L’assignatura Fisiologia Vegetal és una matèria troncal del currículum de Biologia impartit en el tercer curs; consta de 9 crèdits, 6 teòrics i 3 pràctics.
La coordinadora i professora responsable del temari teòric i
pràctic de l’assignatura és la Dra. Elisabeth Moyano.
El Dr. Lluís Cardona compartirà la docència
de les classes teòriques i pràctiques.
Els
alumnes podran fer totes les consultes que considerin oportunes
per correu electrònic o presencialment dins de l’horari previst
de consultes.
El projecte docent de l’assignatura pretén: que els alumnes adquireixin
una visió fonamental de l’organització i el funcionament dels
sistemes vegetals. Considerant la cèl·lula vegetal com una factoria
viva, els alumnes han de conèixer com se sintetitza i com està
regulada la producció dels principals productes del procés de
fotosíntesi i com es diversifica el metabolisme vegetal per a
la producció de metabòlits secundaris d'aplicació en les indústries
de cosmètica, farmacèutica i agroalimentària. També es pretén
donar a conèixer als alumnes els estats fonamentals del cicle
vital dels vegetals, els aspectes bàsics del desenvolupament de
les plantes, així com els factors externs i interns que regulen
i afecten el desenvolupament de les plantes. Finalment es vol
introduir els alumnes en el món de la biotecnologia vegetal, especialment
en la seva vessant aplicada a la bioproducció de compostos d’interès
mitjançant les tècniques del cultiu in vitro i per modificar genotípicament
les plantes, amb la finalitat d’incrementar i/o millorar-ne la
producció.
L'avaluació de les pràctiques es farà mitjançant un examen pràctic.
Introducció a l'assignatura. Descripció dels seus objectius docents.
Fisiologia vegetal i salut. Durada:
1 hora.
Transport a llarga distància. Concepte. Substàncies transportades.
Mecanismes de transport. Durada: 2 hores.
Metabolisme primari envers metabolisme secundari. Potencialitat biosintètica
dels vegetals. Expressió i control. Compartimentació cel·lular
i transport. Durada: 1 hora.
Classificació dels metabòlits secundaris. Significació biològica.
Durada: 2 hores.
Tema
15
Quins compostos deriven d'acetat? Via de l’acetat-malonat i formació
de policètids. Plantes riques en antraquinones. Via de l'acetat-mevalonat.
Durada: 2 hores.
Els fenols deriven de l’àcid siquímic. Essències, pigments i antioxidants.
Tanins. Cumarines. Plantes productores de fenols. Interès dels
fenols en terapèutica. Durada: 1 hora.
Els flavonoides. Importància d'aquests compostos en nutrició.
Isoflavoides i altres fitoalexines. Durada: 1 hora.
Tema
18
Tema 24
Àcid abscísic. Naturalesa
química. Accions fisiològiques i mecanisme d’acció. Durada: 1
hora.
Multiplicació vegetativa de les plantes superiors. Cultiu d’àpex de tija. Cultiu de meristemes. Significació
per als cultius de plantes medicinals o aromàtiques. Durada: 1
hora.
Cultiu de cèl·lules en suspensió i immobilitzades. Establiment
del cultiu en bioreactor. Exemples de producció de compostos d’interès
terapèutic. Durada: 2 hores.
Tema
34
Aplicacions de la biotecnologia vegetal. Resistència a herbicides
i la sequera. Resistència a plagues. Millores de la producció.
Nutracèutics. Concepte i obtenció. Aspectes ètics i legals de
la manipulació genètica de plantes. Riscos sanitaris i medioambientals.
Observació de les característiques organolèptiques. Observació
a la lupa i al microscopi d'una col·lecció de plantes medicinals
seques i trossejades. Determinació histoquímica d'alguns dels
principis actius d'aquestes plantes. Durada: 4 hores.
A partir de material vegetal d’alguna espècie productora d’alcaloides
tropànics (Datura stramonium, Datura metel o Duboisia spp) l’alumne
procedirà a assecar-lo i a fer-ne la posterior valoració dels
continguts d’escopolamina i d’hiosciamina per cromatografia en
capa fina. Durada: 2 hores.
Establiment i cultius d'arrels transgèniques que sobreexpressen
el gen de la PMT de tabac, mitjançant la infecció amb Agrobacterium
rhizogenes. Durada: 4 hores.
Aquesta pràctica consta de dues parts. En la primera (durada aproximada:
2 hores) l’alumne, des del seu PC, es connectarà via Internet
a un manual de cultiu in vitro interactiu i visualitzarà diferents
tècniques de micropropagació (meristemes, àpex i segments internodals);
posteriorment, en la segona part de la pràctica, que es farà al
laboratori, els alumnes desenvoluparan una de les tècniques consultades
(durada aproximada: 2 hores).
BARCELÓ, J.; NICOLÁS, G.; SABATER, B.; SÁNCHEZ TAMÉS, R. Fisiología
vegetal. Madrid: Pirámide, 2000.
AZCON-BIETO, J.; TALON, M. Fundamentos de fisiología vegetal.
Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España,
2000.
AZCON-BIETO, J.; TALON, M. Fisiología y bioquímica vegetal. Madrid:
McGraw-Hill-Interamericana de España, 1993.
SANFELIU i d’altres. El libro electrónico de cultivo in vitro.
SALISBURY, F. B.; ROSS, C. W. Fisiología vegetal. Mèxic: Grupo
Editorial Iberoamérica, 1992.