Objectius i metodologia
Durant aquest primer trimestre, es dota els
alumnes dels recursos, les tècniques i la metodologia bàsica que
requereix la pràctica de la interpretació simultània. L’objectiu
general és, doncs, de preparar els alumnes perquè siguin capaços
de dur a terme un exercici de simultània adaptat al nivell acadèmic.
Articulem els exercicis al voltant de tres blocs.
En primer lloc, fem èmfasi en les característiques intrínsiques
de la interpretació simultània, diferencials de la consecutiva,
que ajuden al futur intèrpret a desimboldre’s en una cabina; alhora,
els presentem exercicis de reformulació oral A-A o A-A2. Els textos
i els exercicis augmenten en complexitat, llargada i especificitat
a mesura que avança el curs. Durant el segon bloc treballem els
primers textos B-A i B-A2 des de l’anàlisi del discurs oral comparat.
Estudiem les peculiaritats de la combinació lingüística de cada
grup i les estratègies d’interpretació més habituals per a les llengües
en qüestió. Insistim en la necessitat d’exercitar la capacitat memorística,
l’agilitat de comprensió i de formulació, d’enriquir els recursos
lèxics i gramaticals de la llengua oral (A, A2, B), la gestió dels
nervis i la dinàmica amb el company de cabina. Els estudiants assisteixen
a interpretacions reals que comenten i reprodueixen a l’aula, a
partir de les quals practiquen la resta de companys. A les darreries
del trimestre, introduïm exercicis de traducció a la vista per tal
d’entrenar l’agilitat lingüística, treballem discursos amb text
a cabina i n’analitzem els trets distintius i les tècniques per
abordar-los.
Material
Intervencions en llengua A, A2 i B del professor,
dels alumnes i de possibles col·laboradors externs, bé en directe,
bé enregistrats. Discursos i exercicis d’un ventall de temàtiques,
entre les quals de caràcter històric, polític, econòmic, social
i cientificotècnic.
Avaluació
Un exercici d’interpretació simultània
B-A d’unes 600 paraules, equivalent a uns 5-7 minuts. S’hi té en
compte la fidelitat al missatge original, la presentació, la capacitat
de resoldre problemes, així com l’avaluació continuada, la participació
i l’assistència a classe.
Bibliografia
BERTONE,
L. : En torno de Babel. Estrategias de la interpretación simultánea.
Hachette, Buenos Aires 1989.
DEL PINO,
J. (1999). Guía práctica del
estudiante de interpretación (Colección práctica). Madrid: Editorial
Playor.
GILE, D. (1995). Regards sur la recherche en interprétation
de conférence. Presses Universitaires de Lille.
RODERICK,
J. Conference interpreting
explained. Manchester: St Jerome Publishing.
GILE,
D.: Basic Concepts and Models
for Interpreter and Translator Training, John Benjamins, Amsterdam/Philadelphia 1995.
ILG, G.:
“Lengua terminal”, I. Sánchez Paños (dir.) Perfeccionamiento lingüístico, El Manglar, Madrid 1988, pp. 101-114.
KAHANE,
E.: “La interpretación de conferencias o el teatro como metáfora”, Cuadernos hispánoamericanos, Madrid 1986 / Nº. 431, PP. 173-190.
PÖCHHACKER,
F.: “Simultaneous Interpretation: “Cultural transfer” or “voice-over-text”?”,
M. Snell-Hornby et al (ed.) Translation
Studies, An interdiscipline, John Benjamins, Amsterdam/Philadelphia
1992.
SELESKOVITCH, D. i M. LEDERER, Interpréter pour traduire, Didier Erudition , París 1984, 3era
ed. 1993.
TORRES,
M. G. (1998). Manual de Interpretación
Consecutiva y Simultánea. Servicio de Publicaciones, Universidad
de Málaga.