Metodologia d'Estudi i Escriptura Acadèmica (20002)
Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 1r
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores dedicació estudiant: 150
Llengua o llengües de la docència: castellà
i català
Professorat: Eduard Cairol, Laia Canet, Begoña Capllonch, Josep M. Castellà
1. Presentació de l'assignatura
Inclou una presentació dels principals serveis de la universitat
per a l’estudiant i el maneig de recursos metodològics de recerca, comprensió
i organització de la informació en Humanitats (bibliografia, documentació,
text, imatge artística ―pintura, fotografia, cinema―, mapa,
gràfica, etc.). També incorpora el coneixement i la pràctica de tècniques
d’expressió oral i escrita en l’àmbit acadèmic. En concret, l’assignatura
s’articula a l’entorn de cinc objectius:
1/ Conèixer la universitat, el seu origen, missió, estructura, serveis,
formes de
participació, normes acadèmiques, pla d’estudis, programes de mobilitat,
nivell requerit de llengües i altres qüestions rellevants per a la formació
universitària dels estudiants.
2/ Iniciar-se en les metodologies d’estudi i en les estratègies manuals
i informàtiques
de lectura, interpretació i gestió dels continguts humanístics, amb
atenció especial a
la promoció de l’autonomia de l’aprenent, al desvetllament de l’esperit
crític i a la capacitat de treball en equip.
3/ Introduir-se en l’escriptura acadèmica i conèixer i practicar
les principals convencions relatives a la redacció de textos humanístics
especialitzats en llengua catalana i castellana, així com dels diversos
gèneres acadèmics escrits (treball, examen, comentari, ressenya, etc.).
4/ Practicar el discurs expositiu oral en públic, en llengua catalana
i castellana,
conèixer les estratègies i estructures argumentatives bàsiques i
l’ús de recursos tècnics
de suport (imatge, internet, PowerPoint, etc.)
5/ Disposar d’un diagnòstic del domini normatiu en llengua catalana
i castellana i
millorar-lo decisivament en aquells estudiants que hi presentin deficiències.
2. Competències a assolir
|
Competències
generals* |
Competències
específiques |
|
1. Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos acadèmics
escrits. |
1. Conèixer l’estructura i l’organització
de la universitat i saber fer ús dels
serveis que ofereix a l’estudiant. |
|
2. Ser capaç de comunicar-se amb propietat
oralment i per escrit en les dues llengües oficials de Catalunya, és
a dir, en català i en castellà, tant per a audiències expertes com inexpertes. |
2. Reconèixer i interpretar continguts formalitzats a través de documents
de naturalesa diversa (verbal, plàstica,
gràfica). |
|
3. Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies opinions. |
3. Saber organitzar-se per estudiar
i adquirir la competència metodològica informacional necessària per
cercar, seleccionar i organitzar informació acadèmica en l’àmbit de
les Humanitats. |
|
4. Desenvolupar la capacitat de raonament
autònom amb distància crítica en temes o qüestions controvertides. |
4. Sintetizar, reelaborar, gestionar,
formalitzar i transmetre aquesta informació amb propietat, pertinència
i exigencia acadèmica. |
|
5. Acceptar la diversitat de punts
de vista com un ingredient fonamental de la
vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de donar
a conèixer les pròpies opinions dins
del respecte a les opinions divergents. |
5. Saber emprar les eines i aplicacions informàtiques actuals per al processament
de la informació, i per a la presentació i publicació del propi treball. |
|
6. Dominar les eines informàtiques
i les seves principals aplicacions en l’activitat acadèmica ordinària. |
6. Iniciar-se en la interpretació
de la informació codificada en una imatge artística, més enllà de la
seva historicitat, d’acord amb les figures retòriques
i amb el seu valor documental. |
|
7. Ser capaç de treballar en equip,
participant activament en les tasques i negociant davant d’opinions
discrepants fins a arribar a posicions de consens. |
7. Iniciar-se en la metodologia històrica, el maneig de les fonts i la lectura
de mapes, gràfiques, taules i imatges. |
|
8. Consolidar els hàbits de disciplina, exigència i rigor en la realització
del treball acadèmic i en la seva correcta temporalització. |
8. Conèixer les principals convencions
de l’escriptura acadèmica en llengua
catalana i castellana. |
|
9. Estar capacitat per a progressar
en els processos d’aprenentatge de manera
autònoma i contínua, i prendre conciencia de la necessitat d’una revisió
i actualització constant dels propis coneixements. |
9. Conèixer i practicar la redacció
dels principals gèneres acadèmics: treball, examen, comentari, ressenya, etc. |
|
|
10. Conèixer i tenir ben assimilats
els principals trets lingüístics i normatius
en llengua catalana i castellana. |
|
|
11. Saber comunicar oralment informacions
i judicis a un auditori, combinant el màxim rigor amb l’empatia i la
capacitat de persuasió necessàries. |
*Les competències generals de l’assignatura coincideixen o estan
en relació amb les consignades
amb caràcter general al Pla d’Estudis del Grau en Humanitats.
3. Continguts
BLOC A - INTRODUCCIÓ A
1.1-
1.2- Estructura, òrgans de govern i càrrecs acadèmics. El Consell
Social i el Síndic
de Greuges.
1.3- El Servei d’Atenció a
reconeixement acadèmic. Altres serveis: PIE, PEI, OIL. El Consell
d’Estudiants.
2.1- L’Espai Europeu d’Educació Superior: origen, finalitat i regulacions.
Grau i
postgrau. El concepte de crèdit ECTS. Tipus d’assignatures. El Pla
docent.
2.2- Els programes de mobilitat: Sèneca, Erasmus i altres.
2.3- El Pla d’Estudis del Grau en Humanitats: principis orientadors,
estructura,
itineraris i perfils, sortides professionals. El pràcticum i el treball
de fi de grau.
3.1- Les convocatòries d’examen: nombre, terminis, anul·lació i reclamacions.
3.2- Els conceptes de permanència i progressió: normes reguladores.
La cinquena
convocatòria. La normativa de dedicació a temps parcial.
3.3- L’ús de les llengües i el nivell d’anglès.
4.1- L’aprenentatge autònom i l’aprenentatge estratègic.
4.2- Tasques i responsabilitats de l’estudiant. La gestió del temps.
4.3- La lectura: tipus i estratègies de lectura. La lectura ràpida.
5.1- El treball acadèmic (I): Tria del tema. Planificació i esquema.
5.2- El treball acadèmic (II): Aspectes gràfics i formals. Les notes
i l’índex.
5.3- Els apunts i els exàmens.
5.3- El Llibre d’Estil de
6.1- Cerca i avaluació de la informació.
6.2- Recursos informàtics per a les Humanitats.
7.1- La plataforma d’e-learning. Xarxa Novell i Aula
Global.
7.2- Correu-e: configuració i recursos en xarxa.
7.3- Ordinadors, programaris i altres equipaments.
7.4- Materials i recursos d’informació.
8.1- Fonts primàries i secundàries.
8.2- Mapes, gràfics, taules i imatges.
9.1- Mirar i veure: formes d’atenció i retòrica de la pintura.
9.2- Entendre i interpretar: significat i hermenèutica.
BLOC C - ESCRIPTURA ACADÈMICA
10.1- La inventio o raïm associatiu.
10.2- La dispositio o estructura general del text.
10.3- L’elocutio o praxi d’escriptura.
11.1- La bibliografia: normativa i organització.
11.2- L’aparat crític: les notes a peu de pàgina. Sistema filològic
i sistema americà.
12.1- Principis ortotipogràfics generals.
12.2- Cometes, cursives i lletra rodona.
13.1- La citació: característiques i convencions.
13.2- Diferències principals entre citació i plagi.
14.1- El Moviment pel Llenguatge Planer.
14.2- Criteris gràfics i lèxics.
14.3- Criteris sintàctics i discursius.
BLOC D - DISCURS ACADÈMIC ORAL
15.1- La llengua oral: naturalesa i complexitat.
15.2- Elements no verbals: cos, espai i elements de suport.
15.3- Elements paralingüístics: fluïdesa, veu, ritme i to.
15.4- Elements textuals: adequació, coherència i cohesió.
16.1- L’oratòria clàssica. Retòrica i oratòria.
16.2- Discurs expositiu i discurs argumentatiu. Estructures discursives.
16.3- Formes i tipus d’arguments. L’argumentació i la llengua.
16.4- L’entimema i les fal·làcies.
17.1- Recursos tradicionals: pissarra, fotocòpies, fotografies, objectes,
etc.
17.2- Recursos electrònics: ordinador, pantalla, presentacions de
diapositives,
Internet. L’ús del PowerPoint:
avantatges i perills.
4. Avaluació
Avaluació inicial diagnòstica. A l’inici del trimestre els estudiants presenten dos escrits,
un en castellà i un altre en català, que serveixen de diagnòstic
de la capacitat de redacció
i de la correcció normativa dels estudiants en totes dues llengües.
Avaluació continuada. Constitueix
el gruix de l’avaluació en aquesta assignatura i es
concreta en els instruments següents, recollits al llarg de tot el
trimestre:
. Qüestionaris sobre el contingut de sessions concretes.
. Textos redactats per l’estudiant.
. Exercicis efectuats a classe o a l’aula global (Moodle).
. Intervencions orals individuals i en grup.
Avaluació final. Els darrers exercicis
de l’avaluació continuada són més extensos i
constitueixen l’avaluació final. Aquesta assignatura no té examen.
El pes de cada bloc en el conjunt de l’avaluació és el que s’indica
a continuació:
Bloc A - Introducció a la universitat: 10 punts (10 %)
Bloc B - Metodologia d’estudi: 35 punts (35 %)
Bloc C - Escriptura acadèmica: 35 punts (35 %)
Bloc D – Discurs acadèmic oral: 20 punts (20 %)
Per a l’aprovat caldrà tenir almenys 50 punts del total de 100 i,
a més, tenir almenys el
50% de la nota a cadascun dels blocs (Bloc A: 5 punts; Bloc B: 17,5
punts; Bloc C: 17,5
punts; Bloc D: 10 punts). La nota final es basarà en la suma de les
notes obtingudes al
llarg del trimestre i, atès que l’avaluació s’efectua per competències,
tindrà una
ponderació final en una reunió d’avaluació del professorat de l’assignatura.
La falta de domini en l’habilitat de redacció o en el coneixement
normatiu de les llengües
catalana o castellana seran motiu de supens, independentment de la
suma de les notes
acumulades al llarg dels exercicis de l’avaluació continuada.
Convocatòria extraordinària de setembre
En cas que suspengui l'assignatura en la convocatòria ordinària de
desembre, l’estudiant
podrà presentar-se al setembre per recuperar els blocs (A, B, C o
D) o els aspectes (normativa
del català o del castellà) que tingui suspesos. No caldrà que recuperi
els blocs ja superats,
dels quals se li guardarà la nota.
Si l’estudiant no es presenta a la convocatòria ordinària de desembre
(No presentat o bé
anul·lació de convocatòria), tampoc no es podrà presentar a la convocatòria
de setembre ja
que aquesta assignatura, pel seu caràcter metodològic, no pot tenir
únicament una avaluació
final.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
Cassany, Daniel (1993). La cuina de l'escriptura. Barcelona:
Empúries. [Trad.: La cocina de
la escritura. Barcelona: Anagrama,
1995.]
Creme, Phyllis; Lea, Mary R. (2000). Escribir en la universidad.
Barcelona: Gedisa. [Original:
Writing at University. A Guide for Students. 1997. Filadèlfia: Open University Press.]
Montolío, Estrella (coord.); Figueras, Carolina; Garachana, Mar;
Santiago, Marisa (1999).
Manual práctico de escritura académica. 3 vols. Barcelona: Ariel.
Rubio, Joana i Puigpelat, Francesc (2000). Com parlar bé en públic.
Barcelona: Pòrtic.
Serafini, M. Teresa (1991). Cómo se estudia. La organización del
trabajo intelectual.
Barcelona: Paidós.
5.2. Bibliografia complementària
. Escriptura acadèmica / Tècniques d’estudi
Alliende González, F. (1994). La legibilidad de los textos. Manual
para la evaluación,
selección y elaboración de textos. Santiago de Chile: Andrés Bello.
Battaner, Paz; Atienza, Encarna, López Ferrero, Carmen i Mario Pujol
(2001). Aprender y enseñar la redacción de exámenes. Madrid: Antonio
Machado Libros.
Carlino, Paula (2005). Escribir, leer y aprender en la universidad.
Una introducción a la
alfabetización académica. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
Cassany, Daniel (1987). Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure.
Barcelona:
Empúries. [Trad.: Describir el escribir. Cómo se aprende a escribir.
Barcelona: Piados.
1988.]
Castelló, Montserrat (coord.) (2007). Escribir y comunicarse en
contextos científicos y
académicos. Conocimientos y estrategias. Barcelona: Graó.
Cervera, Ángel (1999). Guía para la redacción y el comentario
de texto. Madrid: Espasa.
Cervera, Ángel i Miguel Salas (1998). Cómo se hace un trabajo
escrito. Madrid:
Laberinto.
Coromina, Eusebi (1988). Tècniques d’escriptura. Barcelona:
Teide. [Trad.: Técnicas de escritura.
Barcelona: Teide.]
Coromina, Eusebi (1994). “El llenguatge eficaç”. Camps, Anna. coord.
(1994). Context i aprenentatge
de la llengua escrita. Barcelona: Barcanova. p. 153-174.
Coromina, Eusebi; Casacuberta, Xavier i Quintana, Dolors (2000).
El treball de recerca:procés d’elaboració, memòria escrita, exposició oral
i recursos. Vic: Eumo.
Díaz, Eloïna; Martí, Francina i Farró, Laura (1992). Llegir per
aprendre. Vic: Eumo.
Eco, Umberto (2001). Cómo se hace una tesis. Técnicas y procedimientos
de investigación,estudio y escritura. Barcelona: Gedisa.
González Fernández, E.; Lluch Guasch, A. (2000). Com estudiar
a
Monereo, Carles (coord.); Barberà, Elena; Castelló, Montserrat; Gómez,
Isabel; Pérez
Cabaní, M. Lluïsa i Valls, Enric (1997). “Un estudi preliminar sobre
la presa d’apunts dels estudiants universitaris”. Articles de Didàctica
de
Puig, Irene de (1989). Aprendre a aprendre. Barcelona: Empúries.
Pujol, J. M.; Solà, J. (1995). Ortotipografia. Manual de l'autor,
l'autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna.
Rigo, A.; Genescà, G. (2000). Tesis i treballs. Aspectes formals.
Vic: Eumo Editorial.
Serafini, M. Teresa (1989). Cómo redactar un tema. Barcelona:
Paidós. [Original: Come si fa un tema in classe. Milan: Bompiani. 1985.]
Serafini, M. Teresa (1992). Cómo se escribe. Barcelona: Paidós.
[Original: Come si scrive. Milán: Bompiani.]
Walker, Melissa (2000). Cómo escribir trabajos de investigación.
Barcelona: Gedisa. Traducció de J.A. Álvarez. [Original: Writing Research
Papers. Quarta edició, 1997. Nova York: Norton & Company.]
Weston, Anthony (1991). Las claves de la argumentación. Barcelona:
Ariel.
. Discurs oral en públic
Aristòtil (1998): Retòrica. Barcelona: Edicions 62. Traducció
de Joan Leita.
Carnegie, Dale (1976). Cómo hablar bien en público e influir en
los hombres de negocios.
Barcelona: Edhasa. Traducció i adaptació de Jorge Ciancagliri. [Original:
Public Speaking and Influencing Men in Business. 1936.]
Carnegie, Dale (1988). Cómo ganar amigos e influir sobre las personas,
Barcelona, Edhasa. [Original: How to win Friend, and Influence People,
Arthur R. Pell, Ed. & Dorothy Carnegie Ed. 1936.]
Ciceró, Marc Tul·li (1952). De l’orador. Barcelona: Fundació
Bernat Metge. Traducció de Salvador Galmés.
Janner, Greille (1988). Cómo hablar en público. Madrid-Barcelona-Bilbao:
Deusto.
Laborda, Xavier (1993). De retòrica. La comunicació persuasiva.
Barcelona: Barcanova.
Vilà, Montserrat (2002). “Estratègies comunicatives de l’exposició
oral”. Montserrat Vilà
(ed.). Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge
i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó. 31-62.
. Lectura de la imatge
Berger, John (2002). Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili.
Burke, Peter (2001). Visto y no visto. El uso de la imagen como
documento histórico.
Barcelona: Crítica.
Calabrese, Omar (1993). ¿Cómo se lee una obra de arte?. Madrid:
Cátedra.
Carrere, Alberto i Saborit, José (2000). Retórica de la pintura.
Madrid: Cátedra.
Gadamer, Hans Georg (2006). Estética y hermenéutica. Madrid:
Tecnos.
. Llengua catalana
Avui. Llibre d’estil. Barcelona:
Empúries. 1997.
Badia, Jordi; Brugarolas, Núria; Torné, Rafel i Fargas, Xavier, (1997).
El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català.
Barcelona: Castellnou. Segona edició revisada.
Castellanos, Josep-Anton (1991). Quadern: normativa bàsica de
la llengua catalana amb exercicis autocorrectius. Bellaterra: Universitat
Autònoma de Barcelona.
Fabra, Pompeu (1956): Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.
Mestres, Josep M.; Costa, Joan; Oliva, Mireia i Fité, Ricard (1995).
Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Barcelona: Eumo Editorial,
Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i Associació de Mestres
Rosa Sensat.
Pujol, Josep M. i Solà, Joan (1995). Ortotipografia. Manual de
l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna.
. Llengua castellana
Casado, Manuel (1988). El castellano actual. Usos y normas.
Navarra: Eunsa.
Gómez Torrego, Leonardo (1989). Manual de español correcto.
2 vols. Madrid: Arco-
Libros.
Libro de estilo. El País. Madrid: Aguilar. 2002.
Martínez de Sousa, José (1996). Diccionario de usos y dudas del
español actual. Madrid: Biblograf.
Martínez de Sousa, José (2004). Ortografía y ortotipografía del
español actual. Gijón:
Trea.
Martínez de Sousa, José (2005). Manual de edición y autoedición.
Madrid: Pirámide. Segunda edición.
Seco, Manuel (1994). Gramática esencial del español. Madrid:
Espasa-Calpe.
5.3. Recursos didàctics
Servei d’Autoformació en Llengua Catalana (SALC), Gabinet Linguístic, Universitat Pompeu Fabra, http://www.upf.es/gl/salc/guia5.htm
6. Metodologia
7. Programació d'activitats