Tema 1. La comunicació mediada com a objecte d'estudi
Comunicació de massa: objecte d'estudi i procés de comunicació. La recerca comunicativa en el marc de les ciències socials: la pluridisciplinarietat. Ciència de la comunicació o teories de la comunicació? Àmbits d'aplicació de la recerca comunicativa. Fases del procés comunicatiu de masses. Qualitats del sistema comunicatiu. Nivells d'anàlisi en les teories de la comunicació.

Tema 2. Inicis i història de la recerca comunicativa
Inicis de l'anàlisi comunicativa als Estats Units: la recerca al servei de la formació d'una nova nació i la recerca en el marc d'una societat en transformació. Recerca administrada. La recerca comunicativa a Europa i a Espanya.

Tema 3. Aproximacions a l'estudi de la comunicació de massa
3.1. Interaccionisme simbòlic. H. Blumer: la perspectiva de l'interaccionisme simbòlic. R. E. Park: l'ecologia humana, la producció de la notícia i opinió pública. E. Goffman: la dramatúrgia, gender advertisements.
3.2. Funcionalisme: el paradigma dominant a la recerca comunicativa. T. Parsons: el "pare" del funcionalisme. R. K. Merton: les teories de rang intermedi. P. F. Lazarsfeld: metodologia. Les funcions de la comunicació de massa. La teoria dels usos i les gratificacions. El funcionalisme sistèmic de N. Luhmann.
3.3. La teoria crítica. Adorno i Horkheimer: crítica a la indústria de la cultura. Marcuse: la "unidimensionalitat".
3.4. Els estudis culturals: Hoggart, Williams, Thompson i Hall.

Tema 4. L'estudi de les audiències
El receptor dels mitjans de comunicació: públic, massa, audiència. Comunicació interpersonal i recepció: influència personal, líders d'opinió, capacitat selectiva. Estudi de les audiències televisives: formació de les audiències televisives. Els estereotips a la televisió.

Tema 5. L'anàlisi dels efectes
Noció d'efecte: tipologia i història. La teoria hipodèrmica: l'enorme poder dels mitjans de comunicació. La teoria dels efectes limitats: reforçament de les predisposicions del públic. Retorn de la proposta de la capacitat d'influència dels mitjans de comunicació: els efectes sobre la cognició. Efecte d'establiment de l'agenda o Agenda Setting. La hipòtesi del distanciament dels coneixements. La perspectiva cultivation. L'espiral del silenci.

Bibliografia recomanada
MORAGAS, M. de (ed.). Sociología de la comunicación de masas. Vol. I i II. Barcelona: Gustavo Gili, 1985.
RODRIGO, M. Teorías de la comunicación: ámbitos, métodos y perspectivas. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2001.
SAPERAS, E. La sociología de la comunicación de masas en los Estados Unidos. 2a. ed. Barcelona: ESRP/PPU, 1992.
SAPERAS, E. Manual básico de teoría de la comunicación. Barcelona: CIMS, 1998.
SAPERAS, E. Teories de la comunicació. Barcelona: Pòrtic, 1992.
WOLF, M. La investigación de la comunicación de masas. Barcelona: Pòrtic, 1987.