La cultura de la violència a l'imperi colonial espanyol (segles XVI-XVIII)


OBJETIUS

No hi ha dubte que els termes de poder i violència han estat presents en l'imaginari llatinoamericà de l'època colonial. La primera imatge del poder és la força física que arrossega, tortura, humilia i exigeix que es vessi la sang dels enemics (E. Scarry, 1985). El poder colonial va tractar des de bon començament de controlar el recurs a les violències privades (honor, venjança), tot institucionalitzant el monopoli de la violència per part de les autoritats virregnals. Partint d'aquesta idea, la violència seria l'expressió física de la força; el poder, l'afirmació sociopolítica de la dominació. Entre els dos termes - poder i violència - hi ha nocions que ens proporcionen nous angles per reflexionar sobre les complexes interaccions que impliquen als agents econòmics i socials, públics i privats, en situacions diverses des d'una perspectiva històrica. Des d'un punt de vista metodològic, l'objectiu que ens proposem consisteix en explorar l'origen de la violència, les relacions i les xarxes de poder al món colonial (Perú, Mèxic, principalment). Davant la creença que el comportament d'aquests pobles es regeix per la divisió i desigualtat socials, proposem una mirada retrospectiva a les estratègies dissenyades pels funcionaris colonials espanyols per establir un control econòmic, religiós, i fiscal sobre els seus súbdits (s. XVII-XVIII), així com la gran varietat i plasticitat de les formes i estratègies per subvertir aquest control. Estratègies que l'historiador James Lockhart ha definit en un treball recent com una combinació entre receptivitat i resistència (1999: 304-322). A una determinada imposició des del poder colonial, la reacció del "dominat" varia en funció de diferents variables: la possibilitat d'assimilar les noves directrius en el marc de la seva concepció del món i de la societat (colonial, criolla), el grau d'agressió que representa per les seves formes de vida tradicionals, l'habilitat en la negociació dels agents polítics, etc. Els blocs seguiran un ordre temàtic, plantejant nous enfocaments sobre les xarxes i aliances del poder, partint de la nova història fiscal, l'antropologia històrica, la història de les mentalitats, la història de les idees i les mentalitats, etc. Així, institucions forjades per a la vigilància i el control de l'ordre públic i privat, líders i masses organitzades moguts pel càlcul racional o pel fanatisme, individus que estableixen vincles públics i privats creats en funció d'un "projecte" o per l'atzar, lluites pels símbols sobre la construcció nacional dels estats andins, etc., són aspectes que seran analitzats des d'una aproximació interdisciplinària.

TEMARI

Tema 1. Introducció: apunts sobre violència i estructures de poder.

Tema 2. De la conquesta a la implantació d'estructures polítiques de control social.

Tema 3. Espais de frontera: transgressions, multicuturalitat i violència.

Tema 4.- Evangelització i control ideològic.

Tema 5.- De la representació barroca del poder.

Tema 6.- Gènere i control institucional.

Tema 7.- Revoltes, etnicitat i insurgència.

Tema 8.- Cobdícia i bé públic: burocràcia, xarxes polítiques i clientelisme.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

ABERCROMBIE, Thomas A. (1998): Pathways of Memory and Power. Ethnography and History Among an Andean People. Wisconsin, Madison: University of Wisconsin Press.

BIXIO, Beatriz, "Figuras étnicas coloniales. Córdoba del Tucumán. Siglos XVI y XVII": Indiana. Ibero-Amerikanisches Institut, 22. Berlín, 2005, pp. 19-44.

BURNS, Kathryn. Colonial Habits. Convents and the Spiritual Economy of Cuzco, Peru, Durham & London: Duke University Press, 1999.

COELLO DE LA ROSA, Alexandre, Espacios de exclusión, espacios de poder. El Cercado en Lima colonial (1568-1606), Lima-Perú, IEP & PUCP, 2006.

COELLO DE LA ROSA, Alexandre, En compañía de ángeles. Vida del extático y fervoroso padre Juan de Alloza (1597-1666), SJ, Barcelona: Edicions Bellaterra, 2007.

GIUDICELLI, Christophe, "Pacificación y construcción discursiva de la frontera. El poder instituyente de la guerra en los confines del Imperio (siglos XVI-XVII)", en Bernard Lavallé (eds.), Máscaras, tretas y rodeos del discurso colonial en los Andes. Lima-Perú: Pontificia Universidad Católica del Perú & Instituto Riva-Agüero & Instituto Francés de Estudios Andinos, 2005, pp. 157-176.

LAVALLÉ, Bernard, Las promesas ambiguas. Criollismo colonial en los Andes, Lima-Perú, PCUP & Instituto Riva Agüero, 1993.

LORANDI, Ana María. Ni ley, ni rey, ni hombre virtuoso. Guerra y sociedad en el Virreinato del Perú. Siglos XVI y XVII. Barcelona: Editorial Gedisa, 2002.

MANNARELLI, María Emma. Hechiceras, beatas y expósitas. Mujeres y poder inquisitorial en Lima. Lima-Perú: Ediciones del Congreso del Perú, 1999.

PERALTA, Víctor, Patrones, clientes y amigos. El poder burocrático indiano en la España del siglo XVIII, Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2006.

SERULNIKOV, Sergio, "Customs and Rules: Bourbon Rationalizing Projects and Social Conflicts in Northern Potosí during the 1770s". Colonial Latin American Review, 8:2, 1999, pp. 245-274.

SERULNIKOV, Sergio, Conflictos sociales e insurrección en el mundo colonial andino. El norte de Potosí en el siglo XVIII, México: Fondo de Cultura Económica, 2006.

THOMPSON, Sinclair, We alone Will Rule: Native Andean Politics in the Age of Insurgency, Madison, Wisconsin: Wisconsin University Press, 2002.

AVALUACIÓ

La nota de l'assignatura serà la mitjana aritmètica de dues avaluacions:

1) Un examen que consistirà en quatre preguntes sobre continguts del programa. Per aprovar l'assignatura caldrà obtenir almenys la nota 4 en aquest examen.

2) la valoració de tres assaigs (de mil paraules com a màxim) que es presentaran durant les setmanes lectives del curs. En cas de no fer-los, la nota de l'assignatura serà l'avaluació de l'examen de final de trimestre.

N.B.- La correcció gramatical (en català o en castellà) es tindrà en compte en l'avaluació de l'examen i els assaigs.

IDIOMA

Català