Objectiu
Donar a conèixer quins són els mecanismes que intervenen en la
creació de formats televisius, tant pel que fa a la creativitat
com als condicionants estructurals.
L’estudi dels formats de televisió es pot fer des de punts de vista
diferents: en relació amb la programació, en relació amb la identitat
cultural del binomi emissor/audiència, en relació amb els fluxos
econòmics que es generen a partir de la comercialització dels formats,
etc. Estudiarem algunes d’aquestes qüestions, però dedicarem la
major part del temps disponible a aprofundir en els mecanismes creatius
que operen en la concepció de formats innovadors (en la mesura que
es pot parlar d’innovació a la televisió). Utilitzarem la noció
de "llinatge" per relacionar l’emergència de nous formats amb la
trajectòria de treball dels professionals que, de manera individual
o en equip, han proposat alguns dels formats més nous dels darrers
vint anys.
Tot i que no defugirem parlar de la televisió més comercial, el
nostre interès se centrarà en la televisió de qualitat. Els casos
estudiats provenen en bona part de la col·lecció Input; però també
ens ocuparem de casos locals, de vegades de plena actualitat.
Tema 1. Presentació de l’assignatura
Gènere i format. Diferències. Elements del format. Format i estil.
Els formats establerts: una taxonomia difícil. Hibridació: gèneres
diferents dins un mateix format. La programació com a format. Programes
sense format?.
Tema 2. El mercat internacional de formats
La necessitat d’un mercat de formats en el nou programa televisiu
(neotelevisió). El format com a mercaderia. Compra de programes
versus compra de formats. Estratègies d’adaptació de formats
adquirits. Els canals temàtics com a format. Estandardització dels
formats en funció del mercat televisiu.
Tema 3. La gènesi dels formats televisius
Televisió i innovació. Etiologia de la innovació televisiva: formats
i llinatges.
Factoria Úbeda-Escribano: Ciutadans, Vides privades,
El meu avi.
El docu-soap, el documental comercial.
La interacció.
L’accés.
La factoria Gestmusic.
La creació de situacions.
L’agenda.
El civisme.
Tecnologia i nous formats.
Noves formes per a vells trucs.
Bibliografia
CORTÉS, J. A. La estrategia de la seducción: la programación
en la neotelevisión. Pamplona: EUNSA cop., 1999.
ELLIS, J. Seeing things: television in the age of uncertainty.
Londres: IB Tauris & Co Ltd, 2000.
MEDINA, M. Valoración publicitaria de los programas de televisión.
Pamplona: EUNSA cop., 1998.
MORÁN, A. Copycat television. Globalisation, program formats
and cultural identity. Luton: University Press, 1998.
SÁNCHEZ-TABERNERO, A. Estrategias de márketing de las empresas
de televisión en España. Pamplona: EUNSA, 1997.
El anuario de la televisión 2000: guía de los profesionales,
los programas y las empresas del sector en España. Madrid: GECA
Consultores, 1999.
El anuario de la televisión 1999: guía de los profesionales,
los programas y las empresas del sector en España. Madrid: GECA
Consultores, 1998.
Articles
CASTAÑARES, W. "La televisión y sus géneros: ¿una teoría imposible?".
Cuadernos de Información y Comunicación, 3. (www.ucm.es/info/per3/cic/cic3ar8.htm).
ELLIS, J. "Scheduling: the last creative act in television?". A
Media Culture & Society 2000, 1. Pàg. 22-25.