Identificació de l'assignatura
L'assignatura Farmacognòsia i Tecnologia Farmacèutica és una matèria optativa del cinquè curs de la llicenciatura en Biologia, itinerari Indústria Farmacèutica. S’imparteix des del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra i consta de 5 crèdits ECTS. Aquesta assignatura ha de ser cursada obligatòriament per part dels estudiants de l’itinerari d’Indústria Sanitària de cinquè.L’itinerari de cinquè, junt als de Recerca Biomèdica i Laboratoris d’Anàlisis, va obtenir la distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària l’any 2005, concedit per la Generalitat de Catalunya a proposta del DURSI.

Coordinació i professorat
L'assignatura serà coordinada pel Dr. Josep-E. Baños (Director del Màster en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica) i impartida conjuntament pels professors Josep-E. Baños i Fèlix Bosch. Eventualment, hi haurà professors convidats de la UPF i d’altres institucions que, per la seva rellevància professional, aporten excel·lència a la docència de l’assignatura.

Objectius generals i intermedis
Els objectius generals que proposem que els alumnes assoleixin són els coneixements bàsics de farmacognòsia i tecnologia farmacèutica que els permetin comprendre els processos implicats en ambdues disciplines. Els objectius intermedis són:
• Presentar les principals característiques dels principis actius d’origen natural.
• Analitzar les característiques generals del procés de síntesi de molècules vegetal i animal d’interès farmacològic.
• Conèixer els principals principis d’origen natural emprats en medicines tradicionals i complementàries.
• Conèixer la possible toxicitat associada a principis vegetals.
• Comprendre els principis que regeixen l’administració de medicaments.
• Descriure les característiques galèniques de les formes farmacèutiques principals.
• Conèixer els principals excipients emprats en la preparació de medicaments.
• Descriure el concepte de biodisponibilitat i la seva importància pràctica en la terapèutica farmacològica.
• Conèixer les operacions bàsiques en tecnologia farmacèutica.

Objectius específics
Seran comunicats en la informació addicional de cadascun dels temes del programa que es podran consultar al Campus Global.

Desenvolupament del procés docent
La primera part del programa de l'assignatura es desenvoluparà a partir de les lliçons teòriques programades (vegeu l’apartat programa teòric de l’assignatura). Alguns temes es desenvoluparan en format classe magistral i la resta en forma de seminari. En els seminaris es lliurarà als estudiants un text i una bibliografia complementària que permetin la reflexió sobre les qüestions plantejades (vegeu l’apartat seminaris). Es tracta principalment de que els estudiants aprenguin a preparar en grup una classe teòrica i siguin capaços d’afavorir la reflexió sobre temes d’actualitat. S'aprofitarà la classe corresponent per a una posada en comú i debat sobre el tema plantejat i que, per grups, portaran degudament preparats.

La segona part del programa es realitzarà mitjançant sessions d’aprenentatge basat en problemes o ABP (problem-based learning, PBL). S’organitzarà una sessió per setmana, de dues hores de durada fins a nou setmanes en total. S’estructuren en grups reduïts d’estudiants i els temes dels diferents casos s’extrauran tant de temes d’aquesta com de l’assignatura de Farmacognòsia i Tecnologia Farmacèutica. L’ABP implica treball fora de l’aula de forma individual i en grup. L’assistència a les sessions d’ABP en tutoria són obligatòries i es considerarà molt positivament l’actitud i participació.

Una tercera part del programa implica la realització d’activitats conjuntes dels tres itineraris (sense incloure els estudiants de màsters del POP en Biomedicina) en el marc del que es coneixen com a sessions de biocinema. Estan previstes un total de tres sessions. Els estudiants rebran una guia docent prèvia a cada pel·lícula i hauran de confección un informe per a cadascuna d’elles.

L’assignatura Farmacognòsia i Tecnologia Farmacèutica (5 crèdits ECTS) es complementarà amb la de Desenvolupament de nous fàrmacs i productes sanitaris (5 crèdits ECTS). Durant el segon i tercer trimestres es portaran a terme les activitats formatives del practicum a dedicació completa en empreses (40 ECTS).

Cristeris d'avaluació
Es realitzarà conjuntament amb l’assignatura Desenvolupament de nous fàrmacs i productes sanitaris. L'avaluació constarà de quatre instruments:
1. Preguntes d'elecció múltiple. Es farà èmfasi en el coneixement factual i contribuiran en un 40% a la nota total.
2. Anàlisi d’un article publicat. Els estudiants hauran de llegir i analitzar un article seleccionat que els hi serà lliurat a fi d’avaluar la integració dels coneixements adquirits i la capacitat de lectura crítica. Es demanarà que responguin a una sèrie de preguntes curtes, tant sobre l’assignatura reflectides a la publicació com sobre els temes propis de l’article. Contribuirà en un 20% a la nota final.
3. Plantejament i resolució d’un cas simplicat d’ABP. Els estudiants hauran de llegir i analitzar un cas d’ABP en el format habitual de les activitats esmentades en la secció anterior. S’avaluarà la capacitat analítica de l’estudiant, el plantejament de les situacions i la resolució d’una d’elles triada per l’alumne. Contribuirà en un 15% a la nota final.
4. Assistència i participación durant les sessions d’ABP i seminaris. Els professors consideren molt important l’assistència, actitud i participació en les sessions d’ABP i els seminaris. Per aquest motiu, avaluaran aquestes per cada estudiant de forma individualitzada. Contribuirà en un 25% a la nota total.

Programa de l'assignatura
I. Conferències
1. Conceptes generals en Farmacognòsia. Definicions i conceptes generals. Visió històrica dels productes naturals en medicina. Els productes naturals com a fàrmacs moderns. Producció de fàrmacs basada en productes naturals. El rol dels productes naturals en el descobriment farmacològic. Visió moderna de la Farmacognòsia.

2. Fonts d’obtenció i bases analítiques del control d’identitat i qualitat. Fonts d’obtenció. Factors que afecten a la producció. Característiques de l’obtenció de plantes medicinals: espontànies i cultivades. Conservació de plantes medicinals. Determinació de la identitat, qualitat i puresa de les drogues vegetals. Assaigs botànics. Assaigs fisicoquímics qualitatius. Assaigs físicoquímics quantitatius generals i específics. Assaigs biològics. Extracció i purificació de principis actius de plantes. Mètodes generals d’extracció: mètodes generals de separació i mètodes farmacològics

3. Biosíntesi de compostos farmacològicament actius en plantes. Concepte de metabòlit primari i secundari. Principals rutes biosintètiques: fixació de carboni i metabolisme de glúcids, biosíntesi d’àcids grassos, substàncies aromàtiques, terpenoides i compostos nitrogenats.

4-5. Compostos derivats de glúcids, lípids i proteïnes. Record de les característiques dels glúcids. Monosacàrids d’interès en farmacognòsia. Oligosacàrids: importància farmacognòstica. Polisacàrids: classificació. Polisacàrids d’interès en farmacognòsia: midó, cel·lulosa, gomes, mucílags i pectines, polisacàrids d’algues marines. Lípids: classificació, olis vegetals i el seu interès en farmacognòsia. Enzims. Altres compostos nitrogenats: heteròsids cianogenètics i glucosinolats.

6. Conceptes generals sobre biofarmàcia i formes farmacèutiques. Tipus de medicaments: especialitats farmacèutiques, preparats oficinals, fórmules magistrals. Les vies d’administració: oral, parenteral i tòpica. Les fases biofarmacèutica, farmacocinètica i farmacodinàmica.

7. Operacions farmacèutiques. Característiques generals. Dessecació. Divisió de sòlids. Homogeneització. Dissolució. Filtració. Destil·lació. Esterilització.

8. Biodisponibilitat. Concepte i importància. Factors que influeixen. Estudi de la biodisponibilitat. Els estudis de bioequivalència. Requeriments d’estudis de biodisponibilitat i bioequivalència.

9. Introducció general a les formes farmacèutiques. Conceptes generals. Principi actiu i excipients. Característiques dels principals excipients. Influència dels excipients en la biodisponibilitat.

10. Importància de la innovació farmacèutica en la preparació del nous fàrmacs. Noves formes galèniques en el context de la innovació farmacèutica. Exemples de noves formes farmacèutiques recentment introduïdes. Què aporten i en què es fonamenta el seu interès.

II. Seminaris
1. Els alcaloides. Característiques generals. Funcions en el vegetal. Classificació. Importància farmacognòstica. Alcaloides derivats d’ornitina i lisina. Alcaloides derivats de triptòfan. Alcaloides d’origen divers.

2. Els terpens. Concepte i classificació. Els olis essencials. Els iridoides. Les lactones sesquiterpèniques. Els diterpens. Els productes resinosos. Els triterpens i els esteroides. Els saponòsids. Els heteròsids cardiotònics.

3. Els derivats fenòlics, els tanins i les quinones. Els siquimats. Els fenols simples i els àcids fenols. Les cumarines. Els lignans. Els flavonoides. Els tanins: classificació i interès farmacognòstic. Quinones, naftoquinones i antraquinones.

4. Interaccions entre plantes medicinals i fàrmacs. Principals substàncies susceptibles d’interaccionar. Tipus d’interaccions possibles. Principals repercussions terapèutiques entres plantes i fàrmacs. Algunes recomanacions per la prevenció de les interaccions.

5. Les formes farmacèutiques sòlides i líquides per via oral. Classificació. Les pòlvores. Els sobres, les càpsules, els granulats, les píndoles, les dragees i els comprimits. Avantatges i inconvenients de les formes sòlides per via oral. Les fórmules d’alliberació modificada: ràpides i prolongades. Avantatges i inconvenients. Formes obtingudes mitjançant dilució. Altres formes obtingudes per mètodes diferents a la dilució.

6. Les formes farmacèutiques per l’aplicació sobre mucoses i cutànies. Aplicació sobre mucosa bucal, perlingual i bucofaríngea. Aplicació sobre mucosa ocular, ótica i nasal. Aplicació sobre vies respiratòries: bafos i inhalacions sòlides. Aplicació sobre mucosa rectal: supositoris i ènemes. Aplicació sobre mucosa vaginal. Classificació formes cutànies. Principals excipients. Pomades, cremes, pastes i escumes. Preparats líquids d’aplicació cutània. Formes adhesives cutànies per efectes tòpics i sistèmics.

III. Biocinemes: Realització de les tres sessions de Biocinema que es comparteixen amb les dues assignatures de Desenvolupament de nous fàrmacs i productes sanitaris i Farmacognòsia i Tecnologia Farmacèutica. Aquesta activitat es desenvolupa conjuntament amb els alumnes dels tres itineraris professionals de cinquè curs de la llicenciatura en Biologia. Enguany les tres sessions tindran lloc dins del primer trimestre durant els divendres que s’indiquen a continuació. L’horari serà de 12 a 15 hores.
1. Los niños del Brasil. The Boys from Brazil (1978). Director: Franklin J. Schaffner Guió: Heywood Gould, basat en la novel·la del mateix títol de Ira Levin
2. El experimento. Das experiment (2001). Director: Oliver Hirschbielgel. Guió: Mario Giordano, Christoph Darnstädt i Don Bohlinger; basat en la novel·la 'The experiment - Black box'.
3. El jardinero fiel. The constant gardener (2005). Director: Fernando Meirelles. Guió: Jeffrey Caine, basat en la novel·la John Le Carré.rof. J. E. Baños)

Bibliografia
Aiache JM, Aiache S, Renoux R. Introducción al estudio del medicamento. Barcelona: Masson, 1996.
Aulton ME, dir. Farmacia. La ciencia del diseño de las formas farmacéuticas. 2ª ed. Madrid: Elsevier, 2004.
Bravo Díaz, L. Farmacognosia. Madrid: Elsevier, 2003.
Doménech J, Martínez J, Plá JM. Biofarmacia y farmacocinética. Vol II. Barcelona: Síntesis, 1998.
Evans WC. Trease and Evans’ Pharmacognosy. London: WB Saunders, 1996.
Samuelsson G. Drugs of natural origin. 4ª ed. Estocolm: Apotekarsocieteten, 1999.
Vila JL. Tecnología farmacéutica. Vol I: Aspectos fundamentales de los sistemas farmacèuticos y operaciones básicas. Madrid: Síntesis, 1997.
Vila JL. Tecnología farmacéutica. Vol II: Formas farmacéuticas. Madrid: Síntesis, 1997.
Villar del Fresno AM. Farmacognosia general. Madrid: Síntesis, 1999.