Friedrich Schlegel (1772-1829), un dels pioners del romanticisme alemany, és una personalitat fascinant. Va ser el primer a obrir la tradició occidental a la sabiduria oriental, descobrint l'Índia i els textos sagrats dels Uspanishads. Al mateix temps, gràcies a la seva estada a París, descobreix les llegendes i les sagues medievals. Fortament influenciat per Novalis, Fichte i Schelling durant la seva joventut, el seu profund coneixement de la filosofia idealista el porta a formular una alternativa des de les seves posicions romàntiques, en què es coordina poesia i filosofia, i obre el camí posterior de Hölderlin. La seva obra tardana, pràcticament desconeguda, Filosofía de la vida (1828) i Filosofía de la historia (1829), va exercir una poderosa influència en els pensadors de l'època. Ens proposem en aquest curs seguir l'evolució de l'obra i de la personalitat de Friedrich Schlegel per veure com s'hi vertebren i s'hi entrellacen poesia i filosofia.
Tema 1
L'ideal estètic del jove Schlegel: del classicisme
grec al romanticisme modern. Sobre la poesía griega (1797)
i Conversaciones sobre poesía (1800).
Tema 2
Republicanisme i revolució. La concepció política del jove
Schlegel: Ensayo sobre el concepto de republicanismo (1797).
La concepció revolucionària de l'amor contra l'ideal d'amor
burgès en la seva novel·la, Lucinda (1799).
Tema 3
La recepció del pensament kantià i del naixent idealisme
alemany en la concepció filosòfica del jove Schlegel en
les seves Lecciones sobre filosofía transcendental (1800).
Tema 4
La teoria del llenguatge de Schlegel a Sobre el lenguaje
y la sabiduría de los indios (1808). El gir de Schlegel del
revolucionari al conservador gràcies al seu descobriment
de la literatura medieval a Historia de la literatura antigua
y nueva (1812-1815).
Tema 5
El pensament tardà de Schlegel, sobretot en les seves
lliçons sobre Filosofía de la vida (1828), en què
exposa una concepció nova de la filosofia que ha d'ajudar
al desenvolupament espiritual ple de la persona, preparant-la
per a una nova manera de revelació divina.
Tema 6
En el marc d'una nova concepció política i religiosa, escriu
al final de la seva vida Filosofía de la historia (1829).
En aquesta s'exposa l'ideal d'un fi de la història que
no es basa en el que van plantejar els il·lustrats -i Hegel-,
és a dir, en el progrés en racionalitat, sinó
en un intent de tornar a la unitat i a l'harmonia amb el diví,
com s'exposa a l'Europa de Novalis.
Bibliografia
ANDREW BOWIE. From Romanticism to critical theory. The Philosophy
of German literary theory. Londres: Routledge, 1997.
FREDERICK C. BEISER. The Romantik Imperative: The Concept of
German Early Romanticism. Harvard: Cambridge, 2003.
HEINRICH NÜSSE. Die Sprachtheorie Friedrich Schlegels.
Carl Winter, Heidelberg, 1962.
KLAUS BEHRENS. Friedrich Schlegels Geschichtphilosophie (1797-1808):
Ein Beitrag zur politischen Romantik. Niemeyer, Tübingen,
1984.
KLAUS PETER. Friedrich Schlegel. Stuttgart: Metzler, 1978.
MARINA FOSCHI. Friedrich Schlegels Theorie des Witzes und sein
Roman Lucinde. Nova York: Peter Lang, 1986.
MIGUEL ÁNGEL MARTÍNEZ MONTALBÁN. El camino romántico
a la objetividad estética: la filosofía del joven F. Schlegel
como programa del primer romanticismo alemán. Murcia: Universidad
de Murcia, 1992.
R. AYRAULT. La Genèse du romantisme allemand. París:
Aubier, 1961.