L'objectiu de l'assignatura és analitzar la literatura contemporània a través de la narrativa. S'estudien els seus orígens en les avantguardes d'entreguerres i es traça la seva trajectòria reconstruint el procés de desmantellament de la tradició del realisme, de manera que, de fet, el curs es converteix en una història temàtica de la narrativa contemporània en la qual els temes coincideixen amb cada una de les peçes que componien la novel·la tradicional que s'ha anat desballestant [temps linial, espai homogeni, punt de vista omniscent...] i amb les noves tecnologies que han anat apareixent des del final del procés de deconstrucció de la novela realista. Es posarà especial èmfasi en l'estudi de les relacions interdisciplinars entre la narrativa del segle XX i les manifestacions artístiques de la mateixa època.
Finalment, l'assignatura està concebuda com una guia de lectura dels textos més significatius de la narrativa contemporània.

Tema 1. Preliminars per a una introducció a la literatura contemporània.
1.1. De noms i conceptes: Modernitat. Modernisme. Postmodernitat. Avantguarda. Neoavantguarda. Kistch.
1.2. Per a una poètica de la literatura contemporània: idea d'autoconsciència. Idea de metaficció. De la literatura com a joc amb la història de la literatura [Eliot. Foucault]. Joyce. Borges. Barth, La transtextualitat [Genette], la parodia i el pastiche. La ironia. Concepte de hipertext.
1.3. L'avantguarda històrica i la seva ruptura amb la tradició: de Unamuno i Proust a Joyce i Gadda [Calinescu]. La reconstrucció postmoderna [Eco. Barth. Hutcheon]. La neoavantguarda: el Grupo 63 i el Grupo 47. De la literatura contemporània com a transgressió. Les paradoxes de l'adquisició de la llibertat creadora. El scriptor ludens de les avantguardes històriques. Literatura i cultura industrial. Els futurismes i l'expressionisme. Els llenguatges del surrealisme: la influència de Freud i Jung. Svevo. Julien Gracq. Dino Buzzati.
1.4. De la literatura considerada com a objecte de consum. Escriptors i escribidors: els best-sellers. Follet. Grisham. Clancy. Serialització. El mercat, la tecnologia i els mecanismes del sector editorial com a modificadors de la creació literària.
1.5. Fonts per al coneixement de la literatura actual. Bibliografia: revistes literàries.

Tema 2. Esboç d'una història temàtica de la narrativa contemporània.

2.1. El model decimonònic entès com a tradició. realisme i naturalisme. Unamuno, Valle-Inclán i el trànsit entre realisme i avantguarda.
2.2. El procés de desmantellament i reconstrucció de la tradició.
- Primeres disolucions del realisme: s'inicia el desballestament i reconstrucció de la tradició.
Maddox Ford. Mann. L'esperit de modernism: modificacions en el concepte de realitat: Bloomsbury i el nucli americà. Nabokov.
- Modificacions en el temps narratiu: Proust i les analogies i reminiscències. La novel·la de la durée. Woolf. Faulkner.
- Modificacions en el punt de vista i polifonia. El fi de l'omnisciència. [Batjin] Faulkner. Durrell. Malcolm Lowry. Camus. Kafka. Nabokov. El monòleg interior. Joyce. Woolf.
- Modificacions a l'espai narratiu. Els espais mítics. Faulkner. García Márquez.
- Modificacions a l'estructura narrativa. Del contrapunt o la simultaneïtat impossible. Huxley. Dos Passos. Döblin. La novel·la-puzzle. Perec.
- Modificacions en el tema i en la perspectiva social del narrador. Assetjaments al sistema burgès. El nihilisme i l'absurd existencial. Kafka. Musil. Els miralls deformants de Valle-Inclán. Narrativa de l'absurd: Camus.
- Modificacions en el punt de vista i objectivisme. El conductisme i el nouveau roman. Literatura i cine. Robbe-Grillet. Duras. La dicotomia showing-telling.
- Modificacions en el llenguatge. El creacionisme lingüístic i el neobarroc. Joyce. Lezama. Cabrera Infante. Del text com a objecte lúdic. Literatura i combinatòria informàtica. Queneau. El grupo Oulipo. Literatura i oralitat. Salinger. Bukowski.
- Pastiche i collage. Joyce. Lowry. Perec.
- Modificacions en l'esquema de la comunicació literària. La reivindicació del lector partícip. Lectors com autors [Iser, Jauss]. Cortázar. Calvino [Barthes]. L'autor escamotejat. Goytisolo. Auster. La heteronímia. Pessoa. Vian.
- Autoconsciència. Metaficció. Ford. Gide. Grass. Fowles. La literatura de paradoxes i els laberints. Borges.
- El realisme exacerbat. Tremendisme. Céline. Bukowski. Miller i la Generació perduda: ficció i realitat.
- La fractura de las convencions literàries. Metalepsi i jocs amb el pacte narratiu. [Chatman. Booth] Unamuno. Gide. Calvino.
- El desdibuixament dels límits genèrics. Hemingway. De Pavese a Kundera. Novel·la de tesi i filosofia. Sartre.
- La novel·la d'anticipació i modificacions en el referent empíric. Orwell. Bradsbury.
- De la prosa espontània de Kerouac i la Beat Generation.
- El dirty realism i els corrents minimalistes. Carver. Woolf.
- El postmodernism nordamericà. Pynchon. Barth. Kurt Vonnegut.
- El New journalism. Wolfe. Mailer. La non-fiction novel. Capote. García Márquez.
- El realisme màgic. García Márquez. Modificacions en la relació realitat-ficció. Els mons possibles [Pavel].
- La novel·la interactiva. Narrativa informàtica. Coover. Hipertext [Landow].

Lectures obligaṭries
BARNES, J. El loro de Flaubert. Barcelona: Anagrama, 1995.
BORGES, J.L. Ficciones. Barcelona: Alianza, 1997.
BUZZATI, D. El desierto de los tártaros. Madrid: Alianza, 2003.
CALVINO, I. El caballero inexistente. Madrid: Siruela, 1998.
FAULKNER, W. El ruido y la furia. Madrid: Cátedra, 1996.
HEMINGWAY, E. El viejo y el mar. Madrid: Debate, 2003.
JAMES, H. "La figura de l'alfombra". A: La lliçó del mestre i altres narracions. Barcelona: Destino i Universitat Pompeu Fabra, 1995.
KAFKA, F. La metamorfosis y otros relatos. Madrid: Cátedra, 1997.
NABOKOV. Pálido fuego. Barcelona: Anagrama, 2002.
PROUST, M. Por el camino de Swann. A: En busca del tiempo perdido, vol 1. Madrid: Alianza, 2000.

L'estudiant haurà de disposar a més, obligatòriament, del dossier de textos narratius contemporanis i el dossier de bibliografia que estarà a la seva disposició per a l'assignatura.