Tema 1. Introducció al context de l’anàlisi de la significació de la imatge
1.1. El règim de la visualitat contemporània. La representació i la realitat. Epistemologies de la representació i règims de veritat. Les noves pantalles: videojocs, mòbils i Internet.
1.2. L’especificitat de la visualitat televisiva i la conformació de la mirada.
1.3. De la imatge a la significació i de la significació a la imatge. Les eines de la significació i la creació visual. Encreuament de disciplines.
Tema 2. Eines i conceptes per a l’anàlisi de la significació
2.1. El signe Peirceà. El reduccionisme de la imatge i el concepte de fonament. Eleccions contextuals, ideològiques i creatives.
2.2. Les icones, els índexs i els símbols. La construcció de la relació amb el món. Tres conceptes per a l’anàlisi i per a la creació d’imatges. Els casos de la pintura, el teatre, el cinema i la televisió.
2.3. Els paràmetres plàstics. La proposta del Grup Mu. Els paràmetres plàstics a l’audiovisual. L’enunciació plàstica.
2.4. L’anàlisi del relat audiovisual. El concepte de focalització. El punt de vista cognitiu i el punt de vista perceptiu. Ocularització i auriculització. El temps.
2.5. L’anàlisi de la història audiovisual. L’estructuralisme. Propp i Greimas. L’aproximació des de la psicologia cognitiva. Els marcs i els models. Les macroestructures. Metàfores i metonímies visuals.
Tema 3. Aplicacions i casos específics. Conclusions
Bibliografia obligatòria
(al dossier de copisteria)
POSTMAN, N. “Los medios como epistemología” (+ altres). A: Divirtiéndonos hasta morir. El discurso público en la era del show-business.
SELVA, M.; SOLÀ, M. “Modos de representación. Sujeto y tecnologías de la imagen”. A: La representación audiovisual y la cultura contemporánea. Barcelona: UOC, 2004 .
FISKE, J. “Communication, meaning and signs”. A: Introduction to communication Studies. Londres: Routledge, 1990.
ALMANSI, G. “Introducció”. A: Esto no es una pipa. Ensayo sobre Magritte. Barcelona: Anagrama, 1981.
RACIONERO, L. Converses amb Pla i Dalí. Barcelona:
Edicions 62, 2002.
GROUPE MU. “El signo plástico”. A: Tratado del signo visual. Madrid: Cátedra, 1992.
D. A. La dramatúrgia d’Andreas Homoki per a Die Frau ohne schatten. Barcelona: El Liceu, 2002.
GAUDREAULT, A.; JOST, F. “Enunciación y narración”. A: El relato cinematográfico. Barcelona: Paidos Comunicación, 1995 .
GAUDREAULT, A.; JOST, F. “El punto de vista”. A: El relato cinematográfico. Barcelona: Paidos Comunicación, 1995 .
GAUDREAULT, A.; JOST, F. “Temporalidad narrativa y cine”. A: El relato cinematográfico. Barcelona: Paidos Comunicación, 1995 .
AUMONT, J.; MARIE, M. “El análisis del film como relato”. A: Análisis del film. Barcelona: Paidos Comunicación, 1993.
FISKE, J. “Signification”. A: Introduction to communication Studies. Londres: Routledge, 1990.
Bibliografia complementària a la web de l’assignatura.
1.1. El règim de la visualitat contemporània. La representació i la realitat. Epistemologies de la representació i règims de veritat. Les noves pantalles: videojocs, mòbils i Internet.
1.2. L’especificitat de la visualitat televisiva i la conformació de la mirada.
1.3. De la imatge a la significació i de la significació a la imatge. Les eines de la significació i la creació visual. Encreuament de disciplines.
2.1. El signe Peirceà. El reduccionisme de la imatge i el concepte de fonament. Eleccions contextuals, ideològiques i creatives.
2.2. Les icones, els índexs i els símbols. La construcció de la relació amb el món. Tres conceptes per a l’anàlisi i per a la creació d’imatges. Els casos de la pintura, el teatre, el cinema i la televisió.
2.3. Els paràmetres plàstics. La proposta del Grup Mu. Els paràmetres plàstics a l’audiovisual. L’enunciació plàstica.
2.4. L’anàlisi del relat audiovisual. El concepte de focalització. El punt de vista cognitiu i el punt de vista perceptiu. Ocularització i auriculització. El temps.
2.5. L’anàlisi de la història audiovisual. L’estructuralisme. Propp i Greimas. L’aproximació des de la psicologia cognitiva. Els marcs i els models. Les macroestructures. Metàfores i metonímies visuals.
Tema 3. Aplicacions i casos específics. Conclusions
POSTMAN, N. “Los medios como epistemología” (+ altres). A: Divirtiéndonos hasta morir. El discurso público en la era del show-business.
SELVA, M.; SOLÀ, M. “Modos de representación. Sujeto y tecnologías de la imagen”. A: La representación audiovisual y la cultura contemporánea. Barcelona: UOC, 2004
FISKE, J. “Communication, meaning and signs”. A: Introduction to communication Studies. Londres: Routledge, 1990.
ALMANSI, G. “Introducció”. A: Esto no es una pipa. Ensayo sobre Magritte. Barcelona: Anagrama, 1981.
GROUPE MU. “El signo plástico”. A: Tratado del signo visual. Madrid: Cátedra, 1992.
D. A. La dramatúrgia d’Andreas Homoki per a Die Frau ohne schatten. Barcelona: El Liceu, 2002.
GAUDREAULT, A.; JOST, F. “Enunciación y narración”. A: El relato cinematográfico. Barcelona: Paidos Comunicación, 1995
GAUDREAULT, A.; JOST, F. “El punto de vista”. A: El relato cinematográfico. Barcelona: Paidos Comunicación, 1995
GAUDREAULT, A.; JOST, F. “Temporalidad narrativa y cine”. A: El relato cinematográfico. Barcelona: Paidos Comunicación, 1995
AUMONT, J.; MARIE, M. “El análisis del film como relato”. A: Análisis del film. Barcelona: Paidos Comunicación, 1993.
FISKE, J. “Signification”. A: Introduction to communication Studies. Londres: Routledge, 1990.