Tema 1. El trànsit de l’economia senyorial a l’economia capitalista (1780 c.-1833)
1.1. Plenitud i final del model econòmic setcentista.
1.1.1. La Nova Planta borbònica.
1.1.2. L'especialització vitivinícola.
1.1.3. L'obertura a l'exterior.
1.1.4. La superació del sostre demogràfic maltusià.
1.1.5. Les guerres del canvi de segle.
1.2. El mercat interior com a alternativa.
1.2.1. La pèrdua de les colònies continentals.
1.2.2. Mirant cap al mercat espanyol.
1.2.3. La burgesia revolucionària.
1.2.4. De la revolució a la subordinació.
1.2.5. Les generacions delmades.

Tema 2. L’arrencada industrial: l’era del vapor (1833-1891)
2.1. La plena implantació del capitalisme.
2.1.1. L'alliberament dels recursos naturals.
2.1.2. La modernització dels mitjans de transport.
2.1.3. La integració dins l'economia espanyola.
2.1.4. Les raons de la protecció aranzelària.
2.1.5. La millora dels nivells de vida.
2.2. Catalunya, la fàbrica d’Espanya.
2.2.1. L'aposta pel vapor: la fàbrica Bonaplata.
2.2.2. El cotó, rei.
2.2.3. La metal·lúrgia i la química, comparses.
2.2.4. La "catalanització" de la resta del tèxtil.
2.2.5. Els sectors no líders.
2.3. Les hipoteques.
2.3.1. El taló d'Aquil·les energètic.
2.3.2. El subdesenvolupament financer.
2.3.3. L'estretor del mercat espanyol.
2.3.4. La incapacitat d'exportar.
2.3.5. El debat sobre el capital humà.

Tema 3. La consolidació industrial: l'era de l'electricitat (1891-1939)
3.1. De la pèrdua de les colònies a la Guerra Civil.
3.1.1. La pèrdua de les últimes colònies.
3.1.2. Beneficis i beneficiaris de la neutralitat durant la Primera Guerra Mundial.
3.1.3. L'auge sota la dictadura de Primo de Rivera.
3.1.4. La cara i la creu del període republicà.
3.1.5. La catàstrofe de la Guerra Civil.
3.2. L'aixecament de la penyora energètica.
3.2.1. L'electrificació.
3.2.2. La millora de la productivitat.
3.2.3. La llibertat de localització industrial.
3.3. La transformació de l'estructura industrial.
3.3.1. El tèxtil, a la baixa.
3.3.2. La mecanització de la resta de la indústria lleugera.
3.3.3. L'hora de la indústria pesant.
3.4. La revolució de les comunicacions.
3.4.1. L'automòbil.
3.4.2. El telèfon.
3.4.3. La ràdio.
3.5. El canvi demogràfic.
3.5.1. La minva de la fecunditat.
3.5.2. L'allau immigratòria.
3.5.3. Els efectes sobre la demanda.
3.6. L'adaptació del sector agrari.
3.6.1. La crisi vitícola.
3.6.2. Els conreus intensius i arbustius.
3.6.3. La pressió del consum barceloní.
3.7. La colonització de la banca.
3.7.1. La fallida dels bancs de Barcelona, de Terrassa i de Catalunya.
3.7.2. L'hegemonia de la banca espanyola i estrangera.
3.7.3. L'èxit de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.
3.8. Barcelona, metròpolis.
3.8.1. El port decisiu.
3.8.2. L'agregació dels pobles "dels afores".
3.8.3. Sant Martí, pulmó industrial de la ciutat.
3.9. La Guerra Civil.
3.9.1. Guerra i revolució.
3.9.2. Guerra sense revolució.
3.9.3. Victòria franquista i catàstrofe nacional.

Tema 4. Retrocés, recuperació i expansió sota el franquisme (1939-1975)
4.1. Autoritarisme polític, autarquia econòmica i regressió social (1939-1949).
4.1.1. Nacionalisme econòmic extrem: l’autarquia.
4.1.2. Una política industrial i territorial adversa.
4.1.3. La caiguda del salari real.
4.2. Temps de recuperació (1949-1959).
4.2.1. El tombant de 1949-1951: l’estabilització encoberta.
4.2.2. De l’autarquia a la industrialització substitutiva d’importacions.
4.2.3. La Seat, pal de paller.
4.2.4. La construcció, el negoci autòcton.
4.3. Liberalització i creixement econòmics (1959-1975).
4.3.1. El tombant de 1959-1960: l’estabilització declarada.
4.3.2. L’entrada d’Europa a Espanya: capitals, turistes i remeses d’emigrants.
4.3.3. Canvis en l’estructura industrial.

Tema 5. De la liberalització interna a la integració amb Europa i la globalització (1976-2007)
5.1. Liberalització política i depressió econòmica (1976-1985).
5.1.1. Fi del franquisme, afluixament de l’intervencionisme.
5.1.2. La crisi energètica i industrial.
5.1.3. Una reconversió “a la brava”.
5.2. El repte de la integració a Europa (1986-1994).
5.2.1. Capital estranger i mà d’obra extra-comunitària.
5.2.2. Exportació catalana, un gir copernicà.
5.2.3. La crisi de 1992 a 1994.
5.3. Globalització, immigració extra-comunitària i especulació immobiliària (1995-2007).
5.3.1. L’adopció de l’euro i l’estabilitat monetària.
5.3.2. Creixement econòmic amb baixa productivitat: els límits del model.
5.3.3. La renda, molt per sota la producció.

Tema 6. Els reptes del futur immediat
6.1. La productivitat.
6.2. L’educació.
6.3. Les infraestructures.

Bibliografia bàsica
MALUQUER DE MOTES, Jordi. "Cataluña, avanzada de la industrialización". A: GERMÁN, Luís (i d'altres) (eds.). Historia Económica Regional de España, siglos XIX y XX. Barcelona: Crítica, 2001. Pàg. 357-389.
MALUQUER DE MOTES, Jordi. "Tres dècades d'economia catalana". L'Avenç, 323. Abril de 2007. Pàg. 28-34.
NADAL, Jordi. "Cataluña, la fábrica de España". A: NADAL, Jordi. Moler, tejer y fundir. Barcelona: Ariel, 1992. Pàg. 84-154.
SÁNCHEZ, Alex; NADAL, Jordi. "En los orígenes del éxito algodonero catalán". A: GAVIGNAUD-FONTAINE, G.; MICHEL, H.; PELAQUIER, F. (ed.). "De la fibre à la frippe". Le textile dans la France méridionale et l'Europe méditerranéenne (XVIIe-XXe siècles). Montpellier: Université Paul Valéry, 1998. Pàg. 35-57.
SERRA RAMONEDA, Antoni. "Pròleg". A: MONES, M. Antonia (i d'altres) (dir. i coord.). Economia catalana. Reptes de futur. Barcelona: BBVA, Generalitat de Catalunya, 2007. Pàg. 19-32.
SUDRIÀ, Carles. "Una societat plenament industrial". Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. Vol. IV.