Objectiu general

L’objectiu de l’assignatura és que l’estudiant conegui les característiques específiques dels textos cientificotècnics, que sigui capaç d’enfrontar-se adequadament a un text especialitzat d’un àmbit científic o tècnic que haurà de traduir en els trimestres següents, i que conegui els recursos necessaris per trobar solucions als problemes que li planteja la traducció en aquests àmbits.

Programa de l’assignatura

Bloc I: La traducció especialitzada cientificotècnica i el seu context

1.      Caracterització de la TE Cientificotècnica

Traducció general i traducció especialitzada. Trets característics de la traducció especialitzada. El coneixement especialitzat. La documentació. Les convencions.

2.      Els textos especialitzats

Característiques del llenguatge científic; característiques del llenguatge tècnic. Variació vertical, variació horitzontal. Tipologia dels textos cientificotècnics. Els aspectes extratextuals (escoles, orientacions, punts de vista).Contingut i missatge.

Bloc II: La traducció especialitzada: aspectes lingüístics

3.      Llenguatges especialitzats (I): la gramàtica

Aspectes morfosintàctics de la traducció especialitzada. Aspectes sintàctics. La fraseologia.

4.      Llenguatges especialitzats (II): el lèxic

Lèxic especialitzat i fraseologia. Recursos de formació de paraules. Els formants cultes en els llenguatges cientificotècnics.

Bloc III: Les unitats del discurs cientificotècnic i la seva traducció

5.      Les unitats de mesura. El Sistema Internacional.

6.      Símbols, signes, nomenclatures. Altres sistemes de designació: l’alfabet grec, etc.

7.      Sigles, acrònims, truncacions, abreviatures

Bloc IV: Els recursos de  consulta de  la traducció especialitzada

8.      Els recursos lèxics: diccionaris, vocabularis, bases de dades

9.     Els recursos textuals: bases documentals, textos paral·lels

10. La fiabilitat dels recursos de consulta: estratègies d’avaluació

Metodologia docent i avaluació

El contingut de l’assignatura combina els aspectes teòrics, referits sobretot a les característiques dels llenguatges d’especialitat, els aspectes pràctics, relatius al coneixement i al maneig d’eines i recursos de consulta necessaris per treballar en el llenguatge científic i tècnic, i els aspectes aplicats, consistents en la resolució d’exercicis on es plantejaran alguns dels problemes descrits en la part teòrica.

L’avaluació de l’assignatura consistirà en la realització d’exercicis durant el trimestre i un examen final dels continguts de la matèria.

Bibliografia bàsica

Cabré, M.T. (1992) La terminologia: la teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries.

Gutiérrez, B. (1998) La ciencia empieza en la palabra. Barcelona: Antártida.

Kocourek, R. (1982) La langue française de la technique et de la science. Wiesbaden: Brandstetter.

Lérat, P. (1995) Les langues spécialisées. París: Presses Universitaires de France. [Traducció castellana: Las lenguas especializadas. Barcelona: Ariel, 1997].

Maillot, J. (1981) La traduction scientifique et technique. París: Edisem.

[Traducció castellana: La traducción científica y técnica. Madrid: Gredos, 1997].

Marquet, L. (1993) El llenguatge científic i tècnic. Barcelona: Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Riera, C. (1992) Manual de català científic. Barcelona: Claret.

Sager, J.C.; Dungworth, D.; McDonald, P.F. (1980) English Special Languages: Principles and Practice in Science and Technology. Wiesbaden: Oscar Brandstetter.