OBJECTIUS

L'objectiu de l'assignatura és l'estudi, des d'una perspectiva jurídica, de les bases, els principis i els òrgans de l'Estat establert per la Constitució de 1978. En finalitzar el trimestre l'estudiant ha de conèixer el significat jurídic i les conseqüències del concepte de constitució i el contingut en què s'articula la definició de l'Estat com a democràtic, social i de dret. Així mateix, ha de conèixer els poders de l'Estat, en el seu vessant orgànic i funcional.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

I.TEORIA DE LA CONSTITUCIÓ

Tema 1. El constitucionalisme
Concepte. Origen. Evolució del valor de les constitucions al llarg dels segles XIX i XX: les tradicions constitucionals americana i continental. La constitució com a norma jurídica suprema: funcions i contingut.

Tema 2. L'elaboració i reforma de la constitució
La teoria del poder constituent i el poder de reforma. El procés d'elaboració de la Constitució espanyola de 1978 i el procediment de reforma constitucional.

Tema 3. La justícia constitucional
Models de control judicial de la constitucionalitat de les lleis: el model nord-americà de control difús i el model europeu de control concentrat. La justícia constitucional a la Constitució espanyola: el Tribunal Constitucional. Composició i funcions. Procediments de control de constitucionalitat de les lleis.

II. ELS PRINCIPIS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

Tema 4. Introducció
Forma d'Estat, forma de govern i organització territorial del poder polític. El cas de la Constitució espanyola: la monarquia parlamentària i l'Estat de les autonomies.

Tema 5. L'estat de dret
La subjecció de l'Estat al dret: el principi de constitucionalitat i els principis de l'art. 9.3 de la Constitució. La divisió de poders. Els drets i llibertats i el sistema de garanties (remissió).

Tema 6. L'estat democràtic
El principi de sobirania popular. El principi del pluralisme com a principi de l'Estat democràtic. La participació política i el règim electoral. Els partits polítics. Els mecanismes de democràcia directa.

Tema 7. L'estat social
Els valors constitucionals de justícia i d'igualtat i la clàusula de transformació social. Els drets i els principis rectors que exigeixen i orienten la intervenció socioeconòmica de l'estat.

III. ELS ÒRGANS CONSTITUCIONALS I LES FONTS DE L'ORDENAMENT

Tema 8. Les relacions entre les Corts i el Govern en el marc del sistema parlamentari
La investidura del president del Govern. Els mecanismes de control parlamentari del Govern. La moció de censura i la qüestió de confiança.

Tema 9. El poder legislatiu i el poder executiu
Les Corts: organització i funcions. Potestat legislativa: la llei i tipologia de normes amb rang de llei. Els tractats internacionals. El Govern: organització i funcions. Potestat reglamentària: el reglament administratiu.

Tema 10. El poder judicial
Principis d'organització i funcionament. El Consell General del Poder Judicial. El ministeri fiscal.

SESSIONS PRÀCTIQUES

L'objectiu de les sessions pràctiques és el desenvolupament de les capacitats de comprensió, anàlisi, argumentació i raonament crític. És necessari demostrar que s'han entès les lectures programades, siguin textos doctrinals, legals o sentències i que es sap aplicar el que s'ha llegit a la resolució de les preguntes o casos pràctics que es plantegin. A través de la realització de les pràctiques l'estudiant adquirirà un conjunt de competències o tècniques específiques que li han de permetre:

a) Resoldre els problemes concrets amb la identificació de la normativa aplicable al cas. Aplicar els coneixements teòrics adquirits a supòsits pràctics de fet extrets de la realitat.
b) Fer servir les nocions jurídiques bàsiques en l'àmbit del Dret Constitucional.
c) Desenvolupar la capacitat d'anàlisi, síntesi i de crítica de les qüestions jurídiques que es plantegen.
d) Ésser capaç de diferenciar entre el raonament jurídic i els arguments polítics.

AVALUACIÓ

La nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir de:

1. L'avaluació continuada de les activitats desenvolupades en el subgrup, consistents al lliurement del treball realitzat al final de la sessió i la participació a classe en la resolució de casos pràctics, en la discussió sobre qüestions de jurisprudència constitucional i en el debat sobre les lectures d'articles o llibres. L'avaluació continuada suposarà un 40% de la nota final.
2. Una prova final on es demostri l'adquisició dels coneixements suficients per superar l'assignatura i l'assoliment de les competències desenvolupades. La prova final suposarà un 60% de la nota final.

Bibliografia

Manual recomanat:
FOSSAS I ESPADALER, E.; PÉREZ FANCESCH, J. L. Lliçons de Dret Constitucional. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.

Manuals complementaris:
JIMÉNEZ ASENSIO, R. El constitucionalismo. Oñati: Instituto Vasco de Administraciones Públicas, 2001.
LÓPEZ GUERRA, L. i d’altres. Derecho constitucional. Vol. I. El ordenamiento constitucional. Derechos y deberes de los ciudadanos. València: Tirant lo Blanch, 1991.
LÓPEZ GUERRA, L. i d’altres. Derecho constitucional. Vol. II. Los poderes del Estado. La organización territorial del Estado. València: Tirant lo Blanch, 1992.
PÉREZ ROYO, J. Curso de derecho constitucional. Madrid: Marcial Pons, 1994.

Obres de caràcter general
GARCÍA MORILLO, J. La democracia en España. Madrid: Alianza Editorial, 1996.
GARCÍA PELAYO, M. Derecho constitucional comparado. Madrid: Alianza Editorial, 1984. (Alianza Universidad).
KRIELE, M. Introducción a la teoría del estado. Buenos Aires: Depalma, 1982.
MATTEUCCI, N. Organización del poder y libertad: historia del constitucionalismo moderno. Madrid: Trotta, 1998.
OTTO, I. de Derecho constitucional. Sistema de fuentes. Barcelona: Ariel, 1987.
RUBIO LLORENTE, F. La forma del poder. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1994.
ZIPPELIUS, R. Teoria general del estado. Ciencia de la política. Mèxic: Porrua, 1989.
Monografies
ANDRÉS, P.; MORILLA, C. El poder judicial. Madrid: Tecnos, 1986.
APARICIO, M. A.; SOLÉ TURA, J. Las Cortes Generales en el sistema constitucional español. Madrid: Tecnos, 1984.
BAR CENDÓN, A. El presidente del gobierno en España. Madrid: Civitas, 1983.
BARAS, M.; BOTELLA, J. El sistema electoral. Madrid: Tecnos, 1996.
BLANCO VALDÉS, R. El valor de la Constitución. Madrid: Alianza Universidad, 1994.
BLANCO VALDÉS, R. Los partidos políticos. Madrid: Tecnos, 1990.
FAVOREU, L. Los tribunales constitucionales. Barcelona: Ariel, 1984.
FERRERES COMELLA, V. Justicia constitucional y democracia. Madrid: CEC, 1997.
GARCÍA DE ENTERRÍA, E. La Constitución como norma y el Tribunal Constitucional. Madrid: Civitas, 1981.
GARCÍA PELAYO, M. "El estatus del Tribunal Constitucional". Revista Española de Derecho Constitucional, 1. Madrid, 1981.
GARRORENA, A. El lugar de la ley en la Constitución española. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1985.
GARRORENA MORALES, A. El Estado español como estado social y democrático de derecho. Madrid: Tecnos, 1984.
MANIN, B. Los principios del gobierno representativo. Madrid: Alianza, 1998.
PAREJO ALONSO, L. Estado social y Administración pública. Madrid: Civitas, 1983.
PÉREZ FRANCESCH, J. L. El Gobierno. Madrid: Tecnos, 1993.
PÉREZ ROYO, J. Las fuentes del derecho. 4a. ed. Madrid: Tecnos, 1988.
PÉREZ TREMPS, P. Tribunal Constitucional y poder judicial. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1985.
VEGA, P. de La reforma constitucional y la problemática del poder constituyente. Madrid: Tecnos, 1985.