Es tracta d'una matèria troncal dels estudis de Ciències de la Salut i la Vida de la Universitat Pompeu Fabra. En aquest document es fa referència únicament a la Llicenciatura de Biologia tot i que la filosofia global del projecte inclou els futurs estudis de Medicina. Consta de 6 crèdits, tots ells considerats de teoria per raons tècniques, encara que s'és conscient de la importància de les pràctiques en aquesta matèria.
La Fisiopatologia tracta del funcionament dels diferents nivells dels éssers vius en situació de malaltia o condició patològica.
Des d'un punt de vista longitudinal, es tracta de la continuació natural de l'aprenentatge de continguts i habilitats adquirits a Fisiologia General i Especial, assignatures amb les que existirà una forta coordinació. També serà prioritària una bona coordinació amb les assignatures de contingut estructural així com amb les disciplines més properes del segon cicle. Des d'un punt de vista transversal, es formularà el coneixement integrat de la fisiopatologia als nivells cel·lular, tisular, de sistema i d'individu.
Coordinació i Professorat
El responsable i coordinador de l'assignatura es en Joaquim Gea.
L’assignatura disposa a més de una professora associada, la Dra.
Montserrat Andreu. Altres professors de la UPF col·laboraran en
la docència. També participaran col·laboradors externs, experts
en àrees concretes. Sempre que això sigui possible, es procurarà
la continuïtat docent amb l’àrea de fisiologia.
Objectius Generals
1. Ajudar a que l'estudiant(a) aprofundeixi els seus coneixements
fisiològics en relació amb la disfunció.
2. Que l'estudiant(a) entengui les causes i conseqüències dels
fracassos dels mecanismes fisiològics, a nivells cel·lular, tisular,
de sistemes i d'individu.
3. Ajudar a que l'estudiant percebeixi el concepte de malaltia
i síndrome com a fracàs d'aquests mecanismes.
4. Que l'estudiant adquireixi les habilitats per fer servir els
instruments d'anàlisi fisiopatològic.
Objectius Específics
S'han escollit 9 grans àrees temàtiques. A cada una s'inclouen
problemes i grans síndromes corresponents a alteracions d'alta
prevalença, amb implicació dels diferents sistemes de l'organisme.
Cada àrea inclou classes de teòrica, amb revisió del marc fisiològic
i fisiopatològic per part de docents i dels propis alumnes, així
com la formulació de problemes clínics reals per extraure conseqüències
teòriques (ensenyament “per problemes”). Addicionalment, s'impartiran
pràctiques focalitzades en 6 grans síndromes o problemes fisiopatològics.
Sempre que això sigui possible, aquestes pràctiques inclouran
el mitjà hospitalari.
Modalitat docent
La formulació docent de l'assignatura segueix els esquemes generals
de la facultat. Tanmateix, hi han dos aspectes que seran fortament
potenciats. Un d'ells, la participació activa dels estudiants
en la seva pròpia docència. En aquest sentit es plantejaran seminaris
(les anomenades "classes actives") en que ells exposaran
per grups part del contingut teòric, sobre tot en el que fa referència
a la revisió d'aspectes de fisiologia, en els que ja tindran experiència
pels anys anteriors. Als objectius generals de les classes teòriques
(distribució d'informació per part del docent), s'afegiran en
aquesta modalitat uns objectius addicionals. Aquests seran fonamentalment
tres, l'aprenentatge de les tècniques de captació i discriminació
de la informació, l'elaboració d'aquesta, i el desenvolupament
de la capacitat d'exposició per part dels alumnes. Els grups seran
de 5 alumnes, agrupats
lliurement, i cada grup farà l'exposició en una de les classes
actives (12 classes actives per 60 alumnes). Cada membre del grup
participarà en una part de l'exposició i serà avaluat individualment
pel professor.
Les pràctiques seran un altre de les activitats de forta participació
activa dels estudiants. Es valorarà l'assistència i participació
mitjançant un full de preguntes que es lliurarà en acabar la pràctica. Addicionalment, les pràctiques inclouran un
apartat de presentació de treballs en forma de pòsters (sessió
de seminari de dues hores). Els objectius d'aquesta sessió seran
similars i complementaris als de les classes actives abans esmentades.
En aquest cas, es farà una exposició oral per part de dos dels
membres del grup (7 minuts) i haurà un torn de 3 preguntes posteriors
(3 minuts addicionals) que contestaran els altres 3 membres del
grup. El temps previst per la elaboració prèvia dels pòsters per
part dels alumnes és de 4 hores (considerades com classe teòrica
en la seva modalitat no presencial).
Un altre aspecte fa referència a que sempre que sigui possible,
es seguirà el model d'ensenyança "a partir d'un cas real".
Es a dir, a partir dels grans síndromes fisiopatològics s'extrauran
els coneixements teòrics necessaris per entendre'ls. Es pretén
una forta i activa participació de l'alumne en aquesta activitat.
Col·lateralment, i sempre que sigui possible, es complementarà
la docència amb professionals especialitzats en cada àrea temàtica.
Finalment, en quant al contingut es vol emfatitzar una formulació
múltiple i integrada, que inclou com ja s'ha esmentat els aspectes
cel·lular, tisular, de sistemes i d'individu.
Avaluació de l'aprenentatge
L'avaluació es durà a terme tenint en compte diferents conceptes.
En concret:
(1) la Prova d'Elecció Múltiple (PEM), que es valorarà sobre 4
punts.
(2) l'Assaig amb preguntes curtes, que es valorarà sobre 2 punts.
(3) la participació-assistència a les pràctiques, que s'avaluarà
fins a 1 punt (amb el full de preguntes).
(4) la presentació de treballs en forma de pòsters a les pràctiques,
que s'avaluarà fins a 2 punts.
(5) el treball-exposició en la classe activa, que es valorarà
fins a 1 punt.
Per tant, a més de l'aprenentatge de continguts, es dóna
una importància rellevant al component pràctic i d'avaluació de
procediments.
Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats d’avaluació
implica la no superació de l’assignatura.
TEMARI
Classe 1
Presentació de l'assignatura. Metodologia, professorat, avaluacions.
Grups.
Dr. Gea i
Dra. Andreu.
Àrea Temàtica
I: Cardiocirculatori, sang i balanç hidrosalí.
Aquesta àrea temàtica inclourà conceptes lligats a la hemorràgia
i al shock, incloent aspectes de fisiopatologia sanguínia, cardiovascular
sistèmica - microcirculació, sepsis i de regulació i balanç hidrosalí.
També factors de risc cardiovascular, com la hipertensió o la
dislipèmia.
Classe 2
Fisiopatologia de la Coagulació. Revisió de la fisiologia. Hemostàsia.
Malalties hemorràgiques. Malaltia tromboembòlica. Trombosi. Trombofilia.
Dr. Sentí. Classe
Professor.
Classe 3
Trombocitosi reactiva i Trombocitosi primària.
Concepte, fisiopatologia dels mecanismes plaquetaris d’hemostàsia.
Dr. Sentí. Classe Professor.
Classe 4
Dislipèmia.
Alteracions del metabolisme de les lipoproteínes. Interacció entre
genètica i ambient. Bases fisiopatològiques de la lesió arterioesclerosa.
Concepte d'alteració primària i secundària a un altre procés.
Recollida dels grups definitius d'alumnes.
Dr. Sentí. Classe Professor.
Classe 5
Shock hipovolèmic I.
Disparitat continent i contingut. Conseqüències hemodinàmiques
de la hemorràgia. Conseqüències tisulars. Mecanismes cardiovasculars
de compensació. Sistema vasopresor. Resposta cardíaca. Mecanismes
hidroelèctrolitics de compensació.
Dr. Molina. Classe Professor.
Classe 6
Infart agut de miocardi.
Shock cardiogènic per fracàs de la força de contracció. Fisiopatologia
del fracàs de la bomba. La insuficiència cardíaca esquerra.
Dr. Molina.Classe Professor.
Classe 7
Hipertensió arterial (HTA).
Concepte. Mecanismes. Regulació fisiològica de la TA. Fisiopatologia
de la HTA. Eix renina-angiotensina i aldosterona. Reabsorció renal.
Epidemiologia. Concepte de "factor de risc". Concepte
d'òrgans diana". Concepte de "complicació".
Dr. Gea. Classe Professor.
Classe 8
Fibril.lació auricular.
Concepte d'arítmia. Fisiopatologia de les arítmies, principals
mecanismes electrofisiològics. Shock cardiogènic per fracàs de la regularitat
de la contracció.
Dr. Molina. Classe Professor.
Àrea Temàtica
II: Fisiopatologia del sistema nerviós
Aquesta àrea inclourà aspectes relacionats amb els principals
vies i centres relacionats amb el moviment i la percepció del
dolor, així com la especificitat de la circulació cerebral.
Classe 9
Fisiopatologia del moviment. Components del sistema motor. Repàs
de l’anatomia del sistema piramidal. Motoneurona: primera i segona
motoneurones. Via motora central i perifèrica. Altres sistemes
implicats: Via extrapiramidal, cerebel. Conceptes d'hemiplègia,
monoplègia, tetraplègia i paraplègia.
Dr. Gea. Classe
Activa (Grup 1).
Classe 10
Pèrdua de força en el cantó esquerre del cos.
Origen central – perifèric. Localització topogràfica de la lesió:
central (cortical, capsular, tronc cerebral, medul·lar), perifèrica
(radicular, plexual, nerviosa perifèrica), muscular i neuromuscular.
Circulació cerebral.
Dr. Gea. Classe Professor
Classe 11
Malaltia de Parkinson, moviments anormals.
El sistema extrapiramidal. Ganglis bassals. Tremolor. Malaltia
de Parkinson. Altres tremolors (essencial, cerebelòs). Altres
moviments anormals, fisiopatologia (corea, balisme, tics, discinèsies,
espasmes).
Dra. Andreu. Classe Professor.
Classe 12
Artritis.
Fisiopatologia de la resposta dolorosa Inflamació articular, dolor
crònic. Mecanismes perifèrics. Resposta S.N.C.
Dr. Maldonado. Classe Professor.
Classe 13
Secció Medul·lar traumàtica.
Fisiopatologia de la resposta dolorosa II: Alteracions de la sensibilitat
dolorosa. Alteracions de la sensibilitat propioceptiva. Alteracions
de la sensibilitat tàctil. Alteracions de la sensibilitat tèrmica.
Dr. Maldonado. Classe Activa (Grup 2).
Classe 14
Pèrdua de memòria.
Fisiopatologia. Sistema límbic. Amnèsia, quadre confussional.
Les demències.
Dra. Andreu. Classe Professor.
Àrea Temàtica
III: Dany cel·lular i stress
Inclourà els mecanismes d'injuria cel·lular i remodelació, així
com la resposta al stress als nivells cel·lular i tisular.
Classe 15
Exercici muscular intens.
Dany cel·lular. Dany de membrana i sarcomèric. Remodelament muscular.
El condicionament. Stress cel·lular.
Dr. Orozco-Levi, Dr. Gea. Classe Activa (Grup 3).
Classe 16
Stress sistèmic.
Concepte de stress sistèmic. Fisiopatologia de la resposta
sistèmica. Resposta del S.N.C. Resposta del sistema endocrí. Resposta
cardio-vascular.
Dr. Maldonado. Classe Professor.
Àrea Temàtica
IV: Digestió, absorció, metabolització i fetge.
Aquesta àrea inclourà aspectes relacionats amb la disfunció de
l'aparell digestiu, amb èmfasi en el procés de la digestió, en
el de l'absorció dels principis immediats, i en les alteracions
de les funcions hepàtiques, abordant tant els aspectes sistèmics
com cel·lulars. També inclourà el coneixement de les alteracions
derivades del malfuncionament hepàtic i les seves conseqüències
en el balanç hidrosalí.
Classe 17
Fisiologia de la digestió. Absorció dels principis immediats.
Metabolisme de l'hepatòcit i fisiologia de les vies d'excreció
biliar.
Dra. Andreu. Classe Activa (Grup 4).
Classe 18
Síndrome gastroentèrica.
Fisiopatologia. Vòmits i diarrees, trastorns de la digestió. Alteracions
hidroelectrolítiques derivades.
Dra. Andreu. Classe Professor
Classe 19
Malabsorció crònica.
Trastorns dels mecanismes d'absorció. Conseqüències per l'organisme.
"Malnutrició".
Dra. Andreu. Classe Professor.
Classe 20
Oclusió intestinal. Mecànica o adinàmica. Anatomia
de l'oclusió. Alteracions hidroelectrolítiques i de l’equilibri
àcid-base. Evolució natural i complicacions.
Dr. Franch. Classe Activa (Grup 5).
Classe 21
Icterícia.
Síndrome ictèrica. Fisiopatologia. Concepte de colestasi. Colestasis
intrahepàtiques i extrahepàtiques.
Dr. Andreu. Classe Professor.
AVALUACIÓ FORMATIVA: Dia 29 d'Octubre, dilluns 12:10 a 14:00 h
Classe 22
Cirrosi hepàtica I.
Rol de les infeccions i de l'alcohol. Insuficiència hepatocel.lular.
Encefalopatia, fisiopatologia. Efectes centrals d'una disfunció
local.
Dr. Andreu. Classe Professor.
El mateix dia, de 15:10 a 17:00, i de 17:10 a 19:00, dos grups de pràctiques:
Primera
Classe 23
Cirrosi hepàtica II.
Fisiopatologia de la hipertensió portal. Conseqüències i complicacions.
Síndrome hepato-renal. Ascitis.
Dr. Andreu. Classe Professor.
Àrea Temàtica
V: Fisiopatologia nefro-urinària
Aquesta àrea inclourà aspectes relacionats amb el fracàs de l'aparell
excretor renal, aspectes de regulació metabòlica a nivell renal
i la disfunció de les vies urinàries.
Classe 24
Síndrome nefròtica.
Fisiopatologia de les alteracions a la barrera de filtració glomerular,
pèrdua proteica, conseqüències. L'edema. Manifestacions extrarrenals,
dislipèmia, trombosis.
Dra. Oliveras. Classe Activa (Grup 6).
El mateix dia, de 15:10 a 17:00, i de 17:10 a 19:00, els altres dos grups de
pràctiques: Primera
Classe 25
Insuficiència renal crònica.
Fisiopatologia. El volum i composició del medi extracel.lular.
Conseqüències sistèmiques, trastorns hidroelectrolìtics, equilibri
àcid-base des d'una òptica renal, trastorns metabòlics, retenció
d'urea i altres toxines urèmiques, hormona tiroidea, osteoporosi,
hematopoiesi. Diàlisi,
avantatges i efectes secundaris.
Dra. Oliveras. Classe Professor.
El mateix dia, de 12:10 a 13:00, i de 13:10 a 14:00, dos grups de pràctiques:
Segona
Classe 26
Còlic nefrític.
Dolor. Conseqüències de la obstrucció completa. La hidronefrosi.
Infecció associada, la pielonefritis.
Dra. Oliveras. Classe Activa (Grup
7).
El mateix dia, de 12:10 a 13:00, i de 13:10 a 14:00, els altres dos grups de
pràctiques: Segona
Àrea Temàtica
VI: Insuficiència respiratòria i equilibri àcid-base
Aquesta àrea temàtica inclourà conceptes lligats a la fisiopatologia
de la respiració, tant pulmonar com tisular perifèrica.
Classe 27
Revisió de la fisiologia de la respiració general i cel·lular.
Causes d'hipoxèmia i hipercapnia.
Dr. Gea.Classe Activa (Grup 8)
Classe 28
Hipòxia cel·lular.
Fisiopatologia de l'aport i transport d'O2. Metabolisme
cel·lular en situació d'hipòxia. Regulació
i fisiopatologia de l'equilibri àcid-base. Alcalosi i acidosi
respiratòria. Acidosi i alcalosi metabòlica. Sistemes tampó.
Dr. Gea. Classe Professor.
Classe 29
Pneumònia i vessament pleural.
Fisiopatologia. Relacions VA/Q i shunt. Difusió. Consum
intrapulmonar d'oxigen. Efectes de la temperatura sobre el contingut
d'oxigen i el seu alliberament. Efectes dels procés sèptic sobre
els factors pulmonars i extrapulmonars.
Dr. Gea. Classe
Professor.
Classe 30
Sobredosi d'heroïna. Hipoxèmia i hipercapnia per hipoventilació.
Components extrapulmonars.
Dr. Curull. Classe
Activa (Grup 9).
Classe 31
Classe extraordinària.
Fisiopatologia integrada. Síndrome hepato-pulmonar.
Prof. Robert Rodríguez-Roisín.Classe
Professor.
Classe 32
Crisi d'asma bronquial.
Fisiopatologia de la obstrucció aguda de la via aèria. Mecanismes,
contracció del múscul llis, edema i inflamació. Concepte de "reversibilitat".
Dr. Curull. Classe
Professor.
Classe 33
Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC).
Fisiopatologia de l'obstrucció crònica al flux aeri. Concepte
de cronicitat. Concepte de síndrome i de malaltia. Desequilibri
en les relacions VA/Q. Mecanismes "compensatoris":
la poliglobulia, repercussió sobre el cor dret. La insuficiència
cardíaca dreta. Conseqüències en altres òrgans i sistemes. Concepte
de "limitació funcional". Efecte sobre la qualitat de
vida.
Dr. Gea. Classe
Activa (Grup 10).
Àrea Temàtica
VII: Hormones, nutrició, metabolisme. Sexualitat i reproducció
Aquesta àrea inclourà aspectes relacionats amb el fracàs de la
regulació hormonal, les alteracions nutricionals i els trastorns
metabòlics. També inclourà aspectes relacionats amb els mecanismes
de disfunció sexual masculina i femenina.
Classe 34
Diabetis mellitus.
Alteracions del metabolisme dels hidrats de carboni: Diabetis
mellitus. Definició i diagnòstic. Manifestacions clíniques de
la hiperglicèmia. Etiopatogènia: factors genètics, immunològics
i ambientals. Complicacions agudes associades: Cetosi, coma hiperosmolar
i hipoglicèmia. Complicacions tardanes: Microangiopatia i macroangiopatia.
Importància del control glicèmic en la prevenció de les complicacions
tardanes.
Dr. Puig de Dou. Classe
Professor.
Classe 35
Tumor productor de GH (hormona del creixement). Fisiopatologia
de l´hipotàlem i la hipofisis: Fisiopatologia de l´adenohipòfisis:
Expressió sistèmica derivada de la hiperproducció d´hormones hipofisàries.
Pèrdua dels mecanismes de feedback i ritme circadià. Clínica local
per compressió d'estructures veïnes. Valoració funcional de la
hipòfisis: Proves de frenació i estimulació.
Dr. Puig de Dou. Classe Activa (Grup 11).
Classe 36
Hipertiroidisme per malaltia de Graves-Basedow.Fisiopatologia
del tiroides: Hipertiroidisme. Manifestacions clíniques de la
hiperproducció d'hormones tiroidees. Etiopatogènia: Trastorns
immunològics associats a la disfunció tiroidea. Altres causes
d'hipertiroidisme associades a autonomia funcional. Diagnòstic
y localització de l'hipertiroidisme. Hipotiroidisme: Manifestacions
clíniques del dèficit d'hormones tiroidees. Mecanismes fisiopatològics
causants del dèficit hormonal.
Dr. Puig de Dou. Classe
Professor.
Classe 37
Síndrome de Cushing.
Fisiopatologia de les glàndules suprarrenals: Trastorns de l'escorça
suprarrenal: Hiperproducció de cortisol. Etiopatogènia de l'autonomia
funcional glandular. Pèrdua dels mecanismes de feedback i del
ritme circadià. Expressió sistèmica de l´excés de producció de
cortisol. Localització etiològica de la font productora de cortisol
en excés.
Dr. Puig de Dou. Classe
Professor.
Classe 38
Parella que consulta per esterilitat.
Fisiopatologia de les gònades: Conceptes d'esterilitat i infertilitat.
Fisiopatologia de l'esterilitat masculina. Causes testiculars
i post-testiculars. Hormones sexuals i seminograma. Fisiopatologia
de la esterilitat femenina: Causes ovàriques i no ovàriques. Eix
hipotàlam-hipofisari-ovàric. Factors anatòmics e immunològics.
Dr. Puig de Dou. Classe
Professor.
Classe 39
Caquèxia d'origen oncològic. Concepte de caquèxia-anorèxia.
Alteracions metabòliques i de la composició corporal. Factors
humorals.
Dr. Franch. Classe Professor.
Àrea Temàtica
VIII: Les infeccions i la Immunitat
Aquesta inclourà aspectes relacionats amb
les alteracions dels diferents mecanismes immunitaris i la seva
relació amb processos patològics, tant a nivell cel·lular com
d'individu.
Classe 40
Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (SIDA).
Fisiopatologia. Infecció pel VIH i infeccions oportunistes. Plantejaments
terapèutics sota el prisma fisiopatològic.
Dr. Miguel Angel Martínez
i Dra Juana Diez. Classe
Professor.
Classe 41
Shock sèptic.
Fisiopatologia. Alteracions en diferents "òrgans diana".
Disbalanç de l'estat REDOX.
Dra. Esther Barreiro. Classe
Professor.
Classe 42
Agamma-globulinèmia de Bruton, la síndrome de George, l'immunodeficiència
combinada severa, deficiència d'adhesió leucocitària (LAD).
Immunodeficiències primàries: Classificació. Deficiències de cél.lules
B, T i combinades. Dèficits de C'. Alteracions de la fagocitosi.
Paradigmes i models animals d'immunodeficiències primàries. Criteris
diagnòstics.
Dr. López-Botet. Classe
Professor.
Classe 43
Lupus Eritematos Sistèmic i Tiroiditis.
Autoimmunitat I: Conceptes de fenomen autoimmune i patologia autoimmune.
Espectre de la patologia de base autoimmune. Mecanismes desencadenants
d'autoimmunitat i hipòtesi sobre el seu desenvolupament.
Dr. López-Botet. Classe
Professor.
Classe 44
Lupus Eritematos Sistèmic i Tiroiditis.
Autoimmunitat II: Mecanismes de lesió en patologia autoimmune.
Prototips de malalties autoimmunes. Valoració de les tècniques
diagnostiques en autoimmunitat.
Dr. López-Botet. Classe
Professor.
Classe 45
Trasplantament renal.
La resposta immunitària en els trasplantaments I: Immunologia
dels trasplantaments d'òrgans sòlids. El trasplantament renal.
Mecanismes de rebuig. Importància del tipatge d'antígens d'histocompatibilitat.
Control terapèutic i profilaxi
de les complicacions del trasplantament.
Dr. López-Botet. Classe
Professor.
Classe 46
Malaltia de l'empelt contra l'hoste.
La resposta immunitària en els trasplantaments II. El trasplantament
de moll d'ós. Mecanismes de rebuig i reacció de l'empelt contra
l'hoste.
Dr. López-Botet. Classe
Professor
Àrea Temàtica IX: Fisiopatologia integrada, l'exercici.
Classe 47
Limitació en el subjecte sa.
Causes cardiovasculars, fisiopatologia.
Limitació ventilatòria i la perifèrica.
Malalties respiratòries. Limitació mecànica ventilatòria. La immobilització
i l'envelliment. Mecanismes fisiopatològics.
Dr. Gea. Classe Activa (Grup
12).
Les 3 hores restants corresponen a la preparació de la classe pràctica.
Pràctiques (10)
Part 1. Grups de 15
Pràctica 1
Exercici, Funció muscular (2 h).
L’exercici en el subjecte sa i en el pacient. Valoració
dels elements limitants.
Concepte de força (dinamometria). Concepte de resistència (temps
límit). Implicacions metabòliques. Concepte de fatiga (avaluació
mecànica i EMG).
Dr. Gea i Dr. Coronell
Pràctica 2
Fisiopatologia de l'esòfag (1 h).
El reflux, la pHmetria i la manometria esofàgica.
Dra. Andreu.
Pràctica 3
Immunologia (2 h)
Aplicació de la immunofluorescència en la detecció d’Ac antinuclears
(ANA), i antiDNA (ENA) en
el diagnòstic del Lupus Eritematós Sistèmic vs seminari
inflamació.
Dr. López-Botet i Dr. Aramburu
Part 2. Confecció i Exposició de Pòsters
Total 6 h
Els 12 grups de les classes actives confeccionaran un pòster cadascun
d'ells (4 h no presencial).
S'exposaran en el dia determinat, amb 7 minuts per grup (i 3 de
preguntes i respostes) (2 hores més).
Dr. Gea, Dra. Andreu
i Dra. Barreiro
En cada cas, un dels professors (entre parèntesi) podrà ser consultat respecte de la bibliografia específica, tot i que el material bàsic es troba en els llibres de text recomanats.
Temes dels pòsters:
1. Fisiopatologia de la fibril.lació ventricular i de l'aturada
cardíaca (Dr. Molina, Servei de Cardiologia, Hospital del Mar).
2. Fisiopatologia de la
hemofília (Dr. Sentí, CEXS, IMIM).
3. Fisiopatologia del coma
(Dra. Andreu, CEXS, Servei de Gastroenterologia Hospital del Mar).
4. Fisiopatologia de la
pèrdua de visió (Dr. Gea, CEXS, Servei de Pneumologia Hospital
del Mar).
5. Fisiopatologia del còlic
biliar (Dra. Andreu, CEXS, Servei de Gastroenterologia Hospital
del Mar).
6. Fisiopatologia del reflux
gastro-esofàgic (Dra. Andreu, CEXS, Servei de Gastroenterologia
Hospital del Mar).
7. Fisiopatologia del tromboembolisme
pulmonar, la síndrome de la classe turista (Dr. Gea, CEXS, Servei
de Pneumologia Hospital del Mar).
8. Fisiopatologia del càncer de pulmó i les seves conseqüències
(Dr. Gea, CEXS, Servei de Pneumologia Hospital del Mar).
9. Fisiopatologia del
accident vascular cerebral i les seves conseqüències. (Dr.
Gea, CEXS, Servei de Pneumologia Hospital del Mar).
10. Fisiopatologia de la fatiga muscular (Dr. Gea, CEXS, Servei
de Pneumologia Hospital del Mar).
11. Fisiopatologia del fracàs multiorgànic (Dra. Barreiro, IMIM).
12. Fisiopatologia del metabolisme fosfo-càlcic: hiperparatiroidisme,
l'hipoparatiroidisme i dèficit de vitamina D (Dr. Puig de Dou,
Servei d'Endocrinologia Hospital del Mar).
Bibliografia
Llibre de text
GUYTON, H. Fisiología y Fisiopatología. McGraw-Hill Interamericana.
Bibliografia complementària
ESTELLER, C. Fundamentos de fisiopatología. McGraw-HillInteramericana
FARRERAS-ROZMAN. Tratado de Medicina de Harcourt Brace de
España (14 edició).
GUYTON, H. Tratado de fisiología médica. McGraw-Hill
Interamericana.
TRESGUERRES i d'altres. Fisiología humana.
Revistes
American Journal of Physiology: Cell physiology.
American Journal of Physiology: Gastrointestinal & liver
phisiology.
American Journal of Physiology: Heart and circulatory phisiology.
American Journal of Physiology: Lung and cellular and molecular.
Pflügers Archiv: European Journal of Physiology.
J Physiol (London)
Journal of Clinical Investigation (J Clin Invest)
Respiratory Physiology (Resp Physiol)