Curs 2009-2010
I. LA TEORIA INTERNACIONAL: PRINCIPALS CORRENTS APROXIMACIONS TEÒRIQUES
Tema 1. Les Relacions Internacionals com a disciplina acadèmica i la Teoria internacional. Concepte de relacions internacionals. L'estudi de la guerra com a problemàtica: la recerca de la pau i la seguretat. Context històric i context acadèmico-institucional de l'origen de la disciplina de les Relacions Internacionals. Les tradicions de pensament: la tradició hobbesiana, la tradició grociana i la tradició kantiana. Els debats en la formulació teòrica de les Relacions Internacionals.
Tema 2. Les aproximacions teòriques clàssiques a les Relacions Internacionals. Fets i idees: canvis en la societat internacional i evolució de la formulació teòrica. El concepte de paradigma aplicat a la Teoría internacional. L'aproximació realista: anàlisi de la societat internacional en clau de guerra freda. L'aproximació transnacionalista: anàlisi de la societat internacional en clau de distensió. L'aproximació estructuralista: anàlisi de la societat internacional en clau de desigualtat.
Tema 3. La Teoria de les Relacions Internacionals durant les dues últimes dècades. El diàleg entre neorrealisme (realisme estructural) i neoliberalisme (institucionalisme liberal). L'impacte de la fi de la guerra freda sobre la teoria de les Relacions Internacionals. Els corrents post-positivistes i reflectivistes: teoria crítica, estudis de gènere, postmodernismes i constructivismes.
II. CONCEPTES FONAMENTALS DE LES RELACIONS INTERNACIONALS
Tema 4. Conceptes fonamentals de les Relacions Internacionals. Concepte de societat internacional. Concepte de comunitat internacional. Concepte de sistema internacional. Anarquia i ordre a la societat internacional. Estabilitat i canvi a la societat internacional. Concepte de seguretat internacional: definició, evolució i dimensions. Els elements de la societat internacional: estructura, actors i dinàmica.
Tema 5. El poder i l'estructura a les relacions internacionals. Definició. L'evolució del concepte de poder. Recursos tangibles i recursos intangibles de poder. Poder relacional i poder estructural. Poder fort (hard power) i poder suau (soft power). Definició de polaritat, hegemonia i interdependència. Origen i evolució del sistema interestatal. Tipus de sistemes internacionals segons l'estructura de poder interestatal. La distribució del poder a la societat internacional contemporània.
III. ELS ACTORS INTERNACIONALS
Tema 6. Els actors internacionals: l'Estat. Concepte d'actor internacional: definició, funció i capacitat. L'evolució del concepte d'actor internacional. Tipologies d'actors internacionals. L'Estat com a actor internacional: els elements constitutius i l'atribut de la sobirania. El poder dels Estats a les relacions internacionals: recursos tangibles i recursos intangibles. Jerarquia entre Estats: el concepte de potència. La presència internacional de les entitats polítiques subestatals.
Tema 7. Les organitzacions internacionals com a actors internacionals. L'Organització Internacional i les organitzacions internacionals. Definició d'Organització Internacional Governamental (OIG) i tipologia. Desenvolupament històric del fenomen de les OIG. Estructura interna i adopció de decisions a les OIG. La funció política de les OIG a la societat internacional: la cooperació institucionalitzada. Definició d'Organització No Governamental (ONG) i tipologia. Evolució del fenomen de les ONG durant el segle XX. Funció de les ONG com a actors internacionals.
Tema 8. Altres actors internacionals. Les empreses transnacionals: definició, tipologia i evolució del fenomen de les empreses transnacionals. Funció de les empreses transnacionals com a actors internacionals. Individus, societat civil i opinió pública internacional. Els moviments socials transnacionals. Els grups de criminalitat transnacional organitzada a la societat internacional contemporània. Els grups terroristes com a actors internacionals.
IV. LA DINÀMICA DE LES RELACIONS INTERNACIONALS
Tema 9. El conflicte, els conflictes armats i la guerra a les relacions internacionals. Definició de conflicte. Tipologia de conflictes. La dinàmica del conflicte: etapes del conflicte. La utilització de la violència en les relacions internacionals. La guerra: definició i tipus de guerres. La conflictivitat internacional contemporània: els conflictes armats intraestatals i els conflictes no armats transnacionals (socioeconòmics, mediambientals i culturals). Mitjans de resolució pacífica dels conflictes. Mesures de foment de la confiança.
Tema 10. La cooperació i la integració a les relacions internacionals. Definició de cooperació. Institucions i procediments institucionalitzats de cooperació. Àmbits de cooperació. La cooperació internacional per al desenvolupament: definició; origen i evolució històrica. Formes de la cooperació internacional per al desenvolupament. Definició d'integració. La concepció jurídico-institucional de la integració. La concepció política. La integració com a comunitat de seguretat. La concepció econòmica de la integració. Els processos d'integració regional: el regionalisme i la regionalització.
MÈTODE D'AVALUACIÓ
L'avaluació de l'assignatura combinarà mecanismes d'avaluació continuada (50% de la nota final) i d'examen final (50% de la nota final). Les notes obtingudes en aquests dos conceptes conformaran la nota final. De manera optativa, la nota final de l'assignatura podrà ser augmentada fins a un 10% amb la realització d'un exercici sobre una de dues lectures optatives que el professor comunicarà als estudiants en iniciar-se el curs.
Bibliografia
Clive Archer, International Organizations, Londres: Routledge, 3ª ed., 2001.
Celestino del Arenal, Introducción a las relaciones internacionales, Madrid: Tecnos, 1994 (1ª ed. 1984).
David A. Baldwin (ed.), Neorealism and Neoliberalism. The Contemporary Debate, Nueva York: Columbia University Press, 1993.
Esther Barbé, "Hechos e ideas: los paradigmas y mapas mentales del teórico"; "El proceso del sistema internacional", Relaciones Internacionales; Madrid: Tecnos, 2007 (1ª ed. 1995).
G. R. Berridge, International Politics. States, Power & Conflict Since 1945, Nova York: Harvester Wheatsheaf, 1992, 2ª ed.
Hedley Bull, La sociedad anárquica. Un estudio sobre el orden en la política mundial, Madrid: Los Libros de la Catarata, 2005 (1ª ed. en anglès, 1977).
Ralf Dahrendorf, En busca de un nuevo orden. Una política de la libertad para el siglo XXI, Barcelona: Paidós, 2005.
Paloma García Picazo, Teoría breve de las relaciones internacionales, Madrid: Tecnos, 2001.
Caterina García Segura, "La evolución del concepto de actor en la teoría de las relaciones internacionales", Papers, nº 41, 1993, pp. 13-31.
Caterina García & Eduardo Vilariño (eds), Comunidad internacional y sociedad internacional después del 11 de septiembre de 2001, Bilbao: UPV/ UCM / UPF.
Manuel Gómez Galán & José Antonio Sanahuja (coords.), La cooperación al desarrollo en un mundo en cambio, Madrid: CIDEAL, 2001.
Rafael Grasa, "Las organizaciones internacionales y los nuevos desafíos globales", Papers, nº 41, 1993, pp. 55-84.
A. J. R. Groom & Margot Light (eds.), Contemporary International Relations: A Guide to Theory, Londres: Pinter, 1994.
Martin Hollis, Explaining and Understanding International Relations, Oxford: Clarendon Press, 1992.
Michael Howard, La invención de la paz. Reflexiones sobre la guerra y el orden internacional, Madrid: Salvat, 2001.
Josep Ibáñez, "El control de internet. Poder y autorida en los mercados electrónicos, Madrid: Los Libros de la Catarata, 2005.
Mary Kaldor, Las nuevas guerras. Violencia organizada en la era global, Barcelona: Kriterios/Tusquets Editores, 2001 (1ª edició en anglès, 1999).
Mary Kaldor, La sociedad civil global, Barcelona: Kriterios/Tusquets Editores, 2005 (1ª ed. en anglès, 2003).
Richard Little & Michael Smith (eds.), Perspectives on World Politics. Londres, Routledge, 2ª ed., 1994.
Marcel Merle, Sociología de las relaciones internacionales, Madrid: Alianza, 2ª ed. rev., 1997.
Joseph S. Nye Jr., La paradoja del poder norteamericano, Madrid: Taurus, 2003 (1ª ed. en anglès, 2002).
Gustavo Palomares, Relaciones internacionales en el siglo XXI, Madrid: Tecnos, 2004.
Fco. Javier Peñas, "¿Es posible una teoría de Relaciones Internacionales?", Revista Académica de Relaciones Internacionales, nº 1, 2005. Disponible a http://www.relacionesinternacionales.info
Mónica Salomón, "La teoría de las Relaciones Internacionales en los albores del siglo XXI: diálogo, disidencia, aproximaciones", Revista CIDOB d'Afers Internacionals, nº 56, 2002, pp. 7-52.
Saskia Sassen, ¿Perdiendo el control? La soberanía en la era de la globalización, 2001 (1ª ed. en anglès, 1996).
Kepa Sodupe, La teoría de las relaciones internacionales a comienzos del siglo XXI, Bilbao: UPV, 2003.
Susan Strange, La retirada del Estado, Barcelona: Icaria ed./IntermónOxfam, 2001 (1ª ed. en anglès, 1996).
Carlos Teijo, Organizaciones internacionales No Gubernamentales y Derecho Internacional, Madrid: Dilex, 2005.
Charles Tilly, "Guerra y construcción del estado como crimen organizado", Revista Académica de Relaciones Internacionales, nº 5, 2006, 26 pp.
Antonio Truyol y Serra, La sociedad internacional, Madrid: Alianza Editorial, 1991 (1ª ed. 1974).
P. R. Viotti & M. V. Kauppi, International Relations Theory. Realism, Pluralism, Globalism. Nueva York: Macmillan, 1993.
Martin Wight, International Theory. The Three Traditions, Leicester/Londres: Leicester University Press for The Royal Institute of International Affairs, 1994 (1ª ed. 1991).