions jurídiques que fan possible el que és una de les grans conquestes de l'Estat de dret: el sotmetiment del poder polític i administratiu a la llei i al dret. Tot i que haureu estudiat la importància del Reglament com a font del dret, en el marc d'aquesta assignatura podreu aprofundir en les qüestions relatives al coneixement i abast de la potestat reglamentària, al procediment a seguir per al seu exercici i al control jurídic aplicable a la mateixa, en la mesura que els reglaments són una de les manifestacions més notables de les administracions públiques.
El dret administratiu respon històricament a l'objectiu que fer possible el sotmetiment de l'administració pública a la llei i al dret, però des d'una posició especial respecte de l'administració de justícia. El tema quart analitza a fons els trets essencials d'aquesta posició, que s'explica a partir del principi d'auto- tutela. Finalment, en els quatre darrers temes s'analitzen les bases constitucionals de l'organització i funcionament de l'Administració. Es tracta de conèixer el fenomen de les administracions públiques, com es constitueixen i desenvolupen, com funcionen internament i quines són les seves respectives competències.
2. Competències que s'han d'assolir
A. Competències específiques de l'assignatura
- Capacitat per a situar la matèria i les seves fonts legals.
- Capacitat per a analitzar i aplicar els conceptes i les normes relatives a l'activitat reglamentària, al desenvolupament organitzatiu de les administracions públiques i a les relacions de l'administració amb la llei i amb els tribunals.
B. Competències generals/transversals de la Llicenciatura en Dret Competències
instrumentals
o Capacitat d'anàlisi i síntesi. Raonament crític.
o Argumentació jurídica.
o Comunicació oral i escrita en la llengua nativa.
o Resolució de casos.
o Capacitat d'organització i planificació.
o Capacitat de gestió de la informació
C. Competències sistèmiques
o Aprenentatge autònom
o Sensibilitat cap a temes de la realitat social i econòmica
o Motivació per la qualitat
3. Continguts
Tema 1: Bases històriques i constitucionals del Dret Administratiu.- L'evolució històrica de l'Administració. Les bases constitucionals del Dret Administratiu. L'Administració de l'Estat social i democràtic de Dret.
Bibliografia:
COSCULLUELA MONTANER, M. "Manual de Derecho Administrativo". Ed. Civitas.
GARCIA DE ENTERRIA, E., TFERNANDEZ, .R. "Curso de derecho administrativo", Ed. Civitas.
PARADA, J.R. "Derecho administrativo", Ed. Marcial Pons,
SANTAMARÍA PASTOR, J.A. "Principios de Derecho administrativo general", Ed. Iustel.
MUÑOZ MACHADO, S. "Tratado de Derecho Administrativo". Ed. Iustel.
SÁNCHEZ MORON, M. "Derecho Administrativo parte general". Ed. tecnos
Tema 2: L'Administració i la Llei.- El principi de legalitat. L'habilitació de potestats. Potestats reglades i potestats discrecionals. El control de la discrecionalitat.
Bibliografia:
COSCULLUELA MONTANER, M. "Manual de Derecho Administrativo". Ed. Civitas.
GARCIA DE ENTERRIA, E., TFERNANDEZ, .R. "Curso de derecho administrativo", Ed. Civitas
MUÑOZ MACHADO, S. "Tratado de Derecho Administrativo". Ed. Iustel.
PARADA, J.R. "Derecho administrativo", Ed. Marcial Pons.
SÁNCHEZ MORON, M. "Derecho Administrativo parte general". Ed. tecnos.
SANTAMARÍA PASTOR, J.A. "Principios de Derecho administrativo general", Ed. Iustel.
Tema 3: El Reglament..-La potestat reglamentària. Concepte i classes de reglament. El control de la potestat reglamentària.
Bibliografia:
COSCULLUELA MONTANER, M. "Manual de Derecho Administrativo". Ed. Civitas.
GARCIA DE ENTERRIA, E., TFERNANDEZ, .R. "Curso de derecho administrativo". Ed. Civitas.
MUÑOZ MACHADO, S. "Tratado de Derecho Administrativo". Ed. Iustel.
PARADA, J.R. "Derecho administrativo", Ed. Marcial Pons.
SÁNCHEZ MORON, M. "Derecho Administrativo parte general". Ed. tecnos.
SANTAMARÍA PASTOR, J.A. "Principios de Derecho administrativo general", Ed. Iustel.
Tema 4: L'Aministració i els Tribunals de Justícia.- L'autotutela administrativa. L'autotutela declarativa i l'autotutela executiva. El sistema de conflictes entre l'Administració i els Tribunals.
Bibliografia:
COSCULLUELA MONTANER, M. "Manual de Derecho Administrativo". Ed. Civitas.
GARCIA DE ENTERRIA, E., TFERNANDEZ, .R. "Curso de derecho administrativo", Ed. Civitas.
MUÑOZ MACHADO, S. "Tratado de Derecho Administrativo". Ed. Iustel.
PARADA, J.R. "Derecho administrativo", Ed. Marcial Pons.
SÁNCHEZ MORON, M. "Derecho Administrativo parte general". Ed. tecnos.
SANTAMARÍA PASTOR, J.A. "Principios de Derecho administrativo general". Ed. Iustel.
Tema 5: Estructura i organització de les Administracions Públiques.-Les diferents classes d'Administracions públiques. Conceptes bàsics de l'organització administrativa: òrgan i competència. Les relacions interadministratives. La funció pública.
Bibliografia:
COSCULLUELA MONTANER, M. "Manual de Derecho Administrativo". Ed. Civitas.
GARCIA DE ENTERRIA, E., TFERNANDEZ, .R. "Curso de derecho administrativo". Ed. Civitas.
MUÑOZ MACHADO, S. "Tratado de Derecho Administrativo". Ed. Iustel.
PARADA, J.R. "Derecho administrativo", Ed. Marcial Pons.
SÁNCHEZ MORON, M. "Derecho Administrativo parte general". Ed. Tecnos.
SANTAMARÍA PASTOR, J.A. "Principios de Derecho administrativo general", Ed. Iustel.
Tema 6: L'Administració General de l'Estat.- Règim jurídic i organització.
Bibliografia:
COSCULLUELA MONTANER, M. "Manual de Derecho Administrativo". Ed. Civitas.
GARCIA DE ENTERRIA, E., TFERNANDEZ, .R. "Curso de derecho administrativo". Ed. Civitas.
MUÑOZ MACHADO, S. "Tratado de Derecho Administrativo". Ed. Iustel.
PARADA, J.R. "Derecho administrativo", Ed. Marcial Pons.
SÁNCHEZ MORON, M. "Derecho Administrativo parte general". Ed. Tecnos.
SANTAMARÍA PASTOR, J.A. "Principios de Derecho administrativo general", Ed. Iustel.
Tema 7: L'Administració autonòmica. Règim jurídic. Competències. Organització
Bibliografia:
BARCELÓ, M. I VINTRÓ, J. "Manual de dret públic de Catalunya". Ed. Atelier
COSCULLUELA MONTANER, M. "Manual de Derecho Administrativo". Ed. Civitas.
GARCIA DE ENTERRIA, E., TFERNANDEZ, .R. "Curso de derecho administrativo". Ed. Civitas.
MUÑOZ MACHADO, S. "Tratado de Derecho Administrativo". Ed. Iustel.
PARADA, J.R. "Derecho administrativo", Ed. Marcial Pons.
SÁNCHEZ MORON, M. "Derecho Administrativo parte general". Ed. Tecnos.
SANTAMARÍA PASTOR, J.A. "Principios de Derecho administrativo general", Ed. Iustel.
Tema 8: L'Administració local. Règim jurídic. Estructura. Competències. Organització.
Bibliografia:
COSCULLUELA MONTANER, M. "Manual de Derecho Administrativo". Ed. Civitas.
GARCIA DE ENTERRIA, E., TFERNANDEZ, .R. "Curso de derecho administrativo", Ed. Civitas.
MUÑOZ MACHADO, S. "Tratado de Derecho Administrativo". Ed. Iustel.
PARADA, J.R. "Derecho administrativo", Ed. Marcial Pons.
RIVERO YSERN, J.L. "Manual de Derecho Local". Ed. Civitas.
SÁNCHEZ MORON, M. "Derecho Administrativo parte general". Ed. Tecnos.
SANTAMARÍA PASTOR, J.A. "Principios de Derecho administrativo general", Ed. Iustel.
Tema 9: Entitats institucionals. Concepte i evolució. Tipologia. Ens públics. Entitats privades. Corporacions de dret públic.
Bibliografia:
COSCULLUELA MONTANER, M. "Manual de Derecho Administrativo". Ed. Civitas.
GARCIA DE ENTERRIA, E., TFERNANDEZ, .R. "Curso de derecho administrativo", Ed. Civitas.
MUÑOZ MACHADO, S. "Tratado de Derecho Administrativo". Ed. Iustel.
PARADA, J.R. "Derecho administrativo", Ed. Marcial Pons.
RIVERO YSERN, J.L. "Manual de Derecho Local". Ed. Civitas.
SÁNCHEZ MORON, M. "Derecho Administrativo parte general". Ed. Tecnos.
SANTAMARÍA PASTOR, J.A. "Principios de Derecho administrativo general", Ed. Iustel.
4. Avaluació
A. Criteris d'avaluació generals
Si se segueix l'avaluació continuada, la nota final es composarà d'un 50% de la nota de les classes pràctiques i d'un 50% de la nota de l'examen final. Caldrà però treure un mínim de 2 punts sobre 5 en l'examen final, de contingut eminentment teòric, per superar l'assignatura.
En els seminaris s'avaluarà assistència, el contingut de les pràctiques i participació (exposició i intervencions puntuals). L'assistència s'avaluarà en la mesura que per tal de que una pràctica sigui puntuada caldrà assistir a la sessió de subgrup. En cas d'absència no formalment justificada, la pràctica no s'avaluarà, li correspondrà un zero. Pel què fa a la correcció de la pràctica lliurada, la màxima qualificació són 10 punts. La resposta correcta i raonada de les preguntes val dos punts. Es valorarà especialment la recerca de jurisprudència complementària que faci referència al tema tractat. El que es valora principalment és l'argumentació o justificació, tant lògica com en suport als preceptes o a les institucions jurídiques aplicables, de cada resposta. Les respostes sense argumentar o fonamentar no seran valorades. La redacció, la gramàtica i l'ortografia també són avaluables. La qualificació màxima de la pràctica són 10 punts. (Podeu trobar a la pràctica de cada tema ulteriors concrecions)
Aquells alumnes que no vulguin fer avaluació continuada, o que no assisteixin a 3 dels seminaris (o que no lliurin 3 de les pràctiques), basaran tota la seva nota en l'examen final. En aquests casos, l'alumne no obtindrà més que un aprovat com a nota final per excel·lent que sigui l'examen. D'altra banda, cal tenir present que si un estudiant lliura només 3 pràctiques i assisteix només a 3 seminaris, la nota total de pràctiques obtinguda es continuarà dividint entre els seminaris i pràctiques totals previstos.
En al convocatòria de setembre, la nota de l'assignatura respondrà únicament a la nota de l'examen que es durà a terme.
B. Concreció de les competències i de la seva avaluació
Què s'avaluarà |
Indicadors d'assoliment |
Com s'avaluarà |
Quan s'avaluarà |
Comprensió, capacitat d'anàlisi i síntesi. Raonament crític
|
La selecció i la jerarquització de la informació rellevant i la síntesi en la seva exposició. Interrelació de coneixements. |
- Prova final - Activitats (resolució de casos i exposició/intervenció)
|
- Setmanalment i a l'examen final |
Capacitat de gestió de la informació. Aproximació a la jurisprudència i legislació |
|
- Activitats de subgrup |
- Setmanalment |
Resolució de casos |
Activitats plantejades pels subgrups i exemples a la classe comú. |
- Activitats de subgrup |
- Setmanalment |
Comunicació oral i escrita
|
Claredat i ordre expositiu de la informació rellevant en la redacció. Correcció en l'ús del lèxic i dels conceptes jurídics. |
- Prova final, activitats de subgrup (resolució de casos per escrit i exposició/intervenció orals) |
- Setmanalment i a l'examen final |
Capacitat d'organització i planificació
|
Entrega de les pràctiques i participació adequada en les sessions de grup i subgrup. |
- Activitats de subgrup - Prova final |
- Setmanalment i a l'examen final |
Aprenentatge autònom |
|
- Prova final i activitats de subgrup. |
- Setmanalment i a l'examen final |
- Sensibilitat cap a temes de la realitat socio-econòmica |
Relació de les institucions analitzades amb la problemàtica social o econòmica a la que fan referència.
|
- Debats en activitats de subgrup |
- Setmanalment |
Apèndix . Càlcul del volum de treball previst
Crèdits ECTS: 5
Volum total de treball de l'estudiant: 125 hores (25 hores per crèdit ECTS).
Distribució del volum de treball de cada estudiant:
a. Hores de treball presencial
26 hores de participació en classe teòrica de grup.
8 hores de participació en activitats en subgrup.
2 hores per a la prova final.
b. Hores de treball dirigit
25 hores de preparació de les classes de grup
25 hores d'activitats programades prèvies i posteriors a les activitats
en subgrup
c. Hores de treball autònom
1 hores de lectura del Pla Docent
39 hores de lectura del manual i estudi personal.
5. Metodologia
a. Treball presencial
El treball presencial se centra en l'assistència i el seguiment de les sessions de grup i la participació activa en les sessions de subgrup.
b. Hores de treball dirigit
Per una banda, en relació a les classes magistrals, s'aconsella la lectura d'algun dels manuals indicats a l'efecte doncs la missió del professor, com sabeu, no és ensenyar, sinó ajudar-vos a aprendre, per tant, resulta indispensable que llegiu, prèviament o posteriorment segons considereu convenient, els textos per tal d'assolir una visió de conjunt, sense oblidar que és indispensable consultar els textos legals als quals es fa referència.
Per altra banda, en les activitats en subgrup, la tasca consisteix en la lectura dels materials facilitats per casa sessió (doctrina, jurisprudència i textos legals), més aquella bibliografia complementària per aquells que vulgueu aprofundir en algun aspecte, i la realització dels casos pràctics, amb el recolzament de legislació i jurisprudència que us sembli adequat, d'acord amb la programació. En el desenvolupament d'aquestes sessions a l'aula, cadascun dels alumnes pot ser triat per presentar part del treball designat per aquella sessió aleatòriament, això vol dir que si heu presentat una setmana no hi ha inconvenient perquè resulteu escollits també la següent. L'exposició oral, no lectura del què dueu escrit, és un aspecte important de l'avaluació. Així mateix, es tindrà en consideració la participació activa en les discussions/debats que es puguin plantejar.
Els treballs, l'enunciat dels quals es penjarà a l'aula global una setmana abans a l'entrega i tenint en compte l'evolució de les classes teòriques, s'hauran d'haver lliurat un dia i hora determinats i comuns per al tots els subgrups.
El lliurement de les pràctiques el podeu fer d'acord amb les instruccions que us faciliti el vostre professor de pràctiques.
Cal portar una còpia de la pràctica impresa a les sessions de subgrup, l'assistència a les quals és obligatòria. Es recorda a l'alumnat que la còpia dels treballs del seminari es penalitza amb el suspens de l'assignatura.
El treball a l'aula de l'estudiant durant les sessions en subgrup consistirà en la resposta de preguntes orals, en l'exposició del seu propi treball, que haurà d'haver redactat prèviament i haurà de lliurar, i en el seguiment de les intervencions dels altres estudiants i del professor.
c. Hores de treball autònom
A banda de la resolució dels casos pràctics, seria convenient que llegíssiu els textos dels manuals indicats, tant prèviament per tal de comprendre millor el què s'exposarà a les classes de teoria, com posteriorment per tal de desenvolupar l'apuntat pel professor.