Estudis de Casos: Llengües i Educació (20653)

Titulació/estudi: Grau en Llengües Aplicades
Curs: primer
Trimestre: segon
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Llengua o llengües de la docència: català (amb possibilitats d'usar el castellà en els treballs)
Professor: Daniel Cassany i Olga Esteve

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta segona assignatura del grup d'Estudis de cas se centra en l'àmbit de l'educació i pretén explorar els aspectes, contextos, conceptes i problemes més importants que presenta l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües en la nostra comunitat. Constitueix una introducció a un dels àmbits de possible especialització del graduat en Llengües Aplicades que és l'ensenyament.

L'assignatura segueix la metodologia d'Estudis de cas (i d'Aprenentatge Basat en Problemes) que ja s'ha iniciat en el primer trimestre. Seguint aquesta metodologia, els estudiants cooperen en petits grups, assessorats pel professorat, per estudiar diversos problemes (o casos) vinculats amb l'ensenyament i aprenentatge de llengües.

2. Competències que s'han d'assolir

3.1. Generals

Instrumentals

G1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

G2. Anàlisi de situacions i resolució de problemes.

G3. Raonament crític.

G4. Cerca documental i de fonts d'informació.

Interpersonals

G13. Capacitat de treball individual i en equip.

Sistèmiques

G17. Aplicació de coneixements a la pràctica.

G18. Reconeixement i comprensió de la diversitat i la multiculturalitat.

G20. Capacitat d'aprenentatge autònom i de formació continuada.

3.2. Específiques

E4. Coneixement de cultures i civilitzacions estrangeres.

E5. Coneixements especialitzats en un o més àmbits temàtics.

E12. Destresa en la cerca i gestió de la informació i documentació.

E17. Coneixement de les necessitats lingüístiques en els àmbits social, empresarial i institucional, i capacitat per aplicat aquests coneixements a aquestes situacions (comunicació, ensenyament, sanitat, institucions judicials, corporacions i empreses).

E18. Capacitat per analitzar els fets comunicatius (en tota la seva complexitat i amb el nivell de detall necessari).

E19. Capacitat per emprar les eines de recollida i anàlisi de dades en l'àmbit lingüístic.

3. Continguts

La descripció d'aquesta assignatura en el pla d'estudis especifica aquests resultats de l'aprenentatge: "Se adquirirán las nociones básicas para comprender el papel que desempeñan las lenguas en la educación como objetivos, instrumentos y contextos. Se analizará la actual educación plurilingüe y multicultural."

Així mateix, menciona aquests continguts: "Contextos diversos de educación lingüística: L1/L2, niños / adultos, general / específico, oral / escrito, etc. Las lenguas como metas e instrumentos educativos. Casos posibles: la inserción de inmigrantes en la escuela, la certificación de idiomas, etc."

4. Avaluació

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

Bibliografia de consulta i referència

Camps, Anna i Teresa Colomer ed. (1988) L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua i la literatura en l'educació secundària. Barcelona: Horsoni i ICE Universitat de Barcelona.

Cassany, Daniel; Luna, Marta i Glòria Sanz. (1993) Ensenyar llengua. Barcelona: Graó. Versió castellana: Enseñar lengua. Barcelona: Graó. 1995.

Council of Europa. (2001) Common European Framework of Reference for Languages: Learning, teaching, assessment. Cambridge University Press. Versió castellana: Marco común europeo de referencia para las lenguas: aprendizaje, enseñanza, evaluación. Madrid: Instituto Cervantes, MECD i Anaya. 2002. Versió catalana: Marc europeu comú de referencia per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Govern de les Illes Balears i Govern d'Andorra. 2003.

Cuenca, Maria Josep ed. (1994) Lingüística i ensenyament de llengües. València: Universitat de València.

Llobera, Miquel et al. (1995) Competencia comunicativa. Documentos básicos en la enseñanza de lenguas extranjeras. Madrid: Edelsa.

Lomas, Carlos; Colomer, Teresa; Nussbaum, Luci; Osoro, Andrés i Amparo Tusón. (1996) La educación lingüística y literaria en la enseñanza secundaria. Barcelona: Horsoni i ICE Universitat de Barcelona.

Mendoza Fillola, Antonio ed. (1998) Conceptos clave en didáctica de la lengua y la literatura. Barcelona: SEDLL, Horsoni, Universitat de Barcelona.

Muñoz, Carmen. (2002) Aprender idiomas. Barcelona: Paidós.

Richards, Jack. C. i Theodore S. Rodgers. (2001) Approaches and Methods in Language Teaching. CUP. 2a edició actualitzada. Versió castellana: Enfoques y métodos en la enseñanza de idiomas. Madrid: Cambridge University Press. Traducció: Álvaro García y Josep M. Mas.

Richards, Jack C.; Platt, John i Heidi Platt. (1992) Longman Dictionary of Language Teaching and Applied Linguistics. Longman. 2ª edició. Versió castellana: Diccionario de lingüística aplicada y enseñanza de lenguas. Barcelona: Ariel Referencia. 1997. Traducció: Carmen Muñoz Lahoz i Carmen Pérez Vidal.

Ruiz Bikandi, Uri ed. (2000) Didáctica de la segunda lengua en educación infantil y primaria. Madrid: Síntesis. 

Bibliografia per casos

Cas 1r: Un urdu a classe.

Articles:

Cambra, Margarida (2006) "Algunes olaus bàsiques per abordar el plurilingüisme a l'escola", Escola Catalana, 41/432: 20-22.

Cambra, Margarida. (1996). "Llengua primera, segona i estrangera: una terminologia provisional", Articles de didàctica de la llengua i la literatura, 8: 83-96.

Carbonell, Carme. (2009), "Escola, llengües i entorn multicultural", Perspectiva Escolar, 337: 41-47.

Noguerol, Artur. (2009), "Didàctica de les llengües en entorns multiculturals", Perspectiva Escolar, 337: 8-23.

Noguerol, Artur i Núria Vila. (2003), "Una, dues, tres.... quatre mil llengües", Escola Catalana, 396: 36-38.

Ruiz, Uri i Amparo Tusón. (2008), "El tratamiento integrado de las lenguas", Textos, 47: 6-9.

Monogràfics:

"Enseñar y aprender lengua en la diversidad", Aula de Innovación Educativa, 129: 6-36, febrer 2004.

"Enseñar y aprender lengua en el país de acogida", Textos de Didáctica de la lengua y de la Literatura, 42: 9-70, abril/maig 2006.

"Inmigración y escuela", Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 56: 17-165, agost 2006.

"Les llengües a l'escola", Perspectiva Escolar, 337: 2-51, setembre 2009. Publicacions Rosa Sensat.

Llibres:

Unamuno, Virginia. (2003), Lengua, escuela y diversidad sociocultural: Hacia una educación lingüística crítica, Barcelona, Graó.

Recursos a Internet:

Declaració Universal dels Drets Lingüístics: http://www.linguistic-declaration.org/index.html/

EVLANG: obrir-se a les llengües i les cultures: http://dewey.uab.es/jaling/evlang.htm

Espai LIC: Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: http://www.xtec.cat/lic

Linguapax de la UNESCO: http://www.linguapax.org/ct/homecat.html/

Cas 2n. Hem suspès PISA.

Articles:

Cassany, Daniel y Gilmar Ayala. (2008). "Nativos e inmigrantes digitales en la escuela", Participación educativa, 9: 57-75. Consejo Escolar Español. www.mec.es/cesces/revista/revista9.pdf <8-6-2009>

Coll, César (2005) "Lectura y alfabetismo en la sociedad de la información", UOCPapers, 1: septiembre. www.uoc.edu/uocpapers/dt/esp/coll.html <17-10-2009>

Nielsen's, Jakob. (1997) "How users read on the web", Alertbox, 1, octubre www.useit.com/alertbox/9710a.html <8-6-2009>

¾ (2008) "How little do users read?", Alertbox, 6, mayo. www.useit.com/alertbox/percent-text-read.html <8-6-2009>

Prensky, Marc. (2001) "Digital Natives, Digital Immigrants", On the Horizon, 9: 1-6, octubre. www.marcprensky.com/writing/Prensky%20-%20Digital%20Natives,%20Digital%20Immigrants%20-%20Part1.pdf  <5-10-2009>

¾ (2004) "The Emerging Online Life of the Digital Native: What they do differently because of technology, and how they do it"", Work in progress. www.marcprensky.com/writing/Prensky-The_Emerging_Online_Life_of_the_Digital_Native-03.pdf <5-10-2009>

Testard-Vaillant, Philippe y Kheira Bettayeb (2009) "E-book, Internet, Smartphone... La lecture change nos cerveaux", Science & Vie, 1104: 42-58, septiembre. http://pvevent1.immanens.com/fr/pvPage2.asp?puc=2232&pa=2&nu=1 <17-10-2009>

Llibres:

Cassany, Daniel. (2008) Prácticas letradas contemporáneas. Mèxic: Ríos de Tinta.

Lankshear, Colin y Michele Knobel. (2006) New Literacies: Everyday Practices and Classroom Learning. Nueva York: McGraw Hill. 2ª edición: 2008. Versión de la segunda edición: Nuevos alfabetismos. Su práctica cotidiana y el aprendizaje en el aula. Madrid: Morata / Ministerio de Educación. 2008.

Pahl, Kate y Jennifer Rowsell. (2005). Literacy and education. Understanding the New Literacy Studies in the classroom. Londres: Sage.

Parodi, Giovanni. (2005) Comprensión de textos escritos. Buenos Aires: Eudeba.

Rich, Motoko. (2008) "The Future of Reading. Literacy Debate: Online, R U Really Reading?", The New York Times, 27-7-2008. http://www.nytimes.com/2008/07/27/books/27reading.html?pagewanted=1&_r=1&hp <17-10-2009>

Williams, Peter y Ian Rowlands. (2007) Information Behaviour of the Researcher of The Future. A British Library and JISC Study (Joint Information Systems Comittee). www.jisc.ac.uk/whatwedo/programmes/resourcediscovery/googlegen.aspx <19-7-2009> Versión resumida en castellano: "Informe Ciber. Comportamiento informacional del investigador del futuro", Anales de documentación, 11: 235-258. 2008. revistas.um.es/analesdoc/article/viewFile/24921/24221 <8-6-2009>

Recursos a Internet:

ALFIN red. www.alfinred.org/ <8-6-2009>

Leer.es. Portal sobre lectura y educación, desde todas las disciplinas, que se inaugurará en noviembre de 2009.

Llegir.net. Un espai per aprendre a llegir críticament a Internet. (Un espacio para aprender a leer críticamente en Internet) Francina Martí. llegir.net <8-6-2009>

Programme for International Student Assessment (PISA): http://www.oecd.org/pages/0,3417,en_32252351_32235731_1_1_1_1_1,00.html

Proyecto de lectura para centros escolares. www.plec.es/ <8-6-2009>

Servicio de orientación a la lectura. www.sol-e.com <8-6-2009>

Web Credibility Project - Stanford University. credibility.stanford.edu/ <8-6-2009>

Welsh, Michael (2007) "Web 2.0... The Machine is Us/ing Us", Kansas State University http://www.youtube.com/watch?v=6gmP4nk0EOE <19-7-2009>

Cas 3r. A qui contractem?

Articles:

Carandell, Zinka i M. Helena Vergés. (2005) "L'avaluació a l'aula d'adults: instruments per avaluar la comprensió i l'expressió oral.", a Figueras, Neus coord. L'avaluació dins i fora de l'aula. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística. P. 119-143.

Escobar, Cristina. (2004) "¿Qué quiere decir un siete?", AULA de innovación educativa, 129: 33-38.

Esteve, Olga i Marta Arumí. (2005), "La evaluación por competencias y el portafolio del estudiante: dos experiencias en asignaturas de Lengua Alemana y de Interpretación Simultánea", Actas del II Congreso Internacional de la Asociación Ibérica de Estudios de Traducción e Interpretación. Granada: AIETI. www.xtec.cat/fadults/formacio/semi/autoapre/evaluacion.pdf

Figueras, Neus. (2005) "Els docents i l'avaluació. De les intencions a l'estudi de resultats. Què cal saber?", a Figueras, Neus coord. L'avaluació dins i fora de l'aula. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística. p. 59-88.

Ribas, Teresa. (2003), "Paso a paso, la evaluación", Cuadernos de pedagogía, 330: 65-68. Exemplar dedicat a Enseñar y aprender lenguas.

Ribas, Teresa i Montse Ferrer. (2009), "Avaluació", Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 47: 5-8. Monogràfic sobre l'avaluació.

Llibres:

Alderson, J. Charles; Clapham, Caroline i Dianne Wall. (1995) Language Test Construction and Evaluation. CUP. Versió castellana: Exámenes de idiomas. Madrid: Cambridge University Press. 1998. Traducció: Neus Figueras.

Figueras, Neus coord. (2005) L'avaluació dins i fora de l'aula. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística. Materials didàctics.

Recursos a Internet:

ALTE: The Association of Language Testers in Europe. http://www.alte.org/members/index.php

Generalitat de Catalunya. Certificats de català. http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.1ab5a94fef60a1e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=5f19f9465ff61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5f19f9465ff61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Language testing: http://ltj.sagepub.com/

Europen Language Portfolio. Web del Consell d'Europa sobre el Portfoli Europeu de les Llengües. http://www.coe.int/t/dg4/portfolio/default.asp?l=e&m=/main_pages/welcome.html

Cas 4t. Aprendre alemany comercial.

Articles:

Bosch, Mireia i Olga Esteve. (1999), "Activitats per desenvolupar la consciència lingüística", Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 18: 67-81.

Breen, M. (1997) "Paradigmas contemporáneos en el diseño de programas de lenguas". Signos. Teoría y práctica de la educación. 8, 20: 52-73.

Martín Peris, Ernesto. (2003) "¿Qué significa trabajar en clase con tareas comunicativas?", REDELE, 0. http://formespa.rediris.es/revista/martin.htm

Bordons, G. (2004), "La formació lingüística d'adults", Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 34: 8-16.

Estella, M. (2004), "Els cursos de llengua específics als serveis lingüístics universitaris", Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 34: 49-56.

Esteve, Olga i Maria Dolors Cañada. (2004), "Organització i ús de materials d´autoaprenentatge per a la millora de la competència d'aprenents adults", Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 34: 17-34.

Esteve, Olga et al (2002), "Los aprendices como analistas del discurso", a Cots, Josep Maria i Nussbaum, Lucy., Pensar lo dicho : la reflexión sobre la lengua y la comunicación en el aprendizaje de lenguas, Lleida: Milenio. pp. 121-136.

Llibres:

Camps, Anna. et al (2000), Gramàtica a l'aula, Barcelona, Graó. Primera part: Teories lingüístiques i ensenyament de llengües.

Cots, Josep Maria et al (2007), La conciencia lingüística en la enseñanza de lenguas, Barcelona, Graó. Tercera part.

6. Metodologia

L'assignatura usarà la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP). Té quatre casos o problemes que caldrà estudiar per resoldre i emetre algun tipus de document. Els passos generals d'aquesta metodologia per a cada cas són aquests:

1)       Aclariment de termes i conceptes del cas.

2)       Definició del problema.

3)       Generació d'explicacions (pluja de idees).

4)       Estructuració de les explicacions proposades.

5)       Formulació d'objectius d'aprenentatge (fer un pla de treball).

6)       Recerca de recursos d'aprenentatge (establerts al pla de treball). [estudi autònom]

7)       Posada en comú, discussió en grup, abstracció del coneixement i avaluació del que s'ha après.

Els casos es treballaran en grups de 4 o 5 estudiants. Durant aquest treball, cada estudiant haurà d'adoptar aquests rols:

•  Participació en el grup amb diferents tasques: moderador, coordinador, editor, secretari.

•  Recerca, selecció i gestió de la informació per a cada cas.

•  Estudi individual.

•  Cooperació i discussió dels coneixements nous amb el grup.

•  Exposició del coneixement adquirit al seminari i aplicació en el context del problema.

•  Elaboració d'un pla de treball en grup.

7. Programació d'activitats

Calendari i programació

 

Dilluns		Dijous		Casos
11-1	11-12.30. GG. Aula: 52.023.	14-1	Seminaris S101, S102, S103	1r cas: Un urdu a classe
18-1	Seminaris S101, S102, S103	21-1	Seminaris S101, S102, S103
25-1	Seminaris S101, S102, S103	28-1	Seminaris S101, S102, S103	2n cas: Hem suspès PISA
1-2		4-2	Seminaris S101, S102, S103
8-2	Seminaris S101, S102, S103	17-2	Seminaris S101, S102, S103	3r cas: A qui contractem?
15-2		18-2	Seminaris S101, S102, S103
22-2.	Seminaris S101, S102, S103 Olga Esteve	25-2	Seminaris S101, S102, S103 Olga Esteve	4t cas: Aprendre alemany comercial
1-3.		4-3	Seminaris S101, S102, S103
8-3	11-12.30. GG. Aula: 52.023.	12-3	Seminaris S101, S102, S103	Tancament