IDENTIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA
OBJECTIUS GENERALS
ORGANITZACIÓ DE L’ASSIGNATURA
-I. Sistema nerviós, amb una especial atenció a la neurofisiologia
dels sentits i del control motor. Prof.: Francisco
J. Muñoz.
-II. Sistema cardiovascular, que inclou una anàlisi de la funció
i de la regulació dels seus diversos components. Prof.: Marià
Sentí.
-III. Sistema respiratori. Aquesta secció dedicada al sistema
respiratori posarà l’èmfasi en la mecànica de la respiració
i en l'intercanvi de gasos. Prof.: Joaquim Gea.
-IV. Fisiologia de la sang, en la qual s’estudiarà tant el seu
origen com la seva funció. Prof.: Marià Sentí.
-V. Sistema digestiu. El control dels diferents
processos que contribueixen a la digestió i a l'absorció d'aliments
s’impartirà com a ABP. Prof.:
Segon trimestre
-VI. Metabolisme hidrosalí i funció renal, en el qual s’estudiarà
la importància del ronyó en el manteniment de l'equilibri hidroelectrolític
de l'organisme. Prof.: Guzmán Franch.
-VII. Fisiologia hormonal: la influència del sistema endocrí
en l'orquestració dels altres sistemes. Prof.: Jaume Puig.
-VIII. Fisiologia de la reproducció, atenent els aparells sexuals
de cada sexe i la fisiologia perinatal. Prof.: Jaume Puig.
AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE
- Prova d’elecció múltiple (s’hi inclouran els continguts dels
seminaris): 2,5 punts.
- Prova escrita teòrica. Caldrà contestar una pregunta curta
per cada bloc temàtic escollida entre dues (una cara d’un foli,
com a màxim): 5 punts.
- En l’examen teòric s’inclourà en cada trimestre una pregunta
sobre els continguts donats a les classes pràctiques: 1,5 punts.
- La nota dels informes dels ABP seran 1 punt a la nota final
de l’assignatura. Els continguts dels ABP podran ser avaluats
a l’examen teòric.
2. Per tal d’aprovar els dos trimestres de l’assignatura cal tenir aprovada
la part teòrica de cada trimestre.
3. La nota final de l’assignatura s’elaborarà atorgant el valor
proporcional de la càrrega temàtica de cada trimestre, de tal
manera que la nota del primer trimestre suposa un 75% de la
nota final de l’assignatura; mentre que la nota del segon trimestre
és un 25% de la nota final de l’assignatura.
4. En la convocatòria especial de setembre es mantindrà la nota
aprovada i proporcional del trimestre superat en el cas que
sigui pertinent.
5. Quan es repeteix l’assignatura, els repetidors han de repetir-la
tota. No tindran l’obligació d’assistir a les pràctiques ni
als ABP, però hauran de contestar les preguntes d’ABP
i de pràctiques de l’examen. Es mantindran les notes de l’informe
d’ABP de l’any en què va ser fet.
*Qualsevol tipus de còpia
en qualsevol dels apartats d’avaluació implica la no-superació
de l’assignatura.
És aconsellable un coneixement previ de l'assignatura Fisiologia
General (Cel·lular), impartida al primer curs de la llicenciatura,
així com el seguiment d'Anatomia II i d'Histologia, que s'imparteix
coordinadament amb Fisiologia Especial (de Sistemes). Tots els
estudiants hauran de fer els quatre ABP de l'assignatura, amb
els respectius informes individuals i de grup.
La falta d'assistència a les pràctiques i als ABP requereix
una justificació de l'organisme competent.L’alumne està obligat
a portar una còpia del seminari, del guió de pràctiques o del
text de l’ABP que es vagi a impartir,
que pot obtenir del Campus Global des del començament del curs
acadèmic.
Els alumnes han d’assistir a les classes pràctiques portant
la bata de laboratori.
TEMARI TEÒRIC
Tema 1. Introducció a l'assignatura
SISTEMA NERVIÓS
Tema 2. Organització funcional
dels sistemes motors
Definició dels sistemes de control segmentari i suprasegmentari.
Integració sensorial i motora.
Reflexos segmentaris. Característiques funcionals del reflex
miotàctic, tendinós i de retirada.
Control del reflex segmentari. Activitat dels receptors musculars.
Components i funcions del sistema gammamotor.
Tema 5. Control suprasegmentari
del moviment i de la postura (I)
Organització funcional del còrtex cerebral motor. Funció i alteracions
del còrtex motor.
Tema 6. Control suprasegmentari
del moviment i de la postura (II)
Organització funcional, paper fisiològic i alteracions dels
ganglis basals. Organització funcional, paper fisiològic i alteracions
dels centres motors del troncoencèfal.
Tema 7. Control suprasegmentari
del moviment i de la postura (III)
Tema 8. Introducció a la fisiologia
sensorial
Funcions generals i components del sistema sensorial. Òrgans
sensorials. Tipus de sensibilitat.
Tema 9. Receptors sensorials
Classificació. Tacte i pressió. Receptors de temperatura. Receptors
cutanis. Sensibilitat profunda i sensibilitat visceral. Sensacions
orgàniques. Receptors articulars.
Nervis perifèrics. Vies sensorials de la medul·la espinal. Sistema
sensorial del troncoencèfal. Funció tàlamo-cortical.
Tema 11. Fisiologia del dolor
(I)
Mecanismes de transmissió i d'integració del dolor. Tipus de
transmissió dolorosa. Vies de transmissió del dolor a la medul·la
espinal. Formació reticular. Funció del tàlem. Estructures implicades
en la interpretació dels estímuls dolorosos.
Tema 12. Fisiologia del dolor
(II)
Sistemes implicats en el control dels estímuls dolorosos. Aspectes
funcionals i neuroquímics implicats en el sistema inhibidor
descendent.
Tema 13. Fisiologia de la
visió
Principis físics d'òptica. Anatomia funcional de l'ull. Bases
fotoquímiques de la visió. Funció nerviosa de la retina. Agudesa
visual i visió en colors. Vies visuals centrals. Àrea visual
cortical.
Tema 14. Fisiologia de l'audició
Principis físics bàsics del so. Anatomia funcional de l'audició.
Fisiologia coclear. Transmissió dels estímuls auditius. Funció
de les cèl·lules ciliades internes i externes. Sintonització
mecànica. Sintonització elèctrica. Integració dels estímuls
auditius. Teories de l'audició.
Tema 15. Fisiologia vestibular
Receptors vestibulars. Control de l'equilibri i de l'acceleració
pel sistema vestibular. Reflexos vestibulars.
Tema 16. Receptors químics
Sentit del gust. El botó gustatiu. La cèl·lula receptora gustativa.
Transducció dels quatre gustos bàsics. Representació dels gustos
al tàlem i al còrtex. Sentit de l'olfacte. Receptors del neuroepiteli
olfactori. Transducció de les olors per part de les cèl·lules
receptores. Projecció de la informació al paleocòrtex i a l'escorça
cerebral olfactòria.
Tema 17. Sistema nerviós autònom
(I)
Organització funcional dels sistemes simpàtic i parasimpàtic.
Equilibri fisiològic entre tots dos sistemes. Activitat i variacions
funcionals.
Efectes generals dels sistemes simpàtic i parasimpàtic. Efectes
específics sobre les glàndules, la musculatura llisa visceral
i la vascular. Reflexos neurovegetatius.
Tema 19. Regulació central
de les funcions viscerals
Organització funcional del bulb raquidi. Paper de l'hipotàlem
en el control neuroendocrí. Paper de l'hipotàlem en el control
neurovegetatiu.
Tema 20. Funcions superiors
del sistema nerviós I
Organització funcional i connexions del sistema límbic. Control
de les emocions i de la conducta. Funcions específiques de l'amígdala,
de l'hipocamp i de l'escorça límbica.
Tema 21. Funcions superiors
del sistema nerviós II
Organització funcional i connexions del neocòrtex. Aprenentatge
i memòria. Bases moleculars de la memòria. Bases neuronals de
la consciència i del llenguatge.
Tema 22. Propietats del múscul
cardíac
Automatisme: origen del batec cardíac en els marcapassos. Conducció
de l'impuls cardíac. Excitabilitat del cor. Extrasístoles. Contractibilitat.
Relació tensió-llargària al múscul cardíac. Control vegetatiu
de la funció cardíaca.
Tema 23. Electrocardiograma
(ECG)
Activitat elèctrica del cor en registres de superfície. Ones
que apareixen a l'ECG. Durada dels diversos intervals i segments.
Derivacions estàndard. Hipòtesi d'Einthoven. Interpretació vectorial
de l'ECG. Derivacions unipolars. Derivacions precordials i dels
membres. Característiques generals. Tipus generals d'alteracions
que es poden detectar a l'ECG.
Tema 24. El cor com a bomba
El cicle cardíac. Cavitats i vàlvules cardíaques. Mesura de
la pressió i volum de les cavitats cardíaques i anàlisi dels
seus canvis durant el cicle cardíac. Correlacions temporals
amb l'ECG. Funció valvular: sorolls cardíacs. Canvis del cicle
cardíac ocasionats pels canvis de freqüència cardíaca.
Tema 25. Regulació del batec
cardíac
Control de la freqüència cardíaca. To simpàtic i parasimpàtic
com a determinants de la freqüència cardíaca. Control de la
força de contracció. Regulació intrínseca: llei de Frank-Starling,
regulació per freqüència i potenciació postextrasistòlica. Regulació
extrínseca nerviosa i hormonal.
Tema 26. Organització general
de l'aparell circulatori
Circulació major i circulació menor. Característiques funcionals
de cadascun dels trams de l'aparell circulatori. Pressió, volum
i velocitat de la sang a cada tram.
Tema 28. Circulació en grans
artèries
Característiques generals i funció del flux capil·lar. Tipus
de capil·lars. Intercanvi de substàncies al nivell dels capil·lars.
Difusió de soluts. Moviments nets de fluid. Filtració capil·lar.
Equilibri de Starling. Importància dels vasos limfàtics en la
reabsorció capil·lar. Edema.
Tema 30. Circulació venosa
Característiques generals. Pressió venosa central i pressió
venosa perifèrica: mesurament i factors de què depenen. Factors
generals que faciliten la circulació venosa.
Tema 31. Circulació perifèrica
i el seu control
Control de la perfusió tissular: factors locals i autoregulació
del flux. Control de la pressió arterial com a determinant de
la perfusió tissular: paper central del reflex baroreceptor.
Altres reflexos càrdio-circulatoris. Factors hormonals. Sistema
renina-angiotensina. Paper del ronyó en el control de la pressió
arterial a llarg termini.
Tema 32. Control del volum/minut
cardíac i acoblament entre el cor i les venes
Mètodes de mesura, valors normals i variacions fisiològiques
del volum/minut cardíac. Factors de què depèn el volum/minut
cardíac. Factors cardíacs: corbes de funció cardíaca. Factors
vasculars: corbes de funció vascular. Anàlisi de les modificacions
del volum /minut cardíac que s'esdevenen en diverses circumstàncies.
Tema 33. Circulacions especials
Circulació coronària. Característiques generals. Mesurament
del flux sanguini coronari. Valors normals i variacions fisiològiques.
Canvis de pressió i flux dels vasos coronaris durant el cicle
cardíac. Regulació del flux sanguini coronari. Circulació cerebral.
Circulació muco-cutània.
III. SISTEMA RESPIRATORI
Tema 34. Funcions generals
de l'aparell respiratori
Tema 35. Propietats mecàniques
estàtiques del pulmó i de la caixa toràcica
Propietats elàstiques del pulmó: relacions pressió-volum en
el pulmó aïllat. Tensió superficial als alvèols: surfactant
pulmonar. Propietats elàstiques de la paret toràcica. Propietats
elàstiques del sistema pulmó-paret toràcica. Espai pleural.
Estudi de les corbes de compliança pulmonar, de la caixa toràcica
i del sistema pulmó-caixa toràcica: posició de repòs del sistema.
Tema 36. Propietats mecàniques
dinàmiques del pulmó i de la caixa toràcica
Resistències al flux d'aire: distribució al llarg de la via
aèria. Efectes del volum pulmonar i to bronquial. Dinàmica del
cicle ventilatori. Mesura de les resistències a la via aèria.
Compressió dinàmica de la via aèria. Estudi de les corbes del
flux respiratori i el volum pulmonar i les del flux respiratori
i la pressió pleural. Treball respiratori.
Espai mort anatòmic. Mesura de la ventilació alveolar. Espai
pleural. Efectes de la gravetat i diferències regionals en la
ventilació. Composició del gas a les vies aèries i als alvèols.
Factors que modifiquen la composició del gas alveolar.
Tema 38. Circulació pulmonar
Vasos pulmonars. Vasos bronquials. Hemodinàmica pulmonar: pressions
i resistències. Flux sanguini pulmonar: distribució regional.
Regulació de la circulació pulmonar. Edema pulmonar.
Tema 39. Intercanvi gasós
als pulmons
Tema 40. Transport d'oxigen
per la sang
Estructura i propietats de l'hemoglobina. Corba de dissociació
de l'oxihemoglobina. Càrrega i descàrrega de O2 de
la sang. Factors que modifiquen l'afinitat entre l'hemoglobina
i l'oxigen: factors normals i intoxicació per monòxid de carboni.
Anèmia i hemoglobines anormals.
Tema 41. Transport de diòxid
de carboni
Compostos en què es transporta el CO2 a la sang.
Corba de dissociació del CO2. Efectes de Bohr i de
Haldane. Reaccions i canvis associats amb els moviments de CO2
de la sang. Paper del CO2 en l'equilibri àcid-base.
Tema 42. Relació ventilació-perfusió
Mesures de les alteracions del quocient ventilació-perfusió:
càlcul del xunt fisiològic i de l'espai mort fisiològic. Diferències
regionals del quocient ventilació-perfusió. Causes d’hipòxia
tissular.
Control nerviós. Centres respiratoris. Generació del ritme respiratori.
Reflexos respiratoris pulmonars i extrapulmonars.
Tema 44. Control químic de
la ventilació
Quimioreceptors centrals i perifèrics. Respostes integrades
davant de la hipòxia, la hipercàpnia i l'acidosi. Resposta respiratòria
a l'exercici. Adaptació a ambients especials: aclimatació a
l'altura.
Tema 45. Funcions generals
de la sang
Tema 46. Hematopoesi
Tema 47. Propietats antigèniques
de l'hemàtic
Grups sanguinis: sistema AB0 i sistema Rh. Proves de determinació
de grup. Incompatibilitat sanguínia. Leucòcits: característiques
generals i de cada subtipus. Formació dels leucòcits. Fórmula
leucocitària.
Tema 48. Hemostàsia i coagulació
V. SISTEMA DIGESTIU
Del tema 49 al 52 no seran impartits a classe,
sinó que s'analitzaran al llarg del trimestre mitjançant tres
ABP:
ABP10. En aquest ABP els estudiants resoldran, amb l'ajuda d'un tutor, un problema relacionat amb la motilitat del tub digestiu.
ABP11. En aquest ABP es resoldrà un problema relacionat amb la secreció al tub digestiu.
ABP12. En aquest
ABP es resoldrà un problema relacionat amb l'absorció intestinal.
Motilitat. Múscul llis intestinal: característiques funcionals.
Integració i control de l'activitat motora intestinal. Masticació.
Deglució. Organització nerviosa de la deglució. Control de l'esfínter
esofàgic inferior.
Tema 50. Secreció salival
Funcions de la saliva. Composició de la saliva. Regulació de
la secreció salival.
Tema
Tema 52. Secreció gàstrica
Composició i funcions digestives. Secreció de ClH. Secreció
d'enzims. Barrera mucosa de l'estómac.
Tema 53. Control de la secreció
gàstrica
Secreció basal. Fases cefàlica, gàstrica i intestinal. Mecanismes
reguladors nerviosos i humorals. Inhibició de la secreció gàstrica.
Tema 54. Secreció pancreàtica
Tema 55. Secreció biliar
Composició. Sals biliars: secreció i funcions digestives. Fetge.
Regulació de la secreció biliar. Circulació enterohepàtica.
Regulació de l'excreció biliar: períodes digestius i interdigestius.
Secreció intestinal.
Tema 56. Motilitat intestinal
Tema 57. Digestió i absorció
Consideracions generals. Digestió i absorció d'hidrats de carboni.
Paper digestiu de la fibra. Digestió i absorció de proteïnes
i de lípids. La flora intestinal.
Tema 58. Absorció d'aigua,
electròlits i vitamines
Mecanismes transportadors i regulació.
Tema 59. Volum i composició
dels líquids corporals
Aigua. Balanç hídric. Compartiments extracel·lular i intracel·lular.
Tècniques de mesurament dels compartiments. Osmolalitat. Introducció
als conceptes de deshidratació i d’hiperhidratació.
Tema 60. Fisiologia renal
Estructura funcional del ronyó. La nefrona, el còrtex i la medul·la
renal. Generalitats funcionals. Funció excretora (conceptes
de filtració, reabsorció i secreció), homeostàsica i endocrina.
Flux renal, regulació nerviosa i hormonal i autoregulació. Factor
natriurètic. Filtració. Pressió hidrostàtica i col·loidosmòtica.
Grandària i propietats de les partícules. Permeabilitat. Composició
del filtrat. Avaluació de la funció renal. Concepte de depuració
(clearance). Filtració
glomerular. Depuració de creatinina, urea i inulina.
Tema 62. Funció tubular I.
Reabsorció
Reabsorció activa i passiva. Gradients elèctric, químic i osmòtic.
Topografia de la reabsorció.
Tema 63. Funció tubular II.
Secreció
Secreció activa i passiva. Topografia de la secreció. Concentració
de l’orina: túbul proximal, nansa de Henle, segments descendent
i ascendent, túbul distal i col·lector. Micció. Transport de
l’orina. Fisiologia de la bufeta. Control de la micció.
Tema 64. Regulació renal de
l'equilibri àcid-base
Concepte. Sistemes reguladors. Secreció de H+, reabsorció i
excreció de bicarbonat. Alteracions d'origen metabòlic. Presentat
per un grup de quatre estudiants.
VII. FISIOLOGIA HORMONAL
Tema 65. Introducció a la
fisiologia endocrina
Tema 66. Hipòfisi i hipotàlem
Vies neurosecretores. Sistema portal. Eix hipotalamohipofisari.
Factors hipofisaris. Hormones hipotalàmiques. Factors alliberadors
de TSH, ACTH, gonadotrofines, GH i prolactina. Hormona antidiürètica.
Oxitocina.
Fisiologia de les hormones TSH, ACTH, GH, LH i FSH.
Metabolismes del iode. Hormones tiroidees. Síntesi, transport
i accions. Regulació i exploració funcional de la tiroide.
Síntesi i secreció d'insulina. Accions. Regulació. Avaluació
funcional. Glucagó, síntesi i secreció. Accions i mecanismes.
Regulació. Avaluació. Homeòstasi de la glucosa. Somatostatina.
Pèptid intestinal vasoactiu.
Tema 70. Hormones relacionades
amb el metabolisme ossi (calci i fòsfor)
Paper dels ions minerals. Breu repàs del metabolisme del calci
i del fòsfor. Fisiologia metabòlica de l'os i homeòstasi mineral.
Paratohormona: síntesi i secreció. Accions i regulació. Mètodes
d'avaluació. Calcitonina: síntesi i secreció. Accions i regulació.
Mètodes d'avaluació. Vitamina D: síntesi i aportació exògena;
transport i metabolisme. Accions i regulació. Avaluació funcional
del metabolisme mineral.
Tema 71. Hormones de la glàndula
adrenal I
Còrtex suprarenal. Glucocorticoides: síntesi i secreció; transport
i metabolisme. Accions. Regulació. Exploració funcional. Mineralocorticoides:
síntesi, secreció, transport i metabolisme. Accions. Regulació.
Avaluació funcional dels sistemes glucocorticoide i mineralocorticoide.
Medul·
VIII. FISIOLOGIA DE
Modalitats.
Tema 74. Fisiologia de la
reproducció II
Sistema reproductor masculí
Tema 75. Fecundació i gestació
Fecundació de l'òvul i fusió pronuclear. Implantació. Desenvolupament
de l’òvul fecundat. Creixement de l'embrió. Funcions de la placenta.
Fisiologia del part.
Tema 76. Fisiologia de la
dona gestant
Particularitats hormonals, metabòliques, respiratòries i cardiovasculars.
CRÈDITS PRÀCTICS
Pràctica 2: Electromiografia
i temps de reacció (3 hores). Registre del to muscular basal
i màxim durant una contracció voluntària, així com del temps
de reacció. Prof.: José Manuel
Fernández.
Pràctica 3: Resposta
galvànica de la pell i el polígraf (3 hores). S'estudiarà la
resposta bioelèctrica de la pell, la qual canvia depenent dels
nivells de sudoració (control simpàtic). El polígraf (detector
de mentides) associa el registre de la resposta galvànica amb
altres variables fisiològiques com ara freqüències respiratòries
i cardíaca, el control de les quals depèn del sistema vegetatiu.
Prof.: José Manuel
Fernández.
Pràctica 4: Electrocardiografia
I (3 hores). Familiarització amb l'electrocardiògraf.
Relació de l'activitat elèctrica del cor amb els esdeveniments
mecànics que es produeixen durant el cicle cardíac. Observació
dels canvis en el ritme cardíac associats a canvis posturals.
Prof.: Miguel A. Valverde.
Pràctica 5: Electrocardiografia
II (3 hores). Registres simultanis de derivats precordials i
pols arterial. Utilització del pletismògraf per avaluar canvis
en la pressió arterial perifèrica. Prof.: Miguel A. Valverde.
Pràctica 6: Cicle
respiratori (3 hores). Registre de ventilació pulmonar utilitzant
un pneumògraf i transductors del flux de l'aire ventilat. Prof.:
Miguel A. Valverde.
Pràctica 7: Fluxos
pulmonars (3 hores). Determinació de la capacitat vital forçada,
volum expiratori forçat i ventilació voluntària màxima. Prof.:
Miguel A. Valverde.
Pràctica 8: Grups
sanguinis (1 hora). Extracció de mostres de sang per al seu
processament i la determinació dels grups sanguinis i el factor
Rh. Prof.: Marià Sentí.
Seminari 2: Control de
Seminari 3: Percepció Somato-sensorial.
Prof.: F. J. Muñoz
Seminari 4: Percepció Química i Sensorial. Prof.: F. J. Muñoz
Seminari 5: El Cor com a Bomba. Prof.: M. Sentí
Seminari 6: El Sistema Arterial. Prof.: M. Sentí
Seminari 7:
Seminari 8: Estructura i Funció de l'Aparell Respiratori. Prof.:
J. Gea
Seminari 9: Transport d'Oxigen i de Diòxid de Carboni.
Prof.: J. Gea
Seminari 10: Control de
Seminari 11: Components de
Seminari 12: Control de l'Osmolalitat
i el Volum dels Fluids Corporals. Prof.: G. Franch
Seminari 13: Regulació Iònica del Ronyó. Prof.: G. Franch
Seminari 14: Hipotàlem i Glàndula Pituïtària. Prof.: F. J. Muñoz
Seminari 15:
Seminari 16: Les Glàndules Adrenals.
Prof.: F. J. Muñoz
Fisiología. R.M. Berne y Matthew N. Levy. Harcourt, 2006.
Fundamental neuroscience. L.R. Squire et al.; Academic Press,
2003.
Fundamental neuroscience. M. J. Zigmond et al.; Academic Press,
1999.
Principios de neurociencia. D. E. Haines. Elsevier Science,
2003.
Principles of physiology. M.N. Levy, B.M. Koeppen, B. A. Stanton;
Elsevier Mosby 2006.
Tratado de fisiología médica. A. C. Guyton, J. E. Hall; McGraw-Hill
Interamericana 1996.