Dret Internacional Públic (20645)

Titulació/estudi: Grau en Dret
Curs: 2n
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores de dedicació de l'estudiant: 150
Llengua o llengües de la docència: Castellà, Català i Anglès
Professor: Ángel J. Rodrigo, Xavier Seuba, Maria Àngels Clotet, Miguel Ángel Elizalde, Augusto Guevara

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura Dret internacional públic es troba dins de l'àmbit de coneixement de les ciències socials, concretament, dins dels estudis de Dret. Es tracta d'una assignatura de formació bàsica dins del pla d'estudis que permet als alumnes, per un cantó, l'estudi i coneixement d'un nou sistema jurídic, l'ordenament jurídic de la Comunitat internacional que opera en el marc més ampli que els drets interns; i, per un altre, exigeix estudiar les relacions entre ambos ordenaments i llurs efectes. Aquesta assignatura aporta a l'estudiant del Grau en Dret el marc jurídic internacional que regula les relacions internacionals.

Per això, l'assignatura Dret internacional públic pretén analitzar els trets més significatius de la base social que regula, les principals institucions jurídiques amb llurs especificitats que integren l'ordenament jurídic internacional i el contingut de les normes jurídiques internacionals.

Per un millor seguiment de l'assignatura, és convenient que els alumnes tinguin bé assolides nocions que ja han estudiat a algunes assignatures de primer curs com són les nocions d'Estat, de sobirania, de constitució, de sistema jurídic, de fonts de l'ordenament, de principis generals del Dret, de subjectes de dret, de tribunal i jurisdicció, etc.

És convenient, també, que els estudiants hagin adquirit amb suficiència les capacitats de lectura i comprensió de textos jurídics.L'assignatura Dret internacional públic té relació molt estreta amb les assignatures de primer curs Introducció als estudis i a la ciència jurídica, Organització constitucional de l'Estat i fonts del Dret i Drets i llibertats fonamentals. Amb la primera perquè proporciona algunes de les eines analítiques fonamentals que s'utilitzen a la ciència del Dret internacional públic per examinar el seu objecte d'estudi. Amb la segona, perquè tenen un objecte d'estudi anàleg, les normes bàsiques de l'Estat en un cas i l'ordenament jurídic de la Comunitat internacional en un altre. I, amb la tercera, perquè comparteix la preocupació pel reconeixement i la garantia dels dret fonamentals de la persona humana.

Així mateix, té importants relacions amb assignatures de la resta de cursos que poden compartir parcialment l'estudi d'algun aspecte concret del programa com és el cas del Dret penal o del Dret del comerç internacional o que suposen una especialització com és el cas del Dret internacional econòmic.

 

2. Competències que s'han d'assolir

COMPETÈNCIES GENERALS

Instrumentals

1. Capacitat de comprensió de qüestions internacionals

2. Capacitat d'anàlisi i síntesi dels temes internacionals

3. Habilitats per a la recerca de documentació i fonts de referència internacionals

Interpersonals

4.Competències comunitatives escrites i orals

5.Capacitat crítica

6.Capacitat argumentativa

7.Capacitat de treball en equip

Sistèmiques

8.Comprensió i anàlisis de les relacions internacionals

9.Comprensió dels trets bàsics de la Comunitat internacional

10.Capacitat de contextualitzar fets internacionals dins del marc jurídic pertinent

11. Capacitat de relacionar fets, normes i valors per intentar trobar solucions als problemes concrets

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

1.Comprensió dels trets específics de l'ordenament jurídic internacional respecte d'altres ordres normatius

2.Comprensió de l'estructura de l'esmentat ordenament internacional

3.Comprensió de les principals institucions de l'ordenament jurídic internacional

4.Comprensió de les relacions i efectes del Dret internacional amb els ordenaments interns

5.Capacitat per comprendre la naturalesa i tipus dels diferents membres de la Comunitat internacional

6.Comprensió de la naturalesa i tipologia de organitzacions internacionals.

7. Comprensió de la competència territorial i personal dels Estats

8. Capacitat per identificar els fets internacionalment il·lícits i la exigència de responsabilitat internacional de l'Estat i de l'individu

 

3. Continguts

 

I. LA COMUNITAT INTERNACIONAL I EL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC

Tema 1. La comunitat internacional i el dret internacional públic

Introducció. Formació històrica i evolució de la comunitat internacional. Naturalesa i estructura de la comunitat internacional. L'organització a la comunitat internacional. El concepte de dret internacional públic. Contingut del dret internacional públic. Classificació de les obligacions internacionals.

 

II. LA IDENTIFICACIÓ I LA CREACIÓ DE LES NORMES INTERNACIONALS

 

Tema 2. Les fonts del dret internacional

Introducció. Els tractats internacionals: concepte i classes. El costum internacional: elements. La codificació del dret internacional. El costum internacional i els tractats internacionals. Els règims internacionals. Els principis generals del Dret. Els mitjans auxiliars de determinació de les normes internacionals.

Tema 3. Els tractats internacionals

Introducció. La conclusió dels tractats. Les reserves als tractats internacionals. Efectes dels tractats. Els tractats i els tercers Estats. La interpretació dels tractats. La nul×litat dels tractats. La terminació dels tractats. La suspensió dels tractats.

Tema 4. Altres fonts del dret internacional públic

Introducció. Les resolucions de les organitzacions internacionals. Els processos de creació i de determinació del costum internacional a través de les resolucions de les organitzacions internacionals. Els actes unilaterals. La conducta dels Estats: referència a la doctrina de l'estoppel.

 

 

III. LES RELACIONS ENTRE EL DRET INTERNACIONAL I ELS DRETS INTERNS

Tema 5. Les relacions entre el dret internacional i els drets interns

Introducció. Posicions doctrinals. El dret intern davant el dret internacional. La recepció del dret internacional en els drets interns: a) dret internacional general; b) tractats internacionals; c) resolucions d'organitzacions internacionals. El dret internacional en el dret espanyol.

 

IV. ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT INTERNACIONAL

A. ELS ESTATS

 

Tema 6. L'Estat en el dret internacional

Introducció. L'Estat com a subjecte de dret internacional. El reconeixement d'Estats. El principi d'igualtat sobirana. El principi de no-intervenció. La immunitat de l'Estat. La successió d'Estats.

 

B. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

 

Tema 7. Qüestions generals sobre les organitzacions internacionals

Introducció. Concepte i caràcters. La subjectivitat de les organitzacions internacionals. Classificació de les organitzacions internacionals. Els òrgans de les organitzacions internacionals. Els agents i funcionaris internacionals. Les competències. Els actes de les organitzacions internacionals.

Tema 8. Les Nacions Unides

Introducció. La Carta de les Nacions Unides. Naturalesa jurídica. Propòsits i principis. Estructura orgànica. Organismes especialitzats.

 

C. ALTRES ENTITATS DE CARÀCTER NO ESTATAL, ELS POBLES I LES PERSONES

Tema 9. Altres entitats de caràcter no estatal, els pobles i les persones

Introducció: antecedents. Els pobles: el principi de lliure determinació. La persona humana. Les organitzacions internacionals no governamentals. Les empreses transnacionals.

 

 

V. LA REGLAMENTACIÓ DE LES RELACIONS INTER-ESTATALS

A. LES COMPETÈNCIES ESTATALS

 

1. La Competència Territorial

Tema 10.El territori de l'Estat

Introducció. Poders i competències de l'Estat. El territori de l'Estat: a) les fronteres; b) Modes d'adquisició del territori; c) Delimitació i atribució de territoris. Els cursos d'aigua internacionals. L'espai aeri i el règim de la navegació aèria. Modificacions del contingut de la competència territorial: bases militars.

Tema 11. Les competències de l'Estat als espais marins

Introducció. El mar territorial. Les aigües arxipelàgiques. La zona contigua. La plataforma continental. La zona econòmica exclusiva.

 

2. La Competència Personal

Tema 12. La competència personal i la protecció diplomàtica

Introducció. La nacionalitat. Entrada i sortida dels estrangers. Drets dels estrangers. Els refugiats. La protecció diplomàtica: a) Naturalesa jurídica; b) Les condicions d'exercici de la protecció diplomàtica.

 

                B. LES RELACIONS DIPLOMÀTIQUES I CONSOLARS

Tema 13. Les relacions diplomàtiques i consulars

Introducció. Els òrgans estatals de les relacions exteriors. Les missions diplomàtiques. Les missions especials. La representació dels Estats en les seves relacions amb les organitzacions internacionals. Les relacions consulars.

 

C. L'ARRANJAMENT PACÍFIC DE LES CONTROVÈRSIES

Tema 14. La solució pacífica de les controvèrsies internacionals

El principi de la solució pacífica de les controvèrsies internacionals. Mitjans de solució. Els mitjans anomenats diplomàtics. L'arbitratge internacional. La Cort Internacional de Justícia

 

V. LA RESPONSABILITAT INTERNACIONAL

Tema 15. La responsabilitat internacional

Introducció. La responsabilitat internacional de l'Estat per fet internacionalment il×lícit: a) elements; b) circumstàncies que exclouen la il×licitud; c) invocació; d) contingut. La responsabilitat internacional de l'individu: a) els crims contra la pau i la seguretat de la humanitat; b) la Cort Penal Internacional.

 

4. Avaluació

Els alumnes seran avaluats en funció de llur participació a les classes pràctiques, de la qualificació dels treballs escrits encomanats pels professors, de les proves escrites realitzades al llarg del curs i de l'examen final de l'assignatura.

La qualificació final de l'assignatura serà el resultat de la participació a les classes pràctiques i de la realització dels treballs escrits realitzats a classe o encarregats al llarg del curs (40% de la nota final) i de l'examen sobre el contingut teòric de l'assignatura (60%).

Les classes pràctiques consistiran en l'exposició oral i discussió de treballs escrits realitzats pels alumnes sobre textos que el professor encomanarà amb antel·lació. Aquests treballs poden consistir en comentaris dels textos corresponents, en dictàmens a favor d'una de les parts d'una controvèrsia internacional o en assaigs sobre qüestions relatives al contingut de l'assignatura. Aquesta treballs hauran de tenir una extensió màxima de dues pàgines en format DIN A4. El plagi o la còpia dels treballs podrà suposar el suspens de les pràctiques.

Els alumnes podran realitzar també, amb caràcter voluntari, un treball d'anàlisi i comentari d'un llibre, article o estudi de temes de interès general relacionats amb l'assignatura. Aquest treball pot augmentar la nota de pràctiques fins a dos punts. L'extensió d'aquests treballs serà entre 5 i 10 pàgines en format DIN A4. El plagi o la còpia dels treballs suposarà el suspens de les pràctiques. El títols recomanats entre els quals els alumnes podran fer l'esmentà treball són els següents:

 

1. GARCÍA, C. i RODRIGO, A.J. (eds), La seguridad comprometida. Nuevos desafíos, amenazas y conflictos armados, Madrid, Tecnos, 2008.

2. HABERMAS, J., El Occidente escindido, trad. J.L. López, Madrid, Trotta, 2006, cap.8 "¿Tiene todavía alguna posibilidad la constitucionalización del Derecho internacional?", pp. 113-187.

3. RUIZ-GIMÉNEZ, I., La historia de la intervención humanitaria. El imperialismo altruista, Madrid, La Catarata, 2005.

La participació dels alumnes a les classes pràctiques serà avaluada de forma continua i global i quedarà concretada en una nota única al final del trimestre que tindrà un valor del 40% de la qualificació final de l'assignatura.

L'avaluació del contingut teòric de l'assignatura es farà mitjançant una prova final. Aquesta prova tindrà dues parts. La primera consistirà en respondre a una pregunta, a triar entre dues, sobre un epígraf del programa durant un temps màxim de 30 minuts. La segona part de la prova consistirà en respondre a 5 preguntes que tenen una resposta breu. La nota de la prova sobre el contingut teòric de l'assignatura suposarà un 60% de la qualificació final de l'assignatura.

Els estudiants que no hagin superat l'assignatura tindran una nova convocatòria extraordinària a setembre. Aquells alumnes que tinguin aprovades les pràctiques només hauran de fer un examen teòric que tindrà la mateixa estructura que la prova sobre el contingut teòric prevista per a la convocatòria ordinària. Els alumnes que no hagin aprovat les pràctiques, a més a més de la prova teòrica, faran també una prova específica que els permeti recuperar la nota d'aquestes activitats.

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Díez de Velasco, M., Instituciones de Derecho Internacional Público, 17ª ed., Madrid, Tecnos, 2009.

Díez de Velasco, M., Las Organizaciones internacionales, 16ª ed., Madrid, Tecnos, 2009.

Casanovas, O. i Rodrigo, A.J., Casos y textos de Derecho internacional público, 6ª ed., Madrid, Tecnos, 2010.

 

5.2. Bibliografia complementària

Carrillo Salcedo, J.A., Curso de Derecho internacional público, Madrid, Tecnos, 1991.

Fernández de Casadevante Romaní, C., Derecho internacional público, Madrid, Ed. Dilex, 2003.

Fernández Tomás, A., Sánchez Legido, A. i Ortega Terol, J.A., Manual de Derecho internacional público, Valencia, Tirant lo Blanc, 2003.

González Campos, J.D..; Sánchez Rodríguez, L.I.; Andrés Sáenz de Santa María, M.P., Curso de Derecho Internacional Público, 10ª ed. (5ª ed. en Civitas), Madrid, Civitas, 2008.

Gutiérrez Espada, C., Derecho Internacional Público, Madrid, Trotta, 1995.

Juste Ruiz, J. i Castillo Daudí, M., Derecho Internacional Público, Valencia, Tirant lo Blanc, 2005.

Mariño Menéndez, F.M., Derecho Internacional Público (Parte general), 4ª ed. rev., Madrid, Trotta, 2005.

Pastor Ridruejo, J.A., Curso de Derecho Internacional Público y Organizaciones Internacionales, 13ª ed., Madrid, Tecnos, 2009.

Remiro Brotons, A. et al., Derecho Internacional, València, Tirant lo Blanc, 2007.

Rodríguez Carrión, A.J., Lecciones de Derecho Internacional Público, 6ª ed., Madrid, Tecnos, 2006.

 

Alguns tractats i textos internacionals d'especial importància han estat traduïts privadament al català:

 

Carta de les Nacions Unides i Estatut de la Cort Internacional de Justícia, amb la Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General de 24 d'octubre de 1970,  Versió catalana i introducció per Miquel A. Marín, Barcelona, Bosch, 1984.

Els drets humans: els textos bàsics, Carles Duarte i Montserrat, Joan Ramon Solé i Durany, Barcelona, Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya, 1988.

Conveni Europeu de Drets Humans. Carta Social Europea, Moià (Barcelona), Publicacions de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, 1987.

Les Nacions Unides i els Drets Humans, Xavier Pons Ràfols (dir.), Barcelona, Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 1997.

Les normes humanitàries coma factor de pau. Commemoració del Centenari de la Conferència de Pau de La Haia 1907-2007, Xavier Pons Ràfols (ed.), Barcelona, Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 2007.

5.3. Recursos didàctics

 

SELECCIÓN DE DIRECCIONES EN INTERNET

I. Organización de las Naciones Unidas y órganos subsidiarios

Organización de las Naciones Unidas.- http://www.un.org

Plan de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA).- http://www.unep.ch

Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados.-http://www.acnur.org

Comisión de Derecho Internacional.- http://www.un.org/law/ilc/index.html

II. Organismos especializados

Banco Mundial.- http://www.worldbank.org

Organización Internacional del Trabajo.- http://www.ilo.org

III. Otras Organizaciones internacionales de ámbito universal

Organización Mundial del Comercio.- http://www.wto.org

Autoridad Internacional de los Fondos Marinos.-http://www.isa.org.jm

IV. Organizaciones internacionales de ámbito regional y Organizaciones internacionales de carácter limitado

 

Consejo de Europa.- http://www.coe.int

Unión Europa (general).- http://europa.eu.int

Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico.- http://www.oecd.org

V. Tribunales internacionales

Corte Internacional de Justicia.- http://www.icj-cij.org

Corte Penal Internacional.- http://www.un.org/law/icc

Tribunal Europeo de Derechos Humanos.- http://www.echr.int

Corte Interamericana de Derechos Humanos.- http://www.corteidh.org

Tribunal Internacional del Derecho del Mar.- http://www.itlos.org

Tribunal Penal Internacional para la ex-Yugoslavia.- http://www.un.org/icty/index.html

Tribunal Penal Internacional para Ruanda.- http://www.ictr.org

Tribunal Permanente de Arbitraje.- http://www.pca-cpa.org

 

VI. Organizaciones internacionales no gubernamentales

Amnistía Internacional.- http://www.amnistiainternacional.org

Greenpeace.- htpp://www.greepeace.org

 

6. Metodologia

L'adquisició d'aquestes competències es portarà a terme mitjançant la metodologia docent i d'aprenentatge que preconitza l'Espai Europeu d'Educació Superior. Les classes magistrals (unes 5 hores per crèdit ECTS en el cas d'aquesta assignatura) tenen per objecte la transmissió del coneixement i la fixació dels conceptes o idees bàsiques de la matèria. Poden fomentar l'adquisició del coneixement crític y solen exigir de l'estudiant la lectura prèvia de materials i l'aplicació de la seva capacitat d'organització i planificació i d'anàlisi y síntesi de la matèria exposada. Les classes pràctiques (unes 2 hores per crèdit ECTS) promouen la capacitat per resoldre problemes, per treballar en equip i liderar en el seu cas el grup, per aprendre autònomament (sense la tutela directa del professor durant la resolució del cas) i per associar coneixements i desenvolupar-los creativament. Així mateix, la resolució de casos sota la guia del professor permet exercitar d'altres habilitats essencials del jurista, com la de redacció (mitjançant les tècniques del comentari, de l'assaig, del dictamen i del treball de comentari i anàlisi d'una monografia) i la de exposició i argumentació oral.

En ambdues modalitats de docència, magistral i en seminari, l'estudiant pren consciència del Dret internacional públic com a sistema regulador de les relacions socials en la Comunitat internacional en la que es poden identificar interessos, valors i les normes jurídiques que les regulen. Por la seva part, les tutories, individuals o en grup, faciliten que el docent pugui controlar i fer seguiment del procés d'aprenentatge dels estudiants, y que aquest puguin prendre consciència del seu progrés i millorar els seus punts dèbils.

Aquest mètode pedagògic combina l'avaluació continuada (que suposa el 40% de la nota) amb l'examen final (que representa el 60% de la nota final). Al llarg del procés d'aprenentatge són objecte d'avaluació els casos pràctics dictaminats, les presentacions orals, el treball en grup, la participació activa en classe.

 

7. Programació d'activitats

1ª Setmana (22-24 de setembre)

Teoria: Tema 1.- La comunitat internacional i el dret internacional públic

 

2ª Setmana (27 de setembre- 1 d'octubre)

Teoria: Tema 2. Les fonts del dret internacional i Tema 3. Els tractats internacionals                                                                                                                                                                                                       

Seminari Grups Parells: Pràctica 1 sobre la identificació i creació de les normes internacionals (costum internacional, tractats internacionals, resolucions d'organitzacions internacionals i actes unilaterals) a partir d'alguns dels textos i qüestions reproduïts al llibre O. Casanovas i A.J. Rodrigo, Casos y Textos de Derecho internacional público, 6ª, ed., Madrid, Tecnos, 2010, pp. 33-155.

 

3ª Setmana (4-8 d'octubre)

Teoria: Tema 4.- Altres fonts dels dret internacional públic i Tema 5.- Les relacions entre el Dret internacional i els dret intern

Seminaris Grups Senars: Pràctica 1 sobre la identificació i creació de les normes internacionals (costum internacional, tractats internacionals, resolucions d'organitzacions internacionals i actes unilaterals) a partir d'alguns dels textos i qüestions reproduïts al llibre O. Casanovas i A.J. Rodrigo, op. cit., pp. 33-155.

 

4ª Setmana (11-15 d'octubre)

Teoria: Tema 6.- L'Estat en el dret internacional

Seminaris Grups Parells: Pràctica 2.- Les relacions entre el dret internacional i el dret intern a partir d'alguns dels textos i qüestions reproduïts al llibre O. Casanovas i A.J. Rodrigo, op. cit., pp. 157-176.

 

5ª Setmana (18-22 d'octubre)

Teoria: Tema 7.- Qüestions generals sobre organitzacions internacionals

Seminaris Grups Senars: Pràctica 2.- Les relacions entre el dret internacional i el dret intern a partir d'alguns dels textos i qüestions reproduïts al llibre O. Casanovas i A.J. Rodrigo, op. cit., pp. 157-176.

 

6ª Setmana (25-29 d'octubre)

Teoria: Tema 8.-Les Nacions Unides i Tema 9.-Altres entitats de caràcter no estatal, els pobles i les persones

Seminaris Grups Parells: Pràctica 3.-Els subjectes del dret internacional a partir d'alguns dels textos i qüestions reproduïts al llibre O. Casanovas i A.J. Rodrigo, op. cit., pp. 177-302.

 

7ª Setmana (1-5 de novembre)

Teoria: Tema 10.- El territori de l'Estat

Seminaris Grups Senars: Pràctica 3.-Els subjectes del dret internacional a partir d'alguns dels textos i qüestions reproduïts al llibre O. Casanovas i A.J. Rodrigo, op. cit., pp. 177-302.

 

8ª Setmana (8-12 de novembre)

Teoria: Tema 11.- Les competències de l'Estat als espais marins i Tema 12.- La competència personal i la protecció diplomàtica

Encarregar l'estudi del Tema 13 sobre el Dret diplomàtic i consolar per les pàgines recomanades del manual de referència

Seminaris Grups Parells: Pràctica 4.- Les competències de l'Estat a partir d'alguns dels textos i qüestions reproduïts al llibre O. Casanovas i A.J. Rodrigo, op. cit., pp. 303-525.

 

9ª Setmana (15-19 de novembre)

Teoria: Tema 14.- La solució pacífica de les controvèrsies internacionals i Tema 15.- La responsabilitat internacional de l'Estat

Seminaris Grups Senars: Pràctica 4.- Les competències de l'Estat a partir d'alguns dels textos i qüestions reproduïts al llibre O. Casanovas i A.J. Rodrigo, op. cit., pp. 303-525.

 

10ª Setmana (22-26 de novembre)

Teoria: Tema 15.- La responsabilitat internacional de l'individu

Seminaris Grups Parells i Senars: Pràctica 5.- La responsabilitat internacional de l'Estat i de l'individu a partir d'alguns dels textos i qüestions reproduïts al llibre O. Casanovas i A.J. Rodrigo, op. cit., pp. 751-816.