Objectius de l'assignatura:

• Acostumar l´alumne a treballar amb dos discursos en paral.lel, en dos idiomes diferents, el de l´orador i el del propi intèrpret, amb l´objectiu de mantenir la relació paradigmàtica (exactitud) i sintagmàtica (coherència) entre ambdós.
• Fomentar en l´alumne la capacitat de concentració en una situació d´estrés (aïllament en la cabina d´interpretació, domini de la tècnica, velocitat del discurs, problemes de comprensió, etc.)
• Identificar les dificultats d´interpretació entre dos idiomes d´estructures molt diferents (alemany/català i castellà)
• Desenvolupar estratègies per a la resolució de les dificultats identificades.
• Exercitar la capacitat memorística
• Desenvolupar les habilitats necessàries per a la realització d´un bon exercici d´interpretació simultània, és a dir:

  - l´audició (“aprendre a escoltar”)
  - la comprensió (contingut i context)
  -   l´anàlisi: escoltar amb criteris analítics: captar el sentit, en un context determinat, no repetir textualment, etc.
  -   l´enunciació: millorar l´expressió oral, pronunciació, dicció, control de la veu

• Enriquir els recursos lèxics en ambdues llengües
• Aprendre a gestionar l´estrés
• Aprendre la dinàmica del treball en col.laboració

Metodologia:
Els exercicis s´articulen al voltant de tres blocs. En primer lloc, fem èmfasi en les característiques intrínsiques de la interpretació simultània, diferencials de la consecutiva, a través d´exercicis de reformulació oral A-A o A-A2. Els textos i els exercicis augmenten en complexitat, llargada i especificitat a mesura que avança el curs. Durant el segon bloc treballem els primers textos B-A i B-A2 des de l’anàlisi del discurs oral comparat. També es treballa la traducció a vista. A les classes es treballa a partir de textos d´actualitat amb discursos lliures del professor o dels companys, ponències, entrevistes i discursos gravats (video i audio).

Els itineraris de treball autònom:
L´assignatura s´articula a l´entorn de dos blocs. Un de treball a classe, que suposa el 80% de la càrrega de l´alumne i un bloc de treball autònom, guiat i tutoritzat, que suposa el 20% de la càrrega restant. L´alumne disposa de dos itineraris de treball autònom que realitzarà durant el trimestre. (veure document de distribució del treball autònom i document de dates de les tutories al campus global).

Avaluació de l'assignatura

Diverses qüestions relacionades amb l´avaluació:

1. Participacions i assistència a classe: en tractar-se d´una disciplina pràctica, les participacions a classe són de gran importància. Per aquest motiu, es demana als estudiants que enregistrin totes les seves prestacions. Entrega de cintes i posterior correcció amb la professora: la professora s´endurà les cintes o CD amb les prestacions dels alumnes cada setmana. Caldrà entregar-les com a mínim 1 vegada al trimestre i anar a fer la tutoria el dia i hora acordats amb la professora.

2. Cada setmana (menys les setmanes en què la professora s´enduu la prestació)es revisa a casa un exercici dels que s´han fet a classe a partir de la gravació i utilitzant la pauta d´avaluació i la versió escrita del discurs original. La setmana següent, caldrà entregar a la professora el resultat d´aquesta avaluació i quedar-vos-en una fotocòpia que anireu guardant en un dossier que us ha de servir al final per a redactar una memòria breu sobre la vostra evolució.

3. El portafoli: El portafoli o carpeta de l´alumne és una recopilació de tots els documents significatius quant al procés d´aprenentatge de cadascú així com dels progressos assolits. La funció del portafoli és doble: d´una banda, serveix per autoavaluar-se i reflexionar sobre el propi procés; de l´altra, serveix com a “mostra” o “evidència” del nivell de competència que aneu assolint. Serà crucial per a l´avaluació final de l´assignatura. De què constarà el portafoli?

1. Full d´objectius personals després d´haver llegit els objectius que s´estableixen al programa.
2. Correccions setmanals de les prestacions. (a partir de la pauta d´avaluació)
3. Correccions de classe (anotacions dels comentaris de la docent)
4. Fulls de les tutories amb la docent
5. Els dos itineraris de treball autònom
6. Informe final amb:
   -una reflexió sobre si s´han assolit els objectius del programa oficial i els objectius personals i com s´han assolit
   -una valoració final del propi rendiment i dels resultats del treball realitzat

D´això en sortirà un 40% de la nota final

4. Examen final:
L´examen correspondrà al 60% de la nota final i consistirà en la interpretació simultània d´un discurs de l´alemany al català o castellà d´una durada aproximada d´entre 5 i 7 minuts. S’hi tindran en compte tots els criteris que s´especifiquen en la pauta d´avaluació (veure pauta d´avaluació al campus global).

Referències bibliogràfiques
BAIGORRI, J. (2000). La interpretación de conferencias: el nacimiento de una profesión. De París a Nuremberg. Granada: Editorial Comares.
BERTONE, L. (1989). En torno de Babel. Estrategias de la interpretación simultánea. Hachette. Buenos Aires.
BOWEN, D. i BOWEN, M. (1980). Interpreting-Yesterday, Today and Tomorrow. State University of New York.
COLLADOS AÍS, Á.; FERNÁNDEZ SÁNCHER, M.; PRADAS MACÍAS, M.; SÁNCHEZ ADAM, C.; STÉVAUX, E. (eds). (2003). La evaluación de la calidad en interpretación: docencia y profesión. Granada: Comares.
COLLADOS AÍS, Á.; FERNÁNDEZ SÁNCHEZ, M.; GILE, D. (eds). (2003). La evaluación de la calidad en interpretación: investigación. Granada: Comares.
DEL PINO, J. (1999). Guía práctica del estudiante de interpretación (Colección práctica). Madrid: Editorial Playor.
GILE, D. (1995a). Basic Concepts and Models for Interpreter and Translator Training, volume 8. Amsterdam/Filadelfia: John Benjamins Publishing Company.
JONES, R. (1998). Conference Interpreting Explained. Manchester: St Jerome Publishing.
KURZ, I. (1996). Simultandolmetschen als Gegenstand der interdisziplinären Forschung. Viena: WUV-Universitätsverlag.
PÖCHHACKER, F. (1994). Simultandolmetschen als komplexes Handeln. Tübingen: Gunter Narr Verlag.
PÖCHHACKER, F. & SCHLESINGER, M. (2002). The Interpreting Studies Reader. London/New York: Routledge.
RODERICK, J. Conference interpreting explained. Manchester: St Jerome       Publishing.
SCHLESINGER, M. (1999). “Interpreting as a cognitive process. What do we know about how it is done?” A: LUGRIS, A. i FERNÁNDEZ, A. (eds.) Estudios de traducción e interpretación. Servicio de Publicaciones da Universidade de Vigo, vol. II, pàgs. 749-766. 
SELESKOVITCH, D. (1988). Der Konferenzdolmetscher. Sprache und Kommunikation. Heidelberg: Julius Groos Verlag.
TORRES DIAZ, Mª G. (1998). Manual de Interpretación Consecutiva y Simultánea. Málaga: Universidad de Málaga.
WADENSJÖ, C. (1998).  Interpreting as Interaction. Londres i Nova York: Longman.