Curs 2009-10

Literatura Catalana (20023)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 2n
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores dedicació estudiant: 150
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Miquel M. Gibert (coordinador), Jordi Galves, Ignasi Moreta i Jaume Subirana

1. Presentació de l'assignatura

Literatura Catalana és una assignatura obligatòria del grau en Humanitats. Ofereix una visió general de les grans obres dels autors catalans contemporanis (segles XIX i XX).

L'objectiu de l'assignatura és familiaritzar els estudiants amb les obres més rellevants de la literatura catalana contemporània. Lluny d'una comprensió de la història de la literatura com a catàleg d'obres i autors, l'assignatura pretén oferir les eines que permetin a l'alumne entrar en contacte amb els textos literaris comprenent-ne la mecànica i el sentit, sense que aquesta comprensió vagi mai en detriment del gaudi de la literatura. Es tracta, en definitiva, d'ajudar-los a adquirir uns hàbits de lectura informada.

El domini del codi lingüístic normatiu (la llengua catalana) i la capacitat de redacció en català és un requisit previ per cursar l'assignatura.

Cursada per tots els alumnes del grau, Literatura Catalana és una matèria propedèutica o de base i, alhora, finalista, és a dir, es tracta d'una disciplina amb una missió diferent segons el projecte d'estudis dels diferents alumnes que la cursen. D'una banda, és una assignatura que ha de proporcionar a l'estudiant que seguirà el perfil de Literatura uns coneixements conceptuals i metodològics que li han de ser útils, indispensables, en el cas que esculli, entre les assignatures optatives, les de literatura catalana, concebudes com a assignatures de continuïtat, tant en l'àmbit de la història literària catalana com conceptualment i metodològicament, i alhora, també, com a assignatures d'aprofundiment i d'especialització.

D'una altra banda, Literatura Catalana ha de ser per a tots els alumnes d'Humanitats que no cursin l'itinerari de Literatura o que, cursant-lo, no optin per les altres assignatures de literatura catalana, una matèria finalista en els seus estudis a la UPF. Estudiants amb aquests dos projectes diferents assisteixen a les mateixes sessions de Literatura Catalana, ja que no estan diferenciats per grups opcionals. Per consegüent, cal establir un programa de literatura catalana que pugui ser útil a la tipologia doble d'alumnes que concorren a les sessions de la matèria.

2. Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

1. Competència cultural i artística

2. Capacitat d'interrelacionar literatura, història, art i pensament

3. Competència i domini de la llengua catalana, amb el nivell de correcció i la capacitat de redacció que s'ha d'exigir als futurs graduats en humanitats

4. Desenvolupar la capacitat de crítica i anàlisi de les obres literàries

5. Interrelació del coneixement concret, episòdic, amb els coneixements teòrics

6. Detecció de la informació cultural i ideològica d'un text

7. Maneig de fonts d'informació en diversos camps el coneixement

8. Organització i planificació del desenvolupament d'un discurs crític sobre un text

9. Visió de conjunt dels fenòmens socials, històrics, artístics, literaris, etc.

1. Identificar les etapes, els moviments, els autors i les obres de la literatura catalana al llarg de la seva història

2. Interpretar els textos literaris utilitzant evidències del propi text i informació procedent de l'època, l'autor i el context literari

3. Identificar els vincles essencials entre el conjunt de la producció literària catalana contemporània i la producció corresponent europea

4. Tenir criteris clars d'anàlisi i valoració dels textos objecte d'estudi

5. Saber entendre i analitzar estèticament els textos de la tradició literària catalana, prèvia consulta de la bibliografia recomanada

3. Continguts

1. El Romanticisme: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà

2. El Naturalisme: Narcís Oller

3. El Modernisme: Joan Maragall, Caterina Albert

4. El Noucentisme: Guerau de Liost, Josep Carner

5. Al marge del Noucentisme: Josep M. de Sagarra, Josep Pla

6. La poesia de postguerra: Salvador Espriu, Pere Quart

7. La prosa de postguerra: Mercè Rodoreda

4. Avaluació

50%: avaluació final per mitjà d'un examen.

50%: treball escrit sobre una de les lectures obligatòries.

L'examen final consistirà en dos exercicis (que tant podran ser preguntes teòriques com comentaris de text). El primer exercici estarà relacionat amb els temes 1-3; el segon, amb els temes 4-7.

El treball escrit serà sobre una de les quatre lectures obligatòries. No es tractarà d'una presentació general de l'autor i l'obra, sinó de l'estudi d'un determinat aspecte d'aquella obra.

Per superar l'assignatura caldrà aprovar l'examen i el treball escrit. Si se suspèn només un dels exercicis, al setembre es podrà recuperar l'exercici suspès: la nota de l'exercici aprovat es conservarà.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Bibliografia de referència:

Martí de Riquer (dir.), Història de la literatura catalana, Ariel, Barcelona, 1984-88, 11 vol.

Glòria Bordons i Jaume Subirana (ed.), Literatura catalana contemporània, UOC i Proa, Barcelona, 1999.

Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, a cura de Narcís Garolera, 1982-85, 4 vol.

Textos literaris catalans. Lectures i interpretacionis, a cura de Narcís Garolera, Columna, Barcelona, 1994-95, 2 vol.

Lectures obligatòries:

Narcís Garolera, Homenatge a Jacint Verdaguer 1845-1902. Esbós biogràfic i antologia, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2002.

Joan Maragall, El Comte Arnau. El text apareix a Joan Maragall, Poesia. Edició crítica, a cura de Glòria Casals, La Magrana, Barcelona, 1998, i a les primeres edicions de Visions & cants (http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mrgll/05810620811358739754480/p0000001.htm#7), Enllà (http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mrgll/12707293225600495543435/index.htm) i Seqüències. També es pot utilitzar l'edició següent: Joan Maragall, El Comte Arnau, Edicions 62, Barcelona, 2000.

Josep Maria de Sagarra, Cafè, copa i puro. Edició recomanada: Josep Maria de Sagarra, Els ocells amics. Tres contes. Cafè, copa i puro (Obra completa, vol. 8, «Prosa», vol. 3), edició crítica a cura de Narcís Garolera amb la col·laboració de Maria Nunes, Edicions 3 i 4, València, 2000.

Josep Carner, Arbres, Edicions 62, Barcelona, 2004.

Josep Pla, El quadern gris, Labutxaca, Barcelona, 2009.

5.2. Bibliografia complementària

1. El Romanticisme: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà

Buenaventura Carles Aribau, La pàtria. Trobes, edició facsímil, amb un estudi preliminar de Joaquim Molas, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1986.

Oriol Pi de Cabanyes, Apunts d'història de la Renaixença, Llibres del Mall, Sant Boi de Llobregat, 1984.

Diversos autors, Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença (18-22 de desembre de 1984), Curial, Barcelona, 1992.

Manuel Jorba, M. Antònia Tayadella, Montserrat Comas (ed.), El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme. Vilanova i la Geltrú, 2, 3 i 4 de febrer de 1995, Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú, 1997.

Carles Riba, «Pròleg» a Jacint Verdaguer, Antologia poètica, 4a ed., Edicions 62, Barcelona, 2001.

-, «Jacint Verdaguer », dins Obres completes, IV. Crítica, 3, edició d'Enric Sullà i Jaume Medina, Edicions 62, Barcelona, 1988, p. 225-244.

Marià Manent, «La poesia de Jacint Verdaguer. Jacint Verdaguer, poeta eucarístic», dins Poesia, llenguatge, forma, Edicions 62, Barcelona, 1973, p. 13-32.

Narcís Comadira, «Per què Verdaguer?», dins Verdaguer. Un geni poètic. Catàleg de l'exposició commemorativa del centenari de la mort de Jacint Verdaguer (1902-2002), Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 2002, p. 25-40. També dins Joan Requesens i Piquer (ed.), Jacint Verdaguer, poeta i prevere, Cruïlla, Barcelona, 2003, p. 211-233.

Osvald Cardona, «Verdaguer i Lamartine», dins De Verdaguer a Carner, Barcelona, Selecta, 1960.

Antoni Marí, «La conversión de Jacint Verdaguer», Letra Internacional, núm. 75 (verano 2002), p. 59-63.

Pere Ramírez Molas, «Estructures rítmiques a la prosa de Verdaguer», Anuari Verdaguer, núm. 14 (2006), p. 57-82.

Narcís Garolera, «Verdaguer, polemista: En defensa pròpia», dins Verdaguer: textos, comentaris, notes, Pagès, Lleida, 2004, p. 157-166.

-, Jacint Verdaguer, textos, comentaris, notes, Pagès, Lleida, 2004.

Ricard Torrents, «Verdaguer, culminació i contradicció de la Renaixença», en La Renaixença (Cicle de conferències), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, p. 39-50.

Josep M. Domingo, Miquel M. Gibert (ed.), El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle XIX. El Vendrell, 28, 29 i 30 de setembre de 1995). Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000.

Xavier Fàbregas, Àngel Guimerà, les dimensions d'un mite, Edicions 62, Barcelona, 1971.

Ramon Bacardit, Tragedia i drama en l'obra d'Àngel Guimerà, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009.

-, «Estudi introductori», dins Àngel Guimerà, Maria Rosa, Angle, Barcelona, 2008.

-, «Estudi introductori», dins Àngel Guimerà, Terra baixa, Angle, Barcelona, 2007.

Enric Gallén, «Estudi introductori», dins Àngel Guimerà, Maria Rosa, Castelllnou, Barcelona, 2008.

Josep M. Benet i Jornet, «Sobre Àngel Guimerà», dins La malícia del text, Curial, Barcelona, 1992.

2. El Naturalisme: Narcís Oller

Magí Sunyer (ed.), El segle romàntic. Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls, 28, 29 i 30 de novembre de 1996, Cossetània, Institut d'Estudis Vallencs, Universitat Rovira i Virgili, Valls, 1999.

Sergi Beser, «La novel·la d'un personatge sense novel·la: el Josep Rodon de Narcís Oller», Serra d'Or, IX (1967), p. 213-218.

-, «Les limitacions narratives de Narcís Oller», dins Actes del IV Col·loqui de Llengua i Literatura Catalanes, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1977, p. 333-347.

-, «La bogeria, dins el món narratiu de Narcís Oller», dins Narcís Oller, La bogeria, Barcelona: Laia, 1980, p. 7-18.

-, «La bogeria, historia y discusión de una locura anunciada», dins Narcís Oller, La Locura, El Mall, Barcelona, 1986, p. 9-34.

Laureano Bonet, «Luces de la ciudad. Notas sobre la aparición de la metrópoli capitalista en la narrativa de Narcís Oller», Anuario de Filología, núm. 3 (1977), p. 397-444. Reproduït dins Literatura, regionalismo y lucha de clases, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1983, p. 65-115.

Maurici Serrahima, «Narcís Oller», dins Dotze mestres, 2a. edició, Edicions de 1984, Barcelona, 2008.

Antònia Tayadella, «Qüestions de realisme a Catalunya: Narcís Oller i la teoria literària», dins Actes del VII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1986, p. 55-68.

3. El Modernisme: Joan Maragall, Caterina Albert

Eduard Valentí Fiol, «Joan Maragall, modernista i nietzscheà», dins Els clàssics i la literatura catalana moderna, Curial, Barcelona, 1973, p. 123-151.

Jaume Vallcorbaplana, «A propòsit de El Comte Arnau, de Joan Maragall», Quaderns de Ponent, núm. 2 (1980), p. 27-34.

Eugenio Trías, El pensament de Joan Maragall, Edicions 62, Barcelona, 1982.

Enric Bou, «La llum que ve del nord». Joan Maragall i la cultura alemanya, Fundació Joan Maragall i Editorial Claret (Quaderns de la Fundació Joan Maragall, 37), Barcelona, 1997.

Lluís Quintana Trias, «La definitiva bondad de la vida. El pensamiento religioso en la obra de Joan Maragall», Bulletin Hispanique, núm. 1 (juin 2003), p. 133-158.

Jordi Julià, «La poètica de Caterina Albert i les estètiques del seu temps», dins Marta Pessarrodona (coord.), Caterina Albert. Cent anys de la publicació de 'Solitud', Residència d'Investigadors CSIC - Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007, p. 19-43.

Lola Badia, «Solitud, novel·la», Quaderns Crema, núm. 8 (1984), p. 27-35.

Francesca Bartrina, Caterina Albert / Víctor Català, la voluptuositat de l'escriptura, Eumo, Vic, 2001.

Gregory Bloomquist, «Notes per a una lectura de Solitud», Els Marges, núm. 3 (1975), p. 104-107.

Jordi Castellanos, «Solitud, novel·la modernista», Els Marges, núm. 25 (1982), p. 45-70.

Núria Nardi, edició crítica i estudi dins Victor Català, Solitud, Edicions 62, Barcelona, 1990.

Diversos autors, Dossier «Cent anys de Solitud», Serra d'Or, núm. 545 (2005), p. 10-27.

4. El Noucentisme: Guerau de Liost, Josep Carner

Enric Bou, La poesia de Guerau de Liost: natura, amor, humor, Edicions 62, Barcelona, 1985.

Jaume Coll, «Introducció», dins Josep Carner, Arbres, Edicions 62, Barcelona, 2004

Jaume Subirana, Josep Carner: l'exili del mite (1945-1970), Edicions 62, Barcelona, 2000.

5. Al marge del Noucentisme: Josep M. de Sagarra, Josep Pla

Josep M. Castellet, Josep Pla o la raó narrativa, Destino, Barcelona, 1978.

Xavier Pla, Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, Quaderns Crema, Barcelona, 1997.

Xavier Pla (ed.), Josep Pla. La diabòlica mania d'escriure, Destino/Fundació Josep Pla, Barcelona, 1997.

Diversos autors, Centenari Josep M. de Sagarra, Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1994.

Jordi Llavina, «Introducció a la poesia de Josep M. de Sagarra», Poesia 1, Tres i Quatre, València, 1996, p. XIII-XXVII.

Xavier Fàbregas, «Josep M. de Sagarra, al marge del noucentisme», dins Aproximació a la història del teatre català modern. Barcelona: Curial, 1972 (Biblioteca de Cultura Catalana, 2), p. 224-238.

Joan Fuster, «El cas a part de Josep M. de Sagarra», dins Joan Fuster, Literatura catalana contemporània, Curial, Barcelona, 1972, p. 217-221.

Miquel M. Gibert, «Introducció al teatre de Josep M. de Sagarra», dins Josep M. de Sagarra, Teatre 1, Tres i Quatre, València, 2006 (Obra Completa de Josep M. de Sagarra, 15), p. VII-LXII.

Josep Pla, «Josep Maria de Sagarra i el seu teatre», dins Homenots. (Quarta sèrie). Destino, Barcelona, 1975 (Obra completa de Josep Pla, 29), p. 9-45.

Maurici Serrahima, «Josep Maria de Sagarra», dins Dotze mestres, Barcelona: Destino, 1972, p. 333-365.

Narcís Garolera, presentació a Josep M. de Sagarra, L'ànima de les coses, edició de Narcís Garolera, Quaderns Crema, Barcelona, 2001.

Lluís Permanyer, Sagarra vist pels seus íntims, 2a. edició, La Campana, Barcelona, 1991.

Josep M. Espinàs, «Josep Maria de Sagarra», dins Relacions pariculars, La Campana, Barcelona, 1996, p. 133-151

Recursos a internet

El blog d'El quadern gris (http://elquaderngris.cat/blog/)

Entrevista completa de J. Soler Serrano amb Josep Pla («A fondo», 1976) (http://video.google.es/videoplay?docid=5397429802588120914&ei=zUdoS7r4G5HR-Abv38n6BA&q=%22josep+pla%22#)

Fundació Josep Pla (http://fundaciojoseppla.cat/)

6. La poesia de postguerra: Salvador Espriu, Pere Quart

Antoni Turull, Pere Quart, poeta del nostre temps, Edicions 62, Barcelona, 1984.

Autors diversos, Centenari Joan Oliver «Pere Quart» 1899-1999, Institució de les Lletres Catalanes, Barcelona, 1999.

Helena Mesalles i Clara Soley, «Vacances pagades, de Pere Quart», Empúries, Barcelona, 1994.

Salvador Espriu en els seus millors escrits, Arimany, Barcelona, 1974.

Josep M. Castellet, Iniciació a la poesia de Salvador Espriu, 4a. edició, Ed. 62, Barcelona, 1984.

Olívia Gassol, La pell de brau de Salvador Espriu o el mite de la salvació, PAM, Barcelona, 2003 (Biblioteca Serra d'Or, 304).

M. Isabel Pijoan Picas, Espriu en la fi del laberint, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

Carles Torner (ed.), Lectures de Salvador Espriu, Proa, Barcelona, 2004 (Les eines, 37)

Rosa M. Delor, Salvador Espriu o "el cercle obsessiu de les coses", Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

-, Salvador Espriu, els anys d'aprenentatge: 1929-1943, Ed. 62, Barcelona, 1993 (Estudis i documents, 47).

Josep M. Benet i Jornet, «Visita al laberint grotesc de Salvador Espriu ", Els Marges, 7 (1976), p. 115-121.

Miquel M. Gibert, «Joan Oliver i Salvador Espriu en el teatre de postguerra", Caplletra, 14, primavera de 1993, p. 103-125.

Carles Miralles, «El món clàssic en l'obra de Salvador Espriu", Els Marges, 16 (1979), p. 29-48.

Recursos a internet

Entrevista completa de J. Soler Serrano amb Salvador Espriu («A fondo», 1976) (http://video.google.es/videoplay?docid=-4982670297783500864&ei=8RFoS9yVJduA-AbIw93QBA&q=salvador+espriu#)

Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu (http://www.arenysdemar.org/ambit.php?id=7)

Vídeo «Joan Oliver/Pere Quart. L'escepticisme apassionat» (1996) (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26802&p_ex=joan%20oliver)

7. La prosa de postguerra: Mercè Rodoreda

"Homage to Mercè Rodoreda", Catalan Review, 2 (1987).

Actes del Primer Simposi Internacional de Narrativa Breu (1. Al voltant de la brevetat. 2. Mercè Rodoreda), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1998.

Carme Arnau, Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda. El mite de la infantesa, Barcelona: Ed. 62, 1979.

-, Miralls màgics. Aproximació a l'última narrativa de Mercè Rodoreda, Ed. 62, Barcelona, 1990.

Neus Real, Mercè Rodoreda: l'obra de preguerra, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2005.

Marina Campillo, Marina Gustà, "Mirall trencat", de Mercè Rodoreda, Barcelona: Empúries, 1985.

Joaquim Molas, Carme Arnau, Marta Nadal (dirs.), Mercè Rodoreda, una poètica de la memòria, Institut d'Estudis Catalans, Fundació Mercè Rodoreda, Barcelona, 2002.

Margarida Aritzeta, El joc intertextual. Quatre itineraris per la "sala de les nines", Proa, Barcelona, 2002.

Montserrat Casals, Mercè Rodoreda. Contra la vida, la literatura, Ed. 62, Barcelona, 1991.

Marta Pessarrodona, Mercè Rodoreda i el seu temps, Rosa dels Vents, Barcelona, 2005.

Recursos a internet

Mercè Rodoreda, joc de miralls (http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/)

Entrevista completa de J. Soler Serrano amb Mercè Rodoreda («A fondo», 1980) (http://video.google.com/videoplay?docid=6005494089185723481#)

Fundació Mercè Rodoreda (http://www.mercerodoreda.cat/)

Lletres de batalles (http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lletresbatalles/)

5.3. Recursos didàctics

Es penjaran textos a l'aula Moodle.

6. Metodologia

Classes plenàries: S'evitarà deliberadement el model de classe de literatura entesa com 'el dictat d'un manual d'història de la literatura', que acabaria consistint en un mer llistat d'autors i obres. Sense negligir els continguts teòrics, sense els quals no és possible una lectura informada, es prioritzarà al màxim l'estudi de la literatura a partir de la lectura de la literatura. Això significa, per exemple, donar més protagonisme a la literatura que a la metaliteratura (crítica literària, historiografia literària, terminologia acadèmica sobre literatura...). Les eines d'estudi (períodes, moviments, gèneres, cànons, teories...) són útils, però només són eines. Al mateix temps, s'evitarà una desqualificació banal de les eines d'estudi de la literatura: si valorem unes determinades obres és gràcies a l'existència d'un cànon ordenat pels estudiosos.

Les classes plenàries seran, doncs, el lloc on treballar uns continguts teòrics sobre èpoques, autors i obres i una lectura en profunditat d'unes determinades obres.

Seminaris: En els seminaris es treballaran a fons les lectures obligatòries del curs. Hi haurà un primer seminari introductori.

7. Programació d'activitats

*Setmana*	*Classe plenària o seminari, continguts, activitat a l'aula*	*Activitats fora de l'aula, dates lliuraments*
Setmana 1a	Sessió 1 (dimecres 7-4-10): 0: Introducció a l'estudi de la literatura catalana	ENCÀRREC del treball sobre una de les lectures obligatòries

	SEMINARI A (divendres 9-4-10): Sessió bibliogràfica introductòria: edicions diplomàtiques, crítiques, anotades, de divulgació.
Setmana 2a	Sessió 1 (dilluns 12-4-10): 1: El Romanticisme: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà. 1.1 Romanticisme i Renaixença. Aribau. Els Jocs Florals. 1.2 Jacint Verdaguer
	Sessió 2 (dimecres 14-4-10): 1.2 Jacint Verdaguer
	SEMINARI A (divendres 16-4-10): Sessió bibliogràfica introductòria: edicions diplomàtiques, crítiques, anotades, de divulgació.
Setmana 3a	Sessió 1 (dilluns 19-4-10): 1.3 Àngel Guimerà
	Sessió 2 (dimecres 21-4-10): 2. El naturalisme. Narcís Oller
	SEMINARI B (divendres 23-4-10): l'antologia obligatòria de Verdaguer
Setmana 4a	Sessió 1 (dilluns 26-4-10): 3. El modernisme. Joan Maragall, Caterina Albert. 3.1 El modernisme.
	Sessió 2 (dimecres 28-4-10): 3.2 Joan Maragall
	SEMINARI B (divendres 30-4-10): l'antologia obligatòria de Verdaguer
Setmana 5a	Sessió 1 (dilluns 3-5-10): 3.2 Joan Maragall
	Sessió 2 (dimecres 5-5-10): 3.3 Caterina Albert
	SEMINARI C (divendres 7-5-10): El comte Arnau, de Maragall
Setmana 6a	Sessió 1 (dilluns 10-5-10): 4. El Noucentisme: Guerau de Liost, Josep Carner. 4.1 El Noucentisme
	Sessió 2 (dimecres 12-5-10): 4.2 Guerau de Liost
	SEMINARI C (divendres 14-5-10): El comte Arnau, de Maragall
Setmana 7a	Sessió 1 (dilluns 17-5-10): 4.3 Josep Carner
	Sessió 2 (dimecres 19-5-10): 4.3 Josep Carner
	SEMINARI D (divendres 21-5-10): Arbres, de Josep Carner
Setmana 8a
	Sessió 1 (dimecres 26-5-10): 5. Al marge del Noucentisme: Josep M. de Sagarra, Josep Pla. 5.1 Josep M. de Sagarra
	SEMINARI D (divendres 28-5-10): Arbres, de Josep Carner
Setmana 9a	Sessió 1 (dilluns 31-5-10): 5.2 Josep Pla
	Sessió 2 (dimecres 2-6-10): 5.2 Josep Pla
	SEMINARI E (divendres 4-6-10): El quadern gris, de Josep Pla
Setmana 10a	Sessió 1 (dilluns 7-6-10): 6. La poesia de postguerra: Salvador Espriu, Pere Quart. 6.1 Salvador Espriu
	Sessió 2 (dimecres 9-6-10): 6.2 Pere Quart
	SEMINARI E (divendres 11-6-10): El quadern gris, de Josep Pla
Setmana 11a	Sessió 1 (dilluns 14-6-10): 7. La prosa de postguerra: Mercè Rodoreda	LLIURAMENT del treball sobre una de les lectures obligatòries