"Judici estètic, criteris, valors, estàndars i hàbits estètics"

Aquesta assignatura té per objectiu l'estudi de les cultures moderna i contemporània (finals del segle XIX i segle XX) i les seves institucions, les teories que les sustenten i la seva crítica. Tot plantejant casos d'estudi singulars, que es prendran com punts de partida per a recerques més àmplies i transversals, ofereix a l'estudiant la possibilitat d'un accés crític als valors i hàbits culturals del món d'avui i a la seva gènesi.

Sovint pensem l'estètica com un discurs de la filosofia centrat en els problemes de l'art, i oblidem que els problemes de l'art i de la cultura no deixen de ser els problemes que una societat viu en relació amb els seus valors i els seus símbols. El curs es planteja com un repàs històric i crític a una idea central en l'estètica: el funcionament del judici estètic, la consistència del criteri i la producció d'estàndards o normes ètiques. Tot i que es comentaran exemples procedents de l'art, la literatura, la música i les modes culturals, la feina del curs és eminentment teòrica i crítica: què és el judici estètic, quins són els seus límits i les seves apories, les seves possibilitats com a mecanisme de cohesió social, política i ciutadana, què produeix i que no produeix, etc. L'enfocament, a més a més, serà històric, tot proposant una anàlisi acurada dels moments (dels textos i les idees) formatives del concepte, des de Hume i Kant fins a autors de l'estètica o la teoria contemporània dels valors, com Stanley Cavell. Les cinc lliçons proposades ocuparan, cadascuna d'elles, entre una i tres setmanes del curs, i l'estudiant disposarà des del primer dia de classe un dossier de textos i una bibliografia actualitzada del curs.

Tema1.
Hume, l'escepticisme i l'estàndard del gust.

Tema 2.
Kant i la Crítica del judici: el judici estètic i la política segons Hannah Arendt.

Tema 3.
Nietzsche i la nova filosofia: crisi i transvalorització dels valors.

Tema 4.
Wittgenstein i el problema del criteri a les Investigacions filosòfiques.

Tema 5.
Stanley Cavell, les reivindicacions de la raó: criteris, valors i moralitat.

Bibliografia primària
DAVID HUME. Essays, moral, political, and literary. Liberty Classics, 1987.
DAVID HUME. Antología (ed. Vicente Sanfélix). Península, 1986.
DAVID HUME. La norma del gusto y otros ensayos. Península, 1989.
IMMANUEL KANT. Crítica del juicio (ed. García Morente). Espasa-Calpe (vàries reimpressions)
Immanuel Kant ......., ed jessica jaques...
FRIEDRICH NIETZSCHE. Aurora. Reflexiones sobre la moral como prejuicio. Busma, 1984.
FRIEDRICH NIETZSCHE. Así habló Zaratustra. Alianza (vàries reimpressions)
FRIEDRICH NIETZSCHE. Escritos sobre retórica. Trotta, 2000.
FRIEDRICH NIETZSCHE. Más allá del bien y del mal. Alianza (vàries reimpressions).
LUDWIG WITTGENSTEIN. Investigaciones filosóficas. Crítica, 1988 (Hi ha traducció catalana de Josep Maria Terricabras a edicions 62)
LUDWIG WITTGENSTEIN. De la certesa. edicions 62, 1983.
STANLEY CAVELL. Reivindicaciones de la razón. Wittgenstein, escepticismo, moralidad y tragedia. Síntesis, 2003.
STANLEY CAVELL. The Claim of Reason. Oxford University Press (vàries reimpressions).

Molts d'aquests llibres formaran part, en fragments, del dossier del curs. Per aprovar, a part de l'assistència i la participació activa en les discussions i comentaris a classe, els estudiants hauran de presentar un treball escrit a final de curs i passar una entrevista amb el professor.
Les classes es faran, en principi, en català, sempre que no hi hagi estudiants (Erasmus, etc.) que demanin el contrari.