Curs 2007-2008
Llicenciatura en Lingüística
 
Psicolingüística (13303) 
 
Objectius
  • Conèixer els principals problemes i corrents teòrics plantejats en la psicolingüística
  • Manejar la bibliografia bàsica de la disciplina
  • Saber reconèixer els processos de l’activitat lingüística (comprensió, producció, adquisició, patologies, etc.)
  • Tenir una actitud crítica envers les teories presentades de manera que l’estudiant pugui esbossar arguments propis
  • Entendre els principals dissenys experimentals emprats en la disciplina
  • Formular-se qüestions clau sobre el comportament lingüístic i dissenyar estudis de nivell bàsic per intentar trobar-hi respostes
  • Presentar (oralment i per escrit) les recerques (bibliogràfiques, a partir de dades, plantejaments de problemes, etc.) de manera clara, organitzada i argumentada

Competències transversals
Sistèmiques

  • Anàlisi crítica: a partir de les lectures i les dades proveïdes al llarg del trimestre
  • Escepticisme científic: sobretot a partir de la reflexió posterior a les lectures i exposicions a classe, en contrast amb les dades del comportament lingüístic de què, de mica en mica, disposarà l’estudiant

Instrumentals analítiques:

(Les següents tres competències es treballaran a partir de situacions generals i particulars que hauran de servir per comprendre que l’actuació lingüística és el resultat  de la interacció entre processos estrictament lingüístics i processos cognitius.)


  • Anàlisi de situacions i resolució problemes
  • Raonament inductiu (abstracció i generalització)
  • Raonament deductiu

Instrumentals operatives

  • Cerca documental: a partir d’activitats individuals i grupals.
  • Planificació de tasques: algunes activitats comporten que l’estudiant s’organitzi per tal de resoldre-les tant individualment com en grup

Instrumentals comunicatives

  • Comunicació oral i escrita: en la redacció de les tasques i en l’exposició davant del grup gran
  • Difusió de la informació: ídem anterior

Interpersonals

  • Treball en equip: per a l’activitat del treball en grup i la presentació oral
  • Treball autònom: per resoldre les diferents tasques al llarg del trimestre i fomentar la responsabilitat individual en el desenvolupament d’habilitats i adquisició de coneixements.

Competències específiques

  • Capacitat per descriure fenòmens del comportament lingüístic amb claredat
  • Habilitat per trobar dades i avaluar críticament anàlisis i conceptes teòrics
  • Destresa per formular anàlisis per resoldre problemes
  • Aptitud per analitzar els fets psicolingüístics i comunicatius
  • Versatilitat i disposició per interactuar amb equips interdisciplinaris
  • Judici per aplicar els coneixements lingüístics idonis s a situacions d’àmbits diversos
  • Solvència per llegir i comprendre articles científics i exposar-ne els principals continguts oralment i per escrit

Avaluació
Es combinen dos tipus d’avaluació: contínua (50%) i final (50%).


1) Elements de l’avaluació contínua (50%):


a) Valoració de l’exposició oral en grup (10%) i del treball escrit corresponent (10%). L’exposició oral –com també el corresponent treball escrit- consisteix en la presentació dels conceptes bàsics relacionats amb una patologia del llenguatge i s’hi avaluen elements de forma, contingut i ús de material de suport.

b) Valoració d’una tasca pràctica obligatòria (un problema a resoldre a partir d’un conjunt de dades, similar als practicats a les sessions de seminari) per parelles (10%).

c) Valoració de dos exercicis obligatoris individuals de resolució de problemes (ABP), realitzats durant el temps de treball personal de l’estudiant i esbossats en sessió de seminari (20%, a raó d’un 10% cadascun).


2) Elements de l’avaluació final (50%):

Prova teoricopràctica, o examen final, dels continguts (conceptes i procediments) tractats durant l’assignatura. L’examen consisteix en un conjunt de preguntes d’aplicació i preguntes de desenvolupament que permeten valorar aspectes complementaris. La qualificació final obtinguda suposa un 50% de la nota final.

Es considera requisit indispensable per superar l’assignatura haver obtingut una qualificació igual o superior a cinc punts en l’examen teoricopràctic.

Continguts
Bloc 1. Qüestions introductòries

Conceptes

Procediments

Actituds

Objectius i temes de la psicolingüística en relació amb la lingüística


Mètodes en psicolingüística


Mecanismes psicològics (memòria, processament serial i paral·lel, processos bottom-up i top-down, modularitat...)


Bases biològiques (comunicació animal, llenguatge i cervell)

Discriminació dels diferents objectius i temes de estudis

Identificació dels mètodes essencials en la disciplina. Aplicabilitat als diferents fenòmens.

Reconeixement dels diferents tipus de memòria i aplicació a dades d’índole diversa.


Comparació dels distints sistemes de comunicació i identificació de les àrees implicades en el llenguatge

Presa de consciència dels diferents enfocaments amb què es pot abordar el llenguatge.

Interès per conèixer els mètodes com a factor bàsic de la recerca.


Esforç per entendre els mecanismes implicats en la producció i comprensió del llenguatge.

Valoració de l’especificitat del llenguatge humà en relació amb altres sistemes de comunicació.

Bloc 2. Les paraules

Conceptes

Procediments

Actituds

Reconeixement de paraules i accés al lèxic

La percepció: mètodes, factors i models
La producció: mètodes i models

Fonts de dades
Lapsus linguae; fenomen tip-of-the-tongue (TOT)

Adquisició del llenguatge (L1, L2, bilingües)





Patologies: evolutives (SLI, síndrome de Williams, autisme, etc.)  i adquirides (afàsies, Alzheimer, esquizofrènia, etc.)

Identificació dels models d’accés al lèxic

Comparació entre processos de percepció i producció i esquematització dels diferents models.

Reconeixement i valoració de les dades que identifiquen els processos psicolingüístics de percepció i producció de paraules.
Identificació de les fases d’adquisició de mots en diferents situacions.

Anàlisi de la contribució dels dèficits del llenguatge com a resultat de lesions en el coneixement de les àrees del cervell implicades en el control del llenguatge.

Esforç per entendre els diferents models.

Interès per conèixer els mètodes com a factor bàsic de la recerca.


Presa de consciència de la importància de seleccionar les dades rellevants per aprofundir en els processos de percepció i producció de paraules.
Interès per formular-se preguntes al voltant del procés d’adquisició.


Desenvolupament de la capacitat crítica pel que fa a l’estudi de les patologies lingüístiques.

Bloc 3. Les oracions

Conceptes

Procediments

Actituds

La naturalesa de les representacions sintàctiques; el processament de   les oracions

La comprensió de les oracions: models i mètodes
La producció de les oracions: model i mètodes



Fonts de dades
Lapsus linguae, pauses, autoreparacions

Adquisició del llenguatge (L1, L2, bilingües, attrition)



Patologies: evolutives (SLI, síndrome de Williams, autisme, etc.)  i adquirides (afàsia de Broca, de Wernike, Alzheimer, Parkinson, etc.)

Reconeixement dels models de processament sintàctic.




Distinció dels processos de comprensió  i producció d’oracions i esquematització dels diferents models.



Reconeixement i valoració de les dades que identifiquen els processos psicolingüístics de comprensió i producció d’oracions.
Identificació de les fases d’adquisició de la morfosintaxi en diferents situacions.

Anàlisi de la contribució dels dèficits del llenguatge com a resultat de lesions en el coneixement de les àrees del cervell implicades en el control del llenguatge.

Esforç per entendre els diferents models.




Interès per conèixer els mètodes com a factor bàsic de la recerca i desenvolupament de la capacitat crítica dels diferents models.

Presa de consciència de la importància de seleccionar les dades rellevants per aprofundir en el processament sintàctic.
Interès per formular-se preguntes al voltant del procés d’adquisició.


Desenvolupament de la capacitat crítica pel que fa a l’estudi de les patologies lingüístiques.


Recursos
Bibliografia bàsica
Altmann, G. (1997). The ascent of babel. Oxford: Oxford University Press. [Traducció espanyola, La ascensión de Babel]
P37 .A4818 1999[Llibre introductori, de lectura ràpida i amena, de caire divulgatiu per a universitaris.]
Belinchón, M., Rivière, A. i Igoa, J. M. (1992). Psicología del Lenguaje. Investigación y Teoría. Madrid: Trotta. P37 .B45 1992[Manual en espanyol; força detallat i útil per a molts dels temes, però és potser una mica dens.]
Harley, T. A. (2001). The Psychology of language. 2nd Edition. Psychology Press.
P37 .H37 2001[Manual de referència, ben organitzat i desenvolupat, que potser va una mica més enllà dels objectius del curs.]
Pinker, S. (1994). The language instinct. New York: William Morrow. [Traducció espanyola, El instinto del lenguaje]
P106 .P5618 1995[Llibre amè, també de caire divulgatiu i provocatiu; els capítols 4, 5, 7, 9, 10 són el més interessants per a aquesta assignatura.]
Internet
Enllaços d’interès sobre tècniques en psicolingüística:
http://www.med.harvard.edu/AANLIB/home.html
http://www.portfolio.mvm.ed.ac.uk/studentwebs/session1/group25/how.htm

Per aprofundir en les bases neuroanatòmiques del llenguatge:
http://www.ruf.rice.edu/~lngbrain/main.htm
També “The Whole Brain Atlas”:
http://www.med.harvard.edu/AANLIB/home.html
Sobre llenguatge i memòria: Recurs interactiu on-line:
http://www.med.uwo.ca/physiology/courses/sensesweb/L12Memory/L12Memory.swf
Sobre el llenguatge dels ximpanzés:
http://www.gorilla.org/
Demostració de l'efecte McGurk:
http://www.media.uio.no/personer/arntm/McGurk_english.html

Base de dades de Victoria Fromkin d’errors de parla:
Max Plank Institute for Psycholinguistics
http://www.mpi.nl/corpus/sedb/

Base de dades sobre adquisició del llenguatge:
http://childes.psy.cmu.edu

Aula global

L’Aula Global contindrà una web de l’assignatura, amb indicació de l’organització i temporització del curs, presentacions en PowerPoint i textos explicatius en Word o pdf per a cada unitat elaborats per la professora, indicació de les lectures a realitzar, textos de les pràctiques, models de les pràctiques un cop efectuades i vincles d’interès per a algunes unitats.