Aquesta assignatura es planteja com una forma d'accés, oberta i transversal, a la història de la música. No es pretén fer una introducció generalista i per tant difusa als quatre segles (com a mínim) de música culta a Occident, als llenguatges musicals d'altres cultures o a la música popular. Més aviat busca l'accés específic a casos d'estudi, segons el programa de cada curs, capaços d'oferir una perspectiva sòlida i consistent de la música com a llenguatge integrat en altres llenguatges de la cultura; sempre, però, sense pressuposar cap coneixement musical previ dels estudiants.

Aquest curs es planteja com una introducció a la música del segle XX, a les seves relacions amb la cultura artística i literària; amb la història i la política; amb els hàbits socials i culturals de les societats desenvolupades del segle XX, i als problemes de mètode, narratius i conceptuals que planteja tant la riquesa, la diversitat i la pluralitat de tradicions i de referències formals i culturals, com els canvis no solament en els codis creatius, sinó també en els hàbits d'audició i de consum.

El curs s'organitza al voltant de cinc lliçons. Està previst que cada lliçó duri dues setmanes de classe (vuit hores de classe). Les cinc lliçons aniran precedides, tanmateix, per una introducció general sobre sociologia de la música i anàlisi, així com una presentació d'una bibliografia general, independent de la que acompanyarà cada tema.

Tema 1
Del post-romanticisme al dodecafonisme de la Segona Escola de Viena i el serialisme post-45. El simfonisme de Mahler: lirisme, pastiche, dissolució orgànica de la forma i estil tardà (Adorno sobre Mahler.) Anàlisi i audició de fragments d'El cant de la terra i la Novena simfonia. El problema de la tradició: Schoenberg sobre Brahms. L'herència wagneriana: el cromatisme i l'emancipació de la dissonància. Anàlisi i audició de fragments de La nit transfigurada. El pas a l'atonalitat. Anàlisi i audició del Segon quartet de corda de Schoenberg i de la Sonata per a piano op. 1 d'Alban Berg. Gramàtica del llenguatge dodecafònic. L'explicació del dodecafonisme al Camí cap a la nova música de Webern. L'explicació del dodecafonisme al Doktor Faustus de Thomas Mann. Del dodecafonisme al serialisme postweberià. Els cursos de Darmstadt i la seva influència en la música de la segona meitat de segle XX. Anàlisi i audició: Piano sonatas... de Stockhausen. El cas del vell Strawinsky.

Tema 2
Música experimental i avantguarda. La música de les avantguardes artístiques a París, interrelacions, coincidències, contrastos. Debussy i l'emancipació musical del fenomen sonor; Satie i la reinvenció de la música; Strawinsky, entre el primitivisme i el rappel à l'ordre (Adorno: Filosofia de la nova música. Strawinsky: Lliçons de poètica musical). Ravel i la ironia sentimental. Anàlisi i audicions d'exemples: El mar de Debussy i Preludis per a piano de Debussy (Des pas sur la neige, Ce qu'a vu le vent d'Ouest, La cathédrale engloutie…); Satie: Gymnopédies; La consagració de la primavera, La història d'un soldat, Noces i Simfonia dels salms, de Strawinsky, etc. La música i el dadaisme. Edgar Varèse i els experimentalistes nord-americans: Henry Cowell, Lou Harrison, Slonimsky, John Cage, Fluxus i el neodadà. Música concreta, electroacústica, minimalista.

Tema 3
Problemes del relat avantguardista i pluralitat dels relats historiogràfics, tradicions, estils, llocs (escoles). La qüestió del "nacionalisme" musical. Apunts sobre la música espanyola del segle XX. Els problemes de la literatura (les metamorfosis de la tradició moderna i literatura per a piano, per a orquestra i per a concert, per a quartet i per a veu i piano en la música del segle XX) i la pluralitat dels llenguatges singulars: Ives, Xostakòvitx, Bàrtok, Messiaen, Ligeti, Kurtág. Anàlisi i audició d'obres o exemples: Noches en los jardines de España, de Falla; Goyescas, de Granados; Iberia, d'Albéniz. Charles Ives: Cuarta simfonia, Segon quartet de corda, Central Park in the Dark, Sonata per a piano "Concord". Xostakòvitx: El nas, Simfonies cinquena, setena i tretzena. Bàrtok: Concert per a cordes, celesta i orquestra. Messiaen, Quartet per a la fi dels temps.

Tema 4
Músiques populars, músiques industrials, músiques d'entreteniment i de revolta, música i cinema. Problemes de sociologia de la música. Les tradicions musicals populars, entre l'etnomusicologia i el kitsch. El jazz: la seva evolució i les seves derivacions. La transfiguració dels estàndards i el performativisme. Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Miles Davis, John Coltrane, Bill Evans, Billy Holiday, Nina Simone. El song brechtià, la música de cabaret, la chanson francesa, el folk i la cançó de protesta. La música i el cinema: de la coloració de la imatge al cinema-música de Syberberg (La música i el cinema, Adorno-Hannns Eisler).

Tema 5
El segle XX es pot veure a través de l'òpera del segle XX. Quatre exemples: Wozzeck, d'Alban Berg (1925); De la casa dels morts (Z mrtvého domu), de Leos Janacek (1930); El gran macabre, de Ligeti (1978); Doctor Atomic, de John Adams (2005).

El primer dia de curs es facilitarà un dossier de textos i una bibliografia de consulta bàsica i acurada. El curs es planteja en forma de lliçons d'història de la cultura musical, amb audicions i anàlisis puntuals d'obres o amb el recurs a nombrosos exemples musicals. Els estudiants tindran l'opció de fer un treball sobre algun dels temes proposats a classe o fer un examen-treball sobre un seguit de temes que es proposaran al llarg del curs. Les classes es faran en català, excepte que hi hagi estudiants (Erasmus) que sol·licitin el contrari.