Curs 2009-2010
Llicenciatura en Biologia
Fisiologia Especial (12325)
IDENTIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA
L'assignatura Fisiologia Especial és una matèria obligatòria del currículum de Biologia que s'imparteix al segon curs. Consta de 8 crèdits teòrics i 5 de pràctics.
COORDINACIÓ I PROFESSORAT
El coordinador de l'assignatura és el Dr. Francisco José Muñoz. Els doctors Miguel A. Valverde, José Manuel Fernández, Marià Sentí, Guzman Franch, Jaume Puig i Joaquim Gea seran responsables d'impartir-ne la docència, tant pel que fa als crèdits teòrics com als pràctics.
OBJECTIUS GENERALS
Aquesta assignatura se centra en l'estudi de la funció i la regulació de les diferents estructures que componen l'individu, així com la seva relació i adaptació al medi ambient. La matèria que es tractarà en aquest curs comprèn:
ORGANITZACIÓ DE L'ASSIGNATURA
Primer trimestre
-I. Sistema nerviós, amb una especial atenció a la neurofisiologia dels sentits i del control motor. Prof.: Francisco J. Muñoz.
-II. Sistema cardiovascular, que inclou una anàlisi de la funció i de la regulació dels seus diversos components. Prof.: Marià Sentí.
-III. Sistema respiratori. Aquesta secció dedicada al sistema respiratori posarà l'èmfasi en la mecànica de la respiració i en l'intercanvi de gasos. Prof.: Joaquim Gea.
-IV. Fisiologia de la sang, en la qual s'estudiarà tant el seu origen com la seva funció. Prof.: Marià Sentí.
-V. Sistema digestiu. El control dels diferents processos que contribueixen a la digestió i a l'absorció d'aliments s'impartirà com a ABP. Prof.: Miguel A. Valverde i Francisco J. Muñoz.
Segon trimestre
-VI. Metabolisme hidrosalí i funció renal, en el qual s'estudiarà la importància del ronyó en el manteniment de l'equilibri hidroelectrolític de l'organisme. Prof.: Guzmán Franch.
-VII. Fisiologia hormonal: la influència del sistema endocrí en l'orquestració dels altres sistemes. Prof.: Jaume Puig.
-VIII. Fisiologia de la reproducció, atenent els aparells sexuals de cada sexe i la fisiologia perinatal. Prof.: Jaume Puig.
AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE
1. L'avaluació del rendiment acadèmic tant del primer trimestre com del segon trimestre es farà de la manera següent (sobre un total de 10 punts per a cada trimestre):
- Prova d'elecció múltiple (s'hi inclouran els continguts dels seminaris): 2,5 punts.
- Prova escrita teòrica. Caldrà contestar una pregunta curta per cada bloc temàtic escollida entre dues (una cara d'un foli, com a màxim): 5 punts.
- En l'examen teòric s'inclourà en cada trimestre una pregunta sobre els continguts donats a les classes pràctiques: 1,5 punts.
- La nota dels informes dels ABP seran 1 punt a la nota final de l'assignatura. Els continguts dels ABP podran ser avaluats a l'examen teòric.
2. Per tal d'aprovar els dos trimestres de l'assignatura cal tenir aprovada la part teòrica de cada trimestre.
3. La nota final de l'assignatura s'elaborarà atorgant el valor proporcional de la càrrega temàtica de cada trimestre, de tal manera que la nota del primer trimestre suposa un 75% de la nota final de l'assignatura; mentre que la nota del segon trimestre és un 25% de la nota final de l'assignatura.
4. En la convocatòria especial de setembre es mantindrà la nota aprovada i proporcional del trimestre superat en el cas que sigui pertinent.
5. Quan es repeteix l'assignatura, els repetidors han de repetir-la tota. No tindran l'obligació d'assistir a les pràctiques ni als ABP, però hauran de contestar les preguntes d'ABP i de pràctiques de l'examen. Es mantindran les notes de l'informe d'ABP de l'any en què va ser fet.
*Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats d'avaluació implica la no-superació de l'assignatura.
REQUERIMENTS
És aconsellable un coneixement previ de l'assignatura Fisiologia General (Cel·lular), impartida al primer curs de la llicenciatura, així com el seguiment d'Anatomia II i d'Histologia, que s'imparteix coordinadament amb Fisiologia Especial (de Sistemes). Tots els estudiants hauran de fer els quatre ABP de l'assignatura, amb els respectius informes individuals i de grup.
La falta d'assistència a les pràctiques i als ABP requereix una justificació de l'organisme competent.L'alumne està obligat a portar una còpia del seminari, del guió de pràctiques o del text de l'ABP que es vagi a impartir, que pot obtenir del Campus Global des del començament del curs acadèmic.
Els alumnes han d'assistir a les classes pràctiques portant la bata de laboratori.
TEMARI TEÒRIC
Tema 1. Introducció a l'assignatura I.
SISTEMA NERVIÓS
Tema 2. Organització funcional dels sistemes motors
Definició dels sistemes de control segmentari i suprasegmentari. Integració sensorial i motora.
Tema 3. Control segmentari del moviment i de la postura (I)
Reflexos segmentaris. Característiques funcionals del reflex miotàctic, tendinós i de retirada.
Tema 4. Control segmentari del moviment i de la postura (II)
Control del reflex segmentari. Activitat dels receptors musculars. Components i funcions del sistema gammamotor.
Tema 5. Control suprasegmentari del moviment i de la postura (I)
Organització funcional del còrtex cerebral motor. Funció i alteracions del còrtex motor.
Tema 6. Control suprasegmentari del moviment i de la postura (II)
Organització funcional, paper fisiològic i alteracions dels ganglis basals. Organització funcional, paper fisiològic i alteracions dels centres motors del troncoencèfal.
Tema 7. Control suprasegmentari del moviment i de la postura (III)
Connexions i organització funcional del cerebel. Funcions i alteracions del cerebel.
Tema 8. Introducció a la fisiologia sensorial
Funcions generals i components del sistema sensorial. Òrgans sensorials. Tipus de sensibilitat.
Tema 9. Receptors sensorials
Classificació. Tacte i pressió. Receptors de temperatura. Receptors cutanis. Sensibilitat profunda i sensibilitat visceral. Sensacions orgàniques. Receptors articulars.
Tema 10. Transmissió de l'impuls des del receptor
Nervis perifèrics. Vies sensorials de la medul·la espinal. Sistema sensorial del troncoencèfal. Funció tàlamo-cortical.
Tema 11. Fisiologia del dolor (I)
Mecanismes de transmissió i d'integració del dolor. Tipus de transmissió dolorosa. Vies de transmissió del dolor a la medul·la espinal. Formació reticular. Funció del tàlem. Estructures implicades en la interpretació dels estímuls dolorosos.
Tema 12. Fisiologia del dolor (II)
Sistemes implicats en el control dels estímuls dolorosos. Aspectes funcionals i neuroquímics implicats en el sistema inhibidor descendent.
Tema 13. Fisiologia de la visió
Principis físics d'òptica. Anatomia funcional de l'ull. Bases fotoquímiques de la visió. Funció nerviosa de la retina. Agudesa visual i visió en colors. Vies visuals centrals. Àrea visual cortical.
Tema 14. Fisiologia de l'audició
Principis físics bàsics del so. Anatomia funcional de l'audició. Fisiologia coclear. Transmissió dels estímuls auditius. Funció de les cèl·lules ciliades internes i externes. Sintonització mecànica. Sintonització elèctrica. Integració dels estímuls auditius. Teories de l'audició.
Tema 15. Fisiologia vestibular
Receptors vestibulars. Control de l'equilibri i de l'acceleració pel sistema vestibular. Reflexos vestibulars.
Tema 16. Receptors químics
Sentit del gust. El botó gustatiu. La cèl·lula receptora gustativa. Transducció dels quatre gustos bàsics. Representació dels gustos al tàlem i al còrtex. Sentit de l'olfacte. Receptors del neuroepiteli olfactori. Transducció de les olors per part de les cèl·lules receptores. Projecció de la informació al paleocòrtex i a l'escorça cerebral olfactòria.
Tema 17. Sistema nerviós autònom (I)
Organització funcional dels sistemes simpàtic i parasimpàtic. Equilibri fisiològic entre tots dos sistemes. Activitat i variacions funcionals.
Tema 18. Sistema nerviós autònom (II)
Efectes generals dels sistemes simpàtic i parasimpàtic. Efectes específics sobre les glàndules, la musculatura llisa visceral i la vascular. Reflexos neurovegetatius.
Tema 19. Regulació central de les funcions viscerals
Organització funcional del bulb raquidi. Paper de l'hipotàlem en el control neuroendocrí. Paper de l'hipotàlem en el control neurovegetatiu.
Tema 20. Funcions superiors del sistema nerviós I
Organització funcional i connexions del sistema límbic. Control de les emocions i de la conducta. Funcions específiques de l'amígdala, de l'hipocamp i de l'escorça límbica.
Tema 21. Funcions superiors del sistema nerviós II
Organització funcional i connexions del neocòrtex. Aprenentatge i memòria. Bases moleculars de la memòria. Bases neuronals de la consciència i del llenguatge.
II. SISTEMA CARDIOVASCULAR
Tema 22. Propietats del múscul cardíac
Automatisme: origen del batec cardíac en els marcapassos. Conducció de l'impuls cardíac. Excitabilitat del cor. Extrasístoles. Contractibilitat. Relació tensió-llargària al múscul cardíac. Control vegetatiu de la funció cardíaca.
Tema 23. Electrocardiograma (ECG)
Activitat elèctrica del cor en registres de superfície. Ones que apareixen a l'ECG. Durada dels diversos intervals i segments. Derivacions estàndard. Hipòtesi d'Einthoven. Interpretació vectorial de l'ECG. Derivacions unipolars. Derivacions precordials i dels membres. Característiques generals. Tipus generals d'alteracions que es poden detectar a l'ECG.
Tema 24. El cor com a bomba
El cicle cardíac. Cavitats i vàlvules cardíaques. Mesura de la pressió i volum de les cavitats cardíaques i anàlisi dels seus canvis durant el cicle cardíac. Correlacions temporals amb l'ECG. Funció valvular: sorolls cardíacs. Canvis del cicle cardíac ocasionats pels canvis de freqüència cardíaca.
Tema 25. Regulació del batec cardíac
Control de la freqüència cardíaca. To simpàtic i parasimpàtic com a determinants de la freqüència cardíaca. Control de la força de contracció. Regulació intrínseca: llei de Frank-Starling, regulació per freqüència i potenciació postextrasistòlica. Regulació extrínseca nerviosa i hormonal.
Tema 26. Organització general de l'aparell circulatori
Circulació major i circulació menor. Característiques funcionals de cadascun dels trams de l'aparell circulatori. Pressió, volum i velocitat de la sang a cada tram.
Tema 27. Hemodinàmica
Concepte. Mesura i interrelacions entre pressió, flux i resistència. Factors de què depenen les resistències perifèriques: llei de Poiseuille. Flux en tubs elàstics. Concepte de pressió crítica de tancament. Capacitància arterial i venosa i la seva importància funcional.
Tema 28. Circulació en grans artèries
Funcions de les artèries. Artèries musculars i artèries elàstiques. Pressió arterial. Tècniques de mesurament i oscil·lacions durant el cicle cardíac. Anàlisi dels factors que modifiquen la pressió arterial mitjana i la pressió del pols. Mesura de la pressió arterial en l'ésser humà. Valors normals i variacions fisiològiques. Pols arterial.
Tema 29. Circulació capil·lar
Característiques generals i funció del flux capil·lar. Tipus de capil·lars. Intercanvi de substàncies al nivell dels capil·lars. Difusió de soluts. Moviments nets de fluid. Filtració capil·lar. Equilibri de Starling. Importància dels vasos limfàtics en la reabsorció capil·lar. Edema.
Tema 30. Circulació venosa
Característiques generals. Pressió venosa central i pressió venosa perifèrica: mesurament i factors de què depenen. Factors generals que faciliten la circulació venosa.
Tema 31. Circulació perifèrica i el seu control
Control de la perfusió tissular: factors locals i autoregulació del flux. Control de la pressió arterial com a determinant de la perfusió tissular: paper central del reflex baroreceptor. Altres reflexos càrdio-circulatoris. Factors hormonals. Sistema renina-angiotensina. Paper del ronyó en el control de la pressió arterial a llarg termini.
Tema 32. Control del volum/minut cardíac i acoblament entre el cor i les venes
Mètodes de mesura, valors normals i variacions fisiològiques del volum/minut cardíac. Factors de què depèn el volum/minut cardíac. Factors cardíacs: corbes de funció cardíaca. Factors vasculars: corbes de funció vascular. Anàlisi de les modificacions del volum /minut cardíac que s'esdevenen en diverses circumstàncies.
Tema 33. Circulacions especials
Circulació coronària. Característiques generals. Mesurament del flux sanguini coronari. Valors normals i variacions fisiològiques. Canvis de pressió i flux dels vasos coronaris durant el cicle cardíac. Regulació del flux sanguini coronari. Circulació cerebral. Circulació muco-cutània.
III. SISTEMA RESPIRATORI
Tema 34. Funcions generals de l'aparell respiratori
Estructura funcional: vies aèries i unitats respiratòries. Mecànica dels moviments respiratoris. Músculs respiratoris. Mesurament del volum i de la capacitat pulmonar. Funcions de defensa i metabòliques de l'aparell respiratori.
Tema 35. Propietats mecàniques estàtiques del pulmó i de la caixa toràcica
Propietats elàstiques del pulmó: relacions pressió-volum en el pulmó aïllat. Tensió superficial als alvèols: surfactant pulmonar. Propietats elàstiques de la paret toràcica. Propietats elàstiques del sistema pulmó-paret toràcica. Espai pleural. Estudi de les corbes de compliança pulmonar, de la caixa toràcica i del sistema pulmó-caixa toràcica: posició de repòs del sistema.
Tema 36. Propietats mecàniques dinàmiques del pulmó i de la caixa toràcica
Resistències al flux d'aire: distribució al llarg de la via aèria. Efectes del volum pulmonar i to bronquial. Dinàmica del cicle ventilatori. Mesura de les resistències a la via aèria. Compressió dinàmica de la via aèria. Estudi de les corbes del flux respiratori i el volum pulmonar i les del flux respiratori i la pressió pleural. Treball respiratori.
Tema 37. Ventilació alveolar
Espai mort anatòmic. Mesura de la ventilació alveolar. Espai pleural. Efectes de la gravetat i diferències regionals en la ventilació. Composició del gas a les vies aèries i als alvèols. Factors que modifiquen la composició del gas alveolar.
Tema 38. Circulació pulmonar
Vasos pulmonars. Vasos bronquials. Hemodinàmica pulmonar: pressions i resistències. Flux sanguini pulmonar: distribució regional. Regulació de la circulació pulmonar. Edema pulmonar.
Tema 39. Intercanvi gasós als pulmons
Difusió de gasos. Estructura de la membrana respiratòria. Limitants en el procés de difusió a la membrana alveolocapil·lar. Difusió de O2 i de CO2 a la membrana capil·lar pulmonar.
Tema 40. Transport d'oxigen per la sang
Estructura i propietats de l'hemoglobina. Corba de dissociació de l'oxihemoglobina. Càrrega i descàrrega de O2 de la sang. Factors que modifiquen l'afinitat entre l'hemoglobina i l'oxigen: factors normals i intoxicació per monòxid de carboni. Anèmia i hemoglobines anormals.
Tema 41. Transport de diòxid de carboni
Compostos en què es transporta el CO2 a la sang. Corba de dissociació del CO2. Efectes de Bohr i de Haldane. Reaccions i canvis associats amb els moviments de CO2 de la sang. Paper del CO2 en l'equilibri àcid-base.
Tema 42. Relació ventilació-perfusió
Mesures de les alteracions del quocient ventilació-perfusió: càlcul del xunt fisiològic i de l'espai mort fisiològic. Diferències regionals del quocient ventilació-perfusió. Causes d'hipòxia tissular.
Tema 43. Control de la ventilació pulmonar
Control nerviós. Centres respiratoris. Generació del ritme respiratori. Reflexos respiratoris pulmonars i extrapulmonars.
Tema 44. Control químic de la ventilació
Quimioreceptors centrals i perifèrics. Respostes integrades davant de la hipòxia, la hipercàpnia i l'acidosi. Resposta respiratòria a l'exercici. Adaptació a ambients especials: aclimatació a l'altura.
IV. FISIOLOGIA DE LA SANG
Tema 45. Funcions generals de la sang
Composició. Proteïnes plasmàtiques. Propietats físico-químiques: viscositat, velocitat de sedimentació globular i volèmia.
Tema 46. Hematopoesi
Eritropoesi. Regulació de l'eritropoesi. Factors de maduració de l'eritròcit. Fisiologia de l'eritròcit: estructura i funció. Hematòcrit i índexs eritrocitaris. Metabolisme de l'hematia. Mecanismes de degradació de l'eritròcit. Metabolisme del ferro.
Tema 47. Propietats antigèniques de l'hemàtic
Grups sanguinis: sistema AB0 i sistema Rh. Proves de determinació de grup. Incompatibilitat sanguínia. Leucòcits: característiques generals i de cada subtipus. Formació dels leucòcits. Fórmula leucocitària.
Tema 48. Hemostàsia i coagulació
Fisiologia de les plaquetes. Coagulació plasmàtica: factors de la coagulació; vies de la coagulació; regulació; proves clíniques. Fibrinòlisi.
V. SISTEMA DIGESTIU
Del tema 49 al 52 no seran impartits a classe, sinó que s'analitzaran al llarg del trimestre mitjançant tres ABP:
ABP10. En aquest ABP els estudiants resoldran, amb l'ajuda d'un tutor, un problema relacionat amb la motilitat del tub digestiu.
ABP11. En aquest ABP es resoldrà un problema relacionat amb la secreció al tub digestiu.
ABP12. En aquest ABP es resoldrà un problema relacionat amb l'absorció intestinal.
Tema 49. Funcions generals de l'aparell digestiu
Motilitat. Múscul llis intestinal: característiques funcionals. Integració i control de l'activitat motora intestinal. Masticació. Deglució. Organització nerviosa de la deglució. Control de l'esfínter esofàgic inferior.
Tema 50. Secreció salival
Funcions de la saliva. Composició de la saliva. Regulació de la secreció salival.
Tema 51. L'estómac
Motilitat gàstrica. Ompliment gàstric. Moviments de l'estómac ple. Buidatge del contingut gàstric. Activitat elèctrica de la musculatura gàstrica. Control intrínsec i extrínsec. Regulació del buidatge gàstric. Vòmit.
Tema 52. Secreció gàstrica
Composició i funcions digestives. Secreció de ClH. Secreció d'enzims. Barrera mucosa de l'estómac.
Tema 53. Control de la secreció gàstrica
Secreció basal. Fases cefàlica, gàstrica i intestinal. Mecanismes reguladors nerviosos i humorals. Inhibició de la secreció gàstrica.
Tema 54. Secreció pancreàtica
Composició i funcions digestives. Secreció d'ions i aigua. Secreció enzimàtica. Regulació de la secreció pancreàtica: fases gàstrica i intestinal.
Tema 55. Secreció biliar
Composició. Sals biliars: secreció i funcions digestives. Fetge. Regulació de la secreció biliar. Circulació enterohepàtica. Regulació de l'excreció biliar: períodes digestius i interdigestius. Secreció intestinal.
Tema 56. Motilitat intestinal
Control intrínsec i extrínsec. Activitat elèctrica de la musculatura intestinal. Reflexos intestinals. Complex mioelèctric migratori. Motilitat de l'intestí gros. Defecació.
Tema 57. Digestió i absorció
Consideracions generals. Digestió i absorció d'hidrats de carboni. Paper digestiu de la fibra. Digestió i absorció de proteïnes i de lípids. La flora intestinal.
Tema 58. Absorció d'aigua, electròlits i vitamines
Mecanismes transportadors i regulació.
VI. METABOLISME HIDROSALÍ I FUNCIÓ RENAL
Tema 59. Volum i composició dels líquids corporals
Aigua. Balanç hídric. Compartiments extracel·lular i intracel·lular. Tècniques de mesurament dels compartiments. Osmolalitat. Introducció als conceptes de deshidratació i d'hiperhidratació.
Tema 60. Fisiologia renal
Estructura funcional del ronyó. La nefrona, el còrtex i la medul·la renal. Generalitats funcionals. Funció excretora (conceptes de filtració, reabsorció i secreció), homeostàsica i endocrina.
Tema 61. Funció glomerular
Flux renal, regulació nerviosa i hormonal i autoregulació. Factor natriurètic. Filtració. Pressió hidrostàtica i col·loidosmòtica. Grandària i propietats de les partícules. Permeabilitat. Composició del filtrat. Avaluació de la funció renal. Concepte de depuració (clearance). Filtració glomerular. Depuració de creatinina, urea i inulina.
Tema 62. Funció tubular I. Reabsorció
Reabsorció activa i passiva. Gradients elèctric, químic i osmòtic. Topografia de la reabsorció.
Tema 63. Funció tubular II. Secreció
Secreció activa i passiva. Topografia de la secreció. Concentració de l'orina: túbul proximal, nansa de Henle, segments descendent i ascendent, túbul distal i col·lector. Micció. Transport de l'orina. Fisiologia de la bufeta. Control de la micció.
Tema 64. Regulació renal de l'equilibri àcid-base
Concepte. Sistemes reguladors. Secreció de H+, reabsorció i excreció de bicarbonat. Alteracions d'origen metabòlic. Presentat per un grup de quatre estudiants.
VII. FISIOLOGIA HORMONAL
Tema 65. Introducció a la fisiologia endocrina
Modalitats generals de la regulació hormonal. Glàndules endocrines. Sistemes endocrí, paracrí i autocrí. Síntesi i transport hormonals.
Tema 66. Hipòfisi i hipotàlem
Vies neurosecretores. Sistema portal. Eix hipotalamohipofisari. Factors hipofisaris. Hormones hipotalàmiques. Factors alliberadors de TSH, ACTH, gonadotrofines, GH i prolactina. Hormona antidiürètica. Oxitocina.
Tema 67. Adenohipòfisi
Fisiologia de les hormones TSH, ACTH, GH, LH i FSH.
Tema 68. Glàndula tiroide
Metabolismes del iode. Hormones tiroidees. Síntesi, transport i accions. Regulació i exploració funcional de la tiroide.
Tema 69. Pàncrees endocrí i altres hormones del tracte digestiu
Síntesi i secreció d'insulina. Accions. Regulació. Avaluació funcional. Glucagó, síntesi i secreció. Accions i mecanismes. Regulació. Avaluació. Homeòstasi de la glucosa. Somatostatina. Pèptid intestinal vasoactiu.
Tema 70. Hormones relacionades amb el metabolisme ossi (calci i fòsfor)
Paper dels ions minerals. Breu repàs del metabolisme del calci i del fòsfor. Fisiologia metabòlica de l'os i homeòstasi mineral. Paratohormona: síntesi i secreció. Accions i regulació. Mètodes d'avaluació. Calcitonina: síntesi i secreció. Accions i regulació. Mètodes d'avaluació. Vitamina D: síntesi i aportació exògena; transport i metabolisme. Accions i regulació. Avaluació funcional del metabolisme mineral.
Tema 71. Hormones de la glàndula adrenal I
Còrtex suprarenal. Glucocorticoides: síntesi i secreció; transport i metabolisme. Accions. Regulació. Exploració funcional. Mineralocorticoides: síntesi, secreció, transport i metabolisme. Accions. Regulació. Avaluació funcional dels sistemes glucocorticoide i mineralocorticoide.
Tema 72. Hormones de la glàndula adrenal II
Medul·la suprarenal. Catecolamines: síntesi, accions i mecanismes. Avaluació de l'activitat simpàtico-adrenal. Regulació del pes corporal. Regulació de la ingesta i de l'homeòstasi de l'energia per part del sistema nerviós central. Regulació de les despeses energètiques. L'adipòcit com a cèl·lula endocrina. Leptina.
VIII. FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ
Tema 73. Fisiologia de la reproducció I
Modalitats. Reproducció sexual. Aspectes del sistema reproductor femení. Hormones femenines (adrenals i gonadals). Síntesi, secreció i accions. Cicle ovàric. Migració de l'òvul. Cicle endometrial. Orgasme femení. Funcions mamàries. Regulació hormonal hipofisiària i hipotalàmica. Mètodes d'avaluació funcional. Pubertat i menopausa.
Tema 74. Fisiologia de la reproducció II
Sistema reproductor masculíEstructura. Espermatogènesi i elaboració seminal. Funció testicular. Hormones masculines (adrenals i gonadals). Síntesi, secreció, accions i regulació. Mètodes d'avaluació funcional. Erecció i ejaculació. Regulació hormonal i vascular. Orgasme masculí. Mètodes d'avaluació. Pubertat i andropausa.El tema 74 no s'impartirà a classe, sinó que es donarà al ABP13 del segon trimestre.
Tema 75. Fecundació i gestació
Fecundació de l'òvul i fusió pronuclear. Implantació. Desenvolupament de l'òvul fecundat. Creixement de l'embrió. Funcions de la placenta. Fisiologia del part.
Tema 76. Fisiologia de la dona gestant
Particularitats hormonals, metabòliques, respiratòries i cardiovasculars.
CRÈDITS PRÀCTICS
Practica 1: Neuroprotecció mitjançada per antioxidants davant d'estrès oxidatiu (6 hores; 3 + 3). Experiment fet en línies cel·lulars. Mesura de la toxicitat cel·lular mitjançant mètodes bioquímics (activitat mitocondrial amb l'assaig de MTT). Prof.: Francisco J. Muñoz.
Pràctica 2: Electromiografia i temps de reacció (3 hores). Registre del to muscular basal i màxim durant una contracció voluntària, així com del temps de reacció. Prof.: José Manuel Fernández.
Pràctica 3: Resposta galvànica de la pell i el polígraf (3 hores). S'estudiarà la resposta bioelèctrica de la pell, la qual canvia depenent dels nivells de sudoració (control simpàtic). El polígraf (detector de mentides) associa el registre de la resposta galvànica amb altres variables fisiològiques com ara freqüències respiratòries i cardíaca, el control de les quals depèn del sistema vegetatiu. Prof.: José Manuel Fernández.
Pràctica 4: Electrocardiografia I (3 hores). Familiarització amb l'electrocardiògraf. Relació de l'activitat elèctrica del cor amb els esdeveniments mecànics que es produeixen durant el cicle cardíac. Observació dels canvis en el ritme cardíac associats a canvis posturals. Prof.: Miguel A. Valverde.
Pràctica 5: Electrocardiografia II (3 hores). Registres simultanis de derivats precordials i pols arterial. Utilització del pletismògraf per avaluar canvis en la pressió arterial perifèrica. Prof.: Miguel A. Valverde.
Pràctica 6: Cicle respiratori (3 hores). Registre de ventilació pulmonar utilitzant un pneumògraf i transductors del flux de l'aire ventilat. Prof.: Miguel A. Valverde.
Pràctica 7: Fluxos pulmonars (3 hores). Determinació de la capacitat vital forçada, volum expiratori forçat i ventilació voluntària màxima. Prof.: Miguel A. Valverde.
Pràctica 8: Grups sanguinis (1 hora). Extracció de mostres de sang per al seu processament i la determinació dels grups sanguinis i el factor Rh. Prof.: Marià Sentí.
SEMINARIS DE CASOS PRÀCTICS
Seminari 1: Components del Sistema Nerviós. Prof.: F .J. Muñoz
Seminari 2: Control de la Funció Motora. Prof.: F. J. Muñoz
Seminari 3: Percepció Somato-sensorial. Prof.: F. J. Muñoz
Seminari 4: Percepció Química i Sensorial. Prof.: F. J. Muñoz
Seminari 5: El Cor com a Bomba. Prof.: M. Sentí
Seminari 6: El Sistema Arterial. Prof.: M. Sentí
Seminari 7: La Circulació Perifèrica. Prof.: M. Sentí
Seminari 8: Estructura i Funció de l'Aparell Respiratori. Prof.: J. Gea
Seminari 9: Transport d'Oxigen i de Diòxid de Carboni. Prof.: J. Gea
Seminari 10: Control de la Ventilació. Prof.: J. Gea
Seminari 11: Components de la Sang. Anèmia. Prof.: F. J. Muñoz
Seminari 12: Control de l'Osmolalitat i el Volum dels Fluids Corporals. Prof.: G. Franch
Seminari 13: Regulació Iònica del Ronyó. Prof.: G. Franch
Seminari 14: Hipotàlem i Glàndula Pituïtària. Prof.: F. J. Muñoz
Seminari 15: La Glàndula Tiroide. Prof.: F. J. Muñoz
Seminari 16: Les Glàndules Adrenals. Prof.: F. J. Muñoz
BIBLIOGRAFIA
Fisiología y fisiopatología. A.C. Guyton y J.E Hall. McGraw-Hill Interamericana, 1998.
Fisiología. R.M. Berne y Matthew N. Levy. Harcourt, 2006.
Fundamental neuroscience. L.R. Squire et al.; Academic Press, 2003.
Fundamental neuroscience. M. J. Zigmond et al.; Academic Press, 1999.
Principios de neurociencia. D. E. Haines. Elsevier Science, 2003.
Principles of physiology. M.N. Levy, B.M. Koeppen, B. A. Stanton; Elsevier Mosby 2006.
Tratado de fisiología médica. A. C. Guyton, J. E. Hall; McGraw-Hill Interamericana 1996.