Introducció a la Universitat i Comunicació (20647)
Titulació/estudi: Grau en Llengües Aplicades
Curs: primer
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 6crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 150 hores
Llengua o llengües de la docència: català / castellà
Professor: D. Cañada / D. Casssany / C. López / G. Ayala / E. Merino / L. Egiazarian
1. Presentació de l'assignatura
Introducció a la Universitat i Comunicació (IUC) és una assignatura de Formació Bàsica de primer cicle, de la branca d'Arts i Humanitats, que pretén emmarcar els estudis de Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades en una perspectiva comunicativa i interdisciplinària. També inclou un bloc propedèutic destinat a facilitar la inserció dels estudiants de primer curs en l'entorn de la Facultat i la Universitat. IUC introdueix l'estudiant en els mètodes de recerca que utilitzen les ciències del llenguatge per abordar els fenòmens de la comunicació verbal en relació amb el context d'ús lingüístic i amb la resta de modes comunicatius, com la imatge o la gestualitat.
Aquesta formació bàsica es complementa amb els continguts que desenvolupen les assignatures específiques de llengua (Llengua Catalana i Llengua Espanyola) en el primer curs del Grau de Traducció i Interpretació i també el de Llengües Aplicades. L'activitat comunicativa constitueix el marc general de referència en què l'estudiant situarà els fets lingüístics, reflexionarà sobre les seves propietats, i decidirà al voltant de les seves eleccions comunicatives personals, amb criteris sòlids. La matèria de IUC és, per tant, una assignatura de reflexió bàsica per iniciar l'estudi de les llengües pròpies, els idiomes estrangers i la llengua de signes.
Consta d'un component teòric i d'un altre aplicat. El component teòric incideix en la fonamentació raonada i coherent dels diferents enfocaments i procediments d'anàlisi de la comunicació humana. Quant a l'aplicació, es desenvolupen pràctiques comunicatives orals i escrites, i anàlisis basades en les teories i en els mètodes de recerca que s'estudien.
L'assignatura d'IUC es compon de dos blocs: Introducció a la Universitat, que s'imparteix enguany a l'inici de curs i durant les primeres setmanes del grau, i Comunicació, que s'imparteix durant el primer trimestre. Dels 6 crèdits de l'assignatura, 2 corresponen a Introducció a la Universitat (IU), que representa el 30% de la nota final, i 4 a Comunicació, que representa el 70%. L'assignatura IUC s'avaluarà conjuntament amb els paràmetres habituals, amb una xifra del 0 al 10 i la categoria corresponent (excel.lent, notable, aprovat i suspens).
Per aprovar l'assignatura, cal haver obtingut una nota mínima de cada component, d'acord amb aquest esquema:
Component Valoració Mínim exigit %
Introducció a la Universitat 30 punts 15 punts 50%
Comunicació 70 punts 45 punts 64%
Total: 100 punts 65 punts 65%
2. Competències que s'han d'assolir
2.1. Generals (tant d'Introducció a la Universitat com de Comunicació)
Instrumentals
· Anàlisi de situacions i resolució de problemes.
· Cerca documental i de fons d'informació.
· Capacitat d'anàlisi i síntesi.
· Anàlisi de situacions i resolució de problemes.
· Raonament crític.
· Creativitat.
· Maneig d'eines informàtiques i ús d'instruments tecnològics.
· Comunicació oral i escrita en llengües pròpies.
Interpersonals
· Capacitat de crítica i autocrítica.
· Treball en equip.
· Treball individual.
Sistèmiques
· Aplicació de coneixements a la pràctica.
· Motivació per la qualitat
· Capacitat d'aprenentatge autònom.
· Reconeixement i comprensió de la diversitat i la multiculturalitat.
2.2. Específiques (de Comunicació)
· Capacitat per poder reflexionar sobre el funcionament de la llengua.
· Habilitat per relacionar els elements contextuals de la situació de comunicació, la relació entre participants, els coneixements socioculturals i les representacions internes del context.
· Capacitat per reconèixer les diferències i semblances entre els distints modes de comunicació i gèneres discursius.
· Habilitat per identificar processos inferencials a partir d'enunciats explícits, establir hipòtesis d'interpretació i justificar-les.
· Habilitat per relacionar el que és verbal i el que no ho és en la comunicació per interpretar el sentit.
· Capacitat d'integrar la lectura individual, la discussió en grup i les orientacions/explicacions de classe per construir de manera autònoma el coneixement.
· Capacitat per formular l'opinió personal de manera reflexiva i raonada, i d'expressar-la amb claredat i coherència.
· Habilitat per exposar un discurs oral formal en públic.
3. Continguts
3.1. Introducció a la Universitat
1. Característiques generals de la universitat.
2. Estructura dels estudis universitaris.
3. Normatives acadèmiques.
4. Metodologia docent a l'EEES.
5. Estructura del pla d'estudis.
6. La plataforma d'e-learning, el correu electrònic i la configuració de recursos en xarxa.
7. Ordinadors, programaris i altres equipaments informàtics i audiovisuals.
8. Recursos d'informació i documentació.
9. Elaboració i presentació de treballs acadèmics
3.2. Comunicació
1. La comunicació. Tipus i modes de comunicació: social, verbal, mediada; oral, audiovisual, multimodal. Pràctica social, comunicativa i verbal. Modes, gèneres i tipus discursius en diferents àmbits i esferes socials.
2. Antropologia i etnografia de la comunicació. Components del esdeveniment comunicatiu. El context (cognitiu, cultural, situacional, lingüístic) i les representacions internes del context (individuals i compartides). Relacions entre comunicació, cultura, identitat i comunitat de parla.
3. Teoria de la rellevància. Processos ostensius i inferencials i coneixement compartit en la comunicació. Gestió de la informació sobre dades explícites i implícites. Marcs conceptuals i guions.
4. Corpus codificats d'oralitat. Els corpus codificats de discursos orals: funcions, selecció de textos, criteris de representativitat. Criteris i codis per a la transcripció. Aspectes ètics.
5. Anàlisi de la conversa. Característiques fonamentals de l'enunciació oral i de l'estructura d'alternança de torns. El principi de cooperació i les màximes de Grice. Implicatures conversacionals. Funció de la prosòdia, la cinestèsia i la proxèmia de l'oralitat.
6. Semiòtica social i multimodalitat. Caràcter arbitrari o motivat del signe. Principals modes de representació i comunicació. Integració i interacció del discurs verbal i els altres modes. La imatge estàtica. La perspectiva crítica.
7. La comunicació oral formal. L'enfocament de la retòrica. Fases del procés de composició del discurs oral monologal i escenificació. Les presentacions orals professionals i acadèmiques: la seva estructura. El registre formal oral. Funcions de l'entonació. Ajudes visuals i llenguatge corporal.
8. Metodologia de l'anàlisi lingüística. Delimitació del problema, anàlisi de les dades, formulació d'hipòtesi i prediccions. Adequació, explicació i argumentació gramatical.
4. Avaluació
4.1. Introducció a la Universitat
Aquest segment correspon al 30% de la nota final de l'assignatura.
Es tindrà en compte: l'assistència i la participació activa a les sessions presencials; el lliurament de les tasques avaluables dins del termini establert; la realització d'una prova en format PEM (prova d'elecció múltiple) durant la quarta setmana del trimestre.
4.2 Comunicació
En la convocatòria de desembre, l'avaluació de l'assignatura es realitzarà a partir d'aquests tres blocs d'activitats:
5 pràctiques de recerca, anàlisi i comunicació 40 punts
2 fòrums en línia sobre dues lectures obligatòries 20 punts
1 portafolis final amb un informe d'autoavaluació 10 punts
TOTAL: 70 punts
Per aprovar l'assignatura cal tenir com a mínim una qualificació d'aprovat en cada un dels tres blocs avaluables anteriors, la qual cosa exigeix: a) presentar totes les cinc pràctiques, b) tenir participacions mínimes al fòrum sobre les lectures obligatòries, i c) presentar el portafolis amb l'informe final d'autoavaluació.
La qualitat lingüística (correcció normativa, redacció clara i coherent, expressió oral fluida, etc.) inclou elements importants en l'aprenentatge i l'avaluació de la matèria, encara que no sigui objecte primordial d'estudi. Per això, les pràctiques que tinguin un grau d'incorreccions molt elevat no podran obtenir un aprovat. De la mateixa manera, la presència continuada d'incorreccions en les pràctiques que estiguin aprovades implicarà una reducció de la nota final. Consulteu l'apartat Presentació de pràctiques, per als detalls sobre aquesta qüestió.
Avaluació. Convocatòria de setembre de 2010
En la convocatòria de setembre es mantenen les mateixes activitats i criteris de puntuació. Es guardaran les notes obtingudes en la convocatòria anterior de desembre, del mateix curs lectiu. L'estudiant haurà de presentar tot el que no va presentar llavors o tot el que no va aconseguir aprovar. Cal considerar aquestes particularitats en els tres blocs d'activitats:
5 pràctiques de recerca, anàlisi i comunicació: Es presentaran pràctiques diferents (tema, text, comentari) de les presentades en la convocatòria anterior.
Fòrum en línea sobre dues lectures obligatòries: Es presentarà una ressenya de dues lectures diferents, que s'anunciarà al gener.
Portafolis final i informe d'autoavaluació: Es farà servir els mateixos criteris
5. Bibliografia i recursos didàctics
Fonts d'informació
Lectures obligatòries:
NERÍN, Gustau (2008). L'antropòleg a l'olla. Barcelona: La Campana. 260 pàgines.
ESCANDELL, Mª Victoria (2005). La comunicación. Madrid: Gredos.
Bibliografia temàtica de consulta i referència
Tema 1. La comunicació
ÁLVAREZ BENITO, Gloria et al. (2003). Comunicación y Discurso. Sevilla: Megablum, Edición y Comunicación, S.L.
BARLEY, Nigel (1983). L'antropòleg innocent. Notes des d'una cabana de fang. Barcelona: Empúries. Versió castellana: El antropólogo inocente. Barcelona: Anagrama.
BERNÁRDEZ, Enrique. (1982). "Comunicación y lenguaje". En Introducción a la lingüística del texto. Madrid: Espasa Calpe, capítol 2, pp. 53-74.
BERNÁRDEZ, Enrique. (1995) "La coherència del text com a fenomen d'autoregulació." A: ARTIGAS, R. et al. (1995) El significat textual. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 21-28.
BLECUA, José Manuel. (1982). Qué es hablar. Barcelona: Salvat.
GARRIDO Medina, Joaquín. (1997). Idioma e información. La lengua española de la comunicación. Madrid: Gredos.
SERRANO, Sebastià. (2003) El regal de la comunicació. Barcelona: Ara llibres. Versió castellana: El regalo de la comunicación. Barcelona: Anagrama.
VAN DIJK, Teun A. comp. (1997). El discurso como interacción social. Barcelona: Gedisa, 2000. Traducció castellana de diversos traductors per a cada capítol.
Tema 2. Antropologia i etnografia de la comunicació
CALSAMIGLIA, Helena i TUSÓN, Amparo. (2007). "El análisis del discurso". A: Las cosas del decir. Barcelona: Ariel, 2a ed. actualitzada, capítol 1, p. 1-14.
DURANTI, Alessandro. (1997). Antropología lingüística. Madrid: Cambridge University Press, 2000.
KALMAN, Judith. (1999). Writing on the Plaza. Mediated Literacy Practices Among Scribes and Clients in Mexico City. Cresskill, NJ, Hampton Press, Inc. Trad. Esp.: Escribir en la plaza. México: Fondo de Cultura Económica, 2003.
SAVILLE-TROIKE, Muriel. (1989) The Ethnography of Communication: An Introduction. Oxford: Blackwell. 2a ed.
Tema 3. Teoria de la rellevància
BROWN, Gillian i YULE, George. (1991). "El papel del contexto en la interpretación". En Análisis del discurso. Madrid: Visor Libros, 1993. capítol 2, p. 49-94. Traducció castellana de Silvia Iglesias Recuero.
DUCROT, Oswald. (1984). "Presuposición y actos de lenguaje". En El decir y lo dicho. Barcelona: Paidós, 1986, part I, p. 15-116. Traducció castellana d'Irene Agoff.
PONS BORDERÍA, Salvador. (2004). Conceptos y aplicaciones de la Teoría de la Relevancia. Madrid: Arco Libros.
SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre. (1986). La Relevancia. Comunicación y procesos cognitivos. Madrid: Visor, 1994. Traducció castellana de Eleanor Leonetti.
Tema 4. Corpus codificats d'oralitat
CALSAMIGLIA, Helena i TUSÓN, Amparo. (2007). Las cosas del decir. Barcelona: Ariel, 2a ed. actualitzada. P.345-359.
PAYRATÓ, Lluís i ALTURO, Núria (2002) Corpus oral de conversa col.loquial. Materials de treball. Llibret i CD Rom. Barcelona: Universitat de Barcelona.
PAYRATÓ, Lluís. (2003) Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l'anàlisi funcional de textos. Barcelona: UOC. 2003.
Tema 5. Anàlisi de la conversa
BRIZ GÓMEZ, Antonio i Grupo Val.Es.Co. (2000). ¿Cómo se comenta un texto coloquial? Barcelona: Ariel Practicum.
CALSAMIGLIA, Helena. (1991) "El estudio del discurso oral" Signos. Red: Signos 12, 1994. A la web: www.quadernsdigitals.net
CALSAMIGLIA, Helena i TUSÓN, Amparo. (2007). "El discurso oral". En Las cosas del decir. Barcelona: Ariel, 2a ed. actualitzada, capítol 2, p. 15-58.
CORTÉS RODRÍGUEZ, Luis i BAÑÓN HERNÁNDEZ, Antonio-M. (1997a). Comentario lingüístico de textos orales. I. Teoría y práctica (la tertulia), Madrid: Arco/Libros.
CORTÉS RODRÍGUEZ, Luis i BAÑÓN HERNÁNDEZ, Antonio-M. (1997b). Comentario lingüístico de textos orales: el debate y la entrevista, II. Madrid: Arco/Libros.
COTS, Josep Ma.; NUSSBAUM, Lucy; PAYRATÓ, Lluís i TUSÓN, Amparo. (1989). "Conversar", Caplletra, 7, monogràfic sobre "Anàlisi del Discurs", p. 51-72.
GALLARADO PAÚLS, Beatriz. (1998). Comentario de textos conversacionales. I. De la teoría al comentario. Madrid: Arco/Libros.
GALLARADO PAÚLS, Beatriz. (1998). Comentario de textos conversacionales. II. Los textos. Madrid: Arco/Libros.
GRICE, H. Paul. (1975). "Logic and conversation". A: Cole, P. i Morgan, P. (eds.). Syntax and Semantics, Nueva York: Academic Press, p. 41-58.
TUSÓN, Amparo. (1995). Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries. Traducció de Lluís Payrató. Versió castellana: .Análisis de la conversación. Barcelona: Ariel, 1997.
Tema 6. Semiòtica social i multimodalitat
DONDIS, D. A. (1980) La sintaxis de la imagen. Introducción al alfabeto visual. Barcelona: Gustavo Gili.
KRESS, Gunther R. (1996) Reading images : the grammar by visual design. Londres: Routledge.
KRESS, Gunther R. (2005) El Alfabetismo en la era de los nuevos medios de comunicación. Granada: Consorcio Fernando de los Ríos; Málaga: Aljibe, 2005.
Van LEEUWEN, Theo (2005) Introducing social semiotics. New York : Routledge.
Van LEEUWEN, Theo i Carey Jewitt ed. (2001) Handbook of visual analysis. Londres: Sage.
Tema 7. Metodologia de l'anàlisi lingüística
MORENO Cabrera, Juan Carlos. (1991). "Adecuación, explicación y argumentación en gramática". En Curso universitario de lingüística general. Madrid: Síntesis, volum I, p. 55-78.
Tema 8. La comunicació oral formal
CASTELLÀ, Josep Ma. (2004). Oralitat i escriptura. Dues cares de la complexitat del llenguatge. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
PINO, Hilario. (2000). Hablar para convencer. Barcelona: Martínez Roca.
POYATOS, Fernando. (1994). La comunicación no verbal, 3 vols., Madrid: Istmo.
POYATOS, Fernando. ((1996). "La comunicación no verbal en el discurso y en el texto", Analecta Malacitana, XIX, p. 67-85.
VILÀ I SANTASUSANA, Montserrat. (2005). "El discurso explicativo oral: estrategias comunicativas". En
VILÀ I SANTASUSANA, M. coord. El discurso oral formal. Barcelona: Graó, capítol 2, p. 37-56.
6. Metodologia
6.1. Introducció a la Universitat
Les competències de l'assignatura es desenvoluparan mitjançant: l'assistència a sessions magistrals impartides per especialistes de diferents unitats i serveis de la Universitat, l'assistència i participació en les sessions pràctiques dirigides, i la realització en autonomia d'activitats diverses individualment i/o en grup.
6.2. Comunicació
La metodologia adoptada en l'assignatura incideix en la participació activa de l'estudiant i el desenvolupament de la seva autonomia. Tindrem en compte, per tant, els coneixements previs sobre els continguts del programa, l'aprofundiment en aquests conceptes i l'aplicació en les activitats realitzades dins i fora de l'aula.
El curs s'estructura en dos tipus de sessions presencials: sessions de grup gran i seminaris. En les sessions de grup gran es presentaran i discutiran els conceptes clau de l'assignatura, s'exposaran i comentaran les lectures de referència, es descriuran les pràctiques dels seminaris i els mètodes de treball per desenvoluparles. En las sessions de seminari els estudiants realitzaran, discutiran i (co)avaluaran les diverses activitats setmanals.
Hi haurà sessions de tutoria, individuals o en grup, amb el professorat, en les quals es resoldran dubtes més personals i es podrà realitzar un seguiment individualitzat del procés o dels resultats del treball de l'estudiant.
Per al seguiment de l'assignatura cal tenir en compte, a més, que un 70% aproximadament del treball haurà de ser realitzat fora de l'aula.
7. Programació d'activitats
1a Pràctica: Etnografia d'una comunicació.
Descripció: Escolliu una situació (ambient, lloc, activitat) en què no hagueu estat mai i en què les persones es comuniquin d'una manera particular, visiteu-la, observeu-la, recolliu dades i descriviu-la, posant èmfasi en les seves particularitats. Podeu usar mètodes diversos de recollida de dades: observació, presa de notes, fotografies, enregistrament àudio o vídeo, entrevista, enquesta, etc.
Producte final: Es presentarà un informe breu amb aquests components: a) Identificació de l'ambient (lloc, data, tipus d'acte, etc.) i del context comunicatiu (paràmetres etnogràfics), b) descripció objectiva de les característiques més destacables de la situació, c) valoració i reflexió metodològica sobre els instruments utilitzats, i d) annexos. Extensió: Els components a-c hauran de sumar menys de 1.000 paraules; l'annex és il.limitat i pot ser multimodal.
Criteris d'avaluació:
· Interès i originalitat de la situació escollida.
· Adequació dels instruments a la situació.
· Objectivitat, precisió i concreció en la descripció del context i de l'activitat comunicativa observada.
· Ús del registre acadèmic formal en la redacció i presentació de l'informe.
· Qualitat de la redacció: organització de l'informe en apartats amb títols interns i paràgrafs, variació lèxica i maduresa i sofisticació sintàctica, correcció normativa.
2a Pràctica: Anàlisi de tres acudits.
Descripció: Trieu tres acudits populars i analitzeu-los segons la teoria de la rellevància. La transcripció escrita dels acudits ha de recollir tots els aspectes rellevants de l'acudit. L'anàlisi ha de fixar-se en les inferències, els malentesos i els models culturals que transmet el discurs.
Producte final: Presenteu un escrit amb: a) l'acudit escollit; b) l'anàlisi dels processos ostensius i inferencials que mostra; c) els models i valors culturals (estereotips, marcs conceptuals i guions) que transmet. Extensió: 900 paraules en conjunt (300 per acudit, sense incloure l'acudit).
Criteris d'avaluació:
· Originalitat i interès dels acudits escollits. Transcripció escrita precisa i adequada del discurs oral.
· Aplicació adequada dels conceptes d'anàlisi de la teoria de la rellevància. Relació entre forma lingüística,
context (cognitiu, lingüístic, cultural), pressuposicions i implicatures.
· Argumentació de la interpretació del sentit dels acudits.
· Capacitat d'induir, descriure i criticar els models i valors culturals que transmet l'acudit.
· Qualitat de la redacció: organització de l'informe en subapartats i paràgrafs, variació lèxica i sintàctica,correcció normativa.
3a Pràctica: Enregistrament, transcripció i anàlisi de fragments conversacionals.
Descripció: 1) enregistreu amb àudio una conversa espontània entre dues o tres persones de qualsevol tema; 2) trieu dos fragments breus (-300 mots cadascun) que siguin representatius de l'arquitectura de la conversa i transcriure'ls segons un codi; 3)analitzeu un dels dos fragments transcrits usant la metodologia de l'anàlisi de la conversa, per explicar els actes de parla, els torns, els parells adjacents, les inferències i la violació de les màximes conversacionals.
Producte final: presenteu un text escrit que consti de: a) paràmetres comunicatius (model speaking) de la conversa enregistrada sencera (-200 mots); b) transcripció dels dos fragments triats.
Criteris d'avaluació:
Sobre la transcripció:
· Grau de detall i aclariments en la descripció dels paràmetres de la conversa enregistrada.
· Tria adequada dels fragments transcrits.
· Ús apropiat i precís de les convencions del codi de transcripció.
· Indicació amb cursiva dels mots i les expressions incorrectes o procedents de diferents idiomes.
Sobre l'anàlisi conversacional:
· Identificació correcta de les unitats d'anàlisi: seqüència, intercanvi, parells adjacents, actes de parla,
rituals d'inici i comiat, inferències, violacions de màximes, etc.
· Presentació i organització eficaç de l'anàlisi: apartats i paràgrafs.
· Explicació clara i exemplificació amb elements extrets de la conversa per il.lustrar i justificar els conceptes teòrics.
Sobre tot el treball:
· Presentació clara del text escrit.
· Correcció normativa en l'expressió lingüística.
4a Pràctica: Selecció i anàlisi d'una fotografia d'actualitat.
Descripció: Cada estudiant ha de buscar una fotografia actual publicada en un diari del moment, que li cridi l'atenció especialment, per realitzar un comentari crític sobre allò que la imatge deixa veure i entreveure. La fotografia ha de ser de la premsa escrita (analògica o digital) i del corrent any 2009.
Producte final: Lliureu un escrit amb: a) fotografia; b) dades detallades de la procedència de la fotografia (autor, agència, mitjà en què s'ha divulgat, data, lloc, pàgina, etc.) i context en què va aparèixer (secció, notícia, text escrit complementari, caràcter central o lateral de la foto, etc.); c) comentari personal de la fotografia. Extensió 800 paraules.
Criteris d'avaluació:
· Interpretació crítica de la imatge: plantejament de preguntes i hipòtesis sobre la imatge; justificació.
· Estructura del text: apartats i paràgrafs clars (d'inici, desenvolupament, tancament), puntuació.
· Ús de recursos retòrics per oferir un punt de vista personal sobre la imatge.
· Expressió correcta.
5a Pràctica: Exposició oral
Descripció: En els últims seminaris, cada estudiant realitzarà un discurs explicatiu-argumentatiu oral (d'uns 3-5 min.) sobre un tema personal que consideri d'interès per a l'audiència; podrà utilitzar suports audiovisuals (power point, web, etc.). Aquest discurs s'enregistrarà en vídeo i se'n farà una anàlisi posterior; a més, a classe la resta dels companys i el professorat avaluaran l'exposició realitzada en la mateixa sessió, de manera qualitativa. L'exposició té tema lliure però ha de respectar els criteris següents: a) l'orador ha d'utilitzar sempre un registre formal i especialitzat i ha de dirigir-se a l'audiència amb el tractament de vostè; b) l'exposició ha d'incorporar tres conceptes o termes específics (que no siguin noms propis) que siguin desconeguts per la majoria de l'audiència.
Producte final: Lliureu un escrit d'anàlisi i reflexió sobre la pròpia producció oral que inclogui: a) un resum sobre la "cuina" de l'exposició (com vau preparar-la, com us heu sentit fent-la, etc.) ; b) una autoavaluació a partir de l'enregistrament en vídeo (aspectes positius i millorables, sensacions, etc.), b) els comentaris realitzats a classe pels companys i el professor i la vostra opinió al respecte.
Criteris d'avaluació:
· Interès del tema escollit per a l'audiència i inclusió dels tres conceptes específics desconeguts.
· Organització de l'exposició: inici i tancament del discurs; marcadors orals estructuradors de la informació.
· Expressivitat i retòrica: tècniques orals per articular el contingut i captació de l'atenció de l'audiència.
· Registre acadèmic: adequació i varietat lèxica, construccions sintàctiques formals, pronunciació acurada.
· Ús eficaç de la comunicació no verbal: cinèsia, proxèmia i prosòdia.
· Control de la situació.