Curs 2008-2009
Grau en Traducció i Interpretació
20173-Llengua catalana
Continguts
Descripció del
pla d’estudis
Descripció de
l’ús verbal i de la normativa contemporània. Aspectes conflictius de la
normativa. Comprensió i descripció de discursos orals i escrits diversos.
Expressió oral i escrita en diferents contextos.
Competències i resultats de l’aprenentatge
1.Generals
Instrumentals
Capacitat
d’anàlisi i síntesi.
Gestió de la
informació.
Coneixement de la
cultura pròpia.
Interpersonals
Capacitat de
treball individual i en equip.
Sistèmiques
Reconeixement i
comprensió de la diversitat i la multiculturalitat.
2. Específiques
Excel·lència en
el domini oral i escrit de la llengua o llengües pròpies.
Capacitat per
poder reflexionar sobre el funcionament de la llengua.
Rigor en la
revisió i el control de la qualitat de la mediació lingüística.
3. Resultats de
l’aprenentatge
L’estudiant
adquirirà un domini excel·lent de la llengua catalana: s’expressarà amb
correcció i coherència, oralment i per escrit, en tota mena de discursos
generals; formularà raonaments i anàlisis gramaticals bàsics, usant les obres
de referència.
Metodologia
La metodologia
posa èmfasi en la participació activa de l’estudiant i el desenvolupament de
l’autonomia. Tindrem en compte, per tant, els coneixements previs sobre els
continguts del programa, l’aprofundiment en aquests conceptes i l’aplicació en
les activitats realitzades dins i fora de l’aula.
El curs
s’estructura en dues menes de sessions presencials: el grup gran i els
seminaris. En les sessions de grup gran es presentaran i discutiran els
conceptes clau de l’assignatura, s’exposaran i comentaran les lectures de
referència, es descriuran les pràctiques dels seminaris i els mètodes de
treball per desenvolupar-les. En las sessions de seminari els estudiants
realitzaran, discutiran i (co)avaluaran les diverses activitats setmanals.
Hi haurà sessions
de tutoria, individuals o en grup, amb el professorat, en les quals es
resoldran dubtes més personals i es podrà realitzar un seguiment
individualitzat del procés o dels resultats del treball de l’estudiant.
Per al seguiment
de l’assignatura cal tenir en compte, a més, que un 70% aproximadament del
treball haurà de ser realitzat fora de l’aula
Fonts d’informació
Lectures
obligatòries
Donna Leon. The
Girl of His Dreams. Zürich: Diogenes Verlag. 2008. Versió catalana de Jordi
Cussà: La noia dels seus somnis. Ed. 62. 2008.
Encarnació
Martorell i Gil. Amb ulls de nena. El dietari de la guerra a
Bibliografia
temàtica de consulta i referència
Tema 1.
Bernárdez,
Enrique. (1995) “La coherència del text com a fenomen d’autoregulació.” A:
Artigas, R. et al. (1995) El significat textual. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. 21-28.
Casalmiglia, H.;
Tusón Valls, A. (1999). La cosas del decir: Manual de análisis del discurso.
Barcelona: Ariel.
Cassany, Daniel
(1997) La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries.
Cassany, Daniel
(1999) Construir l’escriptura. Barcelona: Empúries.
Castellà, Josep
Maria. (1992) De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic. Barcelona:
Empúries.
Tema 2.
Cabré Castellví,
M. Teresa i Gemma Rigau. (1987) Lexicologia i semàntica. Barcelona:
Enciclopèdia catalana.
Lakoff, George i Mark
Johnson. (1991 [1980]) Metáforas de la vida cotidiana. Madrid: Cátedra.
Tema 3.
Conca, Maria.;
Costa, Adela.; Cuenca, Maria. J.; LLuch, Gemma. (1999) Text i gramàtica. Teoria
i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide.
Cuenca, Maria
Josep, (2002) “Els connectors i les interjeccions”. A: Solà, Joan et al. (Eds),
Gramàtica del Català Contemporani, Vol. Sintaxi. Barcelona: Empúries. (Capítol
31).
González,
Montserrat (2005) “An approach to Catalan evidentiality”, Intercultural
Pragmatics 2-4 pp. 515-540.
Tema 4.
Arana, Esther i
Àngels Vilana. Aspectes de la llengua: tots els signes de puntuació.
Aclariments, suggeriments, exemples i exercicis pràctics. Barcelona: Fausí.
1990.
Riera, M. (1995).
Els signes de puntuació. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Solà, Joan.
(1992) Tractat de puntuació. Barcelona: Columna.
Pujol, Josep M. I
Joan Solà. Ortotipografia. Manual de l’editor, l’autoeditor i el dissenyador
gràfic. Barcelona: Columna. 1995. Tercera edició: 2000.
Tema 5.
Haverkate, Henk.
(1994). La cortesia verbal: estudio pragmalingüístico. Madrid: Gredos
Robinson, Joy L.
(1979) “Sociolingüística i variació semàntica: els tractaments en català”. a:
Actes del V Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes. Andorra,
1-6 d’octubre de 1979. Barcelona: Abadia de Montserrat.
Tema 6 i 7.
Alberola, P.;
Borja, J.; Perujo, J. M.; Forcadell, J.; Cortés, C.; Bernabeu, J. (1996)
Comunicar
Maingueneau,
Dominique; Salvador, Vicent. (1995) Elements de lingüística per al discurs
literari. València: Tàndem. Capítol 1 i 2: “La situació d’enunciació” i “Els
plans de l’enunciació: ‘discurs’ i ‘relat’”. 11-58.
Payrató, Lluís
(2002) “L’enunciació i la modalitat oracional”, a: Solà, Joan.; Lloret, Maria
Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel; dir. (2002) Gramàtica del català
contemporani. Barcelona: Empúries. 1149-1220.
Payrató, Lluís.
(2003) Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l’anàlisi funcional de
textos. Barcelona: UOC. 2003.
Tema 8 i 9.
Autors diversos.
(2002) “Explicar y argumentar”. Textos, 29. Barcelona: Graó.
Adam, Jean-Michel.
(1992). Les textes: Types et prototypes. Récit, description, argumentation,
explication et dialogue. France: Nathan.
Artigas, Rosa i
altres (1995). El significat textual. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
29-47
Loureda Lamas,
Óscar. (2003) Introducción a
Plantin,
Christian (1996). L’argumentation. París: Seuil. [Trad. española de A. Tusón.
En: Ariel]