2. Integrar el coneixement de diferents estructures subcel·lulars
i macromoleculars per comprendre els processos fisiològics més
rellevants a nivell cel·lular.
Prova d'elecció múltiple 3,5
Preguntes curtes
3,5
Contingut pràctic
2,5 punts
Quadern de pràctiques**
0,4
Problemes (seminaris)
0,6
Problemes (examen)
1,5
3. Assolir un mínim de puntuació del 25% de la nota màxima en
l'avaluació teòrica global i l'avaluació pràctica global.
MÒDUL I.
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE SENYALS EXTRACEL·LULARS
Tema
2. Mecanismes de transmissió de senyals extracel·lulars.
Introducció. Conceptes generals. Estructura dels principals tipus
de receptors de membrana. Concepte i tipus de missatgers secundaris.
(2 hores)
F. Posas
Tema
6. Receptors nuclears. Lligands. Estructura genèrica dels
receptors nuclears. Seqüències d’unió al DNA. Interaccions entre
receptors. (1,5 hores)
A. García de Herreros
Tema
7. Receptors de proteïnes de la matriu extracel·lular.
Integrines. Unions focals i proteïnes associades. (1,5 hores)
A. García de Herreros
Tema 8. Receptors implicats en contactes
cèl·lula-cèl·lula. Estructura de les unions adherents. E-cadherina
i proteïnes associades. La beta-catenina com a coactivador transcripcional.
(2 hores)
A. García de Herreros
J. Valcárcel
Tema
11. Processament i transport de l’mRNA. Altres
mecanismes de control posttranscripcional. Regulació de la traducció.
Processament de tRNA i rRNA. (2 hores)
.
Tema 13. El control de la proliferació
i la diferenciació cel·lular durant el desenvolupament, la vida
adulta i les situacions patològiques.
(1 hora)*
G. Gil
Tema 20. Introducció a la dinàmica de
membranes. Síntesi i degradació de membranes. Microdominis de
membrana: rafts, cavèoles. Autofàgia. (1 hora)
F. X. Real
F. X. Real
*Els temes marcats amb un asterisc correspondran a classes no
presencials.
- Nature Reviews Molecular and Cellular Biology
Les activitats pràctiques es divideixen en dos mòduls.
M
- Conceptes generals.
b) Tipus de lligands (hormones / neurotransmissors i altres).
c) Receptors.
1. Receptors intracel.lulars
- Canals iònics (activats per lligands / voltatge)
- Tirosina
quinasa
- Associats a Proteïnes G
- Amb activitat enzimàtica.
d) Missatgers secundaris (AMPc, GMPc, DAG, IP3, Ca++,
Phosphoinositols).
e) Regulació de l’activitat enzimàtica per missatgers secundaris
(PKA, PKC,…)
f) Activitats
importants en la transmissió de senyal.
- GTPasa
- Proteïna Quinases / Fosfatases
- Proteïnes acobladores
Tècniques específiques:
Identificació i purificació de receptors de membrana. Assajos
d’unió, tècniques de purificació i clonació.
- Lodish, H. i d’altres. Molecular Cell Biology. Nova York:
W.H. Freeman and company, 2000.
- Receptors amb activitat quinasa. Receptors de factors de creixement
i neurotrofines.
- Lligands i efectors.
- El receptor d’insulina com a model de receptor amb activitat
tirosina quinasa.
- Transmissió de senyal en resposta a insulina.
1. El receptor d’insulina i la seva activació
2. Proteïnes acobladores / Dominis d’interacció entre proteïnes
SH3/SH2/PH.
3. Regulació d’activitats enzimàtiques;
3.1 Mitjançant
fosfolípids / Modificació covalent (fosforilació) /
4. Enzims involucrats en la transmissió de senyal per insulina.
-AKT/PDK
-GSK3 / GS
Articles
il.lustratius
- Lodish, H. i d’altres.
Molecular Cell Biology. Nova York: W.H. Freeman
and company, 2000.
- Transmissió de senyals mediades per MAP quinases.
- Receptors. Mecanismes d’activació (modulació i amplificació
de la senyal)
- Cos central de les vies de MAP quinases (MAPKKK / MAPKK / MAPK)
- Mecanisme d’activació de quinases
- Localització cel.lular
- Regulació de factors de transcripció
- Dérijard i d’altres. Independent
human MAP kinase signal transduction pathways defined by MEK and
MKK isoforms. Science 1995; 267:682-685.
- Gaits i d’altres. Phosphorylation and association with the transcription
factor Atf1 regulate localization of Spc1 stress-activated kinase
in fission yeast. Genes Dev
1998; 12:1464-1473.
Tècniques específiques: Mesura
d’activitat MAP quinasa. Northern
blot-Microarrays. Utilització
d’organismes models.
- Lodish, H. i d’altres. Molecular Cell Biology. Nova York:
W.H. Freeman and company, 2000.
Tema
5. Receptors del tipus serina quinasa: el TGF-beta (2 hores)
- Efectes del
TGF-beta sobre cèl.lules epitelials i mesenquimals.
- Receptors
del TGF-beta. Identificació. Concepte de receptor-acumulador.
Caracterització. Mecanisme d'acció.
- Les proteïnes
SMAD. Identificació. Implicació en la ruta del TGF-beta. Mecanisme
d'acció: translocació al nucli.
- Gens
activats per TGF-beta.
-
Massagué, J. Type
beta transforming growth factor from Feline Sarcoma Virus-transformed
cells. J. Biol. Chem 1984; 259:9756-9761.
- Like,
B., Massague, J. The antiproliferative effect of TGFbeta occurs
at a level distal from receptors for growth-activating factors.
J. Biol. Chem. 1986; 261:13426-13429.
- Wrana
i d’altres. TGF-b signals through a heteromeric protein kinase
receptor complex. Cell 1992; 71:1003-1014.
- Attisano i d’altres. Identification of human activin and TGFb
type I receptors that form heteromeric kinase complexes with type
II receptors. Cell 1993;
75:671-680.
- Wrana i d’altres.
Mechanism
of activation of the TGFb receptor. Nature 1994; 370:341-347.
- Liu
i d’altres. A human Mad protein acting as a BMP-regulated transcriptional
activator. Nature 1996; 381:620-623.
- Liu i d’altres. Dual role of the Smad4/DPC4 tumor suppressor
in TGF-b-inducible transcriptional complexes. Genes & Dev
1997; 11:3157-3167.
- Hormones
lipofíliques. Tipus.
- Caracterització,
purificació i clonatge del receptor de corticoides.
- Altres
receptors nuclears. Estructura:
factors transcripcionals dividits en dominis. Dits de Zn: estructura.
- Mecanisme
d'activació de la transcripció. Identificació de seqüències d'unió
en el DNA.
- Payvar i d’altres. Purified glucocorticoid receptors bind selectively
in vitro to a cloned DNA fragment whose transcription is regulated
by glucocorticoids in vivo. Proc Natl
Acad Sci USA 1981; 78:6628-6632.
- Miesfeld i d’altres. Characterization of a steroid hormone receptor
gene and mRNA in wild-type and mutant cells. Nature 1985;
312:779-781.
- Les integrines.
Tipus. Característiques generals. Estructures a les quals es troben
associades: unions focals, hemidesmosomes
- Proteïnes
associades a les unions focals: FAK i ILK
1. Rellevància
de FAK per a la creació i destrucció de les unions focals.
2. Importància
de l'adhesió a la matriu en el creixement i en l'apoptosi. Paper
de FAK i de ILK-1
- Renshaw
i d’altres. Focal adhesion kinase mediates the integrin signalling
requirements for growth factor activation of MAP kinase. J. Cell.
Biol. 1999; 147:611-618.
- Ilic
i d’altres. Reduced cell motility and enhanced focal adhesion
contact formation in cells from FAK deficient mice. Nature 1995;
377:539-544.
- Atwell
i d’altres. The integrin-linked kinase (ILK) suppress anoikis.
Oncogene
2000; 19:3811-3815.
- Tipus de
contactes intercel.lulars. Proteïnes implicades.
- Les
unions adherents. Proteïnes
que les constitueixen i d'altres associades.
- L'E-cadherina.
Funcionalitat dels diversos dominis.
- Regulació
de la funcionalitat de l'E-cadherina per fosforilació en tirosines:
la beta-catenina i la p120-catenina.
- L'E-cadherina
és un "master gene" epitelial.
- La beta-catenina
s'uneix a factors citosòlics que regulen la seva degradació. Les
proteïnes APC i l'axina. La ruta de wingless/wnt.
- La beta-catenina
és un coactivador transcripcional. Cofactors.
Regulació per APC. Gens diana.
- Morin i d’altres. Activation of b-catenin-Tcf signaling in colon
cancer by mutations in b-catenin and APC. Science 1997; 275:1787-1790.
- Mege i d’altres. Construction of epithelioid sheets by transfection
of mouse sarcoma cells with cDNAs for chicken cell adhesion molecules.
Proc. Natl. Acad. Sci. USA 1988;
85:7274-7278.
- Seqüenciació de genomes.
- Reorganització gènica: DNA mòbil; recombinacions.
- Morfologia i elements de cromosomes eucariotes; nombre i mides;
altres proteïnes no-histones; patrons de tinció; regions d'heterocromatina.
- Dinàmica dels cromosomes en el nucli de les cèl.lules eucariòtiques.
- Mahy i d’altres. Spatial organization of active and inactive
genes and non-coding DNA within chromosomal territories. J. Cell
Biol 2002 157:579-589.
1.
Elements cis i trans: promotors; activadors i repressors: domini
d'unió a DNA, homo i heterodimerització, multicomplexos.
2. Mecanismes
de control de l'inici de la transcripció mitjançat RNA Pol II:
a) Modificació d'histones; silenciament dels telòmers per heterocromatina.
b) Remodelació de la cromatina: el sistema Swi/Snf.
c) Paper dels factors de transcripció en l'ensamblatge del complex
d'iniciació transcripcional.
d) Regulació dels nivells dels factors de transcripció.
e) Mecanismes d'activació de factors de transcripció.
f) Altres sistemes de control transcripcional: Pol I i III; T7
RNA polimerasa; transcripció en mitocòndries i cloroplastes; archaeas.
- Silenciament de la cromatina: epigenètica; compensació de dosi
cromosòmica. Paper dels ARNs no codificants.
Tècniques específiques:
Determinació d'interaccions proteïna-proteïna: IPs; el sistema
de dobles híbrids en llevat; determinació d'interaccions DNA-proteïna;
determinació del posicionament de nucleosomes en el cromosoma;
acetilacions; expressió gènica: northern blot; CHIPS (immunoprecipitació
de cromatina).
- Cooper, G.M. The Cell. A molecular approach. Washington
D.C. and Sunderland, MA: ASM Press and Sinauer Associates, 2000.
Cap. 31.
- Bauerle, PA. IkB-NF-kB
structures: at the interfase of inflammation control. Cell 1998; 95:729-731.
Tema
11. Processament
i transport de l’mRNA; transport nuclear; regulació de la traducció
(2 hores)
- ARN interferent:
concepte; aplicacions; rol en la regulació de l’expressió gènica.
- Acoblament entre processos en l’expressió gènica.
- de la Mata i d’altres. A
slow RNA polymerase II affects alternative splicing in vivo. Mol Cell. 2003 12:525-32.
Bibliografia
bàsica
- Regulació de proteòlisi en eucariotes:
a) Sistemes
SCF i APC.
b) Regulació de transcripció i de ciclines de cicle cel.lular
per proteòlisi.
- Schubert i d’altres.
Rapid degradation of a large fraction of newly synthesized proteins
by proteasomes. Nature 2000; 404:770-774.
- Traenckner i d’altres. Phosphorylation of human IkB-alfa on
serines 32 and 36 controls IkB-alfa proteolysis and NF-kB activation
in response to diverse stimuli. EMBO J 1995; 14:2876-2883.
- El control de la proliferació cel.lular durant el desenvolupament:
generació de "pools" suficients de cèl.lules precursores. Eliminació
de cèl.lules per apoptosi.
a) Depleció del "pool" de cèl.lules precursores.
b) Alteracions en la regulació de la homeostasi tissular en l'adult.
Hiperproliferació i càncer. Insuficiència funcional.
- Els llevats com a model per a l’estudi del cicle cel.lular
- Ciclines: regulació de la síntesi i degradació.
- Quinases depenents de ciclines (cdk).
a) La família CIP/KIP: p21, p27 i p57.
b) La família INK: p15, p16, p18, p19.
- Regulació de l'expressió dels inhibidors de cdks.
- Els reguladors transcripcionals de la família E2F. Els partners
moleculars d'E2F. Gens diana del complex E2F/Rb.
- Hartwell LH i d’altres. Genetic control of the cell division
cycle in yeast: V. Genetic analysis of cdc mutants. Genetics 1973;
74:267-287.
- Peeper DS i d’altres. Ras signalling linked to the cell cycle
machinery by the retinoblastoma protein. Nature 1997; 386:177-181.
- Herber B i d’altres. Inducible regulatory elements in the human
cyclin D1 promoter. Oncogene 1994; 9:1295-1304.
- Alberts B i d’altres. Molecular Biology of the Cell.
Nova York: Garland Science, 2002.
- La regulació de la progressió durant la mitosi. El complex APC
i el seu paper en la iniciació de l'anafase.
- El complex APC i sortida de mitosi.
- Segregació cromosòmica: mecanismes moleculars.
- Paper de les lesions del DNA en la carcinogènesi. Els mutàgens
són carcinogens.
- Zhao R. i d’altres. Analysis of p53-regulated gene expression
patterns using oligonucleotide arrays. Genes Dev 2000; 14:981-993.
- Musacchio A and Hardwick KG. The spindle checkpoint: structural
insight into dynamic signalling. Nat Rev Mol Cel Biol 2002;
3:731-741.
- L'envelliment com a problema epidemiològic i poblacional.
- Senescència. Concepte. Identificació de cèl.lules senescents.
- Envelliment cel.lular.
- Telòmers i telomerasa: paper en senescència.
- Regulació de l'activitat telomerasa.
- Determinació de l'activitat telomerasa.
- Alteracions de l'activitat telomerasa en situacions patològiques.
- Durand
B i d’altres.
p27Kip1 alters the response of cells to mitogen and is part of
a cell-intrinsic timer that arrests the ell cycle and initiates
differentiation. Curr Biol 1998; 8:431-440
- Artandi SE and DePinho RA. Mice without telomerase: what
can they teach us about human cancer. Nature Med. 2000; 6:852-855.
Tema
17. Apoptosi i anoikis
- Concepte de mort cel·lular programada. Apoptosi versus necrosi. Desregulació de l’apoptosi
en patologies.
- Concepte d’anoikis. Rellevància fisiopatològica.
- Maquinària bioquímica de l’anoikis. Connexió amb les rutes generals
efectores de l’apoptosi.
- Desagher, S. i d’altres. Bid-induced conformational change of
Bax is responsible for mitochondrial cytochrome c release during
apoptosis (1999) J.Cell Biol. 144, 891-901
- Johnstone R. i d’altres. Apoptosis: a link between cancer
genetics and chemotherapy. Cell 2002; 108:153-164.
- Diferenciació cel.lular: concepte. Marcadors de diferenciació:
definició, caracterització, utilització pràctica. Estratègies
per a la identificació de marcadors de diferenciació: anàlisi
de proteïnes; anticossos monoclonals, cribratges genètics.
- El model muscular: Cèl.lules mesenquimals indiferenciades donen
lloc a cèl.lules musculars. Factors de transcripció miogènics:
MyoD, Myf5, MRF i miogenina. L'acoblament entre diferenciació
i proliferació: paper de p21 i de Rb. Més enllà dels gens: fusió
de mioblastes i formació de sincitis. Utilitat dels models d'animals
genèticament modificats per esbrinar el paper dels factors de
diferenciació muscular.
- Diferenciació terminal i apoptosi: dues cares de la mateixa
moneda?
- L'estabilitat del fenotip diferenciat.
- La transdiferenciació en els models hepàtic i pancreàtic.
- Implicacions terapèutiques.
- Houghton AN i d’altres. Surface antigens of melanocytes and
melanomas. Markers of melanocyte differentiation and melanoma
subsets. J Exp Med. 1982; 156:1755-1766.
- Halevy O i d’altres. Correlation
of terminal cell cycle arrest of skeletal muscle with induction
of p21 by MyoD. Science 1995; 267:1018-1021.
- Skapek SX i d’altres. Inhibition of myogenic differentiation
in proliferating myoblasts by cyclin D1-dependent kinase. Science
1995; 267:1022-1024.
- Cèl.lules mare: concepte.
- Les cèl.lules mare en els teixits adults. Exemples. Propietats.
Identificació.
- Les cèl.lules mare hematopoètiques. Progenitors hematopoètics.
Assajos de progenitors.
- Jones PH i d’altres. Stem cell patterning and fate in human
epidermis. Cell 1995; 80:83-93.
- Brazelton TR i d’altres. From marrow to brain: Expression of
neuronal phenotypes in adult mice. Science
2000; 290:1775-1779.
- van der Kooy D i Weiss S. Why stem cells? Science 2000;
287:1439-1441.
- Múltiples autors. Insight review: Stem cells. Nature
2001; 414:88-129
- Els components del sistema d'endomembranes: RER, complex de
Golgi, vesícules d'exocitosi, sistema endocític, lisosomes, peroxisomes,
formacions especialitzades de membranes (recordatori).
- Els principals problemes en la via secretòria: direccionament,
classificació, manteniment de la composició i estructura dels
orgànuls, transport/moviment (recordatori).
- El balanç de membranes en la cèl.lula: Síntesi de membranes
de novo. Paper del retícul endoplasmàtic
llis en la síntesi dels lípids de membrana en la via secretòria.
Degradació de membrana: paper dels autofagosomes i lisosomes.
La síntesi de membranes en els orgànuls.
- Microdominis de membrana: definició i implicacions funcionals.
- Proteïnes GPI i rafts. Evidències.
- Caveoles: morfologia, components i funció.
- Lodish, H. i d'altres. Molecular cell biology. Nova York:
W.H. Freeman and company, 2000. Capítol 17.
- Jacobson K, Dietrich C. Looking at lipid rafts? Trends
Cell Biol 1999; 9:87-91.
- Els diferents tipus de O-glicosilació.
- El paper del complex de Golgi en la continuació de la N-glicosilació.
Glicosiltransferases: estructura genèrica i distribució.
- Els mecanismes de l’O-glicosilació. Diversitat del grau i distribució
de l’O-glicosilació en les glicoproteïnes. Correlació estructura-funció.
Proteoglicans. Mucines. Extensines.
- Les principals funcions de la glicosilació de proteïnes. Implicacions
biotecnològiques.
- Röttger, S. i d’altres. Localization of three human polypeptide
GalNAc-transferases in HeLa cells suggests initiation of O-linked
glycosylation throughout the Golgi apparatus. J Cell Sci. 1998;111:45-60.
- Cooper, G.M. The Cell. A molecular approach. Washington
D.C. and Sunderland, MA: ASM Press and Sinauer Associates, 2000.
Capítol 11.
- Paulson JC. Glycoproteins: what are the sugar chains for?
Trends Biochem Sci 1989; 14:272-276.
- Varki A. Factors
controlling the glycosylation potential of the Golgi apparatus.
Trends Cell Biol 1998; 8:34-40.
- Identificació dels "problemes" relacionats amb el trànsit vesicular.
- Tipus de vesícules segons el tipus de coberta i la seva implicació
en el transport de proteïnes.
- Vesícules recobertes de clatrina. Vesícules recobertes de COPI
i COPII.
- Mecanismes genèrics de gemmació, reconeixement de membrana diana
i fusió vesicular.
- L'especificitat en el procés de fusió a la membrana diana: v-SNAREs
i t-SNAREs.
- Bonfanti L, Mironov AA, Martínez-Menárguez JA, Martella A, Fusella
A, Baldassarre M, Buccione R, Geuze HJ, Mironov A, Luini A. Procollagen
traverses the Golgi stack without leaving the lumen of cisternae:
Evidence for cisternal maturation. Cell 1998; 95:993-1003.
- Cooper, G.M. The Cell. A molecular approach. Washington
D.C. and Sunderland, MA: ASM Press and Sinauer Associates, 2000.
Capítol
11.
- Schekman R, Orci L. Coat proteins and vesicle budding.
Science
1996; 271:1526-1533.
- L'endocitosi mediada per receptor: característiques essencials.
Diferències respecte a l'endocitosi en fase líquida.
- Etapes del procés d'endocitosis: endosomes precoços; el compartiment
d'alliberació i reciclatge, endosomes tardans. Identificació funcional
i molecular. Polaritat
dels compartiments endosomals. El
pH dels compartiments endosomals. Dinàmica de l'endocitosi.
- Classificació de proteïnes en el compartiment endosomal: mecanismes
i senyals. Semblances i diferències respecte de la classificació
de proteïnes en la xarxa del trans-Golgi.
- El destí de les proteïnes internalitzades per endocitosi.
- Transcitosi.
- Sheff DR i d’altres. The receptor recycling pathway contains
two distinct populations of early endosomes with different sorting
functions. J Cell Biol 1999; 145:123-129.
- Secreció constitutiva i secreció regulada.
- Tipus cel.lulars en els quals és particularment important la
secreció regulada.
- Models per a la generació dels grànuls de secreció: classificació
a l'entrada o classificació per retenció.
- Maduració de les vesícules de secreció. Microambient. Agregació
molecular.
- La secreció de neurotransmissors com a model per a l'anàlisi
molecular de l'exocitosi.
- La regulació de l'exocitosi.
- Bennett BD i d’altres. A furin-like convertase mediates propeptide
cleavage of BACE, the Alzheimer's beta-secretase. J Biol Chem
2000; 275:37712-37717.
- Lodish, H. i d'altres. Molecular cell biology. Nova York:
W.H. Freeman and company, 2000. Capítol 17.
- Cooper, G.M. The
Cell. A molecular approach. Washington D.C. and Sunderland,
MA: ASM Press and Sinauer Associates, 2000.
- Arvan P and Castle D. Sorting and storage during secretory
granule biogenesis: looking backward and looking forward.
Biochem J 1998; 332:593-610.
- Ensamblatge del citoesquelet en les zones d'adhesió cel.lular.
- Els llocs de classificació de proteïnes. Classificació de proteïnes
al llarg de la via secretòria:
a) Proteïnes residents del RER i proteïnes residents del Golgi.
b) Classificació de proteïnes en la xarxa del trans-Golgi.
c) Vesícules apicals i vesicules basolaterals.
- Una teoria general de classificació de proteïnes: classificació
per defecte, mecanismes actius per senyals i receptors, paper
dels lípids de membrana. Etiquetes moleculars per a la classificació
de proteïnes.
- Classificació de proteïnes en la via endosomal. Transcitosi.
- La jerarquia d'esdeveniments en l'establiment de la polaritat
cel.lular.
- Grindstaff KK i d’altres. Sec6/8 complex is recruited to cell-cell
contacts and specifies transport vesicle delivery to the basal-lateral
membrane in epithelial cells. Cell 1998; 93:731-740.
- Lodish, H. i d'altres. Molecular cell biology. Nova York:
W.H. Freeman and company, 2000. Capítol 17.
- Cooper, G.M. The Cell. A molecular approach. Washington
D.C. and Sunderland, MA: ASM Press and Sinauer Associates, 2000.
Capítol 11.
Tema
26. El
moviment dins la cèl·lula. Motors moleculars
- Motors moleculars. Kinesines i dineïnes: diversitat i especificitat
de la càrrega.
- Petritsch C. i d’altres. The Drosophila Myosin VI Jaguar is required
for basal protein targeting and correct spindle orientation in
mitotic neuroblasts. Dev Cell 2003; 4:273-281.
Tècniques
específiques: RNAs interferents.
- Lodish, H. i d'altres. Molecular cell biology. Nova York:
W.H. Freeman and company, 2000. Capítol 19.
- Nicklas RB. How cells get the right chromosomes. Science
1997;275:632-637.
- Microfilaments d'actina. Actina G i F. Polaritat dels filaments.
Organització.
Associació a la membrana. Proteïnes
associades. Miosina.
- Microtúbuls. Tubulina. El centrosoma. Polaritat. Concentració
crítica. Inestabilitat dinàmica. Proteïnes associades.
- Filaments intermediaris. Classificació i distribució cel.lular.
Organització intracel.lular.
- Xarxes d'actina: actina cortical i xarxes citosòliques. Proteïnes
associades a actina.
a) Proteïnes que regulen la polimerització d'actina: timosina
beta, profilina.
b) Proteïnes que regulen la longitud dels filaments d'actina:
gelsolina, cofilina.
c) Proteïnes que regulen l'estabilitat dels filaments d'actina:
capZ, tropomodulina.
a) El citoesquelet d'actina i les estructures d'adhesió cèl.lula-cèl.lula
i cèl.lula-matriu.
b) Les proteïnes de tipus ERM (ezrina, radixina i moesina).
c) La xarxa d'actina com a integradora de senyals extracel.lulars.
- Colonnato H i d’altres. Laminin polymerization induces a receptor-cytoskeleton
network. J Cell Biol 1999; 145: 619-631.
- Les petites proteïnes amb activitat GPTasa (ras, rho, rac, cdc42):
paper en el moviment cel.lular.
- El paper del Ca++ en la quimiotaxi.
- Integració dels senyals extracel.lulars.
- Nobes CD and Hall A. Rho, Rac, anc Cdc42 GTPases regulate the
assembly of multimolecular focar complexes associated with actin
stress fibers, lamellipodia, and filopodia. Cell 1995; 81:53-62.
Tècniques
específiques: microscòpia de time-lapse; assajos de migració
i motilitat cel.lular (dispersió, curació de ferides, migració
a través de filtre, quimiotaxi, invasió).
- Les membranes basals: components i organitació (recordatori).
- Principals components de la matriu extracel.lular (recordatori).
- La membrana basal i la matriu extracel.lular com a reguladors
de l'activitat cel.lular: polarització, diferenciació, migració.
- La migració cel.lular durant el desenvolupament. Alguns exemples.
- La migració cel.lular en el context de la remodelació tissular.
Alguns exemples.
- La migració cel.lular en situacions patològiques: el càncer.
Alguns exemples.
- De Arcangelis A i d’altres. Inhibition
of laminin alpha1-chain expression leads to alteration of basement
membrane assembly and cell differentiation. J Cell Biol 1996;
133:417-430.
- Lodish, H. i d'altres. Molecular cell biology. Nova York:
W.H. Freeman and company, 2000. Capítol 18.
- Cooper, G.M. The Cell. A molecular approach. Washington
D.C. and Sunderland, MA: ASM Press and Sinauer Associates, 2000.
Capítol 11.
- Streuli C. Extracellular matrix modelling and cell differentiation.
Curr Opin Cell Biol 1999; 11:634-640.