Pla Docent
● Horari de visita: Dimarts i dijous de
1. Presentació de
l’assignatura
L’assignatura de FONAMENTS D’HISTÒRIA i TEORIA DE L’ART aspira a acomplir
el doble objectiu anunciat al seu títol: proporcionar un seguit de
coneixements elementals d’Història i Teoria de l’Art amb vistes a una formació
ulterior en aquestes dues disciplines.
Tot això, a través d’una
estratègia molt concreta: d’una banda, partint de la present situació de
la creació artística i del seu coneixement històric (caracteritzada com a crítica o fins i tot termina), reconstruir les principals
ruptures amb la tradició que ens han portat fins a avui, en els territoris
de: la relació entre Art i Naturalesa, la problemàtica de la creació
artística (amb especial accent en la incidència de la tècnica), i el
caràcter de l’experiència o la recepció estètica (amb èmfasi en
el fet del consum artístic); i, per altra part, explorar així, de manera
temptativa i incidental, la naturalesa i implicacions de la imatge pictòrica,
la imatge fotogràfica i la imatge cinematogràfica, respectivament.
Això, encara, mitjançant
una doble mediació: la trajectòria d’una sèrie molt selecta d’artistes
que han escenificat aquestes ruptures, i l’ajuda d’un conjunt encara més
reduït de filòsofs i teòrics de l’art que han contribuït amb les seves
reflexions a la comprensió de l’abast i la naturalesa d’aquestes
ruptures.
Al capdavall, el
dispositiu desplegat al llarg del curs fa possible, doncs, la reconstrucció
d’una sumària Història de l’Art (si més no del segle XX) i una igualment
succinta Història de les Idees Estètiques, acomplint així, per tant, els
objectius marcats en el títol i el descriptor de l’assignatura. A això s’hi pot
afegir la possibilitat de reflexionar sobre els propis fonaments (en el sentit de fonamentació)
tant de l’Art com de
El conjunt d’aquest
instrumental ens hauria de permetre, al final del recorregut del curs: 1) entendre
l’art contemporani com la conseqüència necessària i enraonada de tota una
tradició anterior, i 2) ser capaços de gaudir d’aquest art, que en un principi
ens semblava hermètic, absurd o buit.
El curs, altrament,
voldria tenir un caràcter fonamental d’autogestió, estar determinat en
la seva concreció última pels interessos i les inquietuds particulars de
cada estudiant, que hauria de convertir el mateix gairebé en un instrument
a la seva pròpia mesura, en una mena de projecte personal d’investigació de
la realitat artística.
Per fi, potser caldria
afegir que el curs està més orientat a sembrar inquietuds que no pas
certeses, a obrir interrogants que no pas a donar respostes definitives.
2. Competències a assolir
Competències generals
|
Competències
específiques |
Instrumentals
1. Comprensió i interpretació
crítica de textos de
naturalesa fonamentalment conceptual. 2. Elaboració d’arguments amb consistència,
amb vistes a la defensa i justificació
de posicions pròpies o alienes. Formulació
i presentació eloqüent i persuasiva de les pròpies posicions i
argumentacions. 3. Capacitat per integrar en
les pròpies argumentacions i exposicions materials
i ingredients de naturalesa i origen diversos. En definitiva, per explorar i orientar-se en la transversalitat
del coneixement. Interpersonals
4. Discussió i confrontació de
posicions en un context constructiu i
no dogmàtic de recerca d’una veritat
provisional. Adquisició, per tant, de l’hàbit de respectar les opinions alienes i divergents amb la pròpia que
siguin satisfactòriament justificades. 5. Col·laboració, negociació i establiment
de consens amb els companys per tal d’elaborar una argumentació en comú. Sistèmiques
6. Educació d’un distanciament i
una reserva crítics enfront dels tòpics o idees rebudes, capaç de
reconèixer la seva filiació
tradicional i el seu caràcter històric. 7. Desenvolupar el gust i
l’interès per captar i desentranyar les pulsacions de l’actualitat i els seus mecanismes últims de
funcionament. |
1. Determinar i comprendre el
teixit argumentatiu de textos sobre qüestions artístiques o estètiques,
tot prenent així consciència de la
racionalitat específica implicada en el judici i el discurs estètics. 2. Situar històricament, a
l’interior d’un curs evolutiu, determinades
nocions bàsiques de la reflexió a propòsit de l’art, així com llurs inflexions concretes. D’aquesta manera,
prendre consciència de la historicitat
de les obres d’art i, en conseqüència, adquirir l’hàbit de valorar-les d’acord amb els seus propis
pressupòsits implícits. 3. Contemplar les obres d’art com a dispositius
on convergeixen aspiracions i voluntats d’una determinada època. En fi,
adquirir l’aptitud de manejar i
integrar en la comprensió i anàlisi de les obres d’art testimonis, materials
i ingredients de naturalesa i origen diversos, com a elements que contribueixen a definir el seu horitzó de sentit, tot posant la transversalitat al servei del coneixement
de les obres d’art. 4. Veure les obres d’art com a centres
irradiadors capaços de transcendir la seva determinació històrica. En
definitiva, prendre consciència de la
intemporalitat de les obres d’art i, en conseqüència, adquirir la
capacitat de fer dialogar les obres
del passat amb el present. Així, també, a través de la seva confrontació
amb la pròpia tradició, incrementar notòriament la capacitat d’entendre i àdhuc d’empatitzar amb
la situació artística present, i amb
l’art contemporani molt particularment.
5. Adquirir l’hàbit i la competència per argumentar racionalment en matèria de preferències artístiques a
fi d’elaborar, organitzar i comunicar
les pròpies respostes davant una obra d’art en forma de judicis estètics i, en un grau
superior d’articulació, com a crítica
artística. |
3- Continguts
Bloc de contingut 1: L’ART I
• Tema 1: De la imitació a
l’expressió.
• Tema 2:
• Tema 3: El descrèdit de la realitat.
Bloc de contingut 2:
• Tema 1: De l’artesà al geni artístic
• Tema 2: La reproductibilitat tècnica.
• Tema 3: Transfiguració del banal.
Bloc de contingut 3: L’EXPERIÈNCIA ESTÈTICA (Cinema)
• Tema 1: Del gust al judici estètic.
• Tema 2: La decadència de l’Aura.
• Tema 3: La indústria de la cultura.
Seminaris en grup reduït: LES CATEGORIES ESTÈTIQUES
• Tema 1: Antic & Modern
• Tema 2: Clàssic & Barroc
• Tema 3: Bellesa & Sublim
• Tema 4: Cursi & Camp
4- Avaluació
-
El curs combinarà un TRIPLE sistema d’avaluació:
1)
AVALUACIÓ INICIAL: Es demana a l’estudiant que visiti un centre d’art
contemporani de la ciutat (FUNDACIÓ SUÑOL, MACBA...) i seleccioni UNA de les
obres exposades, pel seu interès o per la perplexitat que suscita en ell.
Aquesta obra constituirà el nucli del PROJECTE del curs per a l’estudiant, que
haurà de consignar els termes de la seva sorpresa o estupefacció, i si és
possible resumir-los en UNA ÚNICA PREGUNTA.
2)
AVALUACIÓ CONTINUADA: Es demanarà a l’estudiant que al llarg del curs
confeccioni un DICCIONARI DE CATEGORIES ESTÈTIQUES amb les entrades següents:
CLÀSSIC, MODERN, BELL, SUBLIM, CURSI/CAMP. Aquest DICCIONARI serà elaborat a
partir dels SEMINARIS del curs i serà lliurat al docent la setmana després del
seminari corresponent, que el retornarà corregit. Així, només el darrer
lliurament inclourà el DICCIONARI en la seva INTEGRITAT. L’estudiant hauria ja
de centrar-se ara en l’elaboració d’aquella categoria estètica que més útil li
resulti per tal de comprendre els interrogants plantejats per l’apartat
anterior.
3)
AVALUACIÓ FINAL: Consistirà en primer lloc a) un exercici de SIMULACIÓ del
comissariat d’una exposició d’art. L’estudiant triarà unes 10 OBRES per
il·lustrar un determinat procés dels examinats durant el curs. El recorregut,
acompanyat necessàriament d’un breu text on sigui presentada
-
Tots els exercicis seran INDIVIDUALS, excepció de
-
Aquest mateix exercici de SIMULACIÓ serà també convenientment TUTORITZAT per
part dels membres de l’equip responsable de l’assignatura.
- El valor de
cada exercici en relació al resultat final serà el següent: Exercici 2: 30%; Exercici
3.a.: 30%; Exercici 3.b.: 30%; assistència a classes i Seminaris: 10% restant.
-
L’avaluació de la convocatòria extraordinària de SETEMBRE es limitarà a DOS
EXERCICIS: el DICCIONARI DE CATEGORIES ESTÈTIQUES i el TEST DE LECTURA (50% i
50% de la nota final).
5- Bibliografia i recursos didàctics
• Lectures obligatòries
- BENJAMIN, Walter, L’obra d’art a l’època de la
reproductibilitat tècnica.
- ORTEGA Y GASSET, José, La deshumanización del arte.
• Bibliografia bàsica
- DEBRAY, Régis, Vida y muerte de la imagen.
• Bibliografia específica la crisi de l’art contemporani:
- BAUDRILLARD, Jean, El complot del arte.
- BAUMAN, Zygmunt, Arte ¿líquido?
- MICHAUD, Yves, El arte en estado gaseoso.
- UBERQUOI, Marie-Claire, ¿El arte va a la deriva?
• Bibliografia específica per al Seminari de categories estètiques:
- BODEI, Remo, La forma de lo bello.
- CALINESCU, Matei, Las cinco caras de
- COMPAGNON, Antoine, Las cinco paradojas de
- SAINT-GIRONS, Baldine, Lo sublime.
- TRIAS, Eugenio, Lo bello y lo siniestro.
• Bibliografia complementària
- AZÚA, Félix de, Diccionario
de las Bellas Artes.
- RAMÍREZ, Juan
Antonio, Medios de masas e historia del
arte.
- VALVERDE, José
María, Pequeña historia y antología de
6- Metodologia
Les
classes presenten DOS FORMATS diferents: 1) Format CLASSE PLENÀRIA amb la totalitat
del grup i la iniciativa primordial del docent; 2) format SEMINARI en grup
reduït i amb el docent en el paper de mer incitador i moderador de la dinàmica.
7- Programació d’activitats
|
Setmana |
Classe plenària/seminari, continguts,
activitats a l’aula |
Activitats fora de l’aula, dates lliuraments |
|
Setmana 1a |
|
|
|
Sessió : PLENÀRIA: Presentació. |
Visita EXPOSICIÓ |
|
|
Setmana 2a |
Sessió 1: PLENÀRIA: De la imitació
a l’expressió |
Preparació SEMINARI I (1,2) |
|
Sessió 2: SEMINARI I - 1,2: Antic
& Modern |
Presentació AVALUACIÓ INICIAL |
|
|
Setmana 3a |
Sessió 1: PLENÀRIA: |
Preparació SEMINARI I (3,4) |
|
Sessió 2: SEMINARI I - 3,4: Antic
& Modern |
|
|
|
Setmana 4a |
Sessió 1: PLENÀRIA: ¿Descrèdit de
la realitat? |
Preparació SEMINARI II (1,2) |
|
Sessió 2: SEMINARI II - 1,2: Clàssic
& Barroc |
Lliurament DICCIONARI I(1,2) |
|
|
Setmana 5a |
Sessió 1: PLENÀRIA: De l’artesà al
Geni artístic |
Preparació SEMINARI II (3,4) |
|
Sessió 2: SEMINARI II - 3,4:
Clàssic & Barroc |
Lliurament DICCIONARI I(3,4) |
|
|
Setmana 6a |
Sessió 1: PLENÀRIA: La
reproduïbilitat tècnica |
Preparació SEMINARI III (1,2) |
|
Sessió 2: SEMINARI III - 1,2: Bellesa
& Lletjor |
Lliurament DICCIONARI II (1,2) |
|
|
Setmana 7a |
Sessió 1: PLENÀRIA: Transfiguració
del banal |
Preparació SEMINARI III (3,4) |
|
Sessió 2: SEMINARI III - 3,4: Bellesa
& Lletjor |
Lliurament DICCIONARI II (3,4) |
|
|
Setmana 8a |
Sessió 1: PLENÀRIA: Del Gust al
judici estètic |
Preparació SEMINARI IV (1,2) |
|
Sessió 2: SEMINARI IV - 1,2: Cursi
& Camp |
Lliurament DICCIONARI III (1,2) |
|
|
Setmana 9a |
Sessió 1: PLENÀRIA: La decadència
de l’Aura |
Preparació SEMINARI IV (3,4) |
|
Sessió 2: SEMINARI IV - 3,4: Cursi
& Camp |
Lliurament DICCIONARI III (3,4) |
|
|
Setmana 10a |
Sessió 1: PLENÀRIA: Cultura com a
indústria |
Preparació dubtes finals |
|
Sessió 2: PLENÀRIA: Conclusió. Art
transestètic? |
|