L’assignatura de Bioètica és una matèria troncal del currículum de Biologia que s’imparteix al quart curs. Consta de 4,5 crèdits.
COORDINACIÓ I PROFESSORAT
La coordinadora de l'assignatura serà la professora Montserrat
Bordes Solanas. En la docència teòrica també participaran professors
convidats (a determinar).
2. Valorar el diàleg i
la interacció entre els diferents agents socials a fi de trobar
posicions de consens racional.
3. Reconèixer sense dogmatismes
la viabilitat racional de diferents opcions ètiques en una societat
multicultural, lluny d’emotivismes i d’intuïcionismes fàcils.
4. Servir-se dels instruments de la lògica informal i l'ètica aplicada
en diverses especialitats de l'àrea de ciències de la salut
i de la vida (assessoria genètica i clínica, recerca científica,
membre de comitè d'ètica).
Assaig acotat..………………………………………...............….2
Pràctiques dels seminaris i exposicions orals …………….1,5
TEMARI
TEÒRIC
Bioètica com a ètica aplicada, secular i pluralista. El Janus
de la biotecnologia: origen històric i justificació de l’ètica
de les ciències de la salut i de la vida. El valor de l'argumentació
contra l'intuïcionisme en les deliberacions racionals en situacions
d'incertesa.
Conceptes d’ètica normativa i metaètica: realisme i relativisme
ètics. El valor del consens i la noció de dilema moral. Obligació
moral i supererogació, correcció objectiva i subjectiva. Teories
ètiques: deontologisme, utilitarisme (de l'acte, de la regla),
teories de la virtut.
Principis i regles: autonomia, beneficència, no-maleficència,
justícia distributiva. Regles de consentiment informat (voluntarietat,
competència i deliberació racional), de validesa científica, de
proporció riscos-beneficis.
Tema
4
Relacions interpersonals: enfocaments dirigistes/no dirigistes.
Models de relació metge-pacient i aplicació a la relació assessor
genètic-assessorat (el fenomen Tirèsies i el dret a no saber).
5.1. Dret a morir? Introducció a la noció i a la tipologia de
l'eutanàsia: passiva, activa. Santedat de la vida o qualitat
de vida? Paternalisme mèdic i el jurament hipocràtic contra
el principi d'autonomia del pacient (documents de voluntats
anticipades).
5.2. Dret a viure? L'estatut moral del fetus i de
l'embrió. El concepte de persona/ésser humà. L'argument gradualista
i l'argument del conflicte d'autonomies. Teories pro vida/pro
elecció. Bioètica de la recerca amb cèl·lules-mare embrionàries:
l'estatut moral i jurídic de l'embrió (teories condicionades,
incondicionades i pragmatistes). Les diferents normatives nacionals.
Qüestions d'ètica de l'enginyeria genètica. Els diferents criteris
de salut, genetocràcia i estigmatització social (treball, assegurances).
L'excepcionalisme genètic de la UNESCO. Eugenèsia positiva i
negativa.
Bioètica dels Biobancs i de la recerca amb mostres biològiques
humanes: consentiment informat i etiquetatge de la mostra, confidencialitat,
propietat/custòdia. Casos: el cas Moore, la deCODE
Genetics islandesa i la noció de consentiment col·lectiu
implícit. Guies de la UNESCO, l’MRC, l’ASHG, l’ESHG, l’RMGA.
Models de consentiment en recerca amb mostres biològiques humanes.
9.1. Experimentació amb humans. Noció de competència i tutela
(nens, deficients psíquics). El cas Tuskegee, les aberracions
nazis, el cas de la talidomida. Els codis de Nüremberg, el Belmont
Report i la Declaració de Helsinki. Comitès d'ètica (CEEA, CEIC,
CEA). Bones pràctiques científiques.
9.2. Experimentació amb animals no humans. La regla
de les "tres erres". Veganisme, vegetarianisme i especisme.
Justícia global i distribució de recursos biomèdics: teories
de la justícia (igualitària, llibertària, rawlsiana, utilitarista)
L'abisme 10/90: patents, salut i recerca biomèdica. Micro i
macrodistribució de recursos biomèdics.
El material de debat serà distribuït entre els estudiants amb
l'antelació suficient com per possibilitar-ne la reflexió prèvia.
Les sessions estaran orientades a discutir i subratllar problemes
i trencaclosques relatius als temes exposats a classe i a aplicar
conceptes generals als casos particulars (l'avaluació es farà
mitjançant exercicis escrits). En la majoria dels casos les
discussions (i) seran raonablement lliures (el professor farà
de moderador-orientador) a fi de permetre considerar diferents
idees, independentment de si són o no defensades per qui les
exposa i (ii) estaran concebudes com la millor manera (la pràctica
directa) d'aprendre a analitzar arguments i contraarguments,
sense cap voluntat d'adoctrinament, sinó amb l'objectiu que
l'estudiant conegui les diferents opcions viables al seu abast
des d'una ment crítica i orientada envers la presa de decisions
en la seva vida professional.
Pràctiques
P1 Exercicis de lògica informal (aplicada a textos de bioètica)
P2 Anàlisi de document visual sobre relacions biomèdiques interpersonals
P3 Videos i proves OSCEs sobre diversos temes bioètics
P4 Avaluació de protocols com a membres de CEIC
P5 Anàlisi de document visual sobre ètica de la genètica i eugenèsia
P6 Anàlisi de document visual sobre ètica de la recerca biomèdica
Seminaris orals
Temes per determinar
BEAUCHAMP, T. L.; CHILDRESS, J. F. Principles of biomedical
ethics. Oxford: OUP, 1989.
BEAUCHAMP, T. L.; WALTERS, L. Contemporary issues in bioethics.
Ed.Wadsworth, Pub Co., 1999.
BURLEY, J.; HARRIS, J. A companion to genethics. Oxford:
Blackwell Publishers, 2002.
CASADO, M., Las leyes de la bioética. Barcelona: Gedisa,
2004.
ECKSTEIN, S. Manual for research ethics committees. Cambrigde:
CUP, 2003.
ENGELHARDT, H. T. Los fundamentos de la bioética. Barcelona:
Paidós, 1995.
HARE, R. M. Essays on bioethics. Oxford: Clarendon Press,
1993.
JONAS, H. Técnica, medicina y ética. Sobre la práctica del
principio de responsabilidad. Barcelona: Paidós, 1997.
KNOPPERS, B.M. i d'altres. Human DNA: law and policy. International
and comparative perspectives. CUP, 2003.
KUHSE, H.; SINGER, P. A companion to bioethics. Ed. Blackwell
Companions to Philosophy, Blackwell Publishers, 1998.
MAYOR ZARAGOZA, F.; ALONSO BEDATE, C. Gen-ética.
Barcelona: Ariel, 2003.
SINGER, P.; KUHSE, H. Bioethics. An anthology. Ed. Blackwell
Publishers, 1999.
SUZUKI, D.; KUNTDSON, P. Genethics. The clash between the
new genetics and human values. Cambridge MA: Harvard University
Press, 1990.