OBJECTIUS

L'objectiu de l'assignatura és introduir l'estudiant en els fonaments de la teoria de l'acció col·lectiva, de manera que, després d'aquest curs, pugui entendre les aplicacions d'aquesta teoria en la ciència política i participar-hi. L'enfocament és més teòric que empíric, però en cada tema es proporcionen el màxim d'exemples i d'il·lustracions possibles. D'altra banda, es redueix al mínim la part tècnica derivada de l'ús d'alguns conceptes de la teoria de jocs, sense que es requereixi cap altre coneixement previ que operacions algebraiques molt elementals. El curs es compon de les parts següents:
1.) una exposició de la teoria clàssica de M. Olson sobre l'acció col·lectiva, amb una anàlisi dels problemes que planteja la cooperació (temes 1-2).
2.) una anàlisi de les diverses solucions o vies per fer front als problemes de la cooperació i el desenvolupament d'accions col·lectives (temes 3-5).
3.) una aproximació a la utilització de models formals per a l'estudi de la interacció estratègica en el marc d'accions col·lectives (temes 6-7).

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Tema 1. La lògica de l'acció col·lectiva de M. Olson
Què és l'acció col·lectiva ? Racionalitat col·lectiva i racionalitat individual. Béns públics i cooperació. El problema del polissó (free-rider) i el dilema de l'acció col·lectiva. Les pautes de cooperació en grups petits i en grups grans. El paper dels "incentius selectius" com a suport per a la cooperació.
Lectures: Olson 1965: cap. 1, 2 i 6; Olson 1982: cap. 2; Morton 1999: cap 1.

Tema 2. Models de llindars i models d'implicació (veu-sortida)
La cooperació en un dilema d'acció col·lectiva com a funció del percentatge de cooperadors. Les diferents motivacions. Els diagrames de Schelling. El model de Hirshmann sobre veu, sortida i lleialtat.
Lectures: Schelling 1978: cap. 3; Granovetter 1978; Mezo 1997: pàg. 12-37. Hirschman 1970; Hirschman 1993.

Tema 3. Les motivacions per a la cooperació
Les orientacions d'interacció segons Scharpf. Tipologies de motivacions dels diversos grups involucrats en un dilema d'acció col·lectiva segons la teoria d'Elster: altruistes, utilitaristes i kantians. El paper de les normes socials.
Lectures: Oliver i Maxwell 1985; Elster 1985; Elster 1989: cap. 1 i 5; Kuran 1997.

Tema 4. El paper del "capital social" en l'actitud per cooperar
El capital social com a un element que facilita la cooperació. Xarxes socials i cooperació. Polítiques de desenvolupament i capital social.
Lectures: Putnam 1993; Jackman-Miller 1998; Woolcock-Narayan 2000.

Tema 5. Solucions institucionals als problemes d'acció col·lectiva
Jerarquia i anarquia com a solucions als dilemes d’acció col·lectiva. Les solucions institucionals com a equilibris polítics. Formes institucionals centralitzades i descentralitzades per resoldre el problema de l'acció col·lectiva.
Lectures: Taylor 1987: cap. 6-7; Scharpf 1997: cap. 3-4; Ayala 1999: cap 1; Elster 1989: cap. 15.

Tema 6. Models formals per a l'anàlisi de la interacció estratègica a l'acció col·lectiva
La teoria de jocs com a instrument analític per analitzar l'acció col·lectiva. Els jocs cooperatius i els jocs no cooperatius. El Dilema del Presoner i altres jocs bàsics. Desenvolupaments de la teoria d'Olson: Contribució, Producció i consum de béns públics.
Lectures:, Hardin 1982: cap. 2; Jordana 1996; Taylor-Ward 1991; Heckathorn 1996; Aggarwal-Dupont, 1999.

Tema 7. Interaccions dinàmiques. La cooperació com a producte d'un joc repetit
Confiança, coordinació i cooperació. La possibilitat d'estratègies cooperatives basades en la reciprocitat i/o la reputació. La taxa de descompte en jocs repetits. El DP repetit un nombre finit de vegades. El DP repetit indefinidament.
Lectures: Taylor 1987: cap. 3 i 4; Axelrod 1984: cap. 1, 6-7; Gambetta 1988.

AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA

El 50% de la nota final correspondrà a un examen final en què es faran preguntes sobre les lectures obligatòries, les explicacions donades a classe i les pràctiques. L'altre 50% s'obtindrà a partir de la participació en seminaris, treballs i pràctiques al llarg del curs.

Bibliografía
AGGARWALI, V.; DUPONT, C. "Goods, Games and Institutions". International Political Science Review, 20. 1999.
AYALA, J. Instituciones y economía. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1999.
AXELROD, R. The Evolution of Cooperation. Nova York: Basic Books, 1984. [Traducció al castellà: La evolución de la cooperación, el dilema del prisionero y la teoría de juegos. Madrid: Alianza cop., 1986].
CHONG, D. Collective Action and the Civil Rights Movement. Chicago: University of Chicago Press, 1991. Cap.3-6.
DUTTA, P. Strategies and Games. Cambridge: MIT Press, 1999.
ELSTER, J. "Rationality, Morality and Collective Action". Ethics, 96. 1985. [Traducció al castellà a: AGUIAR, F. (ed.). Intereses individuales y acción colectiva. Madrid: Fundación Pablo Iglesias/Siglo XXI, 1991. També a Zona Abierta 54/55].
ELSTER, J. The Cement of Society. Cambridge: Cambridge University Press, 1989. [Traducció al castellà: El cemento de la sociedad, las paradojas del orden social. Barcelona: Gedisa, 1991].
ELSTER, J. Nuts and Bolts for the Social Sciences. Cambridge: Cambridge University Press, 1989. [Traducció al castellà: Tuercas y tornillos para las ciencias sociales. Barcelona: Gedisa, 1991].
*ESTEBAN, J. M.; RAY, D. "Free Riding and the Group Size Paradox". American Political Science Review, 95. 2001. Pàg. 663-672.
GAMBETTA, D. "The Price of Distrust". A: TRUST (ed.). Making and Breakins Cooperative Relations. Oxford: Blackwell, 1988. [Traducció al castellà a: AGUIAR, F. (ed.). Intereses individuales y acción colectiva. Madrid: Fundación Pablo Iglesias/Siglo XXI, 1990].
GARCÍA SOBRECASES, F. Acción colectiva y bienes públicos. València: Tirant lo Blanc, 2000.
GLADWELL, M. The tipping point. Cómo pequeñas cosas pueden provocar una gran diferencia. Madrid: Espasa Calpe, 2001.
GRANOVETTER, M. "Threshold Models of Collective Behavior". American Journal of Sociology. 83, 6, 1978. [Traducció al castellà a: AGUIAR, F. (ed.). Intereses individuales y acción colectiva. Madrid: Fundación Pablo Iglesias/Siglo XXI, 1991].
*GREEN, D.; SHAPIRO. Pathologies of Rational Choice. New Haven: Yale University Press, 1994.
HARDIN, R. Collective Action. Baltimore: Johns Hopkins/RFF, 1984. [Traducció al castellà del cap. 2: "La acción colectiva y el dilema del prisionero" a: COLOMER, J. (ed.). Lecturas de teoría política positiva. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1991].
*HECKATHORN, D. D. "The Dynamics an Dilemmas of Collective Action". American Sociological Review, 61, 2, 1996.
HEDSTRÖM, P.; SWEDBERG, R. (ed.). Social Mechanisms. An Analytical Approach to Social Theory. Cambridge: Cambridge University Press.
HIRSCHMAN, A. O. Exit, Voice and Loyalty. Cambridge (Mass.): Harvard University Press, 1970. [Traducció al castellà: Salida, voz y lealtad. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1977].
HIRSCHMAN, A. O. "Exit, Voice and the fate of the German Democratic Republic".World Politics, 45, 2, 1993. [Traducció al castellà a la revista Claves de la Razón Práctica, 39].
HIRSCHMAN, A. O. Shifting involvements: private interest and public action. Oxford: Basil Blackwell, 1985.
HIRSCHMAN, A. O., El avance en colectividad. Experimentos populares en América Latina. Mèxic: Fondeo de Cultura Económica, 1986.
JACKMAN, R. ; MILLER, R. "Social Capital and Politics". Annual Review of Political Science, 1, 1998.
KURAN, T. "Ahora o nunca: el elemento de sorpresa en la revolución de Europa Oriental de 1989". Zona Abierta, 80/81, 1997.
JORDANA, J. "Producción y percepción de bienes públicos en la lógica de la acción colectiva". Revista Internacional de Sociología, 46, 2007.
JORDANA, J. "Las asociaciones de intereses y la acción colectiva", A: CAMINAL, M. (ed.). Manual de Ciencia Política. 3a. ed. Madrid: Tecnos, 2006.
LICHBACH, M. The Cooperator’s Dilemma. Ann Arbor: The University of Michigan Press, 1996. 
MEZO, J. Políticas de recuperación lingüística en Irlanda (1922-1939) y el País Vasco (1980-1992). Madrid: Instituto Juan March, 1997.  
MARWELL, G.; OLIVER, P. The Critical Mass in Collective Action. Cambridge: Cambridge University Press, 1993.
*MORROW, J. D. Game Theory for Political Scientists. Princeton: Princeton University Press, 1994.
MORTON, R. B. Methods and Models : A Guide to the Empirical Analysis of Formal Models in Political Science. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
*OLIVER, P.; MARWELL, G. "A Theory of the Critical Mass. I. Interdependence. Group Heterogeneity, and the Production of Collective Action". American Journal of Sociology, 91, 3, 1985.
OLSON, M. The Logic of Collective Action. Cambridge (Mass.): Harvard University Press, 1965. [Traducció al castellà: La lógica de la acción colectiva, bienes públicos y la teoría de grupos. Mèxic: Limusa, Noriega, 1992].
OLSON, M. The Rise and Decline of Nations. New Haven: Yale University Press, 1982. [Traducció al castellà: Auge y decadencia de las naciones, crecimiento económico, estagflación y rigidez social.Barcelona: Ariel, 1986].
OSTROM, E. Governing the Commons. The Evolution of Institutions for Collective Action. Cambridge: Cambridge University Press, 1990.
PUTNAM, R. Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy. Princeton: Princeton University Press, 1993. [Traducció al castellà: Para hacer que la democracia funcione. Caracas: Carac, 1994; traducció al català: Per a fer que la democràcia funcioni: la importància del capital social. Barcelona: Proa, 2000].
SCHARPF, F. W. Games Real Actors Play. Boulder: Westeview, 1997.
SCHELLING, T. C. Micromotives and Macrobehavior. Nova York: Norton, 1978. [Traducció al castellà: Micromotivos y Macroconducta. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1989].
TAYLOR, M. The Possibility of Cooperation. Cambridge: Cambridge University Press, 1987.
TAYLOR, M.; WARD, H. "Chicken, Whales and Lumpy Goods". Political Studies, 30, 3, 1982. [Traducció al castellà: "Gallinas, ballenas y bienes granulados: modelos alternativos de la provisión de bienes públicos". A: COLOMER, J. (ed.). Lecturas de teoría política positiva. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales].
*VANBERG, V. Racionalidad y reglas. Madrid: Gedisa, 1999.
WOOLCOCK, M.; NARAYAM, D. "Social Capital: Implications for Development Theory, research and Policy". World Bank Research Observer, 15, 2, 2000.

Se citen totes les referències en la llengua original. S'indica si hi ha una traducció disponible.

* Les obres marcades amb un asterisc tenen un cert grau de dificultat tècnica.