Curs 2009-10

Lingüística (20015)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 2n
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores dedicació estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: català (textos en català, castellà i anglès; examen, treball i altres exercicis de l'estudiant, en català o en castellà).
Professorat: Josep M. Castellà Lidon

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura consisteix en una reflexió sobre la llengua i la comunicació humana, en relació amb la resta de disciplines humanístiques que s'interessen pel llenguatge (literatura, filosofia, teoria de l'art, etc.). Vol ser una modesta contribució, des d'una perspectiva lingüística, a la tasca ingent, pertinaç i sempre inconclusa de resposta als grans interrogants de la naturalesa humana. Amb aquest objectiu, s'hi presenten alguns dels conceptes i dilemes bàsics de la història de la lingüística, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica, les relacions llenguatge-ment-societat, l'adquisició d'una primera o segona llengua, la relació entre metàfora i cognició, la diversitat i el canvi lingüístic, i la vida i la mort de les llengües.

D'altra banda, dins del conjunt del Pla d'Estudis del Grau en Humanitats, aquesta assignatura assumeix la funció específica d'avaluar el domini instrumental que tenen els estudiants de la llengua pròpia, català o castellà, en què escullin de redactar l'examen, el treball i els exercicis del curs. Atès que aquest aspecte és important en l'avaluació, es recomana als estudiants que es preparin en la normativa general de la llengua catalana o castellana i en les convencions de l'escriptura acadèmica.

També cursen aquesta assignatura els estudiants que tenen pendent Llengua Catalana I-II de la Llicenciatura en Humanitats, la docència de la qual està a assimilada a Lingüística en el 1r trimestre del curs (en el 2n trimestre s'hauran de presentar altres exercicis que ja s'indicaran de manera específica).

2. Competències a assolir

Competències generals

1. Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmic.

2. Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies posicions i de defensar-les públicament.

3. Ser capaç de comunicar-se amb propietat oralment i per escrit en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, és a dir, en català i en castellà, tant per a audiències expertes com inexpertes.

4. Dominar les eines informàtiques i les principals aplicacions que tenen a l'activitat acadèmica ordinària.

5. Desenvolupar la capacitat de raonament autònom amb distància crítica en temes o qüestions controvertides.

6. Acceptar la diversitat de punts de vista com un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de fer conèixer les opinions pròpies dins del respecte a les opinions divergents.

7. Tenir consolidats hàbits d'autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, i també en l'organització de la feina i en una correcta temporalització.

Competències específiques

1. Identificar les principals etapes, temes i autors de la lingüística contemporània.

2. Relacionar l'estudi del llenguatge amb la literatura, la història, l'art i el pensament.

3. Analitzar i reflexionar sobre alguns dels principals textos de lingüística i anàlisi del discurs.

4. Emprar oralment i per escrit la terminologia relacionada amb conceptes bàsics en diferents branques i escoles de la lingüística.

5. Reforçar la consciència del caràcter transversal del coneixement sobre el llenguatge i de la necessitat de transcendir les fronteres entre especialitats acadèmiques i, en particular, la divisió entre les anomenades "dues cultures", humanística i científica.

6. Conèixer i usar de manera acceptable els principals recursos lingüístics i retòrics en almenys una de les dues llengües oficials de Catalunya (català i castellà).

3. Continguts

• Tema 1: Les ciències del llenguatge

1.1- Les teories lingüístiques dels segles XX i XXI

1.1.1- La gramàtica tradicional

1.1.2- La lingüística estructural

1.1.3- La lingüística generativa

1.1.4- L'anàlisi del discurs

1.2- Les teories lingüístiques i l'ensenyament de la llengua i la literatura: tradició, conductisme, teoria de l'input i enfocament comunicatiu.

• Tema 2: Oralitat i escriptura

2.1- La perspectiva antropològica.

2.2- L'estudi lingüístic de l'oralitat i de l'escriptura.

2.3- La variació en el mode del registre.

2.4- Trets lingüístics prototípics de la llengua oral i de l'escrita, i la qüestió de la complexitat.

• Tema 3: La naturalesa del significat

3.1- Paraula, oració, discurs, text i context.

3.2- L'arbitrarietat del signe. Significat i sentit.

3.3- El llenguatge com a representació: art, lògica i llenguatge.

3.4- La construcció psicològica del sentit discursiu.

3.5- El procés cognitiu de la significació.

• Tema 4: La diversitat discursiva

4.1- Llengua i societat: l'estudi de la variació lingüística

4.2- Les varietats lingüístiques

4.2.1- Varietats geogràfiques, històriques i socials.

4.2.2- El canvi lingüístic.

4.2.3- Varietat estàndard i definició de llengua.

4.3- Vida i mort de les llengües: normalització i substitució.

4.4- La diversistat funcional en el llenguatge: registres, gèneres discursius i tipus de text.

4. Avaluació

4.1- Intruments: L'avalució de l'assignatura es concreta en els quatre instruments següents:

a/ Examen final (40 %, obligatori i eliminatori)

L'examen consistirà en l'exposició escrita d'un tema, que s'acompanyarà amb un o més fragments de text que caldrà emprar com a font teòrica o bé com a il·lustració del que s'afirma en el desenvolupament del tema. Es podrà de triar entre dues, tres o quatre opcions (dos, tres o quatre temes, cadascun amb els seus fragments). L'enunciat del tema coincidirà aproximadament amb un dels títols o dels subtítols del temari de continguts de l'assignatura o s'hi referirà clarament tot combinant més d'un apartat.

Els estudiants podran portar a l'examen llibres, apunts, esquemes, notes, diccionaris, gramàtiques, llibres de verbs conjugats, etc., de manera il·limitada. Es podran fer esborranys del text i es disposarà de fulls de paper de manera suficient.

L'examen és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que si no s'aprova l'assignatura queda suspesa fins a la convocatòria següent, siguin quines siguin les notes dels altres apartats de l'assignatura.

Criteris bàsics d'avaluació de l'examen

1/ Coneixements, especialment de caràcter reflexiu, profund, transversal i matisat (la mera reproducció dels apunts de classe té poc valor, atès que les principals fonts de contingut de l'assignatura es poden portar a l'examen).

2/ Originalitat i aportació personal, especialment en les citacions d'autors i en la capacitat de relació entre temes diversos, dins de la mateixa assignatura i d'altres assignatures dels estudis.

3/ Capacitat de redacció i d'elaboració discursiva, tant en l'estructuració global del contingut com en els aspectes de cohesió (puntuació, connectors, anacoluts, etc.).

4/ Correcció normativa (ortogràfica, lèxica i morfosintàctica) en llengua catalana o castellana, com a requisit bàsic de qualsevol persona culta -i més en futurs graduats i graduades en lletres.

b/ Treball (40 %, obligatori i eliminatori)

Aquest exercici consisteix en la redacció d'un text acadèmic d'estil assagístic (expositiu i argumentatiu) sobre algun tema relacionat amb el programa de l'assignatura. S'hi ha de defensar, refutar, matisar, etc., algun punt de vista concret respecte del llenguatge, dels seus elements constituents o dels paràmetres socials o psicològics sota els quals és emprat i après.

Té per condició que ha de contenir almenys una citació d'una llista que es fornirà ad hoc, i almenys una segona citació recollida lliurement per l'estudiant de les seves lectures, dels continguts d'altres assignatures, etc. Ha de tenir un mínim de 1.500 paraules, si bé el màxim no està determinat. En el cas que un treball sigui extens i de qualitat, la nota que se n'obtingui pot fins i tot superar el 40 % establert.

El treball és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que si no s'aprova l'assignatura queda suspesa fins a la convocatòria següent, siguin quines siguin les notes dels altres apartats de l'assignatura. En un document de l'Aula Moodle es trobaran més indicacions per a la realització d'aquest treball.

c/ Exercici relacionat amb els seminaris (15 %, opcional i no eliminatori)

L'estudiant pot resoldre aquest apartat efectuant un dels tres exercicis següents:

1/ Presentació oral, per parelles i durant uns 15 minuts, d'una de les tres lectures assignades a cada seminari (vg. més avall, apartat 5.2 de la bibliografia).

2/ Participació en el debat del segon seminari, titulat "El català serà una llengua viva d'aquí a dos-cents anys?", efectuat per set estudiants (tres defensors del sí, tres del no i un moderador/a). Cal preparar-lo amb una bona documentació sociolingüistica.

3/ Presentació per escrit d'una ressenya d'una de les lectures que s'indicaran ad hoc (extensió de la ressenya: entre 1.000 i 1.500 paraules). La ressenya es podrà fer d'alguna de les obres següents:

- Les cinc lectures bàsiques del curs (apartat 5.1 de la bibliografia)

- Les sis lectures assignades als seminaris (apartat 5.2 de la bibliografia).

- Les obres següents de lectura complementària (la referència completa és a l'apartat 5.3 de la bibliografia): BASTARDAS, Albert (2003); BERNÁRDEZ, Enrique (1982); BERNÁRDEZ, Enrique (1995); CASTELLÀ, Josep M. (1996); CASTELLÀ, Josep M. (2002b); CASTELLÀ, Josep M. i VILÀ, Montserrat (2002); CUENCA, M. Josep (1992); CUENCA, M. Josep i HILFERTY, Joseph (1999); FERGUSON, Charles A. (1994); MASCARÓ, Joan (2002); ONG, Walter J. (1982); PAYRATÓ, Lluís (1988); SERRANO, Sebastià (1993).

d/ Diagnòstic inicial (5 %, opcional i no eliminatori)

Es tracta d'un escrit d'un pàgina que es presenta la segona setmana de classe i que duu per títol "Estudiar llengua: un plaer o un càstig?" (o el seu equivalent en castellà).

4.2- Assistència a classe

L'assistència dels estudiants a les classes plenàries i als seminaris no és obligatòria, llevat que l'estudiant hagi adquirit el compromís de fer-hi una activitat oral.

4.3- Avaluació de la llengua

L'assignatura implica una habilitat de redacció suficient i un coneixement normatiu acceptable en una de les dues llengües oficials, català o castellà, a elecció de l'estudiant. Demana, també, una mínima pulcritud tipogràfica i de presentació, i l'ús adequat de les convencions pròpies del discurs acadèmic. Qualsevol d'aquests aspectes és condició sine qua non per superar l'assignatura.

4.4- Terminis de presentació

a- Examen: es farà en la data de la convocatòria oficial, a primers de desembre.

b- Treball: dilluns 21 de desembre abans de les 15:00, lliurat en mà o bé a la bústia del professor (bústies del Departament d'Humanitats). Pot entregar-se amb anterioritat a aquesta data i s'ha de lliurar necessàriament imprès en paper, no s'acceptarà per correu electrònic.

c- Exercicis dels seminaris: Els exercicis orals es faran en les dates que correspongui a cada grup de seminari. Les ressenyes escrites s'hauran de presentar el dimarts 24 de novembre abans de les 15:00. Podran entregar-se amb anterioritat a aquesta data i s'han de lliurar necessàriament impreses en paper, no s'acceptaran per correu electrònic.

d- Escrit de diagnòstic: dimarts 29 de setembre, lliurat en mà o bé a la bústia del professor.

Convocatòria de setembre

Per a la convocatòria de setembre s'haurà de fer l'examen, el treball i la ressenya escrita. L'escrit de diagnòstic (5 %) no es podrà presentar. No serà possible, tampoc, de recuperar els exercicis orals dels seminaris, que s'hauran de substituir en tot cas per la ressenya escrita.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

A l'Aula Moodle es detalla per a cada tema la bibliografia bàsica i la d'ampliació. Aquí només es destaca de manera general la bibliografia principal de l'assignatura.

Bibliografia bàsica

BIBILONI, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística, València, Tres i quatre. [esp. "Introducció" i "Primera part", pàg. 11-61] [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (1992): De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic, Barcelona, Empúries. [esp. capítols 1, 3, 4, 6, 8 i 9, i apartats 5.1, 5.2 i 10.4; pàg. diverses]

CASTELLÀ, Josep M. (2004): Oralitat i escriptura: dues cares de la complexitat en el llenguatge, Barcelona, Curial-Publicacions de l'Abadia de Montserrat. [esp. apartats 2.1, 2.2 i 2.3; pàg. 15-36.] [docs. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (2005): "Les ulleres del professor de llengua: la visió del llenguatge, abans i ara", Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística, 33:42-46, Barcelona, Generalitat de Catalunya.

ESPINAL, M. Teresa (1988): Significat i interpretació, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. [esp. apartat 4.2, pàg. 123-128] [doc. pdf]

Bibliografia recomanada

Primer seminari (presentacions per parelles, uns 15 minuts entre tots dos estudiants)

AUSTIN, John L. (1962): How to Do Things with Words. The William James Lectures Delivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Urmson, Oxford, The Clarendon Press. (Versió castellana: Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982). - Un estudiant presentarà les conferències 1 i 2, i l'altre les conferències 6 i 8. Opcionalment, ambdós podran afegir-hi comentaris d'altres conferències.

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel Ferrater. (Original: Cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova York, Harper & Row.) - Es tracta que cada estudiant presenti un o dos capítols dels quatre que té l'obra. El professor completarà la resta.

TUSÓN, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa, Barcelona, Empúries. - Un estudiant presentarà el capítol 3 i l'altre, el capítol 5. Optativament, es pot comentar també el capítol 6.

Segon seminari (presentacions per parelles)

BIBILONI, Gabriel (2002): "Un estàndard nacional o tres estàndards regionals?", dins Bernat Joan (ed.), Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]- Cal presentar tot l'article (no és gaire extens).

GREGORY, Michael i CARROL, Susanne (1978): Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1986. (Original: Language and Situation. Language Varieties and their Social Contexts, Londres-Nova York, Routledge & Kegan Paul, 1978.) - Es tracta que un estudiant presenti la introducció del llibre i l'altre, la conclusió ("Introducción", pàg. 13-28 i "Conclusión: variedades textuales, significado y contexto social", pàg. 140-159). El professor completarà la resta.

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigacions filosòfiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Terricabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació pòstuma). - Es tracta que entre els dos estudiants presentin part del contingut del pròleg de Josep M. Terricabres (traducció catalana) i alguns fragments esparsos d'entre els primers 120 de l'obra (tota l'obra té una redacció fragmentària). Per a l'assignatura, els més rellevants són els següents: pròleg de l'autor, 1, 5, 7, 11, 12, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 25, 26, 27, 31, 32, 38, 46, 47, 49, 50, 57, 58, 64, 68, 71, 79, 81, 89, 90, 91, 114, 115, 117, 119, 120 (no cal presentar-los tots, ni només aquests: queda al criteri dels dos estudiants).

5.2. Bibliografia complementària

Bibliografia complementària o d'ampliació

BAKHTIN, Mikhail (1952): "El problema de los géneros discursivos", dins Estética de la creación verbal, Madrid, Siglo XXI, 1982, pàg. 248-293. (Original: Estetika Slovesnogo Tvorchestva, Moscou, Iskussto.)

BASTARDAS, Albert (2003): "Lingüística general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad", Lingüística en la red, 1, 11/11/2003. [doc. pdf]

BEAUGRANDE, Robert de i DRESSLER, Wolfgang (1981): Introducción a la lingüística del texto, Barcelona, Ariel, 1997, trad. Sebastián Bonilla. (Original: Introduction to Text Linguistics, Londres, Longman.)

BERNÁRDEZ, Enrique (1982): Introducción a la lingüística del texto, Madrid, Espasa‑Calpe.

BERNÁRDEZ, Enrique (1995): "La coherència del text com a fenomen d'autoregulació", dins Rosa Artigas (ed.), El significat textual, Barcelona, Generalitat de Catalunya. [doc. pdf]

BERNSTEIN, Basil (ed.) (1971): Class, Codes and Control. Theoretical Studies towards a Sociology of Language, Londres, Routledge and Kegan Paul.

BIBER, Douglas (1988): Variation across Speech and Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

CASTELLÀ, Josep M. (1996): "Las tipologías textuales y la enseñanza de la lengua. Sobre la diversidad, los límites y algunas perversiones", TEXTOS de didáctica de la lengua y la literatura, núm. 10, pàg. 23-31.

CASTELLÀ, Josep M. (2002a): La complexitat lingüística en el discurs oral i escrit: densitat lèxica, composició oracional i connexió textual, tesi doctoral, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, edició en web a la base de dades [email protected] (CBUC, CESCA, DURSI) http://www.tdcat.cesca.es/.

CASTELLÀ, Josep M. (2002b): "La llengua oral formal: una fesomia gramatical pròpia", dins Montserrat Vilà (ed.), Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, cap. 5, pàg. 95-110, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. i VILÀ, Montserrat (2002): "La llengua oral formal: un espai intermedi entre oralitat i escriptura", dins Montserrat Vilà (ed.), Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, cap. 1, pàg. 19-30, Barcelona, Graó.

CHOMSKY, Noam (1965): Aspectos de la teoría de la sintaxis, Madrid, Aguilar, 1970. (Original: Aspects of theTheory of Syntax, Cambridge -EUA-, Massachusetts Institute of Technology Press.)

CONNOR, Ulla (1996): Contrastive Rethoric. Cross-cultural Aspects of Second-language Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

CUENCA, M. Josep (1992): Teories gramaticals i ensenyament de la llengua, València, Tàndem.

CUENCA, M. Josep i HILFERTY, Joseph (1999): Introducción a la lingüística cognitiva, Barcelona, Ariel.

DIJK, Teun A. van (1978): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario, Barcelona, Paidós, 1983. (Original: Tekstwetenschap. Ean interdisciplinaire inleiding, Utrecht, Het Spectrum.)

FERGUSON, Charles A. (1994): "Dialect, Register, and Genre: Working Assumptions about Conventionalization", dins Douglas Biber i Edward Finegan (eds.), Sociolinguistic Perspectives on Register, pàg. 15-30, Nova York-Oxford, Oxford University Press.

HALLIDAY, M.A.K.; McINTOSH, Angus i STREVENS, Peter (1964): "The Users and Uses of Language", dins Joshua Fishman (ed.), Readings in the Sociology of Language, La Haia, Mouton, 1968. (Primera publicació: "The Users and Uses of Language", dins M.A.K. Halliday, Angus McIntosh i Peter Strevens, The Linguistic Sciences and Language Teaching, Londres-Nova York, Longman, 1964.)

MAINGUENEAU, Dominique i SALVADOR, Vicent (1995): Elements de lingüística per al discurs literari, València, Tàndem. (Adaptació i ampliació de l'obra original de D. Maingueneau, Éléments de linguistique pour le texte littéraire, París, Bordas, 1986.)

MALINOWSKI, Bronislaw (1923): "El problema del significado en las lenguas primitivas", dins C.K. Ogden i I.A. Richards (eds.) El significado del significado, Barcelona, Paidós, 1984. (Original: "The Problem of Meaning in Primitive Languages", dins C.K. Ogden i I.A. Richards, The Meaning of Meaning, Nova York-Londres, Harcourt Brace Jovanovich.)

MASCARÓ, Joan (2002): "Morfologia: aspectes generals", dins Joan Solà, M. Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (eds.), Gramàtica del català contemporani, vol. 1, Morfologia, cap. 1, pàg. 465-482, Barcelona, Empúries. [pàg. 465-474, bàsiques; pàg. 474-482, d'ampliació.] [doc. pdf]

ONG, Walter J. (1982): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1987. (Original: Orality and Literacy. The Technologizing of the Word, Londres-Nova York, Methuen, 1982.)

PAYRATÓ, Lluís (1988): Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana, València, Universitat de València, 2a. edició corregida i amb addicions, 1990.

PAYRATÓ, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l'anàlisi funcional de textos, Barcelona, UOC.

PUJOLAR, Joan (1999): "Els gèneres verbals: reflexions sobre la seva significació per a una teoria de l'ús social del llenguatge", Llengua & Literatura. Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, núm. 10, pàg. 125-155.

SAUSSURE, Ferdinand de (1915): Curso de lingüística general, Buenos Aires, Losada, 1945, traducció d'Amado Alonso. (Original: Cours de linguistique générale, Ginebra) (2a versió castellana: Curso de lingüística general, Madrid, Akal, 1980, traducció de Mauro Armiño.)

SERRANO, Sebastià (1993): Comunicació, societat i llenguatge. El desenvolupament de la lingüística, Barcelona, Empúries.

SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre (1986): Relevance. Communication and Cognition, Oxford, Basil Blackwell. (Versió castellana: La Relevancia. Comunicación y procesos cognitivos, Madrid, Visor, 1994.)

VILÀ, Montserrat (ed.) (2002): Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

WEINREICH, Uriel (1953): Llengües en contacte. Descobriments i problemes, Alzira, Bromera, 1996. (Original: Languages in Contact. Findings and Problems, Nova York, Publications of the Linguistic Circle of New York.)

WITTGENSTEIN, Ludwig (1921): Tractatus logico-philosophicus. Barcelona. Laia, 1989.

5.3. Recursos didàctics

L'assignatura disposa d'Aula Moodle activa (metacurs MTC 20015), amb bibliografia, materials i exercicis. A més, l'estudiant podrà accedir a un altre Metacurs amb continguts gramaticals i exercicis per a la millora de l'ús normatiu de la llengua catalana.

6. Metodologia

7. Programació d'activitats

*Setmana*	*Classe plenària /seminari, continguts i activitats*	*Lliuraments*
Setmana 1a	Dt 22.09 - 1a cl. plenària: Presentació de l'assignatura i Tema 1
Setmana 1a	Dj 24.09 - Festiu
Setmana 2a	Dt 29.09 - 2a cl. plenària: Tema 1	Dt. 29.09 Escrit de diagnòstic
Setmana 2a	Dj 01.10 - 3a cl. plenària: Tema 1
Setmana 3a	Dt 06.10 - 4a cl. plenària: Tema 1
Setmana 3a	Dj 08.10 - 5a cl. plenària: Tema 1
Setmana 4a	Dt 13.10 - 6a cl. plenària: Tema 2
Setmana 4a	Dj 15.10 -1r seminari 101/201: presentacions d'Austin, Chomsky i Tuson, i exercicis fets al seminari.	Dj. 15.10 Presenta-cions orals
Setmana 5a	Dt 20.10 - 7a cl. plenària: Tema 2
Setmana 5a	Dj 22.10 - 1r seminari 102/202: presentacions d'Austin, Chomsky i Tuson, i exercicis fets al seminari.	Dj. 22.10 Presenta-cions orals
Setmana 6a	Dt 27.10 - 8a cl. plenària: Tema 2
Setmana 6a	Dj 29.10 - 1r seminari 103/203: presentacions d'Austin, Chomsky i Tuson, i exercicis fets al seminari.	Dj. 29.10 Presenta-cions orals
Setmana 7a	Dt 03.11 - 9a cl. plenària: Tema 3
Setmana 7a	Dj 05.11 - 10a cl. plenària: Tema 3
Setmana 8a	Dt 10.11 - 11a cl. plenària: Tema 3
Setmana 8a	Dj 12.11 - 12a cl. plenària: Tema 4
Setmana 9a	Dt 17.11 - 13a cl. plenària: Tema 4
Setmana 9a	Dj 19.11 - 2n seminari 101/201: presentacions de Bibiloni, Gregory & Carroll i Wittgenstein, exercicis i debat sobre sociolingüística (tema 4).	Dj. 19.11 Presenta-cions orals i debat
Setmana 10a	Dt 24.11 - 14a cl. plenària: Tema 4	Dt. 24.11 (15:00) Ressenya escrita
Setmana 10a	Dj 26.11 - 2n seminari 102/202: presentacions de Bibiloni, Gregory & Carroll i Wittgenstein, exercicis i debat sobre sociolingüística (tema 4).	Dj. 26.11 Presenta-cions orals i debat
Setmana 11a	Dt 01.12 - No hi ha classe
Setmana 11a	Dj 03.12 - 2n Seminari 103/203: presentacions de Bibiloni, Gregory & Carroll i Wittgenstein, exercicis i debat sobre sociolingüística (tema 4).	Dj. 03.12 Presenta-cions orals i debat
	Dilluns 21.12 (15:00) Presentació del treball / Examen en la data oficial que es determini.