Curs 2008-2009
Llicenciatura en Traducció i
Interpretació
12806-Gramàtica i Anàlisi del Discurs A (Català) II
Objectius
Observar la relació
que s’estableix entre gramàtica i discurs.
Adquirir coneixements que permetin reconèixer les seqüències textuals prototípiques i les estructures gramaticals que les caracteritzen.
Aprendre a seleccionar i aplicar metodologies d’anàlisi.
Entendre que la producció textual és sempre una pràctica situada.
Fomentar l’hàbit de la lectura i escriptura crítiques.
En acabar el curs s’hauran d’haver adquirit les competències següents:
Lingüístiques: Capacitat per
identificar les formes gramaticals que caracteritzen els diferents tipus de
text i utilitzar-les en la producció de textos.
Discursives: Capacitat per seleccionar i elaborar seqüències textuals adequades a la
tipologia textual i al gènere que requereix la situació.
Extralingüístiques: Capacitat per
discriminar la informació contextual pertinent per a la producció de textos
adequats.
Epistèmiques: Capacitat per relacionar
i sintetitzar els coneixements que s’han anat elaborant al llarg del curs.
Analítiques: Capacitat per
seleccionar propostes d’anàlisi adequades.
D’aprenentatge
autònom i cooperatiu: Capacitat per organitzar el procés d’adquisició de
coneixements i habilitats, tan individualment com col·lectivament.
Continguts
|
GG |
Seminari |
|
Posició del subjecte: objectivitat vs subjectivitat: Formes lingüístiques que marquen la presència del subjecte. Modalitat. |
Anàlisi de la modalització de dos textos contrastats, un de molt objectiu i un altre de molt subjectiu. |
|
Descripció I: Esquema. Construccions adjectives. Tipus d’adjectius. |
Treballar la pràctica de la descripció |
|
Descripció II: Format verbal i format visual. Sintaxi de la imatge. |
Com llegir els missatges publicitaris? |
|
Narració I: El relat com a estructura cognitiva. Metàfora conceptual. |
Treballar la pràctica de la narració |
|
Narració II: Esquema. Expressió de la temporalitat: estructures sintàctiques, formes verbals, adverbis i conjuncions. Estilística del relat oral i del relat escrit. |
Analitzar diferents formes de narració: narració literària, sociopolítica, cultural, científica, etc. |
|
Exposició: Esquema. Selecció i
organització de la informació. La construcció del sentit. Adequació lèxica |
Treballar la pràctica de l’exposició |
|
Argumentació I: Esquema. Argumentació oral i argumentació escrita. Connectors sintàctics i textuals. |
Treballar l’argumentació oral. La imatge personal dels [email protected] |
|
Argumentació II: Argumentació explícita i argumentació implícita. Pragma-argumentació. |
Treballar la pràctica de l’argumentació |
|
Llengua, discurs i representacions socials: Postulats bàsics de l’ACD. |
Pràctiques argumentatives |
Avaluació de l’assignatura
ü Crèdits teòrics: Prova final (30% de la
qualificació final).
ü Crèdits pràctics: Quatre pràctiques que
caldrà lliurar els dies que s’estableix al calendari (40% de la qualificació final). Cada pràctica
val 10 punts.
ü Lectures: Quatre lectures que caldrà fer
en el període que s’estableix al calendari. El control de les lectures es farà
a través de les preguntes i comentaris que es facin al fòrum (20% de la
qualificació final)
ü Autoavaluació: S’haurà d’emplenar un
qüestionari que haurà de ser validat pel professorat de seminari (10% de la
qualificació final)
S'aprova l'assignatura quan:
§
S'obté
un mínim de 15 punts a la prova final.
§
S’ha
intervingut, com a mínim un cop, al fòrum per a cada lectura.
§
S’ha
superat la redacció i la normativa a les
4 pràctiques i a la prova final.
Avaluació
de les pràctiques:
§
La confecció
de la pràctica: documentació prèvia, selecció, elaboració i representació de
les dades, contingut global, variació lèxica i estilística, organització i
disseny de l’escrit, puntualitat en el lliurament, etc., es valorarà
numèricament (de 0 a 10 punts).
§
Les
propietats textuals: coherència, cohesió, adequació i correcció normativa es
valoraran qualitativament (APTE o NO APTE).
§
El
professorat de seminari corregirà les pràctiques i les tornarà amb indicacions
sobre els segments que contenen algun tipus d’error de coherència, cohesió,
adequació o normativa.
§
Les
pràctiques que continguin més d’un error de normativa per cada 500 paraules,
seran considerades NO APTES.
§
Les
pràctiques que continguin errors diversos de coherència, cohesió i adequació
també seran considerades NO APTES.
§
Les
pràctiques NO APTES s’hauran de corregir, donar raó dels errors i les
correccions, i tornar a presentar.
§
Les
noves versions de les pràctiques es lliuraran en un portafolis el darrer dia
de classe.
§
Els
NO APTES de les pràctiques que es fan en grup, afecten tots els membres del
grup.
§
Bibliografia
Grau,
Maria (2007) “Modalització i ús de la llengua”. A: Articles de didáctica de la llengua i la literatura, núm., 42. pp:
9-21
Cuenca, Maria Josep (2007) “Modalització
i text argumentatiu”. A: Articles de
didáctica de la llengua i la literatura, núm., 42. pp: 22-32
Lakoff,
G. & Johnson M. (1991 [1980]) Metáforas de la vida
cotidiana. Madrid: Cátedra. (Els 8 primers capítols).
Fairclough, N. & Wodak, R. (2000) “Análisis crítico del discurso” A: Van Dijk, T.A. [ Comp.] El discurso como interacción social.
Barcelona: Gedisa. pp: 367- 441
AA.VV. (2002) “Explicar
y argumentar”. Textos, 29. Barcelona:
Graó.
Adam, J. M. (1992). Les textes: Types et
prototypes. Récit, description, argumentation, explication et dialogue.
France: Nathan.
Artigas, R. i altres
(1995). El significat textual.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. 29-47
Bernárdez, Enrique.
(1982) Introducción a la lingüística del
texto. Madrid: Espasa-Calpe.
Casalmiglia, H.; Tusón Valls, A. (1999). La cosas del
decir: Manual de análisis del
discurso. Barcelona: Ariel.
Cassany, Daniel
(1997) La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries.
Cassany, Daniel (1999) Construir l’escriptura. Barcelona: Empúries.
Castellà, Josep Maria.
(1992) De la frase al text. Teories de
l'ús lingüístic. Barcelona: Empúries.
Castellà, Josep Maria (2004) Oralitat i escriptura. Dues cares de la complexitat del llenguatge. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Chafe, Wallace (1986) “Evidentiality in English
Conversation and Academic Writing”. En: Chafe, W. & Nichols, J. Evidentiality: The Linguistic Coding of
Epistemology. Volume XX. Nouwod / New Jersey: Ablex Pub. pp: 261-272
Cuenca, M. Josep, (1996) Comentari de textos. Picanya:
Edicions de Bullent.
Cuenca, M. Josep, (2002) “Els connectors i les interjeccions”. A: Solà, Joan et al. (Eds), Gramàtica del Català Contemporani, Vol.
Sintaxi. Barcelona: Empúries. (Capítol 31).
Dijk, T. van [Comp.] (2000). Estudios
Multidisciplinarios del Discurso. V.I i II. Barcelona: Gedisa.
Lledó, Eulàlia. (1992) El sexisme i l'androcentrisme en la llengua: anàlisi i propostes de
canvi. Barcelona: ICE/UAB.
Garrido Medina, J. 1997. Estilo y texto en la lengua. Madrid: Gredos.
González, Montserrat (2005) “An approach to Catalan evidentiality” Intercultural Pragmatics 2-4 pp. 515-540
Gutiérrez Ordóñez, S. (1997). Comentario Pragmático de textos polifónicos. Madrid:
Arco/ Libros.
Payrató, Lluís (2003) Pragmàtica, discurs i
llengua oral. Barcelona: UOC
Perelman, Ch.; Olbrecht-Tyteca, L. (1989). Tratado de la argumentación: La nueva retórica. Madrid: Gredos.
Plantin, Christian (1996). L’argumentation. París:
Seuil. [Trad. española de A. Tusón. En: Ariel]
Ribas
Bisbal. M. (2004) “Dominant Public Discourse an Social
Identities” A: M. Pütz, J. Neff and T. Van Dijk: Comunicating Ideologies: Multidisciplinary Perspectives on Language,
Discourse and Social Practice. Frankfurt / New York / Paris / Berne: Peter
Lang
Salvador, Vicent. (1989) “L’anàlisi del discurs
entre l’oralitat i l’escriptura”, Caplletra,
7, 9-31.
Serrano, Sebastià. (1993) Comunicació, societat i llenguatge. Barcelona: Empúries. Capítol: “La segona meitat del segle XX”. 147-185.
Solà, Joan et al. [Dir], (2002), Gramàtica del
Català Contemporani, 3 Vol.
Barcelona: Empúries.
Tusón Valls, Amparo. (1995) L’anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries. Versió castellana: Análisis de la conversación. Barcelona: Ariel. 1997.
Tusón, J. (1996) La escritura. Barcelona: Octaedro.
Van Leeuwen, T. & Kress, G. (1996) Reading images : the grammar by visual design. London: Routledge
Weston, A. (1992). Las claves de la argumentación. Barcelona: Ariel.