El programa daquest curs estableix les bases per a una comprensió
de les línies mestres del pensament del segle XIX. Shi estudia
la gènesi del pensament contemporani a partir de la crisi del
racionalisme absolut hegelià: a) la crítica romàntica:
Schopenhauer; b) la prolongació materialista: Marx; c)
la reacció existencialista: Kierkegaard, i d) la superació
tràgica: Nietzsche.
Tema 1
Línies fonamentals del pensament de Hegel. La Fenomenologia de
l'esperit i el mètode especulatiu. La dialèctica de Hegel. El
sistema hegelià: esperit subjectiu i objectiu (la concepció hegeliana
de la història i de l'Estat). L'esperit absolut: art (l'estètica),
religió i filosofia.
Tema 2
La crítica romàntica al racionalisme absolut
hegelià: Schopenhauer. El principi de raó suficient i els límits
del món fenomènic. La reinterpretació de la noció kantiana de cosa-en-si:
el món com a voluntat. L'art com a gènere de coneixement: les idees.
El subjecte estètic: contemplació i aniquilació del principi d'individualització.
Renúncia ascètica a la voluntat de viure.
Tema 3
La prolongació materialista: Marx. La dissolució
de l'escola hegeliana. La crítica de la religió: Feuerbach. Els
manuscrits econòmico-filosòfics i la crítica de la filosofia hegeliana.
Consciència i ideologia. Filosofia de la història: el proletariat
com a subjecte de l'esdevenir històric i la dimensió utòpica.
Tema 4
La reacció existencialista: Kierkegaard. La reivindicació
de l'individu davant de la totalitat: contra el hegelianisme. Figures
i estadis de l'existència: el seductor, el subjecte ètic i el cavaller
de la fe. Angoixa, desesperació i possibilitat.
Tema 5
La superació tràgica: Nietzsche. Filologia i
filosofia en el jove Nietzsche: la reinterpretació de la cultura
grega a partir de les categories d'allò apol·lini i d'allò dionisíac.
La ruptura intel·lectual amb Schopenhauer i Wagner: el Nietzsche
il·lustrat i els principis de la crítica de la metafísica. Zaratustra
i l'aposta per un pensament postmetafísic: superhome, etern retorn,
voluntat de poder. La genealogia de la moral. Nihilisme i mort de
Déu.