Curs 2009-2010

Grau en Publicitat i Relacions Públiques  

Anàlisi de la Significació de la Imatge (20363)  

1. Presentació

Debray comença el seu tractat sobre la imatge amb l'anècdota que un emperador xinès va fer esborrar un mural que tenia al seu palau perquè el soroll de l'aigua del riu pintat no el deixava dormir.

El punt de partida de l'assignatura se situa en una paradoxa fonamental:

- Per una banda, el paper essencial de la imatge com a forma ontològica de primer ordre en les societats contemporànies -anomenades sovint amb termes com "cultura de la imatge", "cultura visual" (Heidegger, Català, Mirzoeff), "civilització de la imatge" (Postman, Sartori) o "cultura de l'espectacle" (Debord, Baudrillard)- i del paper fonamental que tenen també les imatges en plural com a formes que proliferen arreu i envers les quals el subjecte modern estructura la seva identitat i sentit.

- Per una altra banda, l'escassa formació rebuda en la lectura, interpretació i significació de les imatges (en contrast amb l'aprenentatge de la lectura de textos). En aquest sentit, es posa èmfasi en la diferència entre "mirar" i "veure" i les nombroses metàfores que el llenguatge quotidià estableix relacionades amb la "visió" (comprensió, aprenentatge, planificació, estructuració, preparació, etc.).

Des d'aquesta perspectiva -antropològica, culturològica, fenomenològica i cognitiva- la identificació i l'aprenentatge dels processos de dotació de sentit de les imatges esdevenen un repte ineludible no només com a habitants d'una cultura que es diu "visual" i que atribueix sistemàticament una potència devastadora a les imatges, sinó que és un repte i una necessitat de primer ordre per als estudiants i estudiosos dels mitjans de comunicació que han de dedicar-se professionalment a la creació, la producció o l'anàlisi del contingut de les imatges. Aquest és el cas específic dels estudiants de Comunicació Audiovisual i de Publicitat i Relacions Públiques.

L'assignatura Anàlisi de la Significació de la Imatge fa un recorregut per les principals teories, conceptes i disciplines que des d'una perspectiva o una altra s'han proposat donar compte dels processos de dotació de sentit de les imatges i actualització per fer-les aplicables al context contemporani per una banda i al context específic dels mitjans de comunicació per una altra -fotografia, cinema, televisió, publicitat, pantalles web o videojocs.

En conseqüència, en finalitzar el curs es pretén haver assolit un doble objectiu:

- Per una banda, emmarcar i contextualitzar el paper que juguen les imatges en la nostra cultura i situar-les en una fase molt concreta del desenvolupament històric. La validesa i veracitat que atribuïm a les imatges és una particularitat històrica, no universal ni inherent a les imatges o al subjecte que mira, sinó que és una pràctica situada socialment i culturalment.

-Per una altra banda, i dins aquest context històric particular l'assignatura pretén equipar l'alumne d'un corpus teòric sòlid per afrontar l'anàlisi de les imatges en tota la seva complexitat. En aquest sentit, l'assignatura està orientada essencialment a la pràctica de l'anàlisi de la imatge, pràctica que requereix d'una teoria orientada i transversal -aplicable a qualsevol mitjà d'expressió visual.

Les eines que componen l'utillatge bàsic de l'anàlisi de la imatge provenen fonamentalment de la semiòtica, la narratologia, l'estructuralisme, la psicologia cognitiva, els estudis culturals, la teoria cinematogràfica, la història de l'art, els estudis d'estètica i la teoria cultural.

2. Competències

2.1. Competències específiques

L'assignatura Anàlisi de la Significació de la Imatge planteja com a punt de partida l'assoliment de les competències següents:

1.      Comprensió dels pressupòsits bàsics de l'assignatura.

2.      Comprensió dels conceptes i de les teories implicats en l'anàlisi de la imatge.

3.      Aplicació dels conceptes a l'anàlisi de les imatges.

4.      Integració dels conceptes i de les perspectives a les diferents fases i assignatures relacionades amb l'anàlisi i la generació d'imatges.

Cadascuna d'aquestes competències està desglossada en indicadors d'assoliment que estan recollits en l'apartat de l'avaluació.

2.2. Competències generals

Es detallen a continuació les principals competències generals de la titulació que es treballen a l'assignatura:

1. Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica.

2. Capacitat d'adaptació a noves situacions.

3. Creativitat.

4. Treball autònom.

5. Treball en equip.

6. Capacitat de crítica i d'autocrítica.

7. Competència comunicativa (escrita i verbal).

8. Resolució de problemes vinculats amb la imatge.

9. Puntualitat i respecte cap al treball dels altres (alumnes i professor).

Aquestes competències, sense ser tractades i desenvolupades de manera específica al llarg de l'assignatura, són competències instrumentals per assolir les competències específiques. La primera competència referida estrictament al vocabulari i als conceptes bàsics de l'assignatura és una competència específica, però requereix de la competència general prèvia d'aplicació de la teoria a la pràctica.

Així, per exemple, la competència 2 requereix de la flexibilitat de l'alumne per aplicar conceptes i teories a imatges molt diverses, de formats diversos i també de mitjans d'expressió diversos (fotografia, escultura, pintura, televisió, videojocs, cinema, etc.) i adaptar l'utillatge teòric a diferents situacions contextuals.

Les competències 3 i 8 (la creativitat i la resolució de problemes vinculats a la imatge) són competències necessàries en la mesura que permeten copsar l'agilitat i l'originalitat de l'alumne en la busca de solucions vinculades a l'anàlisi de la imatge, en la identificació del concepte que millor permet la identificació dels valors o pressupòsits implícits de les imatges.

Les competències 4, 5 i 7 (treball autònom, treball en equip i competència comunicativa) són competències fonamentals a l'hora de preparar els materials de treball de l'assignatura, fer les pràctiques i les memòries individuals, fer el treball de grup, tenir una participació satisfactòria en els seminaris, aportar solucions al grup i ser capaços de transmetre adequadament les seves aportacions als exercicis escrits, individuals i de grup, a la interacció establerta entre els diversos alumnes i entre els alumnes i el professor, i també en la seva participació a l'aula. En aquest sentit, la competència 9 no és una competència menor en la mesura que el curs posa especial èmfasi en l'aprenentatge de l'anàlisi de la imatge a partir de les diferents maneres en què els diversos alumnes plantegen la resolució als temes i als problemes plantejats per la professora a classe entorn de diversos casos.

3. Avaluació

3.1. Criteris d'avaluació generals

Al llarg del curs es posa èmfasi en l'anàlisi de la significació de les imatges com un procés d'aprenentatge progressiu en què l'alumne aprèn a mirar i "desaprèn" codis automàtics d'interpretació. En aquest sentit, s'equipara el procés de significació a anar descobrint les capes d'una ceba -sense plorar, és clar!-, on hi ha uns nivells mínims d'interpretació de la significació: identificació d'icones, de recursos i nivells bàsics de narració, fins a entrar en l'anàlisi plàstica de les imatges i els seus valors i posicionaments ideològics.

Es tracta d'anar assolint la capacitat per analitzar la imatge de manera gradual i "sedimentada"; és a dir, es comença treballant la significació de les imatges fixes -aparentment més senzilles- per introduir a continuació més elements de complexitat típics de les imatges audiovisuals com l'anàlisi del temps, de la narració, del so, del ritme, el muntatge, etc.

Des d'aquesta perspectiva es fa evident que l'avaluació de l'assignatura és una avaluació continuada i progressiva a la qual es van incorporant nous elements a mesura que avança l'assignatura.

L'avaluació de l'assignatura és una avaluació de les quatre competències específiques identificades en l'apartat anterior; així, sobre cada competència s'han definit uns indicadors i unes metodologies d'avaluació que es detallen en la plantilla següent:

3.2. Concreció de les competències i la seva avaluació

Competències	Pes en l'avaluació	Indicador d'assoliment	Com s'avaluarà	Quan s'avaluarà
Competència 1: Comprensió dels pressupòsits bàsics de l'assignatura.	15%	-          Adopció de la perspectiva de l'anàlisi de la imatge com un procés en el qual intervé la imatge i l'espectador. -          Identificació del procés de significació com un acte socialment situat (identificació, per tant, de les variables que intervenen en aquest procés). -          Familiarització amb els principals debats sobre l'anàlisi de la imatge.	-          Memòria 1 (individual) sobre els textos i els continguts del primer tema. -          Avaluació transversal al llarg de la intervenció de l'alumne a classe. -          Examen final.	-          La memòria es lliura la tercera setmana del curs. -          L'examen final el programa la secretaria del centre un cop acabat el trimestre.

Competència 2: Comprensió dels conceptes i les teories implicats en l'anàlisi de les imatges.

30%

-          Identificació dels conceptes que intervenen en l'anàlisi d'imatges concretes. -          Adequació i domini en la resposta a les preguntes i qüestions plantejades per la professora. -          Concreció en les respostes. -          Capacitat de relacionar els conceptes i les teories amb els pressupòsits de l'assignatura i els debats contemporanis sobre la significació de la imatge. -          Capacitat de relacionar els continguts de l'assignatura amb els continguts d'assignatures afins (transversalitat del coneixement après).

a) Participació activa en els seminaris La participació activa vol dir: resolució de les qüestions plantejades per la professora intervenció ordenada a classe; atenció a les intervencions fetes pels companys; posada en comú de les resolucions i els procediments adoptats; capacitat d'extracció de conclusions a partir de la resolució de casos plantejats. b) Realització de les memòries individuals corresponents als seminaris c) Realització de la memòria en grup d) Ajust en la realització de la memòria als requisits especificats per la professora Aquests requisits són: -          escollir una imatge que faciliti l'aplicació dels conceptes treballats fins el moment; -          la distinció entre la descripció de la imatge i la seva anàlisi (per això és important ajustar-se a les indicacions de limitació d'espai assenyalades); finalitzar l'anàlisi amb les característiques fonamentals de la significació de la imatge escollida. e) Examen final

-          Participació als seminaris. Les dates de cada seminari estan especificades a la programació d'activitats del punt 5.                       -          El termini de lliurament de cadascuna de les memòries és improrrogable; aquest termini està indicat a la programació d'activitats. -          Una setmana després de lliurades les memòries, cal fer una tutoria individual amb la professora per veure les correccions fetes.                 -          L'examen final el programa la secretaria un cop acabada la docència.

 

Competència 3: Aplicació dels conceptes a l'anàlisi de les imatges.

45%

-          Reconeixement del concepte adequat per a l'anàlisi de les imatges. -          Concreció de la dimensió teòrica dels conceptes al cas específic d'una imatge concreta. -          Desplegament d'exemples o casos diferents als plantejats a classe. -          Valoració de les aplicacions fetes pels companys. -          Transferència en l'aprenentatge del concepte a diferents nivells visuals (imatge fixa, audiovisual, teatre, òpera, multimèdia, videojocs, pantalles de mòbil, etc.). -          Seqüenciació de les fases de creació d'imatges en termes dels conceptes de l'assignatura.

a)      Participació activa als seminaris. b)      Realització de les memòries individuals. c)      Realització d'una memòria en equip. d)      Realització del treball final d'anàlisi d'un espot. e)      Adequació de les memòries a la proposta formulada per la professora. f)        Concreció en l'aplicació. g)      Coherència de la resolució. h)      Capacitat de crítica/anàlisi constructiva respecte als treballs realitzats pels companys. i)        Examen.

-          Intervenció als seminaris. Les dates dels seminaris estan especificades a la programació d'activitats. -          Realització de les quatre memòries. Les dates de lliurament estan especificades a la programació d'activitats. -          Realització de les pràctiques 1 i 2 d'anàlisi de campanyes proposades per la professora. -          Treball d'anàlisi de la imatge audiovisual (final). -          Examen.

 

Competència 4: Integració dels conceptes i de les perspectives a les diferents fases i assignatures  relacionades amb l'anàlisi i la generació d'imatges.

10%

-          Intervenció a classe. -          Capacitat de relacionar coneixements de diferents assignatures.

-          Seminaris. -          Realització de les memòries. -          Realització de les pràctiques. -          Realització de l'examen final.

4. Continguts

Amb l'objectiu que els alumnes puguis assolir les competències identificades es desplega a continuació la planificació de continguts de l'assignatura. Els continguts estan estructurats en tres grans blocs: l'anàlisi de la imatge fixa (bloc I); l'anàlisi de l'enunciat audiovisual (bloc II) i l'anàlisi de l'enunciació audiovisual (bloc III).

El primer tema és un tema introductori i la resta de temes estan estructurats a l'interior de cadascun dels blocs temàtics.

Els continguts que s'han de treballar en definitiva són els següents:

ANÀLISI DE LA SIGNIFICACIÓ DE LA IMATGE

1. Introducció a l'assignatura. De la cultura de la imatge a la cultura visual. La conformació de la mirada des del mitjà televisiu. L'estètica visual. Valors i ideologia de les imatges.

BLOC I. La imatge fixa

2. La semiòtica i la funció semiòtica. Dues nocions fonamentals de signe.
   1. El concepte de Saussure
   2. El concepte de Peirce. La definició triàdica del signe. El concepte de fonament.
3. La icona, l'índex i el símbol. La convencionalitat del signe lingüístic. La convencionalitat del signe visual. La crítica de l'iconisme.
4. El signe icònic i el signe plàstic. Tres famílies de paràmetres plàstics. Els paràmetres plàstics en la imatge audiovisual.

BLOC II. L'enunciat audiovisual

5. L'estructuralisme en l'anàlisi de l'enunciat. Mite i narració. Barthes i Levi-Strauss. Dues aproximacions estructuralistes: Propp i Greimas.
6. Canvi de paradigma. De l'estructuralisme a la psicologia cognitiva. Pressupòsits fonamentals. Conceptes bàsics: els marcs (escenaris i guions); els models i les macroestructures. La formació de les macroestructures: el Tepic i el coment.

BLOC III. L'enunciació audiovisual

7. L'enunciació audiovisual (1). La polifonia audiovisual. La diègesi. El metarelat cinematogràic i televisiu. El punt de vista cognitiu i el punt de vista perceptiu. Focalització, ocularització i auricularització. El temps en la narració audiovisual.
8. L'enunciació (II). Intertextualitat i gènere. Pressupòsits sobre el paper de l'espectador. Vinculacions amb la psicología cognitiva. Gèneres i realisme audiovisual.

5. Metodologia

Per tal d'assolir les competències identificades, s'ha previst una combinació de sessions magistrals amb sessions de grup reduït per fer seminaris i pràctiques amb presència del professor vinculats a l'anàlisi de la significació de la imatge.

Per una altra banda, s'ha previst la realització de pràctiques tutoritzades pel professor que l'alumne fa de manera autònoma fora de l'aula, algunes individuals, altres en grups.

Els seminaris són aquelles sessions de debat i de discussió de determinades lectures entorn de conceptes i/o teories que formen part del contingut de l'assignatura. Es tracta en primer lloc de sessions en les quals l'alumne ha d'haver treballat prèviament uns textos i respost a unes determinades preguntes plantejades per la professora. Es tracta de treballar uns textos de manera guiada per tal de copsar-ne la informació principal i que la interacció a l'aula es produeixi després d'un treball individual de reflexió entorn unes determinades problemàtiques o interpretacions sobre conceptes o teories. Amb aquest objectiu, el lliurament d'una petita memòria sobre les lectures és condició indispensable per a l'assistència al seminari. D'aquesta manera s'evita que els alumnes vinguin a l'aula a fer només d"escrives" i que participin amb un mínim coneixement de les propostes i els debats involucrats.

Les pràctiques són sessions en les quals l'alumne aplica els coneixements adquirits a l'anàlisi de les imatges. Es tracta de sessions en les quals el coneixement dels conceptes i/o teories esdevé indispensable per poder fer les pràctiques de manera satisfactòria. Algunes d'aquestes pràctiques es fan en grup, com l'anàlisi de campanyes visuals sobre el mateix tipus de producte per tal d'analitzar la diferent significació aportada pels paràmetres plàstics; altres pràctiques són individuals després d'haver discutit en grup els conceptes de major aplicabilitat i/o pertinència en l'anàlisi dels espots o fragments audiovisuals preparats per la professora.

El primer dia del curs es lliura a l'alumne el cronograma següent -adaptat a les dates de cada curs- amb les activitats que es porten a terme en cada sessió, el tipus d'aula de treball, els conceptes que es treballen a cada sessió, el treball que l'alumne ha de fer fora de l'aula per assistir a la sessió -normalment la lectura de textos i/o el visionat de determinades imatges o campanyes penjades a la web de l'assignatura, el campus o disponibles en carpetes- i les indicacions sobre si han de lliurar algun treball i/o fer tutories per preparar el treball final o assistir a tutories individuals per a la correcció de determinades pràctiques.

S'adjunta el calendari d'aquest curs per tenir la informació sobre l'estructura de treball més recent.

5.1. Organització temporal

	Horari i estructura docent /Aula	Continguts i conceptes	Textos que ha de treballar l'alumne	Tasques que s'han de fer
1	Dijous 8 de gener 9.30-11.30     Tot el grup Aula 52.123	Presentació de l'assignatura:   El pla docent; les competències i el mètode de treball i avaluació.
2	Dilluns 12 9.00-10.30	1.1.            De la Cultura de la imatge a la cultura visual.   1.2.            Impacte del mitjà televisiu en la conformació de la mirada.	-          Postman, N. "Los medios como epistemología", a Divirtiéndonos hasta morir. El discurso público en la era del show-business. -          Selva, M. i Solà, M. "Modos de representación. Sujeto y tecnologías de la imagen", a La representación audiovisual y la cultura contemporánea.	-          Lectura dels textos.   -          Preparació de la memoria 1 (vegeu les indicacions que hi ha penjades a l'Aula Global per fer la memòria.
3	Dijous 15 de gener 9.30-11.30               Tot el grup Aula 52.123	2.1. La semiòtica i la funció semiòtica.   2.2. Dues nocions fonamentals del signe:   -          El concepte de Saussure. -          El concepte de Peirce: definició triàdica del signe; el fonament.	-          Casetti, F. Introducció a la semiótica (fragments). -          Tordera, A. "Signo y semiosis", a Hacia una semiótica pragmática. El signo en CH.S. Peirce. -          Tordera, A. "El objeto del proceso semiótico", a Hacia una semiótica pragmática. El signo en CH.S. Peirce.	- Lectura dels textos.
4		3.1. Icones, índexs i símbols. 3.2. La convencionalitat del signe visual i lingüístic. 3.3. La crítica de l'iconisme.	-          Tordera, A. "Bases objetivas y uso de la significación", a Hacia una semiótica pragmática. El signo en CH.S. Peirce. -          Eco, U. "Crítica del iconismo", a Tratado de semiótica general.	- Lectura dels textos.
5	Dilluns 19 9.00-10.30                     Aula 52.323	Seminari 1: La convencionalitat del signe visual i lingüístic. Aplicacions de les ruptures artístiques a la publicitat.       Grup A	-          Foucault: Esto no es una pipa. Ensayo sobre Magritte. -          Racionero, Ll. Converses amb Pla i Dalí. -          D. A. La dramatúrgia d'Andreas Homoki per a Die Frau ohne schatten. Barcelona: El Liceu, 2002.	-          Lectura de textos. -          Realització de la memòria (sota les pautes indicades per la profesora). -          Preparació del seminari.
6	Dijous 22 de gener 9.30-11.30                   Aula 52.323	Seminari 1: La convencionalitat del signe visual i lingüístic. Aplicacions de les ruptures artístiques a la publicitat.       Grup B	-          Foucault: Esto no es una pipa. Ensayo sobre Magritte. -          Racionero, Ll. Converses amb Pla i Dalí. -          D. A. La dramatúrgia d'Andreas Homoki per a Die Frau ohne schatten. Barcelona: El Liceu, 2002.	-          Lectura de textos. -          Realització de la memòria (sota les pautes indicades per la profesora). -          Preparació del seminari.
7	Dilluns 26 9.00-10.30	4.1.            El signe icònic i el signe plàstic. 4.2.            Tres famílies de paràmetres plàstics: la textura, la forma i el color. 4.3. Els paràmetres plàstics en la imatge audiovisual.	-          Groupe Mu. "El signo plástico", a Tratado del signo visual. Madrid: Cátedra, 1992.	- Lectura de textos.
8	Dijous 29 de gener 9.30-11.30             Aula 52.323	Pràctica 1 Pràctica a classe per  grups. Anàlisi de campanyes visuals (imatge fixa).   Lliurament de la pràctica al final de la sessió.   GRUP B
9	Dijous 5 de febrer 9.30-11.30             Aula 52.323	Pràctica 1 Pràctica a classe per  grups. Anàlisi de campanyes visuals (imatge fixa).   Lliurament de la pràctica al final de la sessió.   GRUP A
10	Dilluns 9 9.00-10.30	Bloc II: L'anàlisi de l'enunciat. 1.      L'estructuralisme i l'estudi del text. 2.      Mite i narració. 3.      La proposta de Propp.	-          Aumont, J. i Marie, M. "El análisis del film como relato", a Análisis del film. -          Fiske, J. "Narrative", en TV Culture. -          Guarné, B. "Imágenes de la diferencia. Alteridad, discurso, representación", a Representación y cultura audiovisual en la sociedad contemporánea. Barcelona: UOC, 2004.	-          Lectura de textos. -          Realització de la memoria 2 (sota les indicacions de la professora que hi ha penjades a l'Aula Global).
11	Dijous 12 de febrer 9.30-11.30     Tot el grup Aula 52.123	La proposta de Greimas: anàlisi actancial; el programa narratiu; la capacitació del subjecte.	-          Courtès, J. Introducción a la semiótica narrativa y discursiva (fragments).	- Lectura de textos.
12	Dilluns 16 9.00-10.30     Tot el grup Aula 52.123	Canvi de paradigma: del text al procés. L'anàlisi de l'enunciat. La psicologia cognitiva. Pressupòsits fonamentals.	-          Hall, S. "Encoding/decoding". -         Van Dijk, T.A. "Macroestructuras", a Texto y contexto. Semántica y pragmática del discurso. -	- Lectura de textos.
13	Dijous 19 de febrer 9.30-11.30     Tot el grup Aula 52.123	La psicologia cognitiva: els marcs, els models i les macroestructures.	Van Dijk, T. A. "Macroestructuras", a Texto y contexto. Semántica y pragmática del discurso.	- Lectura de textos.
14	Dilluns 23 9.00-10.30     Tot el grup Aula 52.123	L'anàlisi de l'enunciació: El punt de vista cognitiu i el punt de vista perceptiu. La noció de focalització.	- Gaudreault, A. i Jost, F.: "Enunciación y narración" a El relato cinematográfico	- Lectura de textos
15	Dijous 26 de febrer 9:30-11:30     Tot el grup Aula 52.123	L'anàlisi de l'enunciació. El punt de vista perceptiu. Ocularització i auriculització en publicitat.	Gaudreault, A. i Jost, F.: "El punto de vista" a El relato cinematográfico.	- Lectura de textos
16	Dilluns 2 de març 9:00-10:30   Tot el grup Aula 52.123	Seminari 2: Anàlisi de fragments audiovisuals    GRUP A	- Repàs de conceptes i actualització de  lectures per preparar la pràctica 3	TUTORIA 1 (obligatòria): Tria de l'espot i plantejament de l'estructura del treball
17	Dijous 5 de març 9:30-11:30   Tot el grup Aula 52.123	Seminari 2: Anàlisi de fragments audiovisuals    GRUP B	- Repàs de conceptes i actualització de lectures per preparar la pràctica 3	TUTORIA 1 (obligatòria): Tria de l'espot i plantejament de l'estructura del treball
18	Dilluns 9 de març 9:00-10:30	Pràctica 3: L'anàlisi de la significació de la imatge audiovisual. Exercici de grups i identificació de valors de les imatges   GRUP A	-          Visionat de campanyes i selecció del fragment per analitzar al treball final; -          Preparació de l'estructura del treball	TUTORIA 2:  (opcional): Resolució de dubtes i preparació de la presentació
19	Dijous 12 de març 9:30-11:30	Pràctica 3: L'anàlisi de la significació de la imatge audiovisual. Exercici de grups i identificació de valors de les imatges   GRUP A	-          Visionat de campanyes i selecció del fragment per analitzar al treball final; -          Preparació de l'estructura del treball	TUTORIA 2:  (opcional): Resolució de dubtes i preparació de la presentació
20	Dilluns 16 de març 9:00-10:30         Tot el grup	Presentació a classe i discussió de les anàlisis realitzades   Lliurament del treball de grup   Síntesi i conclusions. Preparació de l'examen	-          Tancament del treball final i preparació per al lliurament -          Repàs i preparació d el'examen

 

6. Fonts d'informació bàsica

Les fonts d'informació bàsica preparades per la professora per a l'assignatura són les següents:

- Dossier de fotocòpies lliurat a Océ que els alumnes adquireixen a l'inici del curs;

- Documents de presentació de cadascun dels temes de l'assignatura en forma power point (s'adjunten al document alguns d'ells a tall d'exemple)

- Carpetes d'imatges per a la seva anàlisi per part de l'alumne

- Desglòs per a cada tema dels principals conceptes a treballar, competències relacionades, fonts d'informació bàsica i imatges vinculades.

A tall d'exemple, es detallen a continuació les lectures que s'ha treballat aquest curs 2009-10. Per a cada lectura la professora penja a l'aula global un seguit de preguntes, temes i indicacions per a la confecció de les memòries individuals. D'aquestes indicacions se n'ajunta també una al final a tall d'exemple.

S'adjunta també al final en un annex una presentació de power point tipus que es penja a l'aula global per al seguiment dels temes.

A l'aula global es pengen també carpetes de fragments audiovisuals, amb exemples de determinats conceptes. Per exemple, una carpeta amb exemples clars de formació de macroestructures, carpetes amb casos de metàfores visuals, tipus de focalització dels relats audiovisuals, etc. S'adjunten també algunes d'aquestes carpetes a tall d'exemple.

LECTURES DE 2008-09 

1. Joly, M.: "Qué es una imagen?" a Introducción al análisis de la imagen. Biblioteca de la mirada, Buenos Aires, Argentina, 1999
2. Fiske, J.: "Communication, meaning and signs" a Introduction to Communication Studies. London, Ed.Routledge, 1990.
3. Racionero, Ll.: Converses amb Pla i Dalí. Barcelona, Edicions 62, 2002.
4. Almansi, G.: "Introducció" a Esto no es una pipa. Ensayo sobre Magritte. Barcelona, Ed.Anagrama, 1981.
5. VVAA: La dramatúrgia d'Andreas Homoki per a Die Frau ohne schatten. Barcelona, El Liceu 2002.
6. Guarné, B.: "Imágenes de la diferencia. Alteridad, discurso, representación" a Representación y cultura audiovisual en la sociedad contemporánea.. Barcelona, UOC, 2004.
7. Aumont, J i Marie, M.: "El análisis del film como relato", a Análisis del film. Barcelona, Paidos Comunicación, 1993.
8. Gaudreault, A. i Jost, F.: "Enunciación y narración" a El relato cinematográfico. Barcelona, Paidos Comunicación, 1995
9. Gaudreault, A. i Jost, F.: "El punto de vista" a El relato cinematográfico. Barcelona, Paidos Comunicación, 1995
10. Gaudreault, A. i Jost, F.: "Temporalidad narrativa y cine" a El relato cinematográfico. Barcelona, Paidos Comunicación, 1995

 

Textos complementaris:

11. Selva, M. i Solà, M.: Modos de representación. Sujeto y tecnologías de la imagen a Representación y cultura audiovisual en la sociedad contemporánea.. Barcelona, UOC, 2004.
12. Postman, N.: Selecció de capítols de Divertim-nos fins a morir. El discurs públic a l'era del show business. Barcelona, Ed. La Tempestad, Llibres de l'index, 2001. (Los medios como epistemología; La mente tipográfica; El mundo de la diversión y La era del show-business).
13. Eco, U.: "Crítica del iconismo" a Tratado de Semiótica General. Barcelona, Editorial Lumen, 1991.
14. Groupe Mu: "El signo plástico" a Tratado del signo visual. Madrid, Ed.Cátedra, 1992.
15. Fiske, J.: "Narrative" a Television Culture. London, Routledge, 1990.