IDENTIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA
L'assignatura Histologia Especial és una matèria obligatòria del currículum de Biologia que s'imparteix al segon curs; consta de 9,5 crèdits, 5 de teòrics i 4,5 de pràctics.

COORDINACIÓ I PROFESSORAT
El coordinador de l'assignatura és Josep Lloreta. Col·laboren en les classes pràctiques i en algunes de teòriques Sílvia Hernández, Montserrat Arumí i Bea Bellosillo. Els temes d'Histologia Vegetal corren a càrrec de Jaume Ferrer. Alguns dels seminaris són impartits per diferents professors convidats.

OBJECTIUS
a) Conèixer l'estructura microscòpica dels teixits, òrgans i sistemes de l'organisme humà i la seva correlació funcional.
b) Conèixer els mecanismes bàsics de reparació, regeneració i protecció de diversos teixits i òrgans.
c) Conèixer els mecanismes bàsics d'alteració patològica dels teixits.
d) Conèixer els trets fonamentals dels teixits vegetals.
e) Situar els teixits vegetals en el context dels òrgans principals.
f) Aprofundir en el coneixement del maneig del microscopi òptic, així com de l'aplicació dels microscopis de fluorescència, de llum polaritzada i electrònic.

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES
L'avaluació del rendiment acadèmic s'efectuarà de la manera següent (sobre un total de 10 punts):
Contingut teòric (6 punts)
—Avaluació contínua 10%
—Prova d'elecció múltiple 55%
—Preguntes curtes 35%
Notes: L'avaluació contínua consistirà en breus preguntes sobre conceptes molt bàsics relatius a les classes tant presencials com no presencials i es faran just al començament de les classes presencials corresponents a cada bloc temàtic. Per tant, caldrà haver revisat els continguts respectius que es podran trobar al campus global abans de les classes presencials d'aquests temes. En les avaluacions acreditatives, algunes de les preguntes curtes requeriran la identificació prèvia del teixit objecte d'avaluació a partir d'imatges microscòpiques, a fi d'integrar els aspectes teòrics i pràctics de l'assignatura.
Contingut pràctic (4 punts)
—Examen pràctic 100%
Notes: Per poder fer l'examen pràctic, s'haurà d'acreditar l'assistència a un mínim de 90% de les sessions de pràctiques i lliurar els quaderns de les pràctiques a les que no s'ha assistit. Amb aquesta finalitat, es portarà un control d'aquesta assistència i, en el cas d'absència justificada, caldrà completar i presentar els quaderns d'exercicis corresponents. L'examen pràctic s'estructurarà en una sessió de demostració al microscopi òptic, en que l'alumne mostrarà al professor els trets morfològics de l'òrgan seleccionat i una altra amb diapositives d'imatges microscòpiques. A més, en els exàmens teòrics, s'inclouran preguntes sobre exercicis desenvolupats en les sessions pràctiques, amb l'objectiu d'avaluar l'aprofitament en aquestes sessions.

REQUERIMENTS DELS ESTUDIANTS
Requeriments imprescindibles per superar l'assignatura:
1. Assistència i aprofitament d'un mínim del 90 % de les sessions pràctiques. En cas d'absència justificada, serà imprescindible lliurar els corresponents quaderns d'exercicis pràctics.
2. Habilitat en el maneig i el centratge correctes del microscopi òptic; habilitat per observar i interpretar correctament una preparació amb el microscopi òptic.
3. Capacitat de reconèixer l'aspecte al microscopi òptic dels principals òrgans i teixits. La no acreditació d'haver assolit un nivell correcte en els aspectes pràctics implicarà la no superació de l'assignatura. Caldrà superar per separat els exàmens pràctics i teòrics.

TEMARI TEÒRIC
Tema 1. Components i estructura microscòpica del teixit epitelial
Recapitulació sobre els components subcel·lulars dels diferents tipus de cèl·lules epitelials. Teixits epitelials de revestiment i teixits epitelials glandulars: característiques histològiques amb correlació funcional.

Tema 2. Components i estructura microscòpica del teixit connectiu
Recapitulació dels components del teixit connectiu. Característiques histològiques dels diferents tipus de teixit connectiu i la seva correlació funcional.

Tema 3. Components i estructura microscòpica del teixit nerviós. Meninges, epèndim i plexes coroideus
Recapitulació integrada dels components del teixit nerviós: neurones, astroglia, oligodendroglia, microglia i cèl.lules de l’epèndim. Estructura microscòpica de les meninges. La cèl.lula meningotelial. Irrigació del teixit nerviós: la barrera hemato-encefàlica. El líquid cèfalo-raquidi: teixits especialitzats en la seva producció i reabsorció.

Tema 4. Organització microscòpica del sistema nerviós central (I)
Organització microscòpica de l'escorça cerebral. Estructura microscòpica dels principals nuclis cerebrals, cerebel·losos i del tronc. Organització microscòpica del cerebel i de la medul·la espinal.

Tema 5. Organització del sistema nerviós perifèric
Organització del sistema nerviós perifèric: ganglis raquidis i vegetatius (sistemes simpàtic i parasimpàtic). Especialitzacions terminals cutànies.

Tema 6. Els òrgans dels sentits: Olfacció i oïda
Organització microscòpica del sistema olfactori (mucosa especialitzada i bulb). L'oïda. Equilibri i audició.

Tema 7. Els òrgans dels sentits: Histologia de l'ull
La còrnia. La conjuntiva tarsal i bulbar. El cristal·lí. La coroide. L'iris i la retina.

Tema 8. Aparell càrdio-circulatori (I): El cor
Estructura i organització microscòpica del cor. Estructura i característiques microscòpiques del sistema de conducció cardíac. El pericardi.

Tema 9. Aparell càrdio-circulatori (II): Artèries i capil·lars
Estructura general dels vasos sanguinis. Innervació i irrigació dels vasos sanguinis. Artèries: classificació, estructura i característiques morfofuncionals. Estructures implicades en la detecció i la regulació de la pressió arterial. Capil·lars: classificació, estructura i característiques morfofuncionals especialitzades dels diferents tipus de capil·lars. Estructures especialitzades en la regulació del flux sanguini a la xarxa capil·lar.

Tema 10. Aparell càrdio-circulatori (III): Venes. Sistema limfàtic. Patobiologia de les malalties càrdio-vasculars
Venes: classificació, estructura i característiques morfofuncionals. Estructura i característiques microscòpiques diferencials del sistema vascular limfàtic: capil·lars, vasos i conductes. Fonaments patobiològics generals de les malalties càrdio-vasculars.

Tema 11. Aparell respiratori (I)
Cavitat nasal. Nasofaringe. Sines paranasals. Orofaringe, hipofaringe i laringe.

Tema 12. Aparell respiratori (II)
Tràquea, bronquis, arbre bronquial principal. Vies respiratòries distals (dels bronquis als alvèols pulmonars). L'alvèol pulmonar com a unitat funcional. Mecanismes subcel·lulars per al manteniment de l'elasticitat i l'expansió dels alvèols. La pleura. Microanatomia de la caixa toràcica. Organització general del pulmó i de la seva irrigació.

Tema 13. L'aparell digestiu (I)
Estructura microscòpica del llavi, la cavitat oral, la llengua i les dents. Glàndules salivals majors: paròtida, submaxil·lar i sublingual. Glàndules salivals menors.

Tema 14. L'aparell digestiu (II)
Organització microscòpica general del tub digestiu. Estructura microscòpica de l'esòfag. La zona cardial. Estructura microscòpica i histofisiologia de l'estómac. El pílor.

Tema 15. L'aparell digestiu (III)
Estructura general del fetge. Distribució dels vasos sanguinis i de la xarxa biliar intrahepàtics. El lobel hepàtic: lobel clàssic, lobel portal i acin portal. Vies biliars extrahepàtiques. Vesícula biliar. Pàncrees exocrí. Estructura de la papil·la de Vater.

Tema 16. L'aparell digestiu (IV)
Estructura microscòpica del duodè, el jejú, l'íleum, el còlon, el recte i l'anus. Histofisiologia de l'intestí prim i de l'intestí gros. El peritoneu.

Tema 17. Aparell urinari (I)
Organització microscòpica general del ronyó: components del còrtex i de la medul·la renal. Components de la nefrona. Característiques microscòpiques i histofisiologia del glomèrul renal. Característiques diferencials amb repercussió funcional dels diferents tipus de túbul renal.

Tema 18. Aparell urinari (II)
L'aparell juxtaglomerular. Característiques microscòpiques dels vasos arterials, venosos i limfàtics del ronyó. Característiques de l'interstici renal. Estructura microscòpica de les vies urinàries (pelvis renal i urèters) i de la bufeta urinària.

Tema 19. Sistema endocrí (I): Hipòfisi, hipòtalem i glàndula pineal
Hipòfisi: organització microscòpica i components cel·lulars. Característiques microscòpiques essencials de l'hipotàlem. Característiques microscòpiques de la glàndula pineal.

Tema 20. Sistema endocrí (II): Tiroide i paratiroide
Tiroide: estructura, components cel·lulars i organització funcional. Paratiroide: estructura, components cel·lulars i característiques morfològiques dels diferents estadis funcionals.

Tema 21. Sistema endocrí (III): Sistema adrenal, paraganglis i sistema neuroendocrí difús
Còrtex adrenal: estructura microscòpica i components cel·lulars. Medul·la adrenal i paraganglis: característiques microscòpiques i relació amb el sistema nerviós perifèric. Sistema neuroendocrí difús.

Tema 22. Aparell genital masculí (I)
Estructura microscòpica i components cel·lulars del testicle. L'espermatogènesi.

Tema 23. Aparell genital masculí (II)
Conductes intratesticulars, epidídim, vesícules seminals i conductes deferents. Glàndules genitals accessòries. Característiques microscòpiques del penis. Estructura, característiques microscòpiques i elements bàsics de la patobiologia de la pròstata.

Tema 24. Aparell genital femení (I)
Estructura microscòpica, components cel·lulars i estadis morfofuncionals de l'ovari. L'oogènesi. Estructura de la trompa uterina. Estructura microscòpica del cos uterí. Característiques microscòpiques dels estadis funcionals de l'endometri.

Tema 25. Aparell genital femení (II)
Estructura microscòpica de la cèrvix, la vagina i la vulva. Estructura i estadis funcionals de la placenta. Estructura microscòpica, estadis funcionals i elements bàsics de la patobiologia de la glàndula mamària.

Tema 26. La pell i els seus annexos. Organització, correlació funcional i fonaments patobiològics
Estructura i composició cel·lular de l'epidermis. Estructura i composició cel·lular de la dermis. Característiques específiques del teixit connectiu cutani. Histofisiologia de la pell. Glàndules de la pell: glàndules sudorípares ectocrines i apocrines; glàndules sebàcies. Fol·licles pilosos; estructura i histofisiologia del pèl. Estructura de l'ungla. Regeneració cutània. Resposta de la pell a les cremades.

Tema 27. Organització, correlació funcional i fonaments patobiològics de l'aparell locomotor (I): Sistema òsteo-articular
Visió morfològica integrada i dinàmica de l'estructura òssia, el remodelament ossi i els processos cel·lulars multiorgànics implicats en l'equilibri del metabolisme fosfo-càlcic. Estructura de les articulacions amb correlació funcional. Les cèl·lules sinovials.

Tema 28. Organització, correlació funcional i fonaments patobiològics de l'aparell locomotor (II): El teixit muscular
Característiques dinàmiques del teixit muscular: característiques histoenzimàtiques, histomorfomètriques i ultraestructurals del múscul en condicions normals, en l'entrenament i en situacions patològiques.

Tema 29. La sang i l'hematopoesi
Elements cel·lulars de la sang perifèrica. Components del plasma. Limfa. Elements cel·lulars hematopoètics bàsics de la medul·la òssia. Hematopoesi embrionària i hematopoesi definitiva. Cèl·lules mare. Monocitopoesi. Granulopoesi. Eritropoesi. Megacariopoesi i trombopoesi. Precursors medul·lars de la limfopoesi.

Tema 30. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (I)
Estructura del gangli limfàtic, en correlació amb la limfopoesi i amb la producció de poblacions cel·lulars específiques de les respostes immunològiques.

Tema 31. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (II)
Estructura i característiques histofisiològiques del timus. Estructura i característiques histofisiològiques de les plaques de Peyer.

Tema 32. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (III)
Estructura i característiques histofisiològiques de la melsa. El teixit limfoide associat a les mucoses. El teixit amigdalar.

Tema 33. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (IV)
Visió integrada dels diferents òrgans i elements cel·lulars del teixit limfoide.

Tema 34. Sistemes histològics vegetals. Sistema histològic dèrmic
Concepte de sistema histològic vegetal. Tipus de sistemes histològics. Sistema histològic dèrmic. L'epidermis com a teixit protector. Cutícula de cutina. Cèl·lules epidèrmiques especialitzades: els estomes. Altres especialitzacions: tricomes. Teixits protectors en òrgans de llarga duració: el suro.

Tema 35. Sistema histològic fonamental
Situació. Teixits integrants. Parènquimes: clorofíl·lic, de reserva i lagunar. Col·lènquima: tipus. Característiques de la cèl·lula col·lenquimàtica. Esclerènquima. Tipificació de les cèl.lules esclerenquimàtiques. Lignina i lignificació.

Tema 36. Sistema histològic vascular
Situació. Els teixits conductors com a teixits compostos. Xilema. Cèl·lules conductores (elements traqueals): tipus. Floema. Cèl·lules conductores (elements cribosos): tipus. Feixos conductors. Mecanismes de conducció de la saba.

Tema 37. Meristemes
Concepte de meristema. Meristemes apicals. Meristema caulinar: zonació. Meristema radicular: zonació. Centre quiescent. Meristemes intercal·lars. Meristemes laterals. Càmbium vascular: situació i tipus. Creixement secundari i teixits secundaris: la fusta. Càmbium suberós.

DESPLEGAMENT DE L'ASSIGNATURA
Un objectiu prioritari de l'assignatura serà integrar els coneixements relatius a diferents cèl·lules i teixits, adquirits al llarg del curs precedent, en el context de l'organització microscòpica dels òrgans i sistemes, així com entendre l'estreta correlació entre les diferents estructures i els mecanismes funcionals en què estan implicades. Amb aquesta finalitat, l'estudiant haurà d'integrar tota aquesta informació amb la de les altres matèries impartides de manera simultània i adquirir una base sòlida de coneixements que li permetin fer una interpretació correcta de preparacions histològiques dels diferents òrgans i teixits, en un context funcional dinàmic. Es requerirà, de manera complementària, un domini complet del maneig del microscopi òptic i un aprofundiment en l'aplicació d'altres tipus de microscopis. En especial, es reforçaran els coneixements necessaris per interpretar correctament imatges de microscopia electrònica de transmissió, d'aquells òrgans i teixits en que sigui pertinent. A cada tema teòric s'intercalarà un nombre proporcional de sessions pràctiques d'observació al microscopi òptic i de correlació amb micrografies electròniques, d'acord amb les diferents unitats morfofuncionals de cada capítol. Hi haurà, a més, sessions destinades a l'autoaprenentage amb ordinador.Es programaran diversos seminaris, en què es posarà èmfasi especial en aspectes patobiològics i en aspectes de correlació entre estructura, funció i malaltia, així com en aspectes de tipus epidemiològic i social, relatius als òrgans, sistemes i teixits estudiats, per exemple patologia mamària, tabaquisme, càncer de pulmó, càncer digestiu, malalties neuromusculars, malalties renals, etc.

Bibliografia
El llibre fonamental per a l'assignatura serà:
GARTNER, L. P.; HIATT, J. L. Histología. Texto y Atlas. Mèxic: McGraw-Hill Interamericana, 1997.

Es recomana també, entre els libres d'imatges, el següent:
EROSCHENKO, V.P. Di Fiore's atlas of histology with functional correlations. Philadelphia: Lippincott Wiliams and Wilkins, 2005.


Bibliografia per al mòdul d’Histologia Vegetal:
- BOWES, B.G. A Color Atlas of Plant Structure. Ames Iowa State (EUA) Univ. Press, 1996.
- FERRER, J. Las células de los tejidos vegetales. Barcelona: Vedrà, 1997.


Bibliografia complementària
A més de la bibliografia específica que es podrà proporcionar per complementar alguns temes concrets, es recomanen com a llibres de consulta els següents:
BOYA VEGUÉ J. Atlas de histología y organografía microscópica. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 1999.
FAWCETT, D. W. A textbook of histology. Londres: Chapman and Hall, 1994.
FAWCETT, D.W., JENSH R.P. Bloom and Fawcett: Concise Histology. Nova York: Chapman and Hall, 1997.
GUNNING, B.E.S. & STEER, M.W.- Plant Cell Biology. Structure and Function. Jones & Barlett Pub., 1996
JUNQUEIRA L.C., CARNEIRO J. Histología básica. Barcelona: Masson S.A. 1996.
PANIAGUA R. Citología e histología vegetal y animal: biología de las células y tejido animales y vegetales. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana, 1997.
STERNBERG, S. S. Histology for pathologists. Filadèlfia: Lippincott-Raven, 1997.
STEVENS, A., LOWE, J. Histología Humana. Madrid: Harcourt-Brace, 1998.
YOUNG, B., HEATH, J.W. Wheater's Histologia Funcional. Madrid: Harcout, 2000.