1.- Objectius de l’assignatura
L’objectiu principal
de l’assignatura és introduir els fonaments dels mecanismes de
transmissió basats en la propagació en l’aire i l’espai. Amb aquest
objectiu es presentaran les eines matemàtiques d’anàlisi i modelatge
de la transmissió via ràdio, enllaços de microones i satèl·lit,
així com els aspectes teòrics relacionats amb l’estesa i la utilització
d’aquest tipus d’infraestructures de transmissió. En acabar l’assignatura,
l’alumne haurà de ser capaç de modelar i analitzar enllaços de
transmissió punt per punt i sistemes de difusió de senyals que
utilitzin aquest tipus de medis. També haurà de conèixer el camp
d’aplicació de cada tipus de medi i els principals aspectes que
s’han de tenir en compte en l’estesa d’aquest tipus d’infraestructures
de transmissió.
2.- Programa
Espectre radiolèctric, principis de propagació, tipus de propagació,
principis bàsics d'antenes i equació de transmissió, comunicacions
via satèli.lit, ICTs, tendències.
El programa de l’assignatura inclou els temes següents:
1.- L’espectre radioelèctric
2.- Principis de propagació d’ones planes
3.- Tipus de propagació d’ones electromagnètiques
4.- Càlcul de radioenllaços
5.- Principis bàsics d’antenes i equació de transmissió
6.- Comunicacions via satèl·lit
7.- Infraestructures Comunes de Telecomunicació
8.- Tendència d’evolució dels medis de transmissió Tant l’organització
del curs com el programa poden variar durant el desenvolupament
de l’assignatura
3.- Metodologies
Les classes de teoria es basen en explicacions del professor recolzades
en transparències prèviament disponibles en l'aula global. Les
classes pràctiques consisteixen en resolució d'exercicis. El treball
personal de l'alumne es basa en exercicis setmanals que són lliurats
i avaluats i en una pràctica voluntària.
Les classes de teoria s’impartiran a la mateixa aula per a tots
els alumnes de primer curs, mentre que les classes de pràctiques
es realitzaran en dos grups separats per tal de facilitar la interacció
entre els alumnes i el professor.
A les classes de pràctiques es resoldran exercicis seleccionats
que permetin assimilar i complementar el contingut impartit a
les classes de teoria. De la mateixa manera, al final de cada
classe de pràctiques es proposaran una sèrie d’exercicis als alumnes
que aquests hauran d’entregar al professor a la classe de problemes
següent (és a dir, al cap d’una setmana).
4.- Avaluació
La nota final de l'assignatura s'obté mitjançant la següent fórmula:
Nassignatura = Màx. (Nfinal, 0,7xNfinal + 0,3xNcontrol) + Nproblemes
+ Npràctiques
El lliurament de problemes i pràctica són voluntàries i permeten
pujar fins un màxim de 0,5 punts cadascuna.
L’avaluació de l’assignatura s’obtindrà principalment del resultat
de l’examen que es realitzarà al final del trimestre sobre el
contingut de tota l’assignatura.
A la meitat del trimestre es realitzarà un control parcial.
Els resultats d’aquest control parcial s’utilitzaran per “millorar”
la nota que s’obtingui a l’examen de l’assignatura de la manera
següent:
- La nota final serà la nota més alta que s’obtingui de la
comparació del resultat de l’examen amb la nota resultant de
sumar de manera ponderada en un 70% el resultat de l’examen
i en un 30% el resultat del control parcial.
- La nota final es podrà millorar amb l’entrega dels exercicis
que es proposin d’una setmana a l’altra. Aquests exercicis serviran
per apujar un màxim de 0,5 punts la nota final (en cas que l’alumne
entregui tots els exercicis resolts correctament). Es tindrà
especialment en compte que l’alumne hagi intentat seriosament
una o més vies per resoldre el problema, més que no pas el resultat
numèric final. Les entregues esporàdiques o al final del curs
NO serviran per apujar la nota.
- Un mecanisme addicional per millorar la nota serà la puntuació
que s’obtingui a la pràctica en grup que es proposarà al llarg
del curs. Aquesta nota permetrà apujar un màxim de 0,5 punts
addicionals la nota final.
- En termes matemàtics, suposem que Nfinal és la nota de l’examen
(entre 0 i 10), Ncontrol és la nota del control parcial (entre
0 i 10), Nproblemes és l’augment per exercicis (entre 0 i 0,5),
i Npràctica (entre 0 i 0,5) és l’augment per l’entrega de la
pràctica en grup. La nota de l’assignatura (Nassignatura) serà
la que s’obtingui després d’aplicar la fórmula següent:
Nassignatura = Màx. (Nfinal, 0,7xNfinal + 0,3xNcontrol) + Nproblemes + Npràctiques
- Exemple: suposem que un alumne obté un 6,2 al control i a
l’examen final obté un 4,1, amb una avaluació del professor
per a la part de problemes de 0,4 punts i una nota a la pràctica
de 0,2 punts. En aquest cas, la nota de l’assignatura seria
el màxim entre la nota de l’examen (4,1) i el resultat de realitzar
l’operació 0,7x4,1+0,3x6,2 (4,73). El màxim entre aquestes dues
notes seria 4,73, a què se sumarien 0,4 punts per regularitat
i encert en l’execució de problemes, de manera que s’obtindria
un 5,13, a què se sumarien els 0,2 punts obtinguts a la pràctica,
i s’obtindria un 5,33 que seria la nota de l’alumne a l’assignatura.
- En cap cas el control parcial redueix matèria.
- Els beneficis de la millora de nota associats al control
parcial i als exercicis setmanals només s’aplicaran en la convocatòria
ordinària de l’assignatura. En conseqüència, a la convocatòria
de setembre no es tindrà en compte el control parcial ni els
exercicis que l’alumne hagi entregat.
Examen de l’assignatura:
- Es realitzarà al final del curs, inclourà un examen de teoria
(repàs de conceptes) i un examen de pràctiques (realització
de problemes), i es puntuarà sobre 10. El repartiment percentual
entre teoria i problemes s’indicarà prèviament a l’examen (en
qualsevol cas, la part de problemes sempre tindrà més pes relatiu).
- No es permetrà disposar de llibres de text ni apunts a l’examen.
- En la realització de la part pràctica de l’examen es permetrà
que l’alumne utilitzi un full mida DIN A-4 manuscrit pel mateix
alumne on s’inclouran les dades i fórmules que l’alumne consideri
rellevants per a la resolució de l’examen.
- A l’examen s’haurà de disposar de calculadora amb funcions
científiques (trigonometria, arrels i logaritmes).
- NO ES PERMET LA UTILITZACIÓ DE CALCULADORES AMB CAPACITATS
DE COMUNICACIÓ MITJANÇANT INFRAROIGS O QUALSEVOL ALTRE MEDI
DE TRANSMISSIÓ, PER RAONS ÒBVIES. En conseqüència, els alumnes
que disposin de calculadores amb aquestes capacitats hauran
d’abstenir-se de portar-les a l’examen i utilitzar qualsevol
altra calculadora (les calculadores no programables amb funcions
científiques poden adquirir-se per 12 € o 15 €).
Control parcial de l’assignatura:
- Amb l’objectiu que el mateix alumne comprovi si assoleix
el nivell adequat a l’assignatura, es realitzarà un control
parcial a la meitat d’aquesta.
- Tal com s’ha indicat anteriorment, el control parcial s’utilitzarà
per millorar els resultats de la nota de l’examen i no reduirà
matèria.
- L’estructura, normes i criteris d’avaluació del control parcial
seran semblants a les aplicades a l’examen final de l’assignatura.
Exercicis de classe:
- Cada setmana es proposaran a la classe de problemes diversos
exercicis que els alumnes hauran de realitzar i entregar a l’inici
de la classe de problemes següent. No s’acceptarà l’entrega
de problemes fora dels terminis previstos ni en acabar la classe.
- Aquests exercicis permetran que l’alumne estudiï, entengui
i assimili l’assignatura durant el seu desenvolupament. La densitat
i complexitat del temari fan que resulti inútil voler estudiar
tota l’assignatura l’última setmana abans de l’examen sense
haver treballat prèviament els problemes i la teoria. Per aquest
motiu és molt recomanable realitzar i entregar els exercicis,
ja que d’aquesta manera es garanteix el seguiment de l’assignatura
i la detecció d’aspectes mal entesos o dificultats, amb suficient
antelació per corregir-los.
- Al control parcial i/o a l’examen final s’inclourà probablement
al menys un exercici dels que s’hagin proposat setmanalment.
Causes d’anul·lació del control parcial i dels exercicis de classe:
- En cas que es detecti que l’alumne ha entregat exercicis
sense treballar-los personalment, tant aquests com el control
parcial s’anul·laran i l’alumne no comptarà amb els beneficis
de millora de nota associats al control parcial i als exercicis.
De la mateixa manera, s’analitzarà el cas al Departament i els
casos d’entrega generalitzada d’exercicis sense treball personal
podran implicar un suspens en l’assignatura.
- En qualsevol cas, es torna a insistir en la necessitat que
l’alumne treballi els problemes de classe, no només per “por”
a l’anul·lació del control i els exercicis, sinó sobretot per
assimilar l’assignatura durant el curs, l’única manera d’obtenir
un bon resultat a l’examen.
Criteris d’avaluació:
- Tal com s’ha indicat anteriorment, els exàmens solen consistir
en una part teòrica i una part pràctica (problemes). A la qualificació
dels problemes es tindran en compte els criteris següents:
- Molts dels errors que es fan en la resolució de problemes
es poden evitar si s’utilitzen correctament les unitats en les
equacions, en utilitzar la calculadora (radiants i graus, etc.)
i si es té cura que les fórmules siguin homogènies quant a les
unitats. Pel que fa a la puntuació, no es consideraran igual
els simples errors de càlcul que els errors de càlcul que deriven
en resultats absurds que els alumnes no critiquen, i que són
els més greus.
- Es valorarà positivament la presentació pulcra i clara dels passos seguits en la resolució de cada problema (s’hauran d’incloure obligatòriament) i la indicació del resultat final. Els exercicis en què no sigui possible seguir els passos de resolució i/o identificar la solució es puntuaran amb 0 punts.
3.- Bibliografia
Bàsica
El llibre de text que s’utilitzarà
com a referència principal és:
[1] SINNEMAN, William. Electronic Transmission Technology: Lines,
Waves, and Antenna.
Aquest llibre cobreix pràcticament la totalitat de l’assignatura
(excepte el tema d’Infraestructures Comunes de Telecomunicació).
El seu contingut també és útil per a l’assignatura Medis i Circuits
I i conforma una excel·lent panoràmica actualitzada dels medis
de transmissió.
Aquesta obra està escrita en anglès. L’anglès és una constant
en la vida educativa i professional dels enginyers de telecomunicació
i, per tant, convé que cada alumne s’acostumi progressivament
a llegir amb certa agilitat textos en aquest idioma.
Actualment la biblioteca disposa de quatre exemplars del llibre.
Si bé també es pot adquirir en llibreries tècniques d’importació
i a Internet, el preu és molt elevat per als alumnes, motiu pel
qual es recomana utilitzar els exemplars de la biblioteca i continuar
amb el contingut impartit a les classes teòriques.
Complementària
[2] Documentació del COIT sobre projectes d’Infraestructures
Comuns de Telecomunicació (ICT).
Descriu la normativa que cal seguir a l’estat espanyol per realitzar
aquest tipus de projectes i inclou guies per executar-los.
- Referències a Internet:
A Internet es pot trobar una gran quantitat de textos d’altres
universitats, així com programes i publicitat de productes comercials
utilitzats pels enginyers per realitzar el disseny de línies de
transmissió. La localització d’aquests recursos es pot realitzar
mitjançant qualsevol cercador web (Google, Altavista, etc.), introduint
com a paraula clau “Antenna”, “Microwave propagation” o claus
similars relacionades amb el context de l’assignatura. Els alumnes
que estiguin interessats a obtenir més referències, a banda de
realitzar la cerca a Internet poden consultar referències addicionals
amb el professor.
- Revistes:
La revista Spectrum de l’IEEE sovint inclou articles interessants
sobre l’estat de l’art dels medis de transmissió que s’estudiaran
a l’assignatura. Es recomana als alumnes que la llegeixin (es
troba a la biblioteca) i fins i tot que s’hi subscriguin, ja que
es pot considerar la revista de divulgació de telecomunicacions
per excel·lència dels enginyers i estudiants de tot el món. El
preu de subscripció per a estudiants és molt reduït en comparació
del que han de pagar els enginyers titulats.