|
1. La
psicoanàlisi en relació amb els altres enfocaments teòrics
sobre la literatura
1.1 Enfocaments
analítics: l’estructuralisme, la semiòtica,
l’estilística, la deconstrucció
1.2 Enfocaments
interpretatius: l’hermenèutica, la crítica de la
consciència, els estudis culturals
1.3 La
psicoanàlisi com a enfocament interpretatiu
1.3.1 La
psicoanàlisi com a hermenèutica
de la sospita
1.3.2 La
psicoanàlisi com a teoria del subjecte i com a teoria de la cultura
1.3.3 La
psicoanàlisi com a teoria del text i de la seva significació
2. Aportacions de la psicoanàlisi a la
literatura i de la literatura a la psicoanàlisi
2.1 De la
literatura a la psicoanàlisi: conceptes i instruments operatius
2.1.1
Els exemples de Freud, Jung i Lacan
2.2 De la psicoanàlisi
a la literatura: maneres de narrar i possibilitats de construcció
2.2.1 Els
exemples de Breton i de Joyce:
associacionisme lliure i flux de consciència
3. Corrents principals de la psicoanàlisi i la
seva repercussió en l’estudi de la literatura
3.1 La
psicoanàlisi freudiana
3.1.1 La
literatura com a mecanisme de sublimació per a l’autor
3.1.2 La
literatura com a mecanisme d’identificació per al lector
3.2 La
psicoanàlisi jungiana
3.2.1 La
literatura com a via d’accés a l’inconscient
col·lectiu
3.2.2 La
literatura com a lloc d’expressió dels arquetips
3.3 La
psicoanàlisi lacaniana
3.3.1 L’inconscient
estructurat com un llenguatge
3.3.2 Els tres ordres: el real,
l’imaginari i el simbòlic
4. Nivells d’incidència de la
psicoanàlisi en la literatura (I): l’autor, l’obra, el
lector
4.1 L’autor: la psicobiografia
com a psicoanàlisi del procés de creació
4.2 L’obra: la psicocrítica
com a psicoanàlisi del contingut i la forma del text
4.2.1 El text
com a somni o mite individual
4.2.2 El text
com a somni o mite col·lectiu
4.2.3 El text
com a joc o elaboració infantil
4.3 El lector: la textoanàlisi
com a psicoanàlisi del procés de recepció
5. Nivells d’incidència de la
psicoanàlisi en la literatura (II): els gèneres literaris
5.1 La comèdia i la tragèdia: el riure
i la mort
5.1.1 La
comèdia: les formes i registres de l’humor,
el còmic i l’acudit
5.1.2 La
tragèdia: la tensió entre l’heroi i la paraula dels
morts
5.2 La
novel·la com a producció familiar del neuròtic
5.2.1 La
novel·la romàntica com a novel·la de
l’expòsit
5.2.2 La
novel·la realista com a novel·la del bastard
5.3 El conte i el relat breu com a formes del secret
5.3.1 Contes
de fades: el meravellós com a lloc de les identificacions positives
5.3.2 Contes cruels:
el fantàstic com a lloc de la familiaritat sinistra
6. Retòrica de l’inconscient (I): mecanismes
de l’elaboració onírica o primària i trops i figures
de l’elaboració literària
6.1 El principi general de no contradicció i
els trops o figures del significat
6.1.1 La
condensació o relació d’analogia: la metàfora
6.1.2 El
desplaçament o relació de contigüitat: la
metonímia
6.2 Figures de l’obsessió: l’al·literació,
el pleonasme, el políptoton, el
polisíndeton, el lapsus calami
7. Retòrica de l’inconscient (II):
mecanismes d’elaboració racional o secundària i trops i
figures de l’elaboració literària
7.1 Figures de
la censura: l’antítesi, l’eufemisme, la
hipèrbole, la correctio
7.2 Figures de la (de)negació i la (dis)simulació:
l’el·lipsi, la digressió i el parèntesi, la dubitatio
7.3 Figures de l’atenuació: la ironia, la lítote,
la reticència, la concessio
8. Literatura, psicoanàlisi i filosofia: La carta robada de Poe segons Lacan i Derrida
8.1 La
subordinació del text literari al discurs psicoanalític i filosòfic
8.2 Poe vist
per Lacan: el mecanisme de la repetició i
les lleis de la repressió i la denegació
8.3 Poe vist
per Derrida: la carta perduda, o la correspondència com a tanatografia.
2. LLENGUA EN
QUÈ S’IMPARTIRIA EL CURS
Català
|