Objectius

• Relacionar conscientment els coneixements lingüístics (adquirits a les assignatures de llengua, traducció i lingüística) per estudiar, de manera sistemàtica, alguns dels fenòmens lingüístics i dels trets característics de les llengües naturals més pertinents en la traducció.
• Ressaltar els trets comuns i les diferències entre les llengües i les famílies lingüístiques per formar recursos d’anàlisi que poden fer servir els futurs traductors per distingir i comparar diversos sistemes lingüístics, guiar l’aprenentatge d’altres llengües i tractar enunciats provinents d’altres llengües en la traducció d’un text.
• Mostrar la utilitat de l’anàlisi lingüística per a la traducció tot determinant les possibilitats i les limitacions de la lingüística contrastiva.
• Examinar la utilitat d’alguns dels models lingüístics que ha usat la lingüística contrastiva per estudiar determinats trets lingüístics tot connectant amb la seva història com a disciplina de lingüística aplicada.
• Aplicar els coneixements teòrics adquirits en aquesta assignatura (conceptes, categories, models lingüístics) a l’anàlisi del discurs o text i davant la necessitat de trobar solucions raonades i fonamentades l’hora de traduir.

Temari

• Estatus de la lingüística contrastiva entre les diverses disciplines lingüístiques. Conceptes fonamentals.
• Lingüística contrastiva – Tipologia lingüística. Exemple: els termes de colors a través de les llengües.
• Lingüística contrastiva – Traducció. Exemple: tipologia textual contrastiva.
• Metodologia. Comparació intralingüística – comparació interlingüística. Anàlisi onomasiològica – anàlisi semasiològica. Mètodes quantitatius – mètodes qualitatius.
• Fraseologia contrastiva: les frases fetes amb numeral, animals i colors en les diverses llengües. Metàfores i símbols.
• Sintaxi contrastiva: l’ordre de les paraules en les diverses llengües. La frase relativa.

Avaluació
L’avaluació de l’assignatura es farà preferentment mitjançant un treball en equip (50%), cosa que depèn, però, del nombre dels estudiants matriculats. El restant 50% s’obté realitzant els exercici que s’encarreguen i amb la participació activa a classe.

No hi ha bibliografia obligatòria. Les lectures es trien en funció de les llengües que estudien els alumnes matriculats i del tema del treball triat.

Bibliografia recomanada
BOSQUE, I.; DEMONTE, V. 1999. Gramática discriptiva de la lengua española. Preámbulo de Fernando Lázaro Carreter. Índices a cargo de M. Victoria Pavón. 3 vols. Madrid: Espasa.
Cambridge Dictionary of Idioms. on-line.
Collins English Dictionary. 5th ed. Glasgow: HarperCollins, 2000.
DFEA = Seco, Manuel; Olimpia Andrés; Gabino Ramos (2004). Diccionario fraseológico documentado del español actual. Locuciones y modismos españoles. Basado en el Diccionario del español actual de Manuel Seco, Olimpia Andrés y Gabino Ramos. Dirigido por Manuel Seco. Madrid: Aguilar.
Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.
Dictionnaire québécois d’aujourd’hui. Langue française, histoire, géographie, culture générale. Rédaction dirigée par Jean-Claude Boulanger. Saint-Laurent: Dicorobert, cop. 1992.
DRAE = Diccionario de la Real Academia Española. on-line.
DSFF = Espinal i Farré, Mª Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes. Barcelona: UAB, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Duden 1989: Deutsches Universalwörterbuch. Manheim: Dudenverlag.
Duden 1994: Das große Fremdwörterbuch. Herkunft und Bedeutung der Fremdwörter. Mannheim: Dudenverlag.Fabra, Pompeu 1994: Diccionari general de la llengua catalana. Revisat i ampliat per Josep Miracle. 31ª ed. Barcelona: Edhasa.
Grevisse, Maurice 1993: Le bon usage. Grammaire française. 13e éd., rev. par André Goosse. Louvain-la-Neuve: Duculot.
Huddleston, Rodney D. / Pullum, Geoffrey K. 2002: The Cambridge grammar of the English Language. Cambridge (UK) [etc.]: Cambridge University Press.
Le Nouveau Petit Robert. Dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. Nouv. éd. Remaniée et amplifée. Paris: Le Robert DL, 1996.
Moliner, María 1998: Diccionario de uso del español. 2ª ed. 2 vols. Madrid: Gredos.
Oxford English Dictionary online. Oxford: Oxford University Press, 2001.
Quirk, Randolph / Greenbaum, Sidney 1973: A University Grammar of English. London: Longman.
Quirk, Randolph et al. 1992: A Grammar of Contemporary English. 20th impression. Harlow: Longman.
Riegel, Martin 1994: Grammaire méthodique du français. Paris: Presses Universitaires de France.
Seco, Manuel et al. 1999: Diccionario del español actual. 2 vols. Madrid: Aguilar.
Solà, Joan (dir.) 2002: Gramàtica del català contemporani. 3 vols. Barcelona: Empúries.
TLF = Trésor de la Langue Française. on-line.
Webster’s Encyclopedic Unabridged Dictionary of the English Language. New rev. ed. New York [etc.]: Gramercy Books, 1996.
Weinrich, Harald 1989: Grammaire textuelle du français. Paris: Didier. = Textgrammatik der französischen Sprache. Stuttgart: Ernst Klett, 1985.
Weinrich, Harald 1993: Textgrammatik der deutschen Sprache. Unter Mitarbeit von Maria Thurmair, Eva Breindl und Eva-Maria Willkop. Mannheim: Dudenverlag.
Wilmet, Marc 1998: Grammaire critique du français. 2e éd. Paris: Hachette.