Pensar com a ofici

Des del humanista al creador d'opinió, de l'ideòleg a l'assessor polític, avui l'ofici de pensar s'entén com l'activitat pròpia dels intel·lectuals professionals. Aquesta manera d'entendre la filosofia ens arriba mercès a la continuïtat històrica d'una formidable aventura de les persones i de les idees. El naixement de 1'intel·lectual professional i de la filosofia política a Occident formen l'eix d'aquesta visió panoràmica que proposem al voltant de la transformació de la teoria i la pràctica de l'activitat filosòfica des del món antic fins als inicis de la era moderna.

Continguts:

1) Introducció: Del savi al ideòleg: què és un intel·lectual? Què és la filosofia política? El filòsof i la polis, Sòcrates i els deus de la ciutat. Models de l'home i models d'estat.

2) Mestres i professors; amics i alumnes a taula. La forma de vida platònica. Platonisme polític? Oralitat i escriptura filosòfiques. Ensenyament i escolarització.

3) Aristòtil i la filosofia política. La forma de vida "teòrica". El peripatetisme. El programa aristotèlic: on el saber és únic.

4) L'Acadèmia, les escoles hel·lenístiques i l'ensenyament a l'època imperial. Els professors a sou. Qui va inventar els exàmens? Ascetisme i contemplació.

5) Modes de pensar filosòfics i saviesa, la transició de les tradicions antigues i hel·lèniques als tres monoteismes: Judaisme, Cristianisme i Islam. El saber als monestirs i a les escoles palatines, de Bizanci a Escòcia. El influx judaic: Filò.

6) Modes i institucions d'ensenyament i transmissió de coneixements dins del àmbit medieval. Les escoles o Orient: de Xina a Nixapur, Edessa i Antioquia. Religió i filosofia en harmonia.

7) La ciutat acull el coneixement? Cosmopolitisme i elitisme de Alexandria a Bagdad. La literatura filosòfica, gèneres i estils. L' iniciació filosòfica. El príncep i el monjo, Mestre i deixeble; dos casos, Scot Eurigena i Mançûr Yamân.

8) La madrassa i la universitat (I), orígens i transformacions. Els Renaixements dels segles X i XII. Certitud i subjectivitat: l'home a la recerca del criteri de la veritat.

9) La madrassa i la universitat (II), centres de cultura política i científica. La filosofia mode de vida i la filosofia mitjà de vida professional. Rebel·lió i persecució; doctrines, ideologia i utopia. La racionalitat al servei de la fe i de la societat: Averroes i S. Tomàs. Què és la teoria de "la doble veritat"? Mite i realitat.

10) La madrassa i la universitat (III), oficis propis dels filòsofs: conseller polític, advocat, metge-savi i... àugur-astròleg-assessor. La felicitat dels filòsofs i el desencís de les autoritats. La recerca del "'home lliure" i la crisi del segle XIII. Epíleg: Encara existeix l'edat mitjà? Present i futur del ofici de pensar.

Objectius

Els objectius bàsics del curs són:

1. Conèixer i situar la formació de l'intel·lectual professional que ha donat la actual fesomia Europea, mercès al desenvolupament dels modes de pensament i la filosofia.

2. Comprendre millor la formació dels conceptes bàsics de la filosofia seguint les transformacions institucionals, les aportacions individuals i el seu vocabulari tècnic.

3. Situar millor la continuïtat cultural del món antic, particularment de la diversitat del llegat hel·lènic i del món bíblic i Oriental dins de les religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam.

4. Aprendre a interpretar acuradament els textos i aprofundir en les qüestions i conceptes cabdals que s'esmenten.

5. Conèixer i accedir als materials i eines de referència en la matèria.

Metodologia

Els cursos s'impartiran amb sessions teòriques i pràctiques amb la participació de tots. Els comentaris sobre els materials bibliogràfics seran realitzats constantment, tot i que de manera especial a les sessions pràctiques. Un treball escrit crític breu, amb caràcter puntuable es realitzarà dins dels terminis del curs.

Avaluació: Examen i treball lliure a acordar amb el professor.

Llengua: català, castellà, anglès, francès, italià i àrab.

Bibliografia bàsica

Pierre Hadot, Qu'est-ce que la philosophie antique?, Gallimard, 1995. - ¿Que es la filosofia antigua?, Fondo de Cultura Econ6mica, Madrid, 1998.

Alain de Libera, Penser au Moyen Age, Seuil, 1991. - Pensar en la Edad Media, Anthropos, 2000.

Leo Strauss, What is Political Philosophy? And üther Studies, Glencoe, 1950. - Historia de la filosofia politica, Fondo de cultura econ6mica, 1993. - Persecution and the Art ofWriting, Glencoe, 1952. - Persecucion y arte de escribir, Alfons el MagruIDim, 1996.

Walter Ullmann, A History of Political Thought: the Middle Ages, Baltimore, 1965. - Historia del pensamiento político en la Edad Media, Ariel, 1983.

Ernst H. Kantorowicz, The King Two Bodies, Princeton, 1957. - Los dos cuerpos del rey, Alianza Universidad, 1985.