Curs 2008-2009
Llicenciatura en Traducció i Interpretació
12950 Traducció Juridicoeconòmica B/C – A
(francès - espanyol) I
Continguts
Les competències
exposades es treballaran i s’assoliran a partir de l’estudi dels diferents
gèneres textuals i àmbits temàtics que indiquem a continuació:
Mòdul 1: textos
d’aplicació del dret (contractes)
Mòdul 2: textos
legislatius sobre temes econòmics i jurídics
Mòdul 3: textos
jurisprudencials (àmbit civil, penal i social)
Competències
L’objectiu
general d’aquesta assignatura és que l’estudiant desenvolupi la competència
traductora en l’àmbit de l’especialitat juridicoeconòmica
per tal de ser capaç de satisfer encàrrecs de traducció d’acord amb les
instruccions donades per l’iniciador de la traducció. Alhora, per al
desenvolupament d’aquesta competència global cal que l’estudiant assoleixi, en
l’àmbit concret del dret i l’economia, les competències instrumentals de
comprensió escrita en llengua de partida (francès), de producció escrita en
llengua d’arribada (català i espanyol), i d’anàlisi de la llengua i el text,
així com la competència sistèmica d’aprendre a aprendre. Les detallem a
continuació.
Instrumentals
1) Comprensió
escrita en llengua de partida (francès)
Capacitat de
comprendre globalment i en detall textos juridicoeconòmics
en francès de diferent temàtica i tipologia textual.
Capacitat de
comprendre conceptes específics de l’àmbit temàtic del dret i de l’economia.
Capacitat
d’aplicar estratègies de comprensió i interpretació en un text escrit.
Aquestes
competències impliquen alhora desenvolupar les capacitats següents:
- Capacitat de
detectar i comprendre referents extralingüístics propis de la cultura de
partida, tant de dret com d’economia, i convencions pròpies de la llengua,
l’estil o el text de partida.
- Capacitat de
reconèixer i interpretar els valors semanticopragmàtics
i l’orientació argumentativa de determinades unitats
lingüístiques (connectors, operadors, lèxic, etc.).
2) Anàlisi de la
llengua i el text de partida (francès)
Capacitat
d’analitzar el text de partida tant des del punt de vista peritextual,
macrotextual com microtextual.
Capacitat de
detectar problemes de traducció i prendre una decisió per tal de resoldre’ls.
Capacitat de
conèixer les diferents possibilitats de traduir un element propi de la cultura
de partida segons la idiosincràsia mateixa de l’element en qüestió i de
l’encàrrec de traducció (traducció literal, préstec, adaptació, etc.).
3) Producció
escrita en les llengues d’arribada (català i
espanyol)
Capacitat de
produir un text juridicoeconòmic en llengua
d’arribada (català o espanyol) que mantingui una relació amb el text de partida
suficient perquè el text d’arribada es consideri traducció; és a dir, amb
diferents graus d’adequació o lleialtat respecte a l’original d’acord amb les
consignes de l’encàrrec de traducció.
Capacitat
d’utilitzar una estratègia traductora determinada en funció de les indicacions
de l’encàrrec o el tipus de dificultat traductora que presenta el text
(adaptació, traducció literal, etc.).
Capacitat de
trobar per als referents jurídics o econòmics propis de la cultura de partida
equivalents funcionals o aproximats en la cultura d’arribada.
Capacitat
d’explicar o fer entendre en la cultura d’arribada referents extralingüístics
jurídics o econòmics exclusius de la cultura de partida i inexistents en la
cultura d’arribada.
2. Sistèmiques: aprendre a aprendre
Saber utilitzar
les fonts documentals adequades per a solucionar problemes lingüístics i
culturals, sobretot en els espais virtuals.
Bon maneig de
recursos per extreure terminologia, formulacions i fraseologia necessaris per a
la traducció especialitzada (textos paral.lels,
diccionaris, etc.).
Bon maneig
d’estratègies explicatives o de compensació davant inequivalències
culturals.
Capacitat de
justificar amb coherència les decisions adoptades en la traducció.
Capacitat de
planificar i organitzar el temps de treball.
Capacitat de
treballar individualment i en equip.
Metodologia
El dossier en
suport paper (disponible també en suport electrònic al campus global) és l’eina
de treball bàsica per a l’assignatura i reflecteix l’organització d’aquesta en tres
mòduls. Conté els textos i els exercicis a partir dels quals es practicaran les
estratègies de comprensió i d’anàlisi del text, així com també exercicis per a
treballar les estratègies de producció en llengua d’arribada i de recuperació
del text de partida. Aquests exercicis permeten tractar aspectes específics de
les habilitats traductològiques; per ex. exercicis
sobre paranys de traducció, sobre l’anàlisi del valor semanticopragmàtic
de determinats elements lingüístics, exercicis de recerca (fonts
lexicogràfiques monolingües i bilingües), exercicis de detecció i solució de
referències culturals, exercicis per aplicar diferents estratègies traductores,
exercicis estilístics i de reformulació, etc.
Cada text que
serà objecte de traducció anirà precedit d’un quadre introductori en què
s’explicitarà l’encàrrec de traducció i els aspectes d’anàlisi que cal
treballar. D’aquesta manera s’orienta l’estudiant i aquest podrà preparar
millor les sessions, organitzar els apunts i recuperar les sessions a les quals
no hagi assistit.
El dossier
proposa també activitats complementàries relacionades amb els textos objecte de
traducció per a aquells estudiants que desitgin fer més pràctiques o aprofundir
en algun aspecte temàtic, dicursiu o traductològic.
L’altra eina
fonamental de l’assignatura està constituïda pels materials docents que es
penjaran a la web de l’assignatura (al moodle): documents
teòrics, textos paral.lels, exercicis complementaris,
glossaris, etc. En aquesta web també es penjaran les solucions d’alguns
exercicis i les correccions d’algunes traduccions, de manera que els estudiants
podran treballar aquests aspectes de forma autònoma i, si escau, plantejar els
dubtes a l’aula.
Prèviament a la
traducció, a l’aula es presentarà el tipus de text i s’anunciaran les possibles
dificultats de traducció per tal d’orientar l’estudiant en la seva tasca. Es
combinarà la pràctica de l’anàlisi textual i la traducció amb explicacions
teòriques sobre conceptes traductològics i discursius
(nivells peri, macro i micro)
i sobre continguts temàtics i culturals.
És requisit
indispensable que els estudiants hagin llegit, preparat i traduït els textos
per a les sessions corresponents d’acord amb la planificació prevista (vg. calendari més avall).
A l’aula es
corregiran les traduccions que l’estudiant haurà fet, individualment o en grup,
i es comentaran dificultats que hagin quedat pendents.
Bibliografia
Diccionaris generals
ALCARAZ VARÓ, E. i HUGUES, B. (1992): Diccionario de términos jurídicos, Barcelona, Ariel.
AMORÓS RICA, N.
(1986): Dictionnaire juridique:
français-espagnol, espagnol-français,
París, Navarre.
BRUGUERA, J.
(2000): Diccionari de dubtes i dificultats del català, Barcelona, Enciclopèdia
Catalana.
CANO RICO, J. R.
(1994): Diccionario económico,
financiero y bursátil (inglés, castellano y francés). Madrid, Tecnos.
CHAPRON, J. i GERBOI, P. (1988): Dictionnaire
de l’espagnol économique, commercial et financier espagnol-français, français-espagnol.
París, Presses Pocket.
DIVERSOS AUTORS
(1998): Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopèdia
Catalana.
DIVERSOS AUTORS
(2000): Diccionari de la negociació col·lectiva, Barcelona, Generalitat de
Catalunya, Departament de Treball.
DIVERSOS AUTORS
(2001): Diccionari d’economia i gestió, 2001, UPC, Enciclopèdia Catalana.
FRÉMY, D. y M.
(1993): QUID, França, Ed. Robert Laffont.
IL·LUSTRE
COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA (1997): Diccionari jurídic català, Barcelona,
Enciclopèdia Catalana.
INSTITUT
D’ESTUDIS CATALANS (1995): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona,
Edicions 62.
MERLIN WALCH, O. (1998): Dictionnaire juridique: français-espagnol, español-francés, 4a ed., LDGJ.
MOLINER, M.
(1987): Diccionario del uso del español.
Madrid, Gredos.
MESTRES, J. M., GUILLÉN, J. (1992): Diccionari d’abreviacions, Barcelona,
Enciclopèdia Catalana (2001).
PÉRON, M. et al.
(dirs.) (1992) : Le Robert & Collins
du manegement (commercial, financier, economique, juridique). Dictionnaire français-anglais, anglais-français;
French-English, English-French
dictionary. París, Le
Robert.
PEY, S. (1993):
Diccionari de sinònims i antònims, Barcelona, Teide.
RASPALL, J.,
MARTÍ, J., (1984): Diccionari de locucions i frases fetes, Barcelona, Edicions
62.
RIBÓ DURAN, L.
(1987): Diccionario de Derecho,
Barcelona, Bosch.
ROBERT, P.
(1993): Le Petit Robert 1. Dictionnaire
alphabétique et analogique
de la langue française,
París, Le Robert.
ROBERT, P.
(1993): Le Petit Robert 2. Dictionnaire
universel des noms propres alphabétique et analogique,
París, Le Robert.
Obres de Consulta (CASTELLÀ, CATALÀ, FRANCÈS)
EN CASTELLÀ
BERDULLAS, J. J. i
OLIVARES, E. (1997): «La traducción jurídica como
caso especial de traducción», en Fernández,
F. y Ortega, E., Estudios
sobre traducción e interpretación
(Actas de las I Jornadas Internacionales de Traducción
e Interpretación
de
BORJA ALBI, A. (2000): El texto jurídico inglés y su traducción
al español. Ariel: Barcelona.
DIVERSOS AUTORS
(1998): Clave. Diccionario
de uso del español actual. Madrid, Ediciones S/M.
MARTÍNEZ DE SOUSA, J. (1998): Diccionario de
usos y dudas del español
actual. Barcelona: Biblograf.
MUÑOZ, MARÍA LUISA
(2001): «La traducción de los órganos
jurisdiccionales: criterios
de traducción, francés/ español», a M. L. Casal, G. Conde
i altres, La lingüística francesa en España camino
del siglo XXI, Madrid, Ed. Arrecife, vol. II, pàg. 719-722.
ORTEGA, E. (1996):
El proceso de traducción de
documentos jurídicos,
Granada: Comares.
SECO, M. (1981): Diccionario de dudas y
dificultades de la lengua española.
Madrid: Aguilar.
EN CATALÀ
BADIA, J., BRUGAROLES, N., et alii, (1997):
El llibre de la llengua catalana, Barcelona, Castellnou.
Codi Penal, 1998,
Barcelona, Atelier Textos jurídics, Trad. a cura de
l’Àrea de Dret Penal i de l’Institut Universitari de
Lingüística Aplicada de
DUARTE, C. (1993):
«Introducció a la traducció jurídica i administrativa», Llengua i
administració, Barcelona, Columna, pàg. 89-111.
DUARTE, C., ALSINA, A., SIBINA, S. (1996):
Manual de llenguatge administratiu, Barcelona, Escola d’Administració Pública
de Catalunya.
DUARTE, C., SOLÉ,
J. R. (1989): Els drets humans: els textos bàsics, Generalitat de Catalunya,
Departament d’Ensenyament.
Majúscules i
minúscules, 1992, Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, Direcció
General de Política Lingüística, Col. Estudis i propostes, Generalitat de
Catalunya.
SOLÀ, J., PUJOL,
J. M. (1990): Tractat de puntuació, Barcelona, Columna.
EN FRANCÈS
BOURGEOIS, R. i TERRONE, P. ( 2001):
COLONNA, R.
(1990): Initiation à l’économie,
Bèlgica, Marabout.
DOPPAGNE, A.
(1991), Majuscules, abréviations,
symboles et sigles, París, Duculot.
FONTETTE, F. de
(1988): Vocabulaire juridique,
París, PUF, Que sais-je?
GUNTEN, B. De,
MARTIN, A., NIOGRET, M. (2000): Les institutions de
LABREUCHE, F., MAZEREAU, G. (2000), Vocabulaire économique quadrilingue (français, anglais, allemand, espagnol), França, PUF,
Col. Major.
MARTINA, D.
(1997): Précis d’économie, France, Nathan, Repères pratiques.
MARTINA, D.
(1999), L’économie de
RASSAT, Michèle-Laure (1985): La justice
en France, París, PUF, Que sais-je?
RODRÍGUEZ-FERRERA,
J.-Cl. (1997): La economía mundial y el desarrollo, Acento Editorial,
Flash (2001).
TEULON, F. (1996):
Vocabulaire économique,
França, PUF, Que sais-je?
TORRE, J. M.
(1997): «Le français juridique, une langue à des fins spécifiques»,
La langue de spécialité et le discours scientifique,
Piqué, Andre-Besó, Cuéllar
(eds), València, Universitat de València, Au llibres,
pàg. 31-37.
VÉGLIA, A. (1997):
«Analyse d’un arrêt de rejet de