Curs 2009-10
Fisiologia Humana (20338)
Titulació/estudi: grau en Biologia Humana
Curs: 2n
Trimestre: 2n
Nombre de crèdits ECTS: 8 crèdits
Hores dedicació estudiant: 8 crèdits en total, que consten de 88 hores d'activitats presencials i 112 hores d'activitats no presencials. Les activitats presencials es reparteixen en 40 hores de classes magistrals, 16 hores de seminaris i 32 hores de pràctiques
Llengua o llengües de la docència: català / castellà
Professorat: Francisco J. Muñoz, Miguel A. Valverde, José M. Fernández, César Fandos, Rubén Vicente, Mariano Sentí, Joaquim Gea i Jaume Puig
1. Presentació de l'assignatura
Aquesta assignatura se centra en l'estudi de la funció i la regulació dels diferents sistemes que permeten el funcionament de l'individu: sistema cardiovascular, sistema respiratori, teixit sanguini, sistema digestiu, metabolisme hidrosalí i funció
renal, fisiologia hormonal i fisiologia de la reproducció.
2. Competències a assolir
1. Conèixer la morfologia, l'estructura i la funció del sistema circulatori.
2. Conèixer la morfologia, l'estructura i la funció de l'aparell respiratori.
3. Conèixer la morfologia, l'estructura i la funció de la sang.
4. Conèixer la morfologia, l'estructura i la funció de l'aparell digestiu.
5. Conèixer la morfologia, l'estructura i la funció de l'aparell excretor.
6. Conèixer la morfologia, l'estructura i la funció del sistema endocrí.
7. Conèixer la morfologia, l'estructura i la funció de l'aparell reproductor.
3. Continguts
Cada tema s'imparteix com a classe magistral d'una hora de duració.
I. Sistema cardiovascular (Dr. M. Sentí)
Tema 1. Propietats del múscul cardíac
Automatisme: origen del batec cardíac en els marcapassos. Conducció de l'impuls cardíac. Excitabilitat del cor. Interpretació de l'electrocardiograma (ECG). Extrasístoles. Contractibilitat. Relació tensió-llargària al múscul cardíac. Control vegetatiu de la funció cardíaca.
Tema 2.El cor com a bomba
El cicle cardíac. Cavitats i vàlvules cardíaques. Mesura de la pressió i volum de les cavitats cardíaques i anàlisi dels seus canvis durant el cicle cardíac. Correlacions temporals amb l'ECG. Funció valvular: sorolls cardíacs. Canvis del cicle cardíac ocasionats pels canvis de freqüència cardíaca.
Tema 3. Regulació del batec cardíac
Control de la freqüència cardíaca. To simpàtic i parasimpàtic com a determinants de la freqüència cardíaca. Control de la força de contracció. Regulació intrínseca: llei de Frank-Starling, regulació per freqüència i potenciació postextrasistòlica. Regulació extrínseca nerviosa i hormonal.
Tema 4. Organització general de l'aparell circulatori
Circulació major i circulació menor. Característiques funcionals de cadascun dels trams de l'aparell circulatori. Pressió, volum i velocitat de la sang a cada tram.
Tema 5. Hemodinàmica
Concepte. Mesura i interrelacions entre pressió, flux i resistència. Factors de què depenen les resistències perifèriques: llei de Poiseuille. Flux en tubs elàstics. Concepte de pressió crítica de tancament. Capacitància arterial i venosa i la seva importància funcional.
Tema 6. Circulació en grans artèries
Funcions de les artèries. Artèries musculars i artèries elàstiques. Pressió arterial. Tècniques de mesurament i oscil·lacions durant el cicle cardíac. Anàlisi dels factors que modifiquen la pressió arterial mitjana i la pressió del pols. Mesura de la pressió arterial en l'ésser humà. Valors normals i variacions fisiològiques. Pols arterial.
Tema 7. Circulació capil·lar
Característiques generals i funció del flux capil·lar. Tipus de capil·lars. Intercanvi de substàncies al nivell dels capil·lars. Difusió de soluts. Moviments nets de fluid. Filtració capil·lar. Equilibri de Starling. Importància dels vasos limfàtics en la reabsorció capil·lar. Edema.
Tema 8. Circulació venosa
Característiques generals. Pressió venosa central i pressió venosa perifèrica: mesurament i factors de què depenen. Factors generals que faciliten la circulació venosa.
Tema 9. Circulació perifèrica i el seu control
Control de la perfusió tissular: factors locals i autoregulació del flux. Control de la pressió arterial com a determinant de la perfusió tissular: paper central del reflex baroreceptor. Altres reflexos cardiocirculatoris. Factors hormonals. Sistema renina-angiotensina. Paper del ronyó en el control de la pressió arterial a llarg termini.
Tema 10. Control del volum/minut cardíac i acoblament entre el cor i les venes
Mètodes de mesura, valors normals i variacions fisiològiques del volum/minut cardíac. Factors de què depèn el volum/minut cardíac. Factors cardíacs: corbes de funció cardíaca. Factors vasculars: corbes de funció vascular. Anàlisi de les modificacions del volum/minut cardíac que s'esdevenen en diverses circumstàncies.
Tema 11. Circulacions especials
Circulació coronària. Característiques generals. Mesurament del flux sanguini coronari. Valors normals i variacions fisiològiques. Canvis de pressió i flux dels vasos coronaris durant el cicle cardíac. Regulació del flux sanguini coronari. Circulació cerebral. Circulació mucocutània.
II. Sistema respiratori (Dr. J. Gea)
Tema 12. Funcions generals de l'aparell respiratori
Estructura funcional: vies aèries i unitats respiratòries. Mecànica dels moviments respiratoris. Músculs respiratoris. Mesurament del volum i de la capacitat pulmonar. Funcions de defensa i metabòliques de l'aparell respiratori.
Tema 13. Propietats mecàniques estàtiques del pulmó i de la caixa toràcica
Propietats elàstiques del pulmó: relacions pressió-volum en el pulmó aïllat. Tensió superficial als alvèols: surfactant pulmonar. Propietats elàstiques de la paret toràcica. Propietats elàstiques del sistema pulmó-paret toràcica. Espai pleural. Estudi de les corbes de compliança pulmonar, de la caixa toràcica i del sistema pulmó-caixa toràcica: posició de repòs del sistema.
Tema 14. Propietats mecàniques dinàmiques del pulmó i de la caixa toràcica
Resistències al flux d'aire: distribució al llarg de la via aèria. Efectes del volum pulmonar i to bronquial. Dinàmica del cicle ventilatori. Mesura de les resistències a la via aèria. Compressió dinàmica de la via àeria. Estudi de les corbes del flux respiratori i el volum pulmonar i les del flux respiratori i la pressió pleural. Treball respiratori.
Tema 15. Ventilació alveolar
Espai mort anatòmic. Mesura de la ventilació alveolar. Espai pleural. Efectes de la gravetat i diferències regionals en la ventilació. Composició del gas a les vies aèries i als alvèols. Factors que modifiquen la composició del gas alveolar.
Tema 16. Intercanvi gasós als pulmons
Difusió de gasos. Estructura de la membrana respiratòria. Limitants en el procés de difusió a la membrana alveolocapil·lar. Difusió de O2 i de CO2 a la membrana capil·lar pulmonar.
Tema 17. Relació ventilació-perfusió
Mesures de les alteracions del quocient ventilació-perfusió: càlcul del xunt fisiològic i de l'espai mort fisiològic. Diferències regionals del quocient ventilació-perfusió. Causes d'hipòxia tissular.
Tema 18. Transport d'oxigen i diòxid de carboni per la sang
Estructura i propietats de l'hemoglobina. Corba de dissociació de l'oxihemoglobina. Càrrega i descàrrega de O2 de la sang. Factors que modifiquen l'afinitat entre l'hemoglobina i l'oxigen: factors normals i intoxicació per monòxid de carboni. Anèmia i hemoglobines anormals. Transport de CO2 a la sang. Corba de dissociació del CO2. Efectes de Bohr i de Haldane. Reaccions i canvis associats amb els moviments de CO2 de la sang. Paper del CO2 en l'equilibri àcid-base.
Tema 19. Control de la ventilació pulmonar
Control nerviós. Centres respiratoris. Generació del ritme respiratori. Reflexos respiratoris pulmonars i extrapulmonars. Quimioreceptors centrals i perifèrics. Respostes integrades davant de la hipòxia, la hipercàpnia i l'acidosi. Resposta respiratòria a l'exercici. Adaptació a ambients especials: aclimatació a l'altura.
III. Fisiologia de la sang (Dr. M. Sentí)
Tema 20. La sang
Composició. Proteïnes plasmàtiques. Propietats físico-químiques: viscositat, velocitat de sedimentació globular i volèmia. Eritropoesi. Regulació de l'eritropoesi. Factors de maduració de l'eritròcit. Fisiologia de l'eritròcit: estructura i funció. Hematòcrit i índexs eritrocitaris. Metabolisme de l'hematia. Mecanismes de degradació de l'eritròcit. Metabolisme del ferro.
Tema 21. Propietats antigèniques de l'eritròcit
Grups sanguinis: sistema AB0 i sistema Rh. Proves de determinació de grup. Incompatibilitat sanguínia. Fisiologia de les plaquetes. Coagulació plasmàtica: factors de la coagulació; vies de la coagulació; regulació; proves clíniques. Fibrinòlisi.
IV. Sistema digestiu (Dr. F. J. Muñoz)
Tema 22. Motilitat digestiva I
Múscul llis intestinal: característiques funcionals. Integració i control de l'activitat motora intestinal. Masticació. Deglució. Organització nerviosa de la deglució. L'esòfag i control dels esfínters esofàgics.
Tema 23. Motilitat digestiva II
Motilitat gàstrica en les diferents etapes de la digestió. Buidatge del contingut gàstric. Vòmit. Motilitat intestinal. Reflexos intestinals. Defecació.
Tema 24. Secreció digestiva I
La saliva: composició, funcions i la seva regulació. La secreció gàstrica: tipus, funcions i la seva regulació.
Tema 25. Secreció digestiva II
La secreció pancreàtica: composició, funcions i la seva regulació. La secreció biliar: composició i funcions. La secreció intestinal: composició, funcions i la seva regulació.
Tema 26. Absorció digestiva
Digestió i absorció d'hidrats de carboni, lípids, proteïnes, vitamines, aigua i electròlits.
V. Metabolisme hidrosalí i funció renal (Dr. R. Vicente)
Tema 27. Volum i composició dels líquids corporals
Estructura funcional del ronyó. La nefrona, el còrtex i la medul·la renal. Generalitats funcionals. Funció excretora (conceptes de filtració, reabsorció i secreció), homeostàtica i endocrina. Micció. Transport de l'orina. Fisiologia de la bufeta. Control de la micció.
Tema 28. Funció glomerular
Flux renal, regulació nerviosa i hormonal i autoregulació. Factor natriurètic. Filtració. Pressió hidrostàtica i col·loidosmòtica. Grandària i propietats de les partícules. Permeabilitat. Composició del filtrat. Avaluació de la funció renal. Concepte de depuració (clearance). Filtració glomerular. Depuració de creatinina, urea i inulina.
Tema 29. Funció tubular
Reabsorció i secreció. Reabsorció activa i passiva. Gradients elèctric, químic i osmòtic. Topografia de la reabsorció. Secreció activa i passiva. Topografia de la secreció. Concentració de l'orina: túbul proximal, nansa d'Henle, segments descendent i ascendent, túbul distal i col·lector.
Tema 30. Regulació renal de l'equilibri àcid-base
Concepte. Sistemes reguladors. Secreció de H+, reabsorció i excreció de bicarbonat. Alteracions d'origen metabòlic.
VI. Fisiología hormonal (Dr. J. Puig)
Tema 31. Introducció a la fisiologia endocrina
Definició d'hormona i receptor. Tipus d'hormones i receptors. Modalitats generals de síntesi, secreció, acció i regulació hormonal. Glàndules endocrines. Sistemes endocrí, paracrí i autocrí. Transport i degradació hormonal.
Tema 32. Hipòfisi i hipotàlem
Víes neurosecretores. Sistema portal. Eix hipotalamohipofisari. Factors hipofisaris. Hormones hipotalàmiques. Adenohipòfisi: TSH, ACTH, gonadotrofines, GH i prolactina. Neurohipòfisi: hormona antidiürètica i oxitocina.
Tema 33. Glàndula tiroide
Metabolisme del iode. Hormones tiroides. Síntesi, transport i accions. Regulació i exploració funcional de la tiroide.
Tema 34. Pàncrees endocrí i altres hormones del tracte digestiu
Síntesi i secreció d'insulina. Accions. Regulació. Avaluació funcional. Glucagó, síntesi i secreció. Accions i mecanismes. Regulació. Avaluació. Homeòstasi de la glucosa. Incretines: GIP i GLP-1.
Tema 35. Hormones relacionades amb el metabolisme ossi (calci i fòsfor)
Paper dels ions minerals. Breu repàs del metabolisme del calci i del fòsfor. Fisiologia metabòlica de l'os i homeòstasi mineral. Paratohormona: síntesi i secreció. Accions i regulació. Mètodes d'avaluació. Calcitonina: síntesi i secreció. Accions i regulació. Mètodes d'avaluació. Vitamina D: síntesi i aportació exògena; transport i metabolisme. Accions i regulació. Avaluació funcional del metabolisme mineral.
Tema 36. Hormones de la glàndula adrenal
Còrtex suprarenal. Glucocorticoides: síntesi i secreció; transport i metabolisme. Accions. Regulació. Exploració funcional. Mineralocorticoides: síntesi, secreció, transport i metabolisme. Accions. Regulació. Avaluació funcional dels sistemes glucocorticoide i mineralocorticoide.
Tema 37. Hormones de la glàndula adrenal II
Medul·la suprarenal. Catecolamines: síntesi, accions i mecanismes. Avaluació de l'activitat simpàtico-adrenal. Regulació del pes corporal. Regulació de la ingesta i de l'homeòstasi de l'energia per part del sistema nerviós central. Regulació de les despeses energètiques. L'adipòcit com a cèl·lula endocrina. Leptina.
VII. Fisiología de la reproducció (Dr. J. Puig)
Tema 38. Fisiologia de la reproducció I
Modalitats. Reproducció sexual. Aspectes del sistema reproductor femení. Hormones femenines (adrenals i gonadals). Síntesi, secreció i accions. Cicle ovàric. Migració de l'òvul. Cicle endometrial. Orgasme femení. Funcions mamàries. Regulació hormonal hipofisiària i hipotalàmica. Mètodes d'avaluació funcional. Pubertat i menopausa.
Tema 39. Fisiologia de la reproducció II
Sistema reproductor masculí. Estructura. Espermatogènesi i elaboració seminal. Funció testicular. Hormones masculines (adrenals i gonadals). Síntesi, secreció, accions i regulació. Mètodes d'avaluació funcional. Erecció i ejaculació. Regulació hormonal i vascular. Orgasme masculí. Mètodes d'avaluació. Pubertat i andropausa.
Tema 40. Fecundació i gestació
La placenta com a glàndula endocrina: betaHCG i lactogen placentari. Particularitats hormonals, metabòliques, respiratòries i cardiovasculars de la dona gestant. Fisiologia del part.
Pràctiques
Les pràctiques es fan en grups de 15 alumnes per pràctica. En funció del tipus de pràctica tenim diferent nombre de subgrups.
Pràctica 1. Electrocardiografia I (Dr. R. Vicente)
Interpretació de l'electrocardiograma. Relació de l'activitat elèctrica del cor amb els esdeveniments mecànics que es produeixen durant el cicle cardíac. Observació dels canvis en el ritme cardíac associats a canvis posturals. Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta pràctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.
Pràctica 2. Electrocardiografia II (Dr. R. Vicente)
Registres simultanis de derivats precordials i pols arterial. Utilització del pletismògraf per avaluar canvis en la pressió arterial perifèrica. Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta pràctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.
Pràctica 3. Cicle respiratori (Drs. de Fisiologia)
Registre de ventilació pulmonar utilitzant un pneumògraf i transductors del flux de l'aire ventilat. Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta pràctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.
Pràctica 4. Fluxos pulmonars (Drs. de Fisiologia)
Determinació de la capacitat vital forçada, volum expiratori forçat i ventilació voluntària màxima. Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta pràctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.
Pràctica 5. Grups sanguinis (Dr. M. Sentí)
Extracció de mostres de sang per al seu processament i la determinació dels grups sanguinis i el factor Rh. Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (2 hores). Aquesta pràctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.
Pràctica 6. Resposta galvànica de la pell i el polígraf (Drs. de Fisiologia)
S'estudiarà la resposta bioelèctrica de la pell, la qual canvia depenent dels nivells de sudoració (control simpàtic). El polígraf (detector de mentides) associa el registre de la resposta galvànica amb altres variables fisiològiques com ara freqüències respiratòries i cardíaca, el control de les quals depèn del sistema vegetatiu. Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta pràctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.
Pràctica 7. Dany vascular (Dr. F. J. Muñoz)
Aquesta pràctica estudia una part del dany vascular que es produeix en els processos aterogènics. Consisteix en la inducció in vitro d'un dany per nitració en les proteïnes plasmàtiques (albúmina) amb un donador de peroxinitrit i posterior avaluació de la nitració de la proteïna mitjançant la mesura de l'absorció a 412 nm de les nitrotirosines. Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta pràctica es fa amb 8 subgrups de 2 alumnes cadascun.
Pràctica 8. Funció renal (Dr. R. Vicente)
Simulació de la funció renal mitjançant models informàtics. Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta pràctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.
Pràctica 9. Avaluació de l'aprenentatge pràctic de l'assignatura (2 hores). (Dr. R. Vicente)
Seminaris
Els seminaris es fan en grups de 30 alumnes i consisteixen en la discussió de casos reals en subgrups de 6-8 estudiants, amb l'objectiu de facilitar la revisió dels principals conceptes fisiològics així com demostrar de manera pràctica com la patologia és essencialment el resultat de l'alteració de la fisiologia. La capacitat de discussió dels casos s'avaluarà en el seminari 8, que consistirà en un problema pràctic realitzat i amb dues preguntes que s'han de contestar individualment. Cada seminari dura dues hores.
Seminari 1. El cor com a bomba (Dr. M. A. Valverde)
Seminari 2. El sistema arterial (Dr. J. M. Fernández)
Seminari 3. Alteracions de la ventilació (Dr. J. Gea)
Seminari 4. Intercanvi de gasos (Dr. J. Gea)
Seminari 5. Osmolalitat i regulació iònica del ronyó (Dr. R. Vicente)
Seminari 6. Hipersecreció d'hormona de creixement i d'hormona tiroidea (Dr. F. J. Muñoz)
Seminari 7. Hipersecreció de cortisol (Dr. F. J. Muñoz)
Seminari 8. Avaluació de l'aprenentatge en la resolució de problemes amb apunts i llibres (Drs. de Fisiologia)
4. Avaluació
L'avaluació del rendiment acadèmic s'efectuarà de la forma següent (sobre un total de 10 punts):
- Prova d'elecció múltiple en què s'inclouran els continguts del temari teòric i s'avaluarà fins a 2 punts de la nota total.
- Prova escrita teòrica amb dues preguntes curtes per cadascun dels blocs temàtics.
Caldrà contestar una pregunta curta per cada bloc temàtic escollida entre dues en una cara d'un foli, com a màxim. S'avaluarà fins a 5 punts de la nota total.
- Prova de pràctiques: avaluació del coneixement dels continguts de les classes pràctiques. S'avaluarà fins a 1 punt de la nota total.
- Prova de seminaris que consistirà en la resolució d'un problema amb apunts i llibres. S'avaluarà fins a 1 punt de la nota total.
- Avaluació formativa: la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, seguint el seu programa d'avaluació contínua, realitza un examen dels coneixements impartits a meitat del trimestre. Fins a 1 punt es sumarà a la nota final.
REQUERIMENTS
- És recomanable un bon nivell d'anglès per a la realització de l'assignatura.
- Els apunts corresponents a cada tema, així com els guions de pràctiques i els seminaris estan disponibles en l'Aula Global des de principis del curs acadèmic.
- L'assistència a les pràctiques és obligatòria i l'absència requereix d'una justificació oficial.
- Els alumnes de seminaris i pràctiques no poden canviar-se de grup sense que els canvis, consistents en la permuta per un altre alumne, siguin prèviament aprovats per la Secretaria de la Facultat.
- Els alumnes hauran de portar el guió de pràctiques o del seminari a cadascuna de les pràctiques i seminaris.
- Els alumnes hauran de portar bata de laboratori per a la realització de les pràctiques.
- L'examen de setembre serà una única prova que inclourà preguntes de teoria, seminaris i pràctiques.
- A la convocatòria de setembre la nota final serà exclusivament la nota obtinguda a l'examen sense sumar les notes obtingudes durant el curs a l'avaluació formativa, seminaris i pràctiques.
- Els repetidors de l'assignatura no hauran de repetir les pràctiques i seminaris però hauran de realitzar un nou examen pràctic i de seminaris.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
- Bases biológicas y fisiológicas del movimiento humano. M. Guillén y D. Linares. Ed. Médica Panamericana, Madrid; 2002.
- Cell Physiology Source Book. N. Sperelakis. Ed. Academic Press, New York; 1998, 2a. edició.
- Cognition, brain, and consciousness: introduction to cognitive neuroscience. B.J. Baars & N.M. Gage. Ed. Elsevier Academic Press, Boston; 2007
- El entrenamiento de la fuerza: bases teóricas y prácticas. R.Manno. Ed. INDE, Barcelona; 1999.
- Essentials of Neural Science and Behavior. E.R. Kandel, J.H. Schwartz & T.M. Jessell. Eds. Appleton & Lange, Norwalk; 1995.
- Fisiología del ejercicio físico y el entrenamiento. J.R. Barbany. Ed. Paidotribo, Barcelona; 2002.
- Fisiología del ejercicio. J.López y A.Fernández. Ed. Médica Panamericana, Madrid; 2006, 3a. edició.
- Fundamental Neuroscience. L.R. Squire. Ed. Academic Press, Burlington; 2008, 3a. edició.
- Fundamentos de Fisiología de la actividad física y el deporte. A.Merí. Ed. Médica Panamericana, Madrid; 2005.
- Hippocampal place fields: relevance to learning and memory. S.J.Y. Mizumori. Ed. Oxford University Press, Oxford; 2008.
- Memory: from mind to molecules. L.R. Squire & E.R. Kandel. Ed. W.H. Freeman & Co, Nova York; 2000.
- Neurociencia. D.Purves. Ed. Médica Panamericana, Buenos Aires; 2006, 3a. edició.
- Neuroscience: exploring the brain. M.F. Bear, B.W. Connors & M.A. Paradiso. Ed. Lippincot Williams & Wilkins, Filadèlfia; 2007, 3a. edició.
- Prescripción de ejercicio físico para la salud. R.S. Grima y C.B.Calafat. Ed. Paidotribo, Barcelona; 2004.
- Principios de Anatomía y Fisiología. G.J. Tortora & B. Derrickson. Ed. Médica Panamericana, Buenos Aires; 2006, 11a. edició.
- Principios de Fisiología Animal. Moyes CD y Schulte PM. Pearson (Addison-Wesley), 2007.
- Principios de Neurociencia. D.E. Haines. Ed. Elsevier Science, Barcelona; 2003, 2a. edició.
- Principios de Neurociencia. E.R. Kandel, J.H. Schwartz & T.M. Jessell. Ed. McGraw-Hill- Interamericana, Madrid; 2001, 4a. edició.
- Principles of Neural Science. E.R. Kandel, J.H. Schwartz & T.M. Jessell. Ed. McGraw-Hill, Nova York; 2000, 4a. edició.
- Principles of Physiology. M.N. Levy, B.A. Stanton & B.M. Koeppen. Eds. R.M. Berne & M.N. Levy, St. Louis; 2006, 4a. edició.
- Synapses. W.M. Cowan, T.C. Südhof & C.F. Stevens. Ed. Johns Hopkins University Press, Baltimore; 2001.
5.2. Bibliografia complementària
5.3. Recursos didàctics
6. Metodologia
7. Programació d'activitats