L’objectiu de l’assignatura és
familiaritzar l’estudiant amb els continguts, dinàmiques, reptes, abast
geogràfic i límits de la política exterior de la República Popular
Xinesa. El programa s'estructura en quatre parts. La primera part,
introductòria, es dedica a l'estudi dels instruments d'anàlisi de les
polítiques exteriors en general i de la xinesa en particular (actors,
institucions i processos). La segona part se centra en l'anàlisi històrica
dels grans eixos i etapes de la política exterior xinesa des de la seva
entrada en contacte amb el món occidental fins a l'actualitat. La tercera
part aborda l'estudi de les relacions exteriors de la Xina contemporània tant
en l'àmbit regional com en l'universal. Dintre del primer es presta atenció
a les relacions amb el Nord-est d'Àsia, el Sud-est asiàtic i l'Àsia central
i meridional. En el marc del segon s'estudien les seves relacions amb la URSS (i Rússia), els
Estats Units i Europa i s'analitza la participació xinesa a les
organitzacions internacionals, així com els seus vincles amb el Tercer Món
i el desenvolupament de noves relacions amb Amèrica Llatina. Finalment, la
quarta part del programa es dedica a l'estudi d'alguns dels temes més
importants de la política exterior actual de la Xina com ara el conflicte
amb Taiwan, la situació dels drets humans o la globalització.
I. L'ANÀLISI DE LA POLÍTICA EXTERIOR
Tema 1. Aproximació a l'estudi de la política exterior. Marc teòric i definicions
conceptuals. Dimensions materials i instruments de la política exterior. El
procés d’elaboració de la política exterior i els actors implicats. Els
factors condicionants.
Tema 2. Aproximació a l'estudi de la política exterior
xinesa.
Aproximacions teòriques a l’estudi de la política exterior xinesa.
Constants de la política exterior xinesa. El procés de presa de decisions:
les institucions, el lideratge, el factor nacionalista i el paper de la
ideologia.
II. L'EVOLUCIÓ DE LA POLÍTICA EXTERIOR
XINESA DE L’ÈPOCA IMPERIAL A L’ACTUALITAT
Tema 3. La política exterior xinesa en perspectiva
històrica. El
període imperial i el sistema de tributs. El "segle de la
humiliació", les guerres de l'opi i la guerra dels Boxers. La política
exterior de principis del Segle XX.
Tema 4. La política exterior de la República Popular
Xinesa durant la
Guerra Freda. La visió maoista del món.
Principis i objectius de la política exterior de la República Popular
Xinesa.
Evolució de la política exterior xinesa durant la guerra freda: l'impacte
de l'ordre bipolar. Les reformes econòmiques dels vuitanta. Els fets de
Tianamen.
Tema 5. La política exterior xinesa a l'actualitat. Principis i objectius de la
política exterior xinesa actual. L'anomenada "nova diplomàcia
xinesa", la multipolaritat i el "nou" nacionalisme. L'ascens
econòmic dels noranta i el creixent paper de l'economia en la definició de
la política exterior xinesa.
III. ÀREES GEOGRÀFIQUES DE LA POLÍTICA EXTERIOR
XINESA
A. La política
exterior xinesa en l’àmbit regional
Tema 6. La
Xina i el Nord-est d’Àsia. Les relacions amb Japó: de la rivalitat
històrica a l’apropament progressiu. La Xina i Corea del Nord: de l’aliança de la
guerra freda al refredament gradual de les relacions. La Xina i Corea del Sud: de
l’enfrontament a la cooperació.
Tema 7. La
Xina i el Sud-est asiàtic. Interessos i conflictes regionals. Les
relacions bilaterals de la
Xina amb els principals països de la regió. Els
conflictes territorials. Les relacions econòmiques i comercials. L’impacte
econòmic de la diàspora xinesa a la regió.
Tema 8. La
Xina i l’Àsia central i meridional. La intensificació de les
relacions entre la Xina
i les repúbliques de l’Àsia central: la importància dels recursos
energètics. Les relacions amb l’Índia: conflictes territorials i lluita pel
lideratge regional.
B. La política
exterior xinesa en l’àmbit universal
Tema 9. Les relacions de la Xina amb la URSS (i amb Rússia). Orígens i evolució de
l'aliança comunista. El distanciament entre la URSS i la Xina als anys seixanta.
L'impacte de la fi de la guerra freda sobre les relacions sino-russes.
Tema 10. Les relacions de la Xina i els Estats Units. L'enfrontament de la guerra
freda. La normalització de les relacions a la dècada dels anys setanta. La
intensificació dels intercanvis econòmics entre els anys vuitanta i els
anys noranta. Els principals focus de tensió de les relacions
sino-americanes: Taiwan, el dèficit comercial i el lideratge regional.
Tema 11. La
Xina i Europa. La lenta construcció de les relacions entre la Xina i la Unió Europea.
Interessos, continguts i límits de les relacions sino-europees.
Tema 12. La política exterior de la Xina, les organitzacions internacionals
i altres àrees geogràfiques. La participació de la Xina a Nacions Unides. Les relacions amb les
organitzacions regionals. La construcció i evolució de les relacions entre la Xina i l'Amèrica Llatina.
La construcció de les relacions entre la Xina i l'Àfrica.
IV. TEMES ACTUALS DE LA POLÍTICA EXTERIOR
XINESA
Tema 13. El conflicte amb Taiwan. La importància de Taiwan en
la definició de la política exterior xinesa. Antecedents i evolució
històrica del conflicte. De la política d’“una única Xina” a la política
“d’una Xina, dos sistemes”: l’impacte de la reincorporació de Hong Kong i
Macao sobre la qüestió de Taiwan. Reptes de futur.
Tema 14. Els Drets Humans i els drets de les minories
a la Xina. Visió general de la problemàtica. El
conflicte del Tibet: orígens històrics i evolució. La situació actual dels
Iugurs. La persecució de Falun Gong.
Tema 15. La
Xina enfront la globalització. L'impacte del creixement
econòmic xinès sobre el sistema econòmic internacional. L'entrada a l'OMC.
L'impacte sanitari: la SIDA
i el SARS. El repte mediambiental. L'efecte d'Internet i les noves
tecnologies de la informació sobre la política exterior xinesa.
Sistema d'avaluació
La nota final de l'assignatura s'obtindrà de la suma de tres
qualificacions: la de pràctiques, la d'un breu treball individual i la de
l'examen que tindrà lloc a final del quadrimestre. Tant la primera com la
segona constituiran una quarta part de la nota final, mentre que la tercera
representarà la meitat del total.
L'extensió i el contingut del treball es facilitaran a l'inici del curs.
Pel que fa a les sessions pràctiques, aquestes s'agruparan en cinc sessions
de dues hores cadascuna. Les pràctiques s'avaluaran en funció de la
participació dels alumnes a les sessions i als exercicis obligatoris
corresponents a cadascuna d'elles. Per aquells que superin l'avaluació de
les pràctiques, la nota obtinguda constituirà una quarta part de la
qualificació final de l'assignatura. Aquells que no superin l'avaluació de
les classes pràctiques hauran de realitzar a l'examen final una part
addicional a l'examen teòric que també constituirà una quarta part de la
seva nota final de l'assignatura.
L'examen final constarà de dues parts. A la primera, els alumnes hauran
d'exposar per escrit un tema a triar entre els dos proposats. A la segona,
els alumnes hauran de respondre breument a cinc preguntes que plantejarà el
professor. El temps per a respondre cadascuna d'aquestes preguntes de
resposta breu serà de cinc minuts. Ambdues parts tindran el mateix valor en
la qualificació final de l'examen, que constituirà la meitat de la nota
final de l'assignatura.
Sessions pràctiques
Pràctica I (Bloc temàtic I): Factors condicionants de la política exterior
xinesa: la intervenció a la
Guerra de Corea.
Pràctica II (Bloc temàtic II): La política exterior de la República Popular
Xinesa i la lògica bipolar de la Guerra Freda.
Pràctica III (Bloc temàtic III.A): La Xina i el Sud-est Asiàtic: la creació d'una
àrea de lliure comerç.
Pràctica IV (Bloc temàtic III.B): Simulació de presa de decisions: la Xina i les Nacions
Unides.
Pràctica V (Bloc temàtic IV): Temes actuals de la política exterior xinesa:
economia, medi ambient i Drets Humans.
Bibliografia
CHEN JIAN. Mao´s China and the Cold War, The New Cold War History. Chapel
Hill: University of North Carolina Press, 2001.
Council on Foreign Relations, Editor’s Choice: The Rise of China.
Nova York: Council on Foreign Relations, 2002.
DENG, YONG & WANG, Fei-ling (eds.), In the Eyes of the Dragon: China
views the world. Lanham, MD: Rowman and Littlefield, 1999.
FUNABASHI, Y., OKSENBERG, M. & WEIS, H. China: Una potencia
emergente en un mundo de interdependencia. Madrid: INCIPE, 1994.
GARVER, JOHN. Foreign Relations of the People´s Republic of China.
Nova Jersey: Prentice Hall, 1993
GURTOV, Melvin. China and Siutheast Asia, The Politics of Survival: A
Study of Foreign Policy Interaction. Heath/Lexington, 1971.
IAIN JOHNSON, ALASTAIR I ROSS, ROBERT S. Engaging China: The Management
of an Emerging Power. London: Routledge, 1999.
KIM, SAMUEL (ed.), China and the World: Chinese Foreign Policy Faces the
New Millenium, 4a edició, Boulder: Westview Press, 1998.
LAMPTON, DAVID MICHAEL. The Making of Chinese Foreign and Security
Policy in the Era of Reform, 1978-2000. Palo Alto: Stanford University
Press, 2001.
LARDY, NICHOLAS R. Integrating China into the Global Economy.
Washington: Brookings Institution Press, 2002.
LIANG, QIAO & XIANGSUI, WANG. La guerre hors limites,
París:Rivages, 2003 (1ª ed. En xinès, 1999)
LU, NING, The dynamics of foreign policy decision-making in China,
Westview Press: 1997.
METZGER, TH. A. & MYERS, R. H. Greater China and U.S. Foeign Policy.
The choice between Confrontation and Mutual Respect, Stanford: Hoover
Institution Press, 1996
NATHAN, ANDREW J. & ROSS, ROBERT S. The Great Wall and the Empty
Fortress. Nova York: Norton, 1997.
NATHAN, ANDREW J. & GILLEY, BRUCE. Los nuevos dirigentes de China.
Barcelona: Ed. del Bronce, 2004 (1ª ed. en anglès, 2002).
RIOS, Xulio (ed.), Política exterior de China. La diplomacia de una
potencia emergente. Barcelona: Edicions Bellaterra, S.L., 2005.
ROY, DENNY. China´s Foreign Relations. Rowman and Littlefield, 1998.
SAICH, TONY (2001): Governance and Politics of China, 3a edició, Nova York:
Palgrave, 2001.
SOLER MATUTES, J. (coord), El despertar de la nueva China. Implicaciones
del ingreso de China en la Organización Mundial del Comercio.
Madrid: La catarata, 2004.