Curs 2008-2009

 

 

 

Grau en Traducció i Interpretació

 

 

20186 - FONAMENTS DE LA TRADUCIÓ

 

 

Objetius

 

El principal objectiu de l’assignatura és capacitar l’estudiant per dur a terme una activitat que no consisteixi únicament en un acte intuïtiu sinó en una activitat basada en l’experiència prèvia, en el coneixement de les estratègies, tècniques i modalitats de traducció més eficaces en cada cas, en l’ús de les eines de suport. L’estudiant ha d’aprendre a percebre la complexitat d’aquesta activitat i poder justificar, amb una terminologia apropiada, les seves decisions. A través de l’adquisició del coneixement declaratiu de l’activitat traductora (“saber què”) es pretén arribar a un millor coneixement operatiu del seu exercici (“saber com”), amb la finalitat de resoldre de forma eficaç i sistemàtica els problemes que aquest planteja.

 

 

Continguts

 

·        Problemàtica derivada de la diversitat lingüística en el món. Possibles solucions: llengües artificials, llengües internacionals, multilingüisme, traducció i interpretació.

·        El pla lèxic de la traducció.

 

 

 

 

 

 

Metodologia

 

L’orientació del procés d’ensenyament i aprenentatge es fonamenta en un enfocament competencial que posa l’èmfasi en l’activitat desenvolupada per l’estudiant. S’exposarà a l’alumnat a una sèrie de situacions i recursos didàctics que impliquen la realització de tasques concretes, l’anàlisi des d’una sèrie d’aproximacions diferents i la resolució de problemes de complexitat creixent i des d’una perspectiva integrada. Es tracta d’aplicar una articulació operativa dels recursos didàctics necessaris per dur a terme un model didàctic en què es contemplin aspectes relatius al coneixement (“saber què”),  als procediments (“saber com”), a les actituds (“saber ser”), de tal manera que se superi l’àmbit merament conceptual.

 

En particular, l’activitat d’ensenyament i aprenentatge s’estructura a través dels següents recursos didàctics:

- El treball personal:

L’aprenentatge autònom es fonamenta a partir de l’organització d’activitats i situacions pràctiques específiques. Les activitats es proposen en cada una de les unitats didàctiques, seguint un criteri de complexitat creixent i des d’una perspectiva activa i aplicada que faciliti l’adquisició de competències. Aquest aprenentatge autònom podrà desenvolupar-se tant de forma individual com en grup, i des d’una perspectiva diversificada (aprenentatges bàsics, ampliació i/o consolidació de destreses  i coneixements previs). Aquestes activitats seran realitzades pels estudiants de forma autònoma i no seran corregides a classe (encara que poden tractar-se amb  el professor a les tutories individualitzades).

- Sessions plenàries:

Es redueix la càrrega de lliçons magistrals. En aquestes sessions es pretén articular el treball personal dels estudiants, introduint les nocions teòriques bàsiques o més importants i donant pautes comuns per a la totalitat del grup a través d’aclariments i exemplificacions. - Seminaris:

S’ha d’entendre el seminari com a sessió de treball interactiu entre estudiants i docent, com també entre els estudiants. Es converteix en una important eina d’avaluació del grau en què els alumnes adquireixen les competències requerides en l’assignatura. Les activitats encomanades tenen per finalitat aconseguir que l’estudiant pugui obtenir el màxim benefici d’aquests seminaris, cosa que fa necessària en molts casos una preparació prèvia per la seva part.

 

En les sessions de grup gran, els alumnes s’ocuparan de fer presentacions a classe –d’uns quinze minuts de durada- sobre temes relacionats amb el temari de l’assignatura, amb l’assessorament del professor i seguint la proposta d’activitat assignada. Amb aquest objectiu, es constituiran una sèrie de grups de treball (d’uns deu estudiants), amb un representant per grup que actuarà com a interlocutor amb el professor. Aquest representant s’ocuparà de fer arribar al professor un breu informe sobre el grau de participació dels diferents integrants del grup. Es preveu que es facin un total de set presentacions, la qual cosa implica que tots i cadascun dels alumnes participaran en la preparació de la presentació (si bé només dos o tres en faran la presentació oral). Tots els integrants del grup hauran de participar en el debat i tots hauran de participar en la preparació del document escrit corresponent (que es lliurarà no més tard d’una setmana després de la presentació oral).

Paral·lelament, en les sessions de grup gran s’exigirà a tot l’alumnat la lectura d’una sèrie d’estudis que es trobaran disponibles en un dossier electrònic elaborat pels professors. Mitjançant l’ús d’aquesta documentació bibliogràfica l’alumne podrà realitzar una sèria d’activitats encomanades periòdicament pels professors. Aquestes activitats no seran corregides a classe.

En les sessions de seminari també es realitzaran una sèrie d’activitats, ja sigui de forma individual o en grup. Aquestes activitats seran corregides amb els professors fora de l’espai lectiu.

 

Avaluació

Es durà a terme una avaluació continuada, la qual cosa facilita que el mateix estudiant vagi rebent seqüencialment indicadors del grau d’assoliment paulatí de les competències.

Examen final: 60%

Activitats desenvolupades en els seminaris: 30% (a raó d’un 10% per cadascuna de les tres activitats avaluables)

Presentacions dins l’espai de grup gran: 10%

 

 

Bibliografía

 

Baker, Mona (1992) In other Words: A  Coursebook on Translation, Londres: Routledge.

Baker, Mona (1998) Encyclopedia of Translation Studies, Londres: Routledge.

Delisle, Jean (1993) La traduction raisonnée, Ottawa: Presses de l'Université d'Ottawa.

García Yebra, Valentín (1982) Teoría y práctica de la traducción, 2 vols., Madrid: Gredos.

Hatim, Basil & Jeremy Munday (2004). Translation: An Advanced Resource Book, Londres: Routledge.

Hurtado Albir, Amparo (2001) Traducción y traductología. Introducción a la traductología, Madrid: Cátedra.

Newmark, Peter (1988) A Textbook of Translation, Londres: Prentice Hall. [Traducció espanyola: Manual de traducción, Madrid: Cátedra, 1992.]

Rabadán,  Rosa (1991) Equivalencia y traducción. Problemática de la equivalencia translémica inglés-español, León: Universidad de León.

Shuttleworth, Mark (1997): Dictionary of Translation Studies, Manchester: St. Jerome Publishing.

Wilss, Wolfram (1982) The Science of Translation: Problems and Methods, Tübingen: Gunter Narr. [Títol original: Übersetzungswissenschaft: Probleme und Methoden, Stutgart: E. Klett, 1977.]