IDENTIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA
L'assignatura Embriologia i Anatomia Descriptiva I és una matèria obligatòria del primer curs de la llicenciatura en Biologia que consta de 4,5 crèdits, 3 teòrics i 1,5 pràctics.

COORDINACIÓ I PROFESSORAT
El coordinador de l'assignatura i professor responsable de la docència teòrica i pràctica és el Dr. José Antonio Pereira Rodríguez. La docència pràctica comptarà amb la col·laboració del Dr. Antoni Molina i Ros i d'Eulogio Pleguezuelos Cobo.

OBJECTIUS GENERALS
L'assignatura Embriologia i Anatomia Descriptiva I té com a objectius principals que els estudiants:
- Assumeixin el llenguatge que permet l'orientació i la localització dels diferents elements del cos humà.
- Coneguin la nomenclatura anatòmica bàsica i la localització de les estructures que prenen part en la configuració de l'aparell locomotor (ossos, articulacions, músculs, aparell vascular i nervis).
- Reconeguin els diferents mecanismes funcionals mitjançant els quals actua l'aparell locomotor.
- Identifiquin els components de l'aparell locomotor en mitjans de suport bidimensionals convencionals (radiologia) i en models anatòmics, ja siguin reals o reproduccions.
- S'introdueixin a l'estudi de les diferents regions anatòmiques de l'aparell locomotor.
- Coneguin els fonaments de l'embriologia humana, les diferents parts de l'embrió en general i les que prenguin part en la formació de l'aparell locomotor, així com els processos que condueixin a la configuració definitiva dels seus elements.

OBJECTIUS ESPECÍFICS
Estan especificats en cadascuna de les lliçons del programa.

DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS DOCENT
Tots els continguts de l'assignatura es troben disponibles en el Campus Global, on trobareu uns resums detallats de cadascuna de les classes, amb el corresponent material gràfic complementari i connexions a pàgines web d'interès. És recomanable la preparació prèvia de la classe per aconseguir una major participació i aprofitament.

Les lliçons teòriques presencials es desenvolupen segons el clàssic format de lliçons magistrals amb el suport de material gràfic: projeccions de transparències d'ordinador i vídeos. En l'espai web de l'assignatura hi ha disponible informació més àmplia sobre això.

Hi ha un total de quinze lliçons no presencials corresponents als apartats d'Artrologia; Miologia, Neurologia i Angiologia de l'aparell locomotor. Els temes corresponents seran preparats pels estudiants individualment amb els materials disponibles en el Campus Global i complementats amb: activitats no presencials, seminaris i tutories. L'apartat de Miologia d'aquestes lliçons serà objecte d'avaluació continuada. En el Campus Global disposeu de tots els detalls del desenvolupament d'aquestes lliçons.

L'assistència a les pràctiques és obligatòria. Totes les sessions es faran a les aules de pràctiques de la Facultat en dos grups d'estudiants i es desenvoluparan dos apartats de l'assignatura:

- Pràctiques d'Osteologia: els estudiants podran consultar prèviament els guions dels punts clau de cadascuna de les classes i els objectius des del Campus Global. Durant la classe es dividiran els estudiants en grups de 5-6 persones. L'objectiu principal de les pràctiques és identificar sobre models anatòmics els diferents detalls dels ossos del cos humà. És recomanable portar un atles d'anatomia per fer les consultes oportunes. En finalitzar cadascuna de les sessions es farà una avaluació a un grup d'estudiants seleccionat a l'atzar (màxim: 15 estudiants). Tots els estudiants hauran de ser avaluats com a mínim dues vegades en el transcurs del trimestre.

- Pràctiques d'Anatomia Topogràfica: els estudiants, dividits en grups petits, hauran d'identificar els punts clau de la pràctica sobre models anatòmics. A la web podran trobar els guions, els objectius de les pràctiques i el material gràfic de suport. Es recomana la consulta prèvia per millorar l'aprofitament de les classes. Durant aquestes sessions es farà simultàniament un seminari en grups petits.

Les consultes al professorat es podran fer mitjançant el correu electrònic o personalment dins de l'horari que s'indicarà.

CRITERIS D'AVALUACIÓ
Primera convocatòria (tercer trimestre)
L'avaluació de l'assignatura es pot fer de dues maneres:

Alumnes que segueixen l'avaluació continuada:
1. Avaluació continuada de les lliçons no presencials: preguntes d'elecció múltiple (10). Es faran tres sessions que tindran lloc en acabar cadascun dels apartats (Miologia de l'extremitat superior; Miologia de l'extremitat inferior i Miologia del tronc i del cap). Tindrà un valor del 30% de la qualificació final.
2. Preguntes d'elecció múltiple incloses dins de la prova general trimestral de totes les assignatures. El nombre de preguntes serà proporcional als crèdits impartits. Tindrà un valor del 35% de la qualificació final.
3. Prova específica teòrico-pràctica: constarà d'entre quinze i vint preguntes curtes que es puntuaran segons tres barems: 1, 0,5 o 0 punts. El seu pes dins de la puntuació final serà del 20%.
4. Prova específica pràctica: tindrà un valor dins de la qualificació final del 10%. Es plantejaran deu preguntes per poder resoldre amb els materials següents: models anatòmics, fotos de dissecció i radiografies. Dues de les preguntes són considerades bàsiques, motiu pel qual són eliminatòries. Per tant, és imprescindible encertar les dues per tenir en consideració la resta de l'examen.
5. Assistència i avaluacions de les pràctiques: 5%.

Alumnes que es presenten a la prova final (juny):
1. Preguntes d'elecció múltiple incloses dins de la prova general trimestral de totes les assignatures. El nombre de preguntes serà proporcional als crèdits impartits. Tindrà un valor del 60% de la qualificació final.
2. Prova específica teòrico-pràctica: constarà d'entre quinze i vint preguntes curtes que es puntuaran segons tres barems: 1, 0,5 o 0 punts. El seu pes dins de la puntuació final serà del 25%.
3. Prova específica pràctica: tindrà un valor dins de la qualificació final del 10%. Es plantejaran deu preguntes per resoldre amb els materials següents: models anatòmics, fotos de dissecció i radiografies. Dues de les preguntes són considerades bàsiques, motiu pel qual són eliminatòries. Per tant, és imprescindible encertar les dues per tenir en consideració la resta de l'examen.
4. Assistència i avaluacions de les pràctiques: 5%.

Segona convocatòria (setembre):
1. Prova específica teòrico-pràctica: constarà d'entre quinze i vint preguntes curtes que es puntuaran de la manera següent: 1, 0,5 o 0 punts. El seu pes dins de la puntuació final serà del 80%.
2. Prova específica pràctica: es plantejaran deu proves per fer amb els materials següents: models anatòmics, fotos de dissecció i radiografies. Dues de les preguntes són considerades bàsiques, motiu pel qual són eliminatòries. Per tant, és imprescindible encertar les dues per tenir en consideració la resta de l'examen. Tindrà un valor dins de la qualificació final del 20%.

Programa de l'assignatura

Tema 1. Anatomia i embriologia general
Definició d'anatomia. Importància de l'anatomia. Parts de l'anatomia. Mètodes d'estudi. Definició d'embriologia. Parts de l'embriologia. Mètodes d'estudi. Desenvolupament del programa de l'assignatura. Posició anatòmica. Eixos i plans.
Tipus de lliçó: teòrica.
Duració: 1 hora.
Objectius: definició i estructura general de l'assignatura, importància del seu coneixement i mètodes d'estudi. Presentació del programa i estructura dels continguts. Introducció al llenguatge anatòmic.

Embriologia general

Tema 2. Inici del desenvolupament humà. Primera i segona setmanes
Períodes del desenvolupament. Estadis del desenvolupament embrionari. Gametogènesi. Fecundació. Segmentació del zigot. Implantació.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora.
Objectius: estudi dels períodes inicials del desenvolupament embrionari, des de la fecundació fins a la implantació, i dels diferents canvis evolutius que es produeixen.

Tema 3. Formació de l'embrió humà. Tercera setmana
Gastrulació. Formació de les capes germinals. Neurulació. Desenvolupament del celoma intraembrionari. Desenvolupament de l'aparell cardiovascular primitiu. Desenvolupament de les vellositats corials.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora.
Objectius: conèixer els diferents canvis que es produeixen durant la tercera setmana del desenvolupament.

Tema 4. Desenvolupament dels teixits i forma del cos. De la quarta a la vuitena setmanes
Fases del desenvolupament. Plegament de l'embrió. Derivats de les capes germinals. Control del desenvolupament embrionari. Mètodes de mesura d'embrions. Evolució de la forma del cos des de la quarta a la vuitena setmana.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora.
Objectius: identificar els diferents processos morfològics que condueixen a l'adquisició de la forma humana definitiva. Estudiar els diferents factors reguladors.

Tema 5. Període fetal. De la novena setmana fins al naixement
Estimació de l'edat fetal. Factors que influeixen en el creixement fetal. Procediments per valorar l'estat del fetus. Principals canvis de la vida fetal. Placenta. Amni i líquid amniòtic. Circulació fetal.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora.
Objectius: reconèixer els diferents canvis que es produeixen durant el període fetal i els factors que l'influeixen. Estudiar la disposició i les funcions de la placenta i les membranes fetals. Esquema general de la circulació fetal.

Anatomia de l'aparell locomotor

Tema 6. Generalitats de l'aparell locomotor
Ossos, generalitats i classificació. Articulacions, generalitats, classificació i òrgans auxiliars. Músculs: generalitats, classificació, òrgans auxiliars.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 2 hora.
Objectius: introducció a l'estudi de l'aparell locomotor. Reconeixement dels esquemes generals dels ossos, músculs i articulacions, els diferents tipus i nomenclatura.

Tema 7. Embriologia de l'aparell locomotor. Desenvolupament del sistema esquelètic
Somita i els seus derivats. Desenvolupament de l'os i del cartílag. Desenvolupament de les articulacions. Desenvolupament del múscul esquelètic. Malformacions congènites de l'aparell locomotor.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora.
Objectius: conèixer els diferents elements embrionaris que donen lloc al desenvolupament de l'aparell locomotor. Desenvolupament específic dels elements que el componen.

Osteologia

Tema 8. Osteologia de l'extremitat superior
Clavícula. Escàpula. Húmer. Cúbit. Radi. Carp. Metacarp. Falanges.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: 2 hores.
Objectius: conèixer la nomenclatura i la localització dels ossos de l'extremitat superior i els seus detalls més importants. Reconèixer en superfície cadascun d'aquests ossos i els seus punts d'unió.

Tema 9. Osteologia de l'extremitat inferior
Coxal. Sacre. Pelvis en conjunt. Fèmur. Tíbia. Peroné. Ròtula. Ossos del peu.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: 2 hores.
Objectius: conèixer la nomenclatura i la localització dels ossos de l'extremitat inferior i els seus detalls més rellevants. Reconèixer-ne cadascun en superfície i els seus punts d'unió.

Tema 10. Osteologia del tronc
Vèrtebra tipus. Diferències regionals de les vèrtebres. Atles i Axis. Costelles. Estern.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: 1 hora.
Objectius: familiaritzar l'alumne amb la forma i la disposició, així com amb els detalls més rellevants dels ossos del tronc. Apreciar les diferencies regionals de les vèrtebres i distingir les que tinguin peculiaritats úniques.

Tema 11. Estudi del cap. Ossos del crani. Base del crani. Ossos de la cara. Fosses del cap
Generalitats. Classificació i localització dels ossos del cap. Frontal. Parietal. Occipital. Etmoide. Esfenoide. Temporal. Fosses cranials anterior, mitjà i posterior. Maxil.lar superior. Palatí. Zigomàtic. Lacrimal. Nasals. Cornet inferior. Vòmer. Maxil.lar inferior. Fosses de la cara.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: 2 hores
Objectius: reconèixer els diferents ossos del crani i de la cara i la seva localització. Composició de les fosses cranials i les seves realacions amb el sistema nerviós. Fosses de la cara.

Antropologia

Tema 12. Biomecànica articular de l'extremitat superior
Introducció. Articulacions de la unitat funcional de l'espatlla. Articulacions de la unitat funcional del colze. Articulació del canell. Articulacions de la mà i dels dits.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 2 hores (una hora no presencial)
Objectius: conèixer la nomenclatura de les diferents articulacions de l'extremitat superior i els tipus de moviments que executen, els seus mitjans d'unió i graus de llibertat.

Tema 13. Biomecànica de l'extremitat inferior
Articulació del maluc. Articulació del genoll. Articulacions tíbio-peroneals. Articulació del turmell. Articulacions del peu.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 2 hores (una hora no presencial)
Objectius: que l'estudiant conegui les diferents articulacions de l'extremitat inferior, mitjans d'unió, moviments i graus de llibertat.

Tema 14. Biomecànica de la columna vertebral toràcica i lumbar
Articulacions entre les vèrtebres. Articulacions de les vèrtebres amb les costelles. Mecànica articular de la columna vertebral. Articulacions del cap.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora.
Objectius: conèixer la nomenclatura, els elements i els moviments integrats de les diferents articulacions del tronc.

Tema 15. Biomecànica de la columna cervical i del cap
Articulació temporo-mandibular. Articulació occipito-atlanto-axoidal. Articulacions de la columna cervical. Integració dels moviments del raquis cervical.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: conèixer la biomecànica dels moviments de la columna cervical, especialment els localitzats a l'articulació occipito-atlanto-axoidal i a l'articulació temporo-mandibular.

Miologia

Tema 16. Anatomia funcional de l'espatlla
Músculs que actuen sobre la unitat funcional de l'espatlla. Integració dels moviments de l'espatlla.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: estudiar la nomenclatura i la disposició general dels músculs que actuen sobre les articulacions de la cintura escapular. Conèixer les diferents accions d'aquesta basades en el seu origen, inserció, disposició de les fibres i eixos d'acció sobre les articulacions.

Tema 17. Anatomia funcional del colze
Músculs del braç. Músculs de l'avantbraç que actuen sobre el colze. Moviments integrats del colze.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: identificar els músculs del braç i de l'avantbraç que actuen sobre l'articulació del colze. Estudiar les seves accions basades en la disposició d'aquests

Tema 18. Anatomia funcional de l'avantbraç
Músculs de l'avantbraç que actuen sobre les articulacions del canell. Músculs de l'avantbraç que actuen sobre els dits de la mà. Acció integrada dels músculs del canell. Corredores dorsals del carp. Canal carpiana.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: conèixer els diferents músculs que actuen sobre les articulacions del canell i dels dits, la seva disposició general, els punts d'ancoratge i les accions. Integració dels moviments de cadascun dels grups musculars per a la mobilitat de la mà i dels dits.

Tema 19. Anatomia funcional de la mà i dels dits
Músculs propis de la mà. Mecànica articular dels dits de la mà.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: estudiar els diferents músculs propis de la mà i les seves accions aïllades i integrades als moviments més comuns de les diferents articulacions.

Tema 20. Anatomia funcional del maluc
Músculs que actuen sobre l'articulació coxo-femoral. Integració dels moviments del maluc.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: conèixer la nomenclatura dels diferents músculs que actuen sobre l'articulació coxofemoral i les seves accions, basades en la disposició de les fibres i insercions. Estudiar de forma integrada els moviments del maluc.

Tema 21. Anatomia funcional de la cuixa
Músculs que actuen sobre l'articulació del genoll. Quàdriceps femoral. Sartori. Bíceps femoral. Semimembranós. Semitendinós. Popliti.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: identificar els músculs de la cuixa i les seves accions integrades, basades en la disposició i els punts d'inserció.

Tema 22. Anatomia funcional de la cama i del peu
Músculs anteriors de la cama. Músculs peroneals. Músculs posterior de la cama. Integració dels moviments del turmell. Volta plantar.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: estudiar els diferents músculs de la cama i del peu, la seva disposició i les seves accions.

Tema 23. Anatomia funcional del tronc
Diafragma. Músculs intercostals. Musculatura accessòria. Acció integrada dels músculs respiratoris. Musculatura de la columna vertebral. Acció integrada dels músculs de la columna vertebral.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: estudiar els diferents músculs que actuen sobre els moviments respiratoris. Conèixer la nomenclatura, disposició i acció integrada dels músculs de la columna vertebral.

Tema 24. Parets de l'abdomen. Conducte engonal
Classificació. Músculs rectes de l'abdomen. Oblic major. Oblic menor. Transvers de l'abdomen. Quadrat lumbar. Capes de l'abdomen. Conducte engonal.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: estudiar els diferents músculs de l'abdomen i la seva disposició. Conducte engonal. Bases anatòmiques de les hèrnies engonals.

Tema 25. Anatomia funcional del cap
Classificació dels músculs del cap. Músculs de la masticació. Músculs de la mímica.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: estudiar les diferents accions funcionals integrades als gestos facials més característics.

Tema 26. Anatomia funcional del coll
Músculs del coll. Classificació. Musculatura ventro-lateral. Musculatura del clatell. Aponeurosi del coll. Accions dels músculs del coll en els moviments cervicals.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 1 hora (no presencial)
Objectius: conèixer la denominació, la disposició i les accions funcionals sobre la columna vertebral dels diferents músculs del coll.

Neurologia i Angiologia

Tema 27. Vascularització i inervació de les extremitats
Plexe braquial. Territoris motors i sensitius de l'extremitat superior. Branques terminals del plexe braquial. Artèries, venes i limfàtics de l'extremitat superior. Plexe lumbosacre. Branques col·laterals i branques terminals del plexe lumbosacre. Territoris motors i sensitius de l'extremitat inferior. Artèries, venes i limfàtics de l'extremitat inferior.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: 2 hora (una hora no presencial)
Objectius: nomenclatura dels diferents nervis de l'extremitat superior. Territoris sensitius i motors de l'extremitat superior. Conèixer els diferents vasos sanguinis de l'extremitat superior. Drenatge limfàtic. Nomenclatura dels diferents nervis de l'extremitat inferior. Territoris sensitius i motors. Conèixer els diferents vasos de l'extremitat. Drenatge limfàtic.

Anatomia Topogràfica

Tema 28. Anatomia topogràfica de l'extremitat superior
Cavitat axil·lar. Fossa del colze. Canal carpiana. Trajectes vasculars i nerviosos. Disposició general de la musculatura.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: 2 hores.
Objectius: identificar els diferents músculs, vasos i nervis de l'extremitat superior. Conèixer les diferents regions anatòmiques en conjunt.

Tema 29. Anatomia topogràfica de l'extremitat inferior
Regió glútia. Triangle de Scarpa. Fossa poplítia. Disposició general dels músculs. Trajectes vasculars i nerviosos.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: 2 hores.
Objectius: identificar els elements musculars, vasculars i nerviosos de l'extremitat inferior. Conèixer les diferents regions anatòmiques en conjunt.

Tema 30. Anatomia topogràfica del tronc
Músculs de la paret toràcica. Músculs de l'esquena. Diafragma. Músculs de l'abdomen. Regions engonal i crural.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: 2 hores.
Objectius: identificar les diferents capes musculars del tronc i les seves relacions.

Bibliografia recomanada

Bibliografia bàsica

LLUSÁ,M.; MERÍ, A.; RUANO-GIL, D. Manual y atlas fotográfico de anatomía del aparato locomotor. Madrid: Editorial Panamericana, 2003.
MOORE, K. L.; AGUR, A. Fundamentos de anatomía con orientación clínica. Madrid: Editorial Panamericana, 2003.
Sobotta atlas de anatomía humana. Madrid: Editorial Mèdica Panamericana, cop. 2001. [Editat per R. Putz i R. Pabst; traduït per Alfonso Llamas, José Luis Velayos i Ignacio Navascués].
LANGMAN, Jan. Embriología médica / Langman. Buenos Aires: Médica Panamericana / Baltimore: Williams & Wilkins, 1996. [Il.lustracions originals de Jill Leland. Il.lustracions per computadora de Susan L. Sadler-Redmond].
LARSEN, W. J. Embriología humana. Madrid: Elsevier Science. Churchill Livingstone, 2003.
MOORE, K. L. Embriología clínica. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 1999.
LIPPERT, Herbert. Anatomía: texto y atlas. Madrid: Marbán, cop. 1999. / [Herbert] Lippert; [coordinadora: Dorothea Hennessen; trad.: Margarita Rohde Thielen; rev. cient.: A. Javier Puerta Fonollá].
MOORE, K. L.; DALLEY, A. F. Anatomía con orientación clínica. Madrid. Editorial Médica Panamericana, 2002.

Bibliografia complementària

MCMINN, R. M. H. i d'altres. Gran atlas de anatomía humana. Barcelona: Oceano/Centrum, DL 1997.
Gray anatomía. Edimburg / Madrid [etc.]: Churchill Livingstone, cop. 1992. [Directors: Peter L. Williams i Roger Warwick; directors associats: Mary Dyson i Lawrence H. Bannister; col.laboradors: Richard E. M. Moore i d'altres].