Identificació de l'assignatura
L'assignatura Anatomia Descriptiva II és una matèria obligatòria del segon any de la llicenciatura en Biologia. Té un valor de 7,5 crèdits.

Coordinació de l'assignatura
El coordinador i professor responsable de la docència teòrica de l'assignatura és el Dr. José Antonio Pereira Rodríguez. Col·laboren en la docència teòrica i pràctica el Dr. Eulogio Pleguezuelos Cobo i Àlex Merí Vived.

Competències específiques de l’assignatura
1. Definir i diferenciar els diversos òrgans que formen part dels aparells i sistemes del cos humà.
2. Descriure, utilitzant terminologia biomèdica, la morfologia, la localització i les relacions anatòmiques dels òrgans humans.
3. Relacionar la morfologia dels òrgans amb la seva funció i estructura.
4. Identificar els components principals dels aparells i sistemes sobre mitjans bidimensionals convencionals i models anatòmics reals o reproduccions.
5. Interpretar la terminologia biomèdica emprada habitualment en els llibres, treballs científics, conferències, etc.
6. Aplicar la terminologia biomèdica per a comunicar-se amb altres companys de professió.
7. Utilitzar el coneixement de l'Aanatomia per a deduir i comprendre la fisiopatologia de les malalties, les bases de les exploracions mèdiques i les conseqüències dels tractaments mèdics, quirúrgics, físics, biològics i genètics.
8. Deduir les conseqüències morfològiques i la fisiopatologia de les malformacions congènites d'aparells i sistemes de l'organisme humà.
9. Identificar els problemes de salut relacionats amb el desenvolupament embrionari.
10. Utilitzar el coneixement de l'aAnatomia i embriologia per a trobar solucions a problemes científics o de d'investigació i dissenyar models experimentals.

Desenvolupament del procés docent
Es facilitaran, mitjançant el Campus Global, materials detallats dels continguts de cadascuna de les classes, amb el corresponent material gràfic complementari i connexions a pàgines web d'interès. És recomanable la preparació prèvia de la classe per aconseguir una major participació i aprofitament.

Docència teòrica:
1. Classes magistrals: Lles lliçons s'imparteixen utilitzant presentacions gràfiques animades. Es comenten els aspectes més rellevants de cadascun dels temes tractats i es faciliten indicacions precises que poden ser d'utilitat per a l'estudi i la preparació dels exàmens.
2. Classes no presencials (ABP): Lles classes corresponents a aquest apartat són substituïdes per diverses activitats o treballs que els estudiants han de completar en un termini determinat. Una vegada realitzades asseguren l'acompliment dels objectius de les lliçons corresponents. En el començament del curs es facilitaran instruccions precises i específiques per a la realització dels treballs plantejats.

Docència pràctica:
Es desenvoluparà en dos grups d'estudiants als laboratoris de la Facultat. L'assistència a les classes pràctiques és obligatòria. En finalitzar cadascuna de les sessions pràctiques un grup d'estudiants seleccionats a l'atzar (un màxim de 15 estudiants) seran avaluats a partir d'un petit qüestionari. Tots els estudiants hauran de ser avaluats com a mínim dues vegades durant el primer trimestre.

Consultes: Les consultes al professorat es podran fer mitjançant el correu electrònic o personalment Ddilluns i Ddimarts de 16.00 a 16.30 h en el Ddespatx 61107 (prefabricat superior) de la Facultat. És recomanable reservar cita prèviament enviant un correu electrònic a la bústia de l'assignatura.

Criteris d'avaluació
L'avaluació de l'assignatura es farà segons els apartats següents:

Primera convocatòria (primer i segon trimestres):
Primer trimestre (82% de la nota final)
1. Preguntes d'elecció múltiple incloses dins de la prova general trimestral de totes les assignatures. El nombre de preguntes serà proporcional als crèdits impartits. Tindrà un valor del 45 % de la qualificació final.
2. Prova específica teòrico-pràctica: constarà de d'un mínim de quinze preguntes curtes i d'un màxim de vint, preguntes curtes que es puntuaran de la manera següent: 1, 0,5 o 0 punts. El seu pes dins de la puntuació final serà del 30%.
3. Prova específica pràctica: Ttindrà un valor dins de la qualificació final del 10 %. Es plantejaran deu proves amb models i imatges anatòmiques. Dues de les deu proves es consideren bàsiques i són de caire eliminatori ja que deuen han de ser contestades correctament per a tenir en compte la totalitat de la puntuació de l'examen.
4. Assistència i avaluacions de les classes pràctiques: 5%.
5. Treballs sobre les classes no presencials (ABP): 10%.

Segon trimestre (18% de la nota final)
1. Preguntes d'elecció múltiple incloses dins de la prova general trimestral de totes les assignatures. El nombre de preguntes serà proporcional als crèdits impartits. Tindrà un valor del 55% de la qualifica-ció final.
2. Prova específica teòrico-pràctica: constarà de d'un mínim de deu preguntes curtes i d'un màxim de quinze, preguntes cur-tes que es puntuaran de la manera següent: 1, 0,5 o 0 punts. El seu pes dins de la puntuació final se-rà del 35%.
3. Treballs sobre les classes no presencials (ABP): 10%.

Segona convocatòria (setembre):
1. Prova específica teòrico-pràctica: constarà de vint preguntes curtes que es puntuaran de la manera següent: 1, 0,5 o 0 punts. El seu pes dins de la puntuació final serà del 80%.
2. Prova específica pràctica: es plantejaran deu proves per fer amb els materials següents: models anatòmics, fotos de dissecció i radiografies. Tindrà un valor dins de la qualificació final del 20 %.

PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA

PART 1: Anatomia del Sistema Nerviós

TEMA 1. Anatomia general del sistema nerviós
Importància del sistema nerviós. Sistema nerviós central. Sistema nerviós perifèric.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: Identificar les parts del sistema nerviós. Discriminar les substàncies blanca i grisa. Reconèixer les divisions anatòmiques i funcionals del sistema nerviós, la seva localització anatòmica i la seva importància per a la vida dels organismes. Classificar els òrgans del sistema nerviós en centrals i perifèrics. 

TEMA 2. Embriologia del sistema nerviós
Evolució del tub neural. Desenvolupament de l'encèfal. Desenvolupament de la medul·la espinal. Desenvolupament del sistema nerviós perifèric. Desenvolupament del sistema nerviós autònom. Desenvolupament de les meninges. Malformacions i anomalies congènites del sistema nerviós.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: Descriure l’origen embrionari dels components del sistema nerviós. Identificar la importància de les malformacions congènites. Deduir els mecanismes morfològics que condueixen als teixits embrionaris a originar el sistema nerviós i les seves malformacions. Discriminar els cervells anterior, mitja i posterior i els seus derivats.

TEMA 3. Meninges. Sistema Ventricular. Circulació del líquid Cefaloraquidi
Duramàter. Aracnoide. Piamàter. Espais meningis. Sistema ventricular. Formació, circulació i absorció del líquid cefaloraquidi.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: Diferenciar i descriure les membranes que recobreixen el sistema nerviós, la seva  importància i disposició espacial. Descriure i discriminar els ventricles cerebrals i les seves comunicacions. Definir el LCR. Descriure les estructures anatòmiques implicades en la formació, circulació i absorció del líquid cefaloraquidi. Deduir les implicacions funcionals i anatòmiques de les patologies que afecten a les meninges i al LCR.

TEMA 4. Morfologia externa del cervell
Encèfal, situació i parts. Cervell, solcs i circumvolucions, cissures i lòbuls cerebrals. Norma basalis. Norma lateralis.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: dues hores.
Competències: descriure l'encèfal i identificar-ne les parts. Descriure la posició de l'encèfal a l'interior de la cavitat cranial. Definir i identificar els límits del cervell, el tronc de l'encèfal i el cerebel. Definir i discriminar els solcs, les circumvolucions, les cissures, i els lòbuls cerebrals. Identificar els lòbuls cerebrals i els seus límits. Identificar els bulbs olfactoris, el quiasma òptic, el tall hipofisari, els tubercles mamil·lars, els peduncles cerebrals, l'espai perforat posterior, els colículs superiors i inferiors, el pont o protuberància, el bulb raquidi, l'oliva bulbar. Reconèixer l'origen dels parells cranials. Identificar la cissura interhemisfèrica, el solc central i el solc lateral, les circumvolucions precentral i postcentral, el lòbul insular, el cos callós, el trígon o fòrnix, el Septum pellucidum, el tercer ventricle, el tàlem, la glàndula pineal i l'hipotàlem.

TEMA 5. Morfologia interna de l'encèfal
Configuració interna del cervell. Tall frontal. Tall transversal. Tall sagital.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: dues hores.
Competències: definir les substàncies blanca i grisa del cervell. Discriminar el còrtex i els nuclis de la base. Identificar en talls del cervell les següents estructures: Caudat, Putamen, Pàlid, Claustre, Tàlem, Hipotàlem Ventricles laterals, Tercer ventricle, Septum pellucidum, Fòrnix, Acueducte de Silvi, Càpsules interna, externa i extrema.

TEMA 6. Morfologia externa del tronc de l'encèfal i del cerebel
Mesencèfal. Protuberància anul·lar. Medul·la oblongata. Morfologia externa. Morfologia interna. Peduncles cerebel·losos. Funció del cerebel.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: dues hores.
Competències: : definir el tronc cerebral i identificar-ne els components. Descriure la posició del tronc cerebral i el cerebel a la cavitat cranial. Discriminar el mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi o medul·la oblongata i el cerebel. Descriure el mesencèfal, la protuberància, la medul·la oblongata i el cerebel. Identificar els components del cerebel i les seves parts. Discriminar el vermis i els hemisferis cerebel·losos. Definir els peduncles cerebel·losos. Identificar el còrtex, els nuclis grisos i la substància blanca del cerebel. Descriure i identificar el quart ventricle.

TEMA 7. Morfologia de la medul·la espinal
Morfologia externa. Substància blanca medul·lar. Substància grisa.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: definir la medul·la espinal i identificar-ne els límits. Descriure la posició de la medul·la espinal en el cos humà i la seva relació amb la columna vertebral. Discriminar les regions de la medul·la espinal. Descriure els metàmers. Descriure i diferenciar els nervis i els ganglis raquidis. Descriure la morfologia externa de la medul·la espinal. Discriminar les substàncies blanca i grisa medul·lars. Descriure els cordons i les astes medul·lars. Relacionar les estructures internes de la medul·la amb les seves funcions. Deduir les implicacions funcionals de les lesions patològiques de la medul·la espinal.

TEMA 8. Còrtex cerebral
Sistematització de les neurones del còrtex cerebral. Àrees funcionals del còrtex.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: definir el còrtex cerebral. Discriminar els tipus de còrtex cerebral. Definir les àrees funcionals del còrtex. Relacionar la posició de les àrees del còrtex amb la seva funció. Ubicar les principals àrees del còrtex cerebral. Deduir les implicacions funcionals de la patologia del còrtex cerebral.

TEMA 9. Nuclis grisos del cervell anterior. Sistema límbic
Nuclis grisos del cervell. Sistema límbic. Tàlem òptic. Epitàlem. Subtàlem. Hipotàlem.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: definir i diferenciar els nuclis grisos del cervell. Definir el cos estriat i identificar-ne els components. Relacionar el cos estriat amb la seva funció. Definir el sistema límbic i diferenciar els seus components, relacionar-lo amb la seva funció. Definir el tàlem, descriure la seva posició, discriminar i relacionar amb les seves funcions els seus components. Definir l'hipotàlem, descriure la seva posició, discriminar-ne els principals components. Descriure les funcions principals de l'hipotàlem. Descriure i discriminar els tipus de connexions entre l'hipotàlem i la hipòfisi. Definir l'epitàlem i el subtàlem. Deduir les implicacions funcionals de la patologia dels nuclis cerebrals.

TEMA 10. Sistematització de la substància blanca cerebral
Fibres d’associació. Comissures. Fibres de projecció.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: discriminar els tipus de fibres de substància blanca cerebral. Descriure les funcions de la substància blanca cerebral. Definir les fibres aferents i eferents. Identificar i descriure les parts del cos callós, el fòrnix, les comissures blanca anterior, posterior i habenular. Definir les càpsules. Descriure la càpsula interna. Identificar els límits de les càpsules interna, externa i extrema.

TEMA 11. Morfologia interna del tronc de l'encèfal
Substància grisa. Substància blanca. Significació funcional dels nuclis.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: : descriure la distribució de les substàncies blanca i grisa del tronc de l'encèfal. Discriminar els tipus funcionals de nuclis grisos del tronc cerebral. Identificar les parts del mesencèfal, protuberància i bulb raquidi i ubicar-ne els corresponents nuclis grisos. Descriure els nuclis següents: substància negra, nucli vermell, colículs superior i inferior, nuclis del pont, nuclis gràcil i cuneïforme, nuclis olivars i vestíbulo-coclears. Relacionar els nuclis grisos amb les seves funcions i connexions.

TEMA 12. Vascularització del sistema nerviós
Sistema de la caròtida interna. Sistema de l’artèria vertebral. Polígon de Willis. Venes de l’encèfal. Sinus venosos de la duramàter. Vascularització de les meninges.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: definir els pedicles vasculars del sistema nerviós central. Descriure les peculiaritats de la circulació encefàlica. Descriure el trajecte i les branques dels sistemes de la caròtida interna i vertebral. Definir el Polígon de Willis. Discriminar els territoris vasculars arterials cerebrals. Descriure la circulació venosa del sistema nerviós central. Deduir les implicacions funcionals de les lesions que alteren la vascularització del sistema nerviós.

TEMA 13. Parells cranials somàtics i viscerals
Parells cranials. Nervi oculomotor. Nervi troclear. Nervi abducens. Nervi hipoglòs. Nervi trigemin. Nervi facial. Nervi glossofaringi. Nervi vague. Nervi espinal.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: definir els parells cranials. Identificar els dotze parells cranials. Diferenciar els tipus de parells cranials i les seves característiques anatòmiques i funcionals. Identificar els tipus de nuclis d'origen dels parells cranials i la seva localització en el tronc cerebral. Descriure l'origen, el trajecte i el territori nerviós dels parells cranials somàtics i viscerals.

TEMA 14. Vies motores
Vies descendents. Vies corticoespinals. Fascicle corticonuclear. Vies extrapiramidals.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: definir les vies motores. Diferenciar les vies de la motilitat voluntària i involuntària. Descriure les característiques generals de les vies descendents. Discriminar la localització anatòmica, el trajecte, les connexions i la funció de les vies motores. Descriure les vies corticoespinals, corticonuclear i extrapiramidals. Deduir les implicacions funcionals de les alteracions produïdes als diferents nivells de les vies motores.

TEMA 15. Vies sensitives
Organització anatòmica. Vies del dolor i la temperatura. Vies del tacte superficial i la pressió. Vies del tacte discriminatiu, sensibilitat vibratòria i sensibilitat muscular i articular conscient. Vies de la sensibilitat muscular i articular fins al cerebel.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: tres hores.
Competències: definir els tipus de sensibilitat que recullen les vies ascendents. Discriminar els diversos fascicles ascendents implicats en la sensibilitat. Descriure les característiques generals de les vies ascendents. Descriure els fascicles espinotalàmics, espinobulbars i espinocerebel·losos. Deduir les implicacions funcionals de les alteracions produïdes als diferents nivells de les vies sensitives.

TEMA 16. Aparell de la visió
Generalitats. Embriologia. Membrana fibrosa. Membrana múscul-vascular. Membrana nerviosa. Medis transparents de l'ull. Annexos del globus ocular.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: definir els components de l'aparell de la visió. Identificar els precursors embrionaris del globus ocular. Descriure les característiques principals de les membranes fibrosa, músculo-vascular i nerviosa del globus ocular. Ubicar els elements continguts a l'interior del globus ocular. Definir i descriure els límits i els continguts dels compartiments anterior i posterior de l'ull. Diferenciar i identificar els annexos del globus ocular i les seves funcions.

TEMA 17. Vies òptiques
Receptors oculars. Nervi òptic. Quiasme òptic. Radiacions òptiques. Àrees òptiques. Reflexos pupil·lars.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: identificar els elements implicats en la transmissió dels impulsos visuals. Descriure el trajecte de les vies òptiques. Definir els reflexos visuals. Discriminar les estructures implicades en els reflexos visuals. Descriure les característiques generals de les vies anatòmiques relacionades amb els reflexos visuals. Deduir les conseqüències de les alteracions patològiques de les vies òptiques.

TEMA 18. Aparell auditiu
Oïda externa. Oïda mitjana. Oïda interna.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora
Competències: identificar els components de l'aparell auditiu. Descriure l'oïda externa, l'oïda mitjana i l'oïda interna. Definir les estructures següents: pavelló auricular, conducte auditiu extern, timpà, ossos de l'oïda mitjana, trompa d'Eustaqui, cavitats mastoïdals, laberint membranós i ossi.

TEMA 19. Vies auditives i vestibulars
Nervi estato-acústic. Vies acústiques i vestibulars.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: identificar els components de les vies nervioses implicades en la transmissió dels impulsos auditius i vestibulars. Descriure el trajecte de les vies acústiques i vestibulars. Deduir les conseqüències de les alteracions patològiques de les vies auditives i vestibulars.

TEMA 20. Anatomia funcional del cerebel
Arxicerebel. Paleocerebel. Neocerebel.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: definir les parts funcionals del cerebel. Descriure l'arxicerebel, el paleocerebel i el neocerebel i les seves connexions. Diferenciar les fibres aferents i eferents del cerebel. Identificar les estructures nervioses relacionades amb la transmissió d'impulsos del cerebel.

TEMA 21. Vies olfactòries. Vies gustatives
Receptors. Bulb olfactori. Vies olfactòries. Àrees olfactòries. Vies gustatives.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: identificar els components de les vies nervioses implicades en la transmissió dels impulsos olfactius i gustatius. Descriure el trajecte de les vies olfactòries i gustatives. Discriminar els parells cranials relacionats amb l'olfacte i el tast.

TEMA 22. Substància reticular
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: definir la substància reticular. Descriure la localització general dels seus components. Discriminar les projeccions aferents i eferents de la substància reticular. Descriure les seves funciones i relacionar-les amb altres components del sistema nerviós.

TEMA 23. Sistema nerviós vegetatiu
Sistema nerviós vegetatiu simpàtic. Sistema nerviós vegetatiu parasimpàtic.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: definir el sistema nerviós vegetatiu. Descriure l'organització general del sistema nerviós vegetatiu. Discriminar des dels punts de vista anatòmic i funcional les divisions simpàtica i parasimpàtica. Identificar i localitzar els elements relacionats amb els sistemes simpàtic i parasimpàtic. Definir i ubicar els ganglis i els plexos nerviosos autònoms. Identificar les estructures relacionades amb el control del sistema nerviós vegetatiu.

Part 2: Anatomia de l’Aparell Circulatori

TEMA 24. Introducció a l'aparell circulatori
Generalitats. Circulació sanguínia. Cor: parts, situació, forma i orientació.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: definir els components de l'aparell circulatori. Descriure els tipus de circulació sanguínia. Identificar, definir i discriminar les parts i capes del cor. Descriure la situació, la forma i l'orientació del cor en el cos humà. Definir el mediastí.  

TEMA 25. Morfologia del cor
Anatomia de superfície. Morfologia externa. Configuració de les cavitats cardíaques. Vàlvules cardíaques.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: dues hores.
Competències: localitzar el cor i les seves parts a la superfície del tòrax. Descriure la morfologia externa del cor. Descriure la configuració de les cavitats auriculars i ventricular. Identificar, localitzar i discriminar les vàlvules cardíaques.

TEMA 26. Constitució anatòmica del cor. Vascularització cardíaca
Zones conjuntives de fixació. Miocardi. Aparell de conducció. Vascularització del cor. Pericardi.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: definir els components estructurals del cor. Descriure el miocardi. Discriminar i localitzar els components de l'aparell de conducció del cor i la seva funció. Descriure la circulació coronària. Identificar les artèries coronàries, les venes coronàries i els sinus de Valsalva. Definir el pericardi. Descriure el pericardi fibrós i serós. Definir la cavitat del pericardi i la serva funció.

TEMA 27. Circulació arterial. Circulació venosa. Circulació limfàtica
L’aorta i les seves branques. Sistema de la vena cava superior. Sistema de la vena cava inferior. Sistema de la vena àzygos. Conducte toràcic i els seus afluents.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: descriure les parts i el trajecte de l'artèria aorta. Identificar les branques principals de l'aorta. Definir l'arc aòrtic, l'aorta descendent toràcica i abdominal. Identificar el tronc braquiocefàlic arterial, les artèries subclàvies, les caròtides comunes i les ilíaques comunes i les seves branques principals. Definir els sistemes venosos cava superior, cava inferior i àzygos. Descriure els principals afluents i territoris dels sistemes venosos. Definir la circulació limfàtica, la limfa, els vasos i els ganglis limfàtics. Descriure el conducte toràcic.

TEMA 28. Embriologia del cor i dels grans vasos
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: identificar els precursors embrionaris de l'aparell circulatori. Descriure els principals canvis morfològics externs dels tubs cardíacs per originar el cor. Descriure la formació de les aurícules, ventricles i septes cardíacs. Definir els arcs aòrtics i els principals sistemes de retorn venós embrionari i fetal. Descriure la circulació arterial i venosa embrionària i fetal i els canvis que succeeixen després del naixement. Descriure les principals malformacions congènites cardíaques i vasculars.

Part 3. Anatomia de l’Aparell Respiratori

TEMA 29. Vies aèries superiors
Fosses nasals. Laringe. Tràquea. Bronquis principals.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: identificar els diferents components de les vies respiratòries extrapulmonars. Descriure la seva localització i morfologia. Descriure les fosses nasals i els sinus paranasals. Descriure la laringe, els seus components, parts, localització i funcions. Descriure la tràquea, la seva localització i les seves relacions cervicals i toràciques.

TEMA 30. Pulmons
Forma, aspecte i grandària. Divisions bronquials. Cissures, lòbuls i segments pulmonars.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: descriure les parts dels pulmons. Relacionar les parts del pulmons amb els òrgans propers. Discriminar les característiques del pulmó dret i de l'esquerre. Definir les cissures, els lòbuls i els segments pulmonars. Identificar els lòbuls pulmonars drets i esquerres.

TEMA 31. Pleura. Vascularització i innervació pulmonars
Pleura. Vascularització pulmonar. Innervació dels pulmons.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: definir la pleura en general i les pleures visceral i parietal. Descriure els recessos, els lligaments i la cavitat pleural. Definir la circulació menor. Descriure i discriminar les circulacions pulmonar i bronquial.

TEMA 32. Anatomia topogràfica del tòrax
Relacions de la tràquea i la laringe. Mediastí. Pulmons. Cor i grans vasos.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: dues hores.
Competències: identificar, sobre preparacions anatòmiques, els diferents elements que conformen l'aparell respiratori, el mediastí, els seus components i les relacions entre ells.

TEMA 33. Embriologia de l'aparell respiratori
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: identificar els precursors embrionaris de l’aparell respiratori. Descriure els canvis de l’endoderm que originen els components de l’aparell respiratori. Definir la maduració pulmonar i descriure les seves fases. Relacionar les alteracions del desenvolupament embrionari amb les malformacions congènites de l’aparell respiratori.

Part 4. Anatomia de l’Aparell Digestiu

TEMA 34. Anatomia de la boca
Boca. Dents. Llengua. Istme de la gola. Glàndules salivals.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora (no presencial).
Competències: descriure la cavitat bucal, les seves parets i contingut. Definir i localitzar l’istme de la gola. Descriure les parts principals dels dents. Diferenciar els tipus de dents i de dentició. Descriure la llengua i les seves parts i components. Identificar i descriure les glàndules salivals principals i les seves relacions anatòmiques principals.

TEMA 35. Faringe. Esòfag
Morfologia externa i interna. Parts. Estructura. Vascularització. Innervació.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.(no presencial)
Competències: descriure els límits, la localització, les parts, la morfologia externa i interna de la faringe. Discriminar la nasofaringe, l'orofaringe i la laringofaringe. Descriure la musculatura de la faringe. Descriure els límits, la localització, les parts i les principals relacions de l'esòfag.

TEMA 36. Estómac
Morfologia externa i interna. Estructura. Vascularització. Innervació.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora (no presencial).
Competències: descriure els límits, la localització, les parts i les principals relacions de l'estómac. Definir els epiplons i la transcavitat dels epiplons. Descriure els elements implicats en la circulació arterial i venosa de l'estómac.

TEMA 37. Duodè. Pàncrees
Duodè. Parts. Pàncrees. Parts. Estructura. Via pancreàtica. Vascularització. Innervació.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora (no presencial).
Competències: discriminar el duodè i el pàncrees. Descriure els límits, la localització, les parts del duodè i del pàncrees. Descriure les relacions intrínseques i extrínseques del duodè i del pàncrees. Identificar els pedicles vasculars. Descriure les vies pancreàtiques excretores. Descriure la disposició del peritoni duodenal i pancreàtic.

TEMA 38. Fetge. Vies Biliars. Melsa
Morfologia. Segmentació hepàtica. Vesícula biliar. Vies biliars. Vascularització. Innervació. Melsa.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores (no presencial).
Competències: descriure la localització i la morfologia externa del fetge. Identificar els elements de fixació del fetge. Ubicar el fetge en relació amb la resta de vísceres abdominals. Definir els elements vasculars del fetge. Identificar els elements de l'ili hepàtic. Definir les vies biliars. Discriminar les vies biliars intrahepàtiques i extrahepàtiques. Descriure la via biliar principal i accessòria. Definir la melsa. Descriure la seva posició i relacions. Identificar el seu pedicle vascular.

TEMA 39. Intestí prim
Jejú. Ili. Vascularització. Innervació.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora (no presencial).
Competències: descriure l'intestí prim. Definir el jejú i l'ili. Localitzar l'intestí prim a l'interior de la cavitat abdominal. Descriure el mesenteri. Relacionar la disposició dels seus vasos sanguinis amb la funció intestinal.

TEMA 40. Còlon
Morfologia. Parts. Estructura. Vascularització. Innervació.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora (no presencial).
Competències: definir l'intestí gros. Diferenciar les parts de l'intestí gros. Discriminar les parts del còlon i classificar-les segons diversos criteris. Descriure les característiques principals del còlon. Localitzar i relacionar amb la resta de vísceres el cec i l'apèndix; el còlon ascendent, el còlon transvers, el còlon descendent, el còlon sigmoïdal. Descriure el peritoni del còlon. Identificar els pedicles vasculars del còlon i descriure les característiques principals de la circulació sanguínia del còlon.

TEMA 41. Recte. Anus
Morfologia. Parts. Vascularització i innervació. Esfínters anals. Musculatura extrínseca de l’anus.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora (no presencial).
Competències: definir el recte i l'anus i localitzar-los. Diferenciar les parts del recte. Descriure la morfologia externa del recte. Descriure la disposició del peritoni rectal. Definir el fons de sac de Douglas. Descriure les relacions de veïnat del recte pèlvic i del canal anal. Descriure l'aparell esfinterià de l'anus. Identificar els pedicles vasculars rectals i descriure les seves característiques.

TEMA 42. Anatomia topogràfica de l'aparell digestiu
Compartiment supramesocòlic. Compartiment inframesocòlic. Fetge i vies biliars. Duodè-pàncrees. Melsa.
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: dues hores.
Competències: descriure l'anatomia de superfície de la cavitat abdominal. Identificar les vísceres intraabdominals in situ, la seva disposició, morfologia i relacions anatòmiques principals. Definir els compartiments de la cavitat abdominal. Descriure el peritoni. Classificar les vísceres en funció de la disposició del seu peritoni. Identificar els fons de sac del peritoni.

TEMA 43. Embriologia de l'aparell digestiu. Diafragma. Peritoneu
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: identificar els precursors embrionaris de l'aparell digestiu. Descriure els canvis de l'endoderm que originen els components de l'aparell digestiu. Definir l'intestí anterior, mitjà i posterior. Definir les bosses faríngies i els seus derivats. Descriure els moviments de les vísceres durant el desenvolupament embrionari i la seva relació amb la disposició del peritoni i la posició de les vísceres abdominals.

Part 5: Anatomia del Sistema Endocrí

TEMA 44. Glàndules endocrines
Hipòfisi. Tiroide, paratiroide. Glàndula suprarenal. Timus.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: definir les glàndules endocrines. Descriure les característiques morfològiques, la localització, la irrigació i el desenvolupament embrionari de l'hipòfisi. Descriure la posició, la morfologia, les relacions anatòmiques, la vascularització i el desenvolupament embrionari de la glàndula tiroide. Descriure la posició, la morfologia, les relacions anatòmiques, la vascularització i el desenvolupament embrionari de la glàndula paratiroide. Descriure la localització, les relacions i l'embriologia del timus. Descriure la posició, la morfologia, les relacions anatòmiques, la vascularització i el desenvolupament embrionari de les glàndules suprarenals.

Part 6: Anatomia de l’Aparell Urogenital
Secció 6.1: Aparell Urinari

TEMA 45. Ronyó. Vies urinàries. Urèter
Morfologia del ronyó. Topografia renal. Vascularització i innervació del ronyó. Trajecte ureteral. Relacions de l’urèter. Vascularització i innervació de l’urèter.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: definir els ronyons. Descriure la localització, la morfologia, les relacions anatòmiques i la vascularització dels ronyons. Descriure l'urèter, les seves parts i les relacions anatòmiques. Diferenciar les característiques de les seves parts.

TEMA 46. Bufeta urinària. Uretra
Bufeta urinària: situació i morfologia. Relacions. Vascularització i innervació. Uretra masculina. Uretra femenina.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: definir i localitzar la bufeta urinària. Descriure la morfologia de la bufeta urinària. Diferenciar les relacions anatòmiques de la bufeta segons el sexe. Definir la uretra. Descriure la uretra masculina, discriminar-ne les parts. Descriure la uretra femenina, discriminar-ne les parts. Definir i localitzar els esfínters uretrals.

Secció 6.2: Aparell genital masculí
TEMA 47. Testicle. Vies espermàtiques
Morfologia i situació del testicle i l'epidídim. Bosses escrotals. Vascularització del testicle. Vies espermàtiques testiculars. Conducte deferent. Cordó espermàtic. Vesícules seminals. Conductes ejaculadors.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora (no presencial).
Competències: descriure la morfologia i la situació del testicle i l'epidídim. Definir les bosses escrotals, diferenciar les seves capes. Identificar els pedicles vasculars del testicle. Descriure les vies espermàtiques. Definir el conducte deferent, el cordó espermàtic, les vesícules seminals i els conductes ejaculadors.

TEMA 48. Pròstata. Òrgans genitals externs de l'home
Situació, descripció i relacions de la pròstata. Glàndules de Cowper. Anatomia descriptiva del penis. Vascularització i innervació.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora (no presencial).
Competències: descriure la situació, la morfologia i les relacions de la pròstata. Diferenciar les relacions intrínseques i extrínseques. Localitzar i definir les glàndules de Cowper. Descriure la morfologia externa i interna del penis. Definir els cossos cavernosos i esponjós. Descriure la vascularització del penis.

Secció 6.3: Aparell genital femení
TEMA 49. Ovari. Trompa. Úter
Morfologia. Estructura. Funció. Vascularització. Innervació.
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: definir els òrgans genitals interns femenins. Descriure la localització de l'ovari, els seus elements de subjecció, les relacions anatòmiques i la vascularització. Descriure la trompa uterina. Descriure l'úter, la seva posició, les relaciones anatòmiques i la vascularització.

TEMA 50. Vagina. Genitals externs femenins. Mamella
Morfologia de la vagina. Relacions anatòmiques. Vascularització. Innervació. Vulva. Mamella
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: una hora.
Competències: descriure la morfologia de la vagina. Diferenciar les parts de la vagina i les seves relacions anatòmiques. Identificar els pedicles vasculars vaginals. Discriminar i definir els elements de la vulva femenina. Descriure la glàndula mamària.

TEMA 51. Anatomia Topogràfica dels òrgans Urogenitals
Òrgans retroperitoneals. Pelvis masculina. Pelvis femenina
Tipus de lliçó: pràctica.
Durada: dues hores.
Competències: definir l’espai retroperitoneal. Localitzar i identificar els òrgans retroperitoneals i les seves parts. Identificar les relacions anatòmiques de la pelvis masculina i femenina. 

TEMA 52. Embriologia de l'aparell Urogenital
Tipus de lliçó: teòrica.
Durada: dues hores.
Competències: identificar els precursors embrionaris de l’aparell urinari i genital. Definir i descriure les característiques del pronefros, mesonefros i metanefros. Descriure els canvis de que originen els components de l’aparell urinari i genital. Diferenciar el desenvolupament embrionari dels òrgans genitals masculins i femenins.  

Bibliografia recomanada

SNELL, R. Neuroanatomía clínica. Madrid: Panamericana, 2003.
PURVES, D: Invitación a la Neurociencia. Madrid. Editorial Panamericana. 2001
WILLIAMS, P.; WARWICK, R. Gray. Anatomía. Toms I i II. Madrid: Churchill Livingston, 1995. 
MOORE KL, DALLEY AF. Anatomía con orientación clínica. Madrid. Editorial Médica Panamericana. 2002 
Mc MINN, R. M. H.; HUTCHINGS, R. T.; LOGNA, B. M. Atlas en color de anatomía humana. Barcelona: ESPAXS, 1996.
PUTZ, R.; PABST, R: Sobotta. Atlas de Anatomía Humana. Ed. Panamericana. 2000 
SADLER, J. W.; LANGMANN. Embriología médica. Buenos Aires: Panamericana, 1996. 
LARSEN, W.J.: Embriología Humana. Elsevier Science. Madrid  2002.