Relació Metge-Malalt (20414)
Titulació/estudi: Grau en Medicina
Curs: segon
Trimestre: tercer
Nombre de crèdits ECTS: 5 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant:
5 crèdits ECTS anuals: 5 x 25 h= 125 h:
- Classes teòriques: 20 h
- Seminaris: 20 h
- Treball individual: 85 h
Activitat presencial: 32% = 40 h
Activitat no presencial: 68% = 85 h
Llengua o llengües de la docència:
Professor: Josep-E. Baños (UPF), Antoni Bulbena (UAB), Marta Torrens (UAB) i Mireia Valero (UPF)
1. Presentació de l'assignatura
Objectius
- Proporcionar les bases que permetin una comunicació eficaç i humana amb els pacients.
- Aprendre a enfrontar-se amb les situacions difícils de comunicació en la consulta.
- Reconèixer les necessitats dels pacients en el procés diagnòstic i terapèutic.
- Adquirir el coneixement que permeti aplicar els principals principis bioètics a la relació professional amb els pacients.
- Adquirir els aprenentatges suficients per tal de fer una comunicació eficaç en entorns professionals.
2. Competències que s'han d'assolir
1. Conèixer els fonaments legals de l'exercici de la professió mèdica.
2. Conèixer les característiques del consentiment informat.
3. Aprendre a mantenir el principi de la confidencialitat
4. Aplicar els valors personals professionals d'excel·lència, altruisme, sentit del deure, responsabilitat, integritat i honestedat en l'exercici de la professió.
5. Reconèixer la necessitat de mantenir la competència professional.
6. Saber tractar la pràctica professional respectant l'autonomia del pacient, les seves creences i la seva cultura.
7. Conèixer els aspectes de la comunicació amb pacients, familiars i el seu entorn social.
8. Conèixer els models de relació clínica (entrevista, comunicació verbal, comunicació no verbal i interferències).
9. Aprendre a donar males notícies, pronòstics i consell terapèutic.
10. Conèixer els aspectes de la comunicació en públic, oral i escrita, de treballs científics i/o informes professionals.
3. Continguts
El programa es desenvolupa al llarg de 10 setmanes durant el tercer trimestre, amb 20 classes teòriques i 10 seminaris.
Classes teòriques
Tema 1. Introducció a la teoria de la comunicació (I) S. Serrano (UB)
La importància de la competència comunicativa.
Tema 2. Introducció a la teoria de la comunicació (II) S. Serrano (UB)
La importància de la competència comunicativa.
Tema 3. La relació metge-pacient en la seva perspectiva històrica Josep-E. Baños (UPF)
La concepció de la malaltia en el món antic: l'etiologia màgica i religiosa. El concepte científic en la medicina grega. El model assistencial en l'edat mitjana i el canvi associat al naixement de la medicina científica en el segle xix. Les implicacions ètiques de la relació metge-pacient. El model paternalista de relació metge-pacient. El reconeixement del dret a la informació i de l'autonomia del pacient. La influència del model sanitari en la relació metge-pacient. La majoria d'edat dels pacients i el dret a escollir.
Tema 4. Els elements bàsics de comunicació en l'àmbit assistencial: perspectiva del metge (I). A. Bulbena (UAB)
Concepte de comunicació. Tipus de comunicació: comunicació verbal, no verbal i terapèutica. Els factors emocionals: empatia i antipatia. Conflictes més freqüents en la comunicació. Les dificultats de la comunicació com elements de fractura de l'acte mèdic. Importància de la personalitat del metge i efecte placebo.
Tema 5. Els elements bàsics de comunicació en l'àmbit assistencial: perspectiva del metge (II) Josep-E. Baños (UPF)
Tipus de comunicació segons l'àmbit d'atenció. Diferències entre l'assistència ambulatòria i l'hospitalària. El concepte d'escut en la relació metge-pacient. La relació metge-pacient com a element preventiu de la denúncia judicial.
Tema 6. La comunicació verbal en els pacients B. Molinuevo (UAB)
Concepte i components. Relació entre comunicació verbal i no verbal.
Tema 7. La comunicació no verbal en els pacients B. Molinuevo (UAB)
Concepte i components. Relació entre comunicació verbal i no verbal. L'expressió facial dels estats emocionals. Interpretació de la comunicació no verbal.
Tema 8. L'entrevista clínica Mireia Valero (UPF)
Conceptes generals i fases de l'entrevista. El principi de la visita. Els factors personals dels pacients i dels metges. Els elements bàsics de la visita: anamnesi, exploració física i pla terapèutic. El final de la visita. Identificació dels principals problemes i solucions. Concepte de pacient difícil: diagnòstic i possibles respostes.
Tema 9. Etapes de l'entrevista (I) M. Valero (UPF)
Acollida del pacient. Definició i parts de l'anamnesi. Antecedents personals i familiars. Equilibri entre necessitat d'informació i respecte a la intimitat del pacient. Com preguntar amb eficiència sobre els temes conflictius pel pacient. Hàbits tòxics i conductes sexuals. El coneixement de les diferències culturals en el concepte de malaltia.
Tema 10. Etapes de l'entrevista (II) M. Valero (UPF)
Definició i parts de l'exploració física. Consells previs abans d'iniciar-la. Problemes potencials en algunes àrees corporals. L'exploració en els nens. El coneixement de les diferències culturals. Prevenció dels problemes més freqüents.
Tema 11. Etapes de l'entrevista (III) M. Valero (UPF)
Informació sobre el procés diagnòstic i les seves incerteses. Concepte de pronòstic. Adaptació de la informació a les necessitats del pacient. Com donar les males i les bones notícies. Coneixement de les expectatives i de les necessitats d'informació del pacient i de la família.
Tema 12. Etapes de l'entrevista (IV) M. Valero (UPF)
Concepte de pla terapèutic. Elecció del tractament amb la comunicació al pacient. Explicació de l'objectiu terapèutic. Mesures per assegurar un correcte seguiment terapèutic. Les visites de seguiment i la supervisió de la resposta terapèutica. Recerca clínica i compromís metge-pacient.
Tema 13. Gestió de males notícies (I) M. Valero (UPF)
Les males notícies i la creació de l'ambient per donar-les. Acceptació: fases i característiques. Coneixement de les expectatives i de les necessitats d'informació del pacient i de la família. Què cal dir i què no en cada moment: l'adaptació a les peticions del pacient.
Tema 14. Gestió de males notícies (II). M. Valero (UPF)
Decisions entorn a la mort. Les cures pal·liatives i l'acarnissament terapèutic. L'explicació de la interrupció del tractament. Atenció en els darrers dies de la vida. El dol: concepte i fases. El metge i l'atenció de la família després de l'òbit.
Tema 15. Exploració de les creences i resistències J. M. Garcés (HdM)
Importància del coneixement dels elements culturals en l'atenció mèdica. Principals creences en les minories més freqüents a Catalunya. Metges i pacients en les cultures iberoamericanes, magrebins, xineses i hindús. La importància dels mediadors culturals.
Tema 16. La relació metge-pacient en pacientes dificils: gestió del conflicte M. Torrens (UAB)
Tema 17. La relació metge-pacient en els pacients pediàtrics A. Mur (UAB)
Desenvolupament neurocognitiu pediàtric en la relació metge-pacient. Com millorar la relació amb els nens. Adaptació de la informació i respecte de l'autonomia.
Tema 18. La relació metge-pacient en els pacients geriàtrics R. Miralles (UAB)
Els dèficits neurocognitius i sensorials en els pacients geriàtrics. Com assegurar la comprensió de la informació i el compliment terapèutic. Estratègies comunicatives en el pacient geriàtric. La importància de la família i els cuidadors.
Tema 19. La relació metge-pacient vista des del malalt A. Jovell (UAB)
Els sentiments dels pacients en emmalaltir. Necessitats del pacient en la relació amb els professionals sanitaris. Principals atencions desateses en el procés d'atenció mèdica. Alguns suggeriments per millorar l'atenció dels pacients en la seva relació amb els professionals sanitaris.
Tema 20. La confidencialitat. A. Rodríguez-Pazos (UAB)
Concepte. Marc ètic i jurídic. La confidencialitat en relació amb els documents mèdics: història clínica, informe mèdic i receptes. Sistemes per assegurar la confidencialitat i la responsabilitat del metge. Què es pot dir i a qui. La relació amb mitjans de comunicació, policia i àmbit jurídic.
Seminaris
Seminari 1. Entrevista clínica: aspectes generals. M. Valero (UPF)
Seminari 2. Oncologia i malaltia terminal. M. Valero (UPF)
Seminari 3. Tècniques de l'entrevista motivacional (I). M. Astals (HdM)
Seminari 4. Tècniques de l'entrevista motivacional (II). M. Astals (HdM)
Seminari 5. Importància dels aspectes psicològics en l'assistència. Blanqué (HdM)
Seminari 6. Entrevista clínica a llocs especials. L. M. Martín (UAB)
Seminari 7. Multiculturalitat (competència cultural). J. M. Garcés (HdM)
Seminari 8. La relació metge-malalt i la recerca. M. Torrens (UAB)
Seminari 9. Health literacy. C. Iniesta (UAB)
Seminari 10. La presentació en públic. E. Guardiola (UPF)
4. Avaluació
Tindrà diverses parts:
• Durant el curs, els seminaris s'avaluaran amb una contingència del 20% sobre la nota final. Això es farà mitjançant el lliurament, dues vegades (a meitat de la programació i al final d'aquesta), d'un document resum en què l'estudiant sintetitzarà els aspectes que consideri més importants en vista a la seva futura pràctica professional. Els dos documents seran d'un foli D4 com a màxim cada un. El primer farà referència als primers cinc seminaris i el segon, als darrers. Se'n valorarà la idoneïtat del contingut. Puntuarà negativament sobre aquesta nota la manca de puntualitat, d'atenció i de participació en les dinàmiques dels seminaris. L'assistència als seminaris és obligatòria.
• En finalitzar l'assignatura es lliurarà un treball individual (3 folis D4 com a màxim), que tindrà una contingència del 20% sobre la nota final. En aquest document l'alumne resumirà, a partir del contingut i de les dinàmiques de l'assignatura, el tipus de metge que projecta ser i les característiques de la relació metge-pacient que vol assolir. Pot incloure una reflexió de les estratègies a utilitzar per fer-ho possible. Es puntuarà la implicació personal de l'alumne en el seu projecte, fent-se seu el contingut de l'assignatura.
• En finalitzar l'assignatura es farà una avaluació final, que tindrà una contingència del 60% sobre la nota final. Aquesta constarà de preguntes d'elecció múltiple (PEM) (contingència 20%) i de preguntes curtes (contingència 40%).
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
• Borrell F. Entrevista Clínica: Manual de estrategias prácticas. Ediciones Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria, 2004.
• Laín Entralgo P. El médico y el enfermo. Madrid: Tricastela, 2003.
• Groopman J. ¿Me está escuchando, doctor? Un viaje por la mente de los médicos. Barcelona: RBA Libros SA, 2008.
• Winkler M. La enfermedad de Sachs. Madrid: Akal, 1999.
• Morlans M. Fer costat al malalt. Barcelona: Columna, 1994.
• Serrano S. El regal de la comunicació.15a. ed. Barcelona: Ara Llibres, 2007.
• Vilardell. Ser médico. El arte y el oficio de curar. Barcelona: Plataforma Editorial, 2009.
5.2. Bibliografia complementària
• Cassell EJ. The nature of suffering and the goals of medicine. Nova York: Oxford Univ Press, 1991.
• Claries X. El pacient té la paraula: la comunicació amb els professionals de la salut. Edicions Viguera, 2009.
• Coulehan JL & Block MR. The medical interview mastering skills for clinical practice. 5a ed. Filadèlfia: FA Davis Company, 2006.
• Jovell A. La confianza. Barcelona: Plataforma Editorial, 2008.
• Kübler-Ross E. La rueda de la vida. Barcelona: Ediciones B, 2000.
• Lown B. The lost art of healing. Nova York: Houghton Mifflin, 2000.
• Molinuevo B, de Pablo J. Pràcticum de Psicologia Mèdica (I). UAB, Servei de Publicacions. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal, Bellaterra, 2007.
• Othmer E, Othmer S. La entrevista clínica. Tomo I. Fundamentos. DSM-IV-TR. Barcelona: Masson, 2003.
• Sommers-Flanagan J, Sommers-Flanagan R. Clinical Interviewing. 4a. ed. Hoboken: John Wiley & Sons, 2009.
• Srabanek P. La muerte de la medicina con rostro humano. Madrid: Díaz de Santos, 1999.
•Van de Meersch M. Cuerpos y almas. Barcelona: Plaza y Janés, 1998.
5.3. Recursos didàctics
text
6. Metodologia
El programa de l'assignatura inclou:
a) Classes magistrals, en les quals es dispensarà el contingut teòric del programa alhora que es fomentarà la reflexió i la participació de l'estudiant. S'hi lliurarà el material de les presentacions i alguna lectura addicional.
b) Seminaris, en grups de 30 estudiants. S'hi empraran diverses metodologies actives com la presentació i el debat de casos, el joc de rol (rol playing), pel·lícules i d'altres. L'assistència als seminaris és obligatòria.
7. Programació d'activitats
text