Objectius

Assolir una visió general de la contribució de la informació contextual al significat lingüístic i els seus efectes sobre les dimensions estructurals del llenguatge natural. Amb aquest propòsit, caldrà considerar diversos components pragmàtics des de diferents perspectives i examinar la relació entre aquests components i la semàntica, la sintaxi i la entonació. A l’acabar el curs l’estudiant hauria de saber identificar fenòmens pragmàtics i parlar-ne analíticament i esbossar solucions a problemes lingüístics de naturalesa pragmàtica. Les competències específiques a desenvolupar són les següents:

·        Identificar fenòmens pragmàtics en el llenguatge natural
·        Tenir consciència de la importància del context i la dinàmica entre els interlocutors i el seus estats cognitius en la comunicació lingüística.
·        Esbossar solucions a problemes lingüístics de naturalesa pragmàtica
·        Reconèixer components inferencials del significat: pressuposició, implicatura, implicació lògica
·       Parlar analíticament de l’expressió de referents i de la resolució d’expressions referencials
·        Segmentar discursos en una estructura atencional/retòrica i estudiar-ne l’impacte sobre els elements atencionals
·        Distingir entre la manipulació de referents i l’embalatge informatiu dins del component atencional.

Continguts

1. La pragmàtica lingüística: definicions i abast. Tipologia de fenòmens pragmàtics. Gramaticalita estructural, anomalia semàntica i ‘fortuna’ pragmàtica (felicity).
2. Significat lògic i significat pragmàtic. Inferència: implicació lògica, implicatura, pressuposició. Revisions de Grice.
3. Il.locució i actes de parla. Alguns aspectes de dixi personal, espaial i temporal.
4. Anàfora I: expressió i resolució anafòriques.
5. Estructura textual i del discurs: components atencional i intencional. Marcadors i connectors.
6. Anàfora II: resolució anafòrica local.
7. Perspectiva dinàmica del significat. Estadis informatius, common ground i actualització informativa.
8. Estructura informacional de l'oració: tema-rema, "topic-comment" i altres.

Estructura de l’assignatura

Classe teòrica:                                             1h.30mins.     dimarts, 17:00-18:30

Classe pràctica:                                           0h.45mins.     dimecres, G1 i G2

Lectures i pràctiques fora de l’aula:          5h.15mins.     (estimació)

Hi haurà 8 pràctiques, consistents en exercicis i problemes, i lectures setmanals. Les pràctiques fora de classe seran individuals i es lliuraran els dimecres de la setmana següent abans de la classe pràctica, ja que en parlarem durant la sessió (per tant, no s’avaluaran els lliuraments posteriors a la fi del termini).

Aula Global
Els materials de l’assignatura es penjaran a l’Aula Global (llevat de les lectures)

Avaluació
Basada en les 8 pràctiques fetes durant el curs, la discussió bibliogràfica i la participació a classe en general (50%) i una prova final (50%).

Calendari

Dossier de lectures

Per ordre d’introducció a l’assignatura

1.      Bach, Kent (1997). The semantics-pragmatics distinction: What it is and why it matters. Linguistiche Berichte 8, 33-50.
2.      Levinson, Stephen (1983). Pragmatics. Cambridge University Press. Capítol 1.
3.      Hurford, James & Brendan Heasley (1983). Semantics: a coursebook. cambridge University Press. 232-249.
4.      Prince, Ellen (1981). Toward a taxonomy of given-new information. Dins P. Cole, ed., Radical pragmatics, 223-255. Associated Press.
5.      Givón, Talmy (1992). The grammar of referential coherence as mental processing instructions. Linguistics 30, 5-55.  [fragment petit]
6.      Gundel, Jeanette, Nancy Hedberg & Ron Zacharski (2001). Definite descriptions and cognitive status in English: Why accommodation is unnecessary. Journal of English Language and Linguistics 5, 273-295.
7.      Grosz, Barbara & Candace Sidner (1986). Attention, intentions, and the structure of discourse. Computational Linguistics 12, 175-204.
8.      Mann, William, Christian Matthiessen & Sandra Thompson (1992). Rhetorical structure theory and text analysis. Dins W. Mann i S. Thompson, eds., Discourse description: Diverse linguistic analyses of a fund-raising text, 39-78. John Benjamins. [fragment petit]
9.      Vallduví , E. (en prensa). Teoria de dinàmica de centres: les relacions anàforiques locals. Dins Rudolf Ortega, ed., Actes del Segon Taller de Ciències del Llenguatge (Report GRLMC n/97). Tarragona: Grup de Recerca en Ling. Matemàtica i Enginyeria del Llenguatge (URV).
10. Vallduví, E. (1994). Updates, files, and focus﷓ground. Dins Peter Bosch i Rob van der Sandt, eds.,  Focus and natural language processing, vol. 3, 649﷓658 (IBM Working Papers of the Institute for Logic and Linguistics 8). Heidelberg: IBM Deutschland.

Bibliografia general
BASSOLS, M. (2001). Les claus de la pragmàtica. Vic: Eumo Editorial.
DAVIS, S., editor (1991). Pragmatics. Oxford: Oxford University Press.
ESCANDELL, M.V. (1996). Introducción a la pragmática. Barcelona: Ariel.
GAZDAR, G. (1979). Pragmatics. New York: Academic Press.
GREEN, G.M. (1989). Pragmatics and natural language understanding. Hillsdale, N.J.: Lawrence Erlbaum Associates.
LEECH, G. (1990). Principles of pragmatics. London: Longman.
LEVINSON, S.C. (1983). Pragmatics. Cambridge, Eng.: Cambridge University Press.
MEY, J. (2001). Pragmatics. An introduction (2a ed.). Oxford: BlackwellPAYRATÓ, L. (2003). Pragmàtica, discurs i llengua oral. Barcelona: Editorial UOC.
REYES, G. (1990). La pragmàtica lingüística. Barcelona: Montesinos.
SCHLIEBEN-LANGE, B. (1984). Pragmàtica lingüística. Madrid: Gredos.
YULE, G. (1996). Pragmatics. Oxford: Oxford University Press.