IDENTIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA
L'assignatura Ecologia Humana és una matèria troncal
del tercer curs de la llicenciatura en Biologia, que consta de 9
crèdits: 6 de teòrics i 3 de pràctics.
COORDINACIÓ I PROFESSORAT
L'assignatura serà coordinada i impartida pels professors
de la unitat de Biologia Evolutiva.
OBJECTIUS GENERALS
Els objectius generals que proposem que els alumnes assoleixin són:
1. Tenir visió àmplia dels conceptes bàsics
en ecologia. Cal que els estudiants entenguin els principis bàsics
de l'ecologia, des dels conceptes nuclears fins a les relacions
entre els éssers vivents i el medi físic; l'organització
de les poblacions i les relacions dins i entre espècies;
l'organització dels ecosistemes en l'espai i els processos
de canvi en el temps. Cal també que es facin una idea acurada
de l'impacte real dels humans contemporanis (i futurs) sobre la
biosfera.
2. Un dominar els conceptes bàsics en demografia (natalitat,
mortalitat, creixement, migració, estructura de les poblacions)
i de les eines numèriques per descriure i analitzar la situació
i els processos demogràfics.
3. Conèixer la història demogràfica de la humanitat,
posant l'èmfasi en l'estructura demogràfica i la seva
relació amb l'explotació del medi i la salut en diversos
moments clau de la història humana. Cal també assolir
una comprensió dels mecanismes de canvi en dos períodes
crucials per entendre la humanitat actual: les revolucions neolítica
i industrial.
4. Comprendre el funcionament dels mecanismes fisiològics,
genètics i culturals que permeten l'adaptació dels
humans al seu entorn.
5. Finalment, tenir una visió integral dels humans en el
medi natural. A partir d'un transsecte pels principals biomes -incloent-hi
aquell que acull a gran part de la humanitat actual: el medi urbà-,
pretenem que els estudiants adquireixin un coneixement profund d'aquests
biomes i de les relacions dels humans amb el seu medi, a partir
de les adaptacions que s'hi han donat, dels mecanismes de subsistència
i del conjunt de malalties específics de cada bioma.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
En general, l'assolir la comprensió dels temes enunciats
en el temari.
DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS DOCENT
La part teòrica de l'assignatura es desenvoluparà
a partir de les lliçons programades. Es lliurarà als
estudiants un esquema bàsic de cada tema, que inclourà
els objectius específics i la bibliografia rellevant. Alguns
temes es desenvoluparan de forma no presencial: amb la suficient
antelació, es lliurarà als estudiants un text i una
bibliografia complementària que permetin la reflexió
sobre les qüestions plantejades. No es tracta que els estudiants
encertin una resposta concreta sinó que reflexionin sobre
el tema. S'aprofitarà l'hora de classe corresponent per a
una posada en comú i fer un debat sobre el tema plantejat,
en què es pretén que el professor faci la funció
de moderador i hi tingui la menor intervenció possible. L'apartat
pràctic (d'assistència obligatòria) consta
de diferents tipus d'activitats apropiades als objectius que cal
assolir, com ara la resolució numèrica de problemes
i la manipulació de simulacions per ordinador.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
L'avaluació constarà de tres instruments:
1. Preguntes d'elecció múltiple dins la prova general
trimestral. S'hi farà èmfasi en el coneixement factual
i contribuiran en un 37.5% a la nota total.
2. Preguntes d'assaig breu. S'hi avaluarà la capacitat de
raonament i la integració dels coneixements adquirits. Inclouran
problemes i altres coneixements adquirits a les pràctiques.
Contribuiran en una 37.5% a la nota total.
3. L'avaluació de l'apartat pràctic es farà
a partir de qüestions contingudes en els guions de pràctiques.
Pel fet de ser d'assistència obligatòria, l'avaluació
de les pràctiques serà zero a partir d'un cert nombre
d'absències no justificades. La nota de pràctiques
contribuirà en un 25% a la nota total.
Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats d’avaluació
implica la no superació de l’assignatura.
PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA
PART 1. ECOLOGIA GENERAL
APARTAT 1.1. ENERGIA I MATÈRIA
Tema 1. Introducció a l'ecologia
Conceptes generals: concepte d'ecosistema. Flux general d'energia:
producció primària, producció secundària,
descomposició. Els éssers vius en l'ecosistema: poblacions
i comunitats.
Tema 2. La producció primària
La radiació solar. La fotosíntesi. Captació
de la llum: pigments fotosintètics. Producció primària
neta i bruta. Productivitat i rendiment de la fotosíntesi.
Factors limitants.
Tema 3. Producció i organització tròfica en els sistemes marins, lacustres i fluvials
Tema 4. Producció en els sistemes terrestres
La coberta vegetal. Índex foliar. Producció i ús
eficient de l'aigua.
Tema 5. La producció secundària
Contingut en energia, proteïnes, oligoelements i vitamines
dels diferents tipus d'aliments. Estratègies d'obtenció
de l'aliment: osmotròfia i fagotròfia. Micròfags
i macròfags.
Tema 6. Xarxes tròfiques
Flux d'energia en l'ecosistema. Components de l'eficiència
energètica.
Tema 7. La descomposició i el reciclatge
dels materials en la natura
Detritívors. El sòl.
Tema 8. Cicles biogeoquímics I
El cicle del carboni. El cicle del nitrogen.
Tema 9. Cicles biogeoquímics II
El cicle del fòsfor. El cicle del sofre.
APARTAT 1.2. ECOLOGIA DE POBLACIONS
Tema 10. Les poblacions
Estructura de les poblacions. Estimació de la grandària
poblacional. Distribució de la població en l'espai.
Dispersió.
Tema 11. Dinàmica de les poblacions
Competència intraespecífica. Model de creixement exponencial.
Model de creixement regulat: creixement logístic. Reguladors
del creixement: recursos, densitat.
Tema 12. Depredació
Modelatge senzill de la depredació: el model de Lotka i Volterra.
Tema 13. Competència entre espècies
Models logístics de competència.
Tema 14. Altres tipus de relacions entre espècies
Comensalisme. Mutualisme. Simbiosi. Relacions no tròfiques.
Tema 15. Parasitisme
Tipus de paràsits. Evolució de la virulència:
de la malaltia aguda a l'explotació no traumàtica.
Interacció amb el vector i amb el comportament humà.
Tema 16. Tema no presencial
Manipulació de la informació entre depredador i presa.
Cripsi. Aposematisme. Mimetisme batesià.
APARTAT 1.3. L'ECOSISTEMA EN L'ESPAI
I EL TEMPS
Tema 17. L'ecosistema en l'espai
Comunitats. Estructura i tipus de comunitats. Formacions, associacions
i la seva anàlisi.
Tema 18. El concepte de nínxol ecològic
Relacions ecològiques entre espècies. Requeriments
ecològics: especialistes versus generalistes.
Tema 19. La diversitat
La seva mesura i la seva significació. Espectres de diversitat.
Tema 20. Organització espacial
Gradients i ecotons. Fronteres.
Tema 21. La fragmentació dels hàbitats
Impacte en conservació. Corredors biològics. Illes.
Tema 22. L'ecosistema en el temps
Ritmes. Components exògens i endògens dels ritmes.
Tipus de ritmes: diaris, mensuals, anuals.
Tema 23. Successions
Regularitats en les successions. Successió i explotació
humana. Successió i evolució.
Tema 24. Fluctuacions
Distribució de les fluctuacions en el temps. Estabilitat
dels ecosistemes. Dinàmica d'extincions.
PART 2. FORMA I DINÀMICA EN EL
MÓN VIU
Tema 25. La forma
Relació superfície-volum. Fronteres i interfases.
Fractals.
Tema 26. Organització i autoorganització
en sistemes complexos
Integració d'escales espacials i temporals. Successió
i evolució.
PART 3. DEMOGRAFIA
Tema 27. Introducció a la demografia estadística
Fonts i mètodes.
Tema 28. Conceptes bàsics en demografia
Taxa, probabilitat, generació, cohort.
Tema 29. Estructura de la població per
edat i sexe
Piràmide de població. Anàlisi i interpretació.
Dinàmica.
Tema 30. Mortalitat
La taula de mortalitat. Esperança de vida. Mortalitat infantil.
Tema 31. Natalitat
Fecunditat. Determinants biològics i socials del nombre de
fills per dona.
Tema 32. Migració
Saldos migratoris. Impacte de la migració sobre l'estructura
de la població.
PART 4. HISTÒRIA DEMOGRÀFICA
DE LES POBLACIONS HUMANES
Tema 33. Els caçadors-recol·lectors
Règim demogràfic: natalitat, mortalitat, creixement.
Salut i malaltia. Ocupació del territori. Migració.
Els models contemporanis i la seva validesa.
Tema 34. La revolució neolítica
(I)
El canvi en l'explotació del medi: introducció al
marc espacial i temporal. Les causes de la revolució neolítica.
Les primeres domesticacions. La revolució dels productes
secundaris.
Tema 35. La revolució neolítica
(II)
La transició demogràfica. El nou model demogràfic:
canvis en la natalitat, mortalitat i esperança de vida. Nous
patrons de mobilitat. Salut i malaltia després de la revolució
neolítica.
Tema 36. La revolució neolítica
(III)
Les expansions poblacionals del neolític. Conseqüències
genètiques i lingüístiques de les expansions.
Tema 37. Del neolític a la revolució
industrial
Canvis en el patró d'ocupació de l'espai: les ciutats.
El règim demogràfic medieval: impacte de les epidèmies.
Tema 38. La transició demogràfica
a Europa
Causes. El descens de la mortalitat. La caiguda posterior de la
natalitat.
Tema 39. L'expansió migratòria
europea
Fluxos migratoris europeus. La colonització. Impacte sobre
les poblacions indígenes: dinàmica de la catàstrofe
postcontacte. Les expansions biològiques associades a la
migració europea.
Tema 40. La transició demogràfica
als països subdesenvolupats
Caiguda de la mortalitat. Creixement demogràfic. Relació
entre control de la natalitat i desenvolupament.
Tema 41. Tema no presencial: La caiguda de la
natalitat al Tercer Món
PART 5. MECANISMES D'ADAPTACIÓ
Tema 42. Adaptació fisiològica
Plasticitat del desenvolupament. Alguns exemples.
Tema 43. Adaptació genètica
Adaptacions en la superfície: dimensions del cos i color
de la pell. Adaptacions als patògens: manteniment de la diversitat
genètica.
Tema 44. Adaptacions culturals
Interrelacions gens-cultura-ambient: el paradigma llet-lactosa-persistència
de la lactasa.
Tema 45. Tema no presencial: Les poblacions
de l'Àsia Central com a exemple d'adaptacions genètiques,
fisiològiques i culturals a l'altitud
PART 6. ELS HUMANS EN ELS ECOSISTEMES
Tema 46. Els tròpics humits
Els boscos tropicals: característiques. Sòls i productivitats.
Estructura ecològica dels boscos tropicals.
Tema 47. Els humans en els boscos tropicals
Modes de subsistència: caça-recol·lecció,
horticultura, agricultura de plantació. Adaptacions biològiques
humanes al medi tropical humit. Salut i malatia a la selva tropical.
Tema 48. Les praderies seques
Característiques físiques i biòtiques de les
sabanes. Els humans a les sabanes: pastoralisme. Salut i malaltia
a la sabana.
Tema 49. Els deserts
Tipus de deserts. El medi físic i biòtic. Adaptacions
de les plantes i dels animals a l'aridesa.
Tema 50. Els humans en els deserts
Adaptacions fisiològiques i culturals a la calor seca. Salut
i malaltia en els deserts. Els modes de subsistència al desert.
Tema 51. L'ecosistema àrtic
Característiques físiques i biòtiques. Adaptacions
dels organismes a les condicions àrtiques.
Tema 52. Els humans a l'àrtic
Adaptacions culturals i fisiològiques al fred. Salut i malaltia
en l'àrtic. Modes de subsistència.
Tema 53. L'ecosistema de muntanya
Característiques morfològiques i climatològiques.
Estructura altitudinal de les comunitats biològiques. Adaptacions
en plantes i animals.
Tema 54. Adaptacions humanes a la muntanya
Adaptacions anatòmiques i fisiològiques a la hipòxia.
Hipòxia, reproducció i densenvolupament. El cas de
l'Àsia Central.
Tema 55. El medi urbà
La ciutat: definició i història. Tipus de ciutat.
La ciutat i el seu entron: intercanvis de matèria i energia.
La contaminació i el microclima urbans.
Tema 56. Els humans a la ciutat
Els canvis en l'entorn biosocial associats a la urbanització.
Les malalties del món desenvolupat.
PART 7. L'IMPACTE HUMÀ SOBRE LA
BIOSFERA
Tema 57. Impacte humà sobre el flux d'energia
en la biosfera
Energia exosomàtica. Combustibles biològics. Combustibles
fòssils.
Tema 58. Impacte humà sobre els cicles
biogeoquímics
El CO2. L'ozó.
Tema 59. Impacte humà sobre la biodiversitat
Extincions antròpiques. Causes i dinàmica.
Tema 60. Les actituts individuals davant el
canvi mediambiental
Què vol dir "ecològic"? Què és
més i menys "ecològic"?
PRÀCTIQUES
Pràctica 1. Tractament de la informació ecològica
en l'espai. Introducció als programes GIS. (3 hores)
Pràctica 2. Models simples de competència entre espècies: simulacions amb ordinador. (3 hores)
Pràctica 3. Sortida de camp. Els efectes del foc en un bosc mediterrani. Interpretació del paisatge. Recollida de dades per a la posterior anàlisi. (8 hores)
Pràctica 4. Anàlisi de les dades recollides al camp. Distribucions en l'espai: contagi, aleatòria, regular? Mesures de la diversitat. Espectres de diversitat. Transsectes. Ecotons. (3 hores)
Pràctica 5. Visita a l'exposició "I després fou la forma", al Museu de la Ciència. (4 hores)
Pràctica 6. Problemes de demografia (I). Càlcul pràctic d'índexs i taxes de natalitat, mortalitat, esperança de vida. Interpretació de piràmides de població. (3 hores)
Pràctica 7. Problemes de demografia (II). Fecunditat. Taula de mortalitat. (3 hores)
Pràctica 8. Adaptació de caçadors-recol·lectors a ambients àrids. Projecció de documentals sobre boiximans i esquimals i debat estructurat. (3 hores)
BIBLIOGRAFIA
CAVALLI-SFORZA; L.L., Piazza, A.; MENOZZI, P. History and geography
of human genes. Princeton, Princeton University Press, 1994.
CROSBY, A. W. Imperialismo ecológico. Barcelona: Crítica,
1999.
FOLCH R. (ed.). Biosfera. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana, 1993.
LIVI-BACCI, M. Introducción a la demografia. Barcelona:
Ariel, 1993.
LIVI-BACCI, M. Historia mínima de la población
mundial. Barcelona: Ariel, 1990.
MARGALEF, R. Ecología. Barcelona: Planeta, 1992.
MARGALEF, R. Ecología. Barcelona: Omega, 1986.
MARGALEF, R. Planeta azul, planeta verde. Barcelona: Prensa
Científica, 1992.
MARGALEF, R. Teoría de los sistemas ecológicos.
Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1993.
McELROY, A. i TOWNSEND, P. K. Medical anthropology in ecological
perspective. Boulder: Westview Press, 1996.
MORAN, E. F. i GILLETT-NETTING, R. Human adaptability. Boulder:
Westview Press, 2000.
RICKLEFS, R. E. Ecology. Nova York: Freeman and Co., 2000.
ROCKWELL, R. (ed.). The Cambridge world history of human disease.
Cambridge: Cambridge University Press, 1993.
SMITH, R. L.; SMITH, T. M. Ecología. Madrid: Addison
Wesley, 2001.
TERRADAS, J. Ecologia urbana. Barcelona: Generalitat de Catalunya,
2001.